OPINIÓ > EDITORIAL
«A Madrid, de moment, l'entesa ja és cinc vegades més complicada o lenta i encara no es veu si acabarà arribant».
Per: Vicent Partal
25.07.2016 22:00
El divendres 13 de novembre Catalunya feia 44 dies que no tenia govern.
Quan escric aquest editorial el precipici que s’obre a Espanya sembla més aviat d’una dimensió, aquest sí, colossal. Dues eleccions després, avui el monarca espanyol obre la ronda de converses per a
encarregar a algú que forme govern. I, al cap de 219 dies, el cas és que no hi ha ningú en disposició clara de formar-ne. Fent servir unes matemàtiques ben bàsiques, tothom entendrà que si 44 dies era un precipici 219 dies és un precipici cinc vegades més profund. No una vegada ni dues, sinó cinc.
Aquella portada d’El Periódico, com qualsevol portada, volia enviar un missatge. En aquell cas, coherentment amb la seua línia política, pretenien insistir que l’independentisme era un desastre. Jo no crec que ara calga tornar-nos-hi. Ni l’independentisme era el desastre que alguns volien presentar ni Espanya és un desastre impossible d’arreglar. Però, dit això, potser que ens mirem què passa amb una certa perspectiva.
Perquè resulta que en aquell cas al final va haver-hi un acord improbable –’acrobàtic’, en va dir un perspicaç periodista italià– entre partits i grups diametralment oposats, units per la voluntat final de respondre a la demanda majoritària de la nostra societat per tal que s’entenguessen. Per tal que s’entenguessen fos com fos i al preu que fos.
Tanmateix. a Madrid, de moment, l’entesa ja és cinc vegades més
complicada o lenta i encara no es veu si acabarà arribant. I això
explica molt com són de diferents totes dues societats, com són de
diferents els valors de l’una i de l’altra, com treballen diferentment i
quines coses es poden fer ací i, segons que sembla, són impossibles de
fer allà. Potser sí que ens mereixem un petit somriure còmplice. Malgrat
totes les dificultats…
Enllaç article :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada