MÓN - ESPANYA
El dirigent socialista, acorralat, modula el to amb els independentistes, que mantenen la condició del referèndum per a investir-lo.
 |
| Fotografia: ACN. |
27.09.2016 11:51
Pedro Sánchez és en un carreró sense sortida, perquè no
pot tirar endavant el pacte d’un goven alternatiu al del PP, amb Podem i
Ciutadans, i els barons territorials del PSOE, amb crítiques ferotges
per la debacle a Galícia i al País Basc, el pressionen perquè permeti un
govern de Rajoy. Però aquest carreró té una porta, que Sánchez sempre
ha volgut ignorar però que ara es comença a mirar amb uns altres ulls:
la del pacte amb els independentistes. La premsa espanyola ja fa un
temps que en parla, per carregar els neulers contra Sánchez; i ell en
comença a parlar ara amb la boca petita, encoratjar per Miquel Iceta i
en menor mesura per Ximo Puig.
‘Parlaré amb nacionalistes catalans. I els explicaré el
meu full de ruta. El que no pot ser és que se’m critiqui per parlar amb
nacionalistes i no es critiqui Rajoy de pactar amb nacionalistes la mesa
del congrés’, deia avui el dirigent del PSOE a la cadena Ser.
Sánchez continua deixant clar que la seva prioritat és un
pacte amb Podem i Ciutadans, però aquestes dues forces s’exclouen l’una
amb l’altra. És una via sense recorregut. Quina alternativa li queda que
no sigui permetre el govern de Rajoy? Un pacte certament complex,
aritmèticament possible però políticament gairebé irrealitzable; un
pacte que impliqui el vot favorable en la investidura de PSOE, Podem,
PDC, PNB i Coalició Canària: 170 diputats, que superarien els 169
contraris del PP i Ciutadans. Per això caldria que com a mínim ERC i
Bildu s’abstinguessin.
Perquè aquests números surtin caldria, doncs, un acord amb
PDC i ERC, que sempre han posat com a condició a Sánchez el compromís
de fer a Catalunya un referèndum sobre la independència. Sánchez sempre
s’hi ha oposat, s’hi continua oposant i s’hi oposarà sempre. Almenys
així ho expressava Miquel Iceta en aquesta entrevista amb VilaWeb.
Iceta ha provat d’introduir aquests últims dies un relat per mirar de
convèncer tant Sánchez com els independentistes d’arribar a un acord per
fer fora el PP del govern espanyol. Sempre, però, condicionant-ho al
fet que el referèndum desaparegui com a condició per a la investidura.
Sembla que Iceta ha convençut Sánchez, que avui dedicava
aquestes paraules als barons socialistes veuen amb hostilitat qualsevol
intenció de diàleg o de pacte amb els independentistes, per més que el
referèndum desaparegui de la taula de negociació: ‘Quan diuen que s’ha
de permetre un govern de Rajoy perquè no hi ha alternativa, el que
pregunto a alguns dirigents del meu partit és què ofereixen aleshores a
Catalunya. Tenim una crisi territorial a Catalunya, sí o no?’
Fins i tot deia Sánchez que el seu ‘full de ruta’, d’obrir
negociació amb totes les forces polítiques, no variaria per més que
Puigdemont arribés a proposar demà un referèndum unilateral sobre la
independència. I encara afegia: ‘Aquí a Madrid es parla poc de la
qüestió catalana; aquí a Madrid, quan algú es mou en cercles polítics i
sobretot quan parla amb el PP el que veu és una mena de connivència amb
aquest enfrontament com fen veure que li ve bé l’enfrontament amb
Catalunya electoralment.’
Després de les eleccions del 20-D i abans del 26-J Sánchez repetia
que no pactaria mai amb els independentistes, vetant-los en qualsevol
negociació. ‘Ho puc dir més alt però no més clar’, insistia. Ara el to
és ben diferent: el diàleg és el camí; ho exemplificava la setmana
passada amb un piulet a Twitter lloant, en català, l’aproximació entre
Carles Puigdemont i Ximo Puig:
Quan la politica i el dialeg s'obren camí surten iniciatives com la liderada per @ximopuig per reconstruir les relacions amb Catalunya.— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 20 de setembre de 2016
Però això no li garanteix que la jugada li surti bé. ERC i
PDC mantenen que no avalaran la investidura de Sánchez si no hi ha el
compromís del referèndum. I tot i els dubtes sobre la solidesa d’aquesta
posició arran de les declaracions de Francesc Homs insinuant que es
plantejava votar a favor de la investidura sense el compromís del
referèndum, els ex-convergents es van afanyar a dir que no hi hauria
pacte sense referèndum.
Iceta diu que no cal que els independentistes renunciïn al
referèndum, però que no el posin de condició. ‘Renunciar-hi, no. S’ha
de renunciar a posar-lo com a condició en una investidura. Com si a mi
em diguessis si renuncio al socialisme. No hi renuncio. Ara, sé que no
arribarà demà. Es tracta de si tu condiciones una investidura al
referèndum. Perquè llavors la fas impossible.’
Ara, si els independentistes s’avenen a retirar el
referèndum com a condició, en el decurs de la legislatura en la qual
Pedro Sánchez fos president, es podria negociar i explorar igualment el
referèndum tal com la plantegen els partits independentistes? Iceta és
clar: ‘El PSOE no acceptarà mai un referèndum sobre la independència’. I
tot el que ofereix Pedro Sánchez és un referèndum sobre una reforma
constitucional que el PP blocaria a les corts espanyoles sempre que
volgués.
Sense aliats dins del PSOE
A la dificultat política d’assolir un pacte d’aquestes característiques, s’afegeix la guerra interna que Sánchez té dins del partit. Tan solament la insinuació de parlar amb partits independentistes fa que els barons treguin les urpes. Recordem, si no, el to de les declaracions filtrades d’alguns dirigents territorials en un comitè federal del mes de febrer: ‘Si nosaltres no deixem clar que el PSOE no té res a veure amb l’independentisme ni per activa ni per passiva, a nosaltres a Extremadura ens maten, i ho haig de dir’, exlamava el president extremeny, Guillermo Fernández-Vara.
A la dificultat política d’assolir un pacte d’aquestes característiques, s’afegeix la guerra interna que Sánchez té dins del partit. Tan solament la insinuació de parlar amb partits independentistes fa que els barons treguin les urpes. Recordem, si no, el to de les declaracions filtrades d’alguns dirigents territorials en un comitè federal del mes de febrer: ‘Si nosaltres no deixem clar que el PSOE no té res a veure amb l’independentisme ni per activa ni per passiva, a nosaltres a Extremadura ens maten, i ho haig de dir’, exlamava el president extremeny, Guillermo Fernández-Vara.
Amb precedents com aquest, el comitè federal d’aquest
dissabte es preveu ben calent. Sánchez hi proposarà un calendari, que
passa per la convocatòria d’un congrés el mes de desembre, i d’unes
primàries el 23 d’octubre per a reafirmar el seu lideratge. Ara, si el
comitè federal li tomba aquesta fugida endavant, assegura que no
dimitirà. Novament ha demanat als crítics que presentin un candidat a
les primàries: ‘Que plantegin una solució, potser han de plantejar que
el que estan defensant com a millor opció és l’abstenció’ a Rajoy, ha
sentenciat, perquè ‘és hora que posem les cartes sobre la taula’.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada