Última actualització Divendres, 4 de març de 2016 19:30 hEl dirigent de l’esquerra ‘abertzale’ reconeix que la “superació de la confrontació armada” hauria d’haver arribat abans i demana que “les víctimes siguin de tots i no d’un costat o d’altre”.
ACN Barcelona .- El secretari general de Sortu i
històric dirigent de l’esquerra ‘abertzale’, Arnaldo Otegui, ha concedit
aquest divendres a ETB la seva primera entrevista després de sortir de
la presó, on va passar-hi sis anys. Otegui ha assegurat que estant pres
va perdre la seva mare, la seva sogra i algun amic, i que rebre una
trucada que anunciés la pèrdua d’un ésser estimat l’ha fet “empatitzar”
amb les víctimes d’ETA en entendre el que van sentir. “M’he fet més
humà”, ha sentenciat. Els anys de presó també l’han fet reflexionar que a
dirigents com ell els ha mancat “autocrítica” i a considerar que la
“superació de la confrontació armada hauria d’haver arribat abans” a
Euskadi. Amb tot, ha reclamat que les víctimes “no siguin d’un costat o
de l’altre, sinó de tots”, per tal de seguir avançant en la
“convivència”.
“Jo m’he fet més humà a la presó”. Amb aquestes paraules ha
definit Arnaldo Otegi com ha canviat durant els sis anys que ha estat a
la presó, ara que ja ha complert la seva condemna. I és que, segons ha
relatat a l’entrevista a la televisió basca, el dirigent ‘abertzale’
durant aquests anys ha “perdut a la mare, a la sogra, i a amics”. “Em fa
mal sobremanera. I me n’he adonat del que és que te truquin i et diguin
que un ésser molt estimat ha mort. Però això no m’ha portat a ser
rancuniós amb els que em van posar a la presó. M’ha portat a una
reflexió més humana, a entendre que també els que van patir la violència
armada d’ETA un dia van rebre una trucada per dir-los que un ésser
estimat havia mort”, ha explicat.
Ha empatitzat amb les víctimes d'ETA
Amb aquesta reflexió, Otegi ha assegurat haver “empatitzat” amb les víctimes d’ETA, i ha volgut marcar posició en el debat sobre el que va ser la “lluita armada”. “Encara hi ha gent que ha de fer milers de quilòmetres per veure els seus presos i encara hi ha gent que pateix. Jo me n’alegro de cor que la gent que patia la violència d’ETA visqui més tranquil·la. Però hem d’arribar a un estadi on pensar que no hi ha víctimes d’un costat i d’altre, sinó que totes són de tots. L’esquerra ‘abertzale’ està treballant per a això i a l’altre hipotètic costat encara no han arribat aquest estat”, ha sentenciat.
Amb aquesta reflexió, Otegi ha assegurat haver “empatitzat” amb les víctimes d’ETA, i ha volgut marcar posició en el debat sobre el que va ser la “lluita armada”. “Encara hi ha gent que ha de fer milers de quilòmetres per veure els seus presos i encara hi ha gent que pateix. Jo me n’alegro de cor que la gent que patia la violència d’ETA visqui més tranquil·la. Però hem d’arribar a un estadi on pensar que no hi ha víctimes d’un costat i d’altre, sinó que totes són de tots. L’esquerra ‘abertzale’ està treballant per a això i a l’altre hipotètic costat encara no han arribat aquest estat”, ha sentenciat.
Futur Lehendakari?
En un plànol més polític, no ha volgut confirmar ni desmentir les seves intencions de presentar-se a les eleccions basques, i s’ha limitat a dir que ell està preparat “per a això i per a tot el que em tirin”. “Intentaré aportar el meu granet de sorra. Però els candidats van i vénen i l’important són els projectes”, ha afegit.
En un plànol més polític, no ha volgut confirmar ni desmentir les seves intencions de presentar-se a les eleccions basques, i s’ha limitat a dir que ell està preparat “per a això i per a tot el que em tirin”. “Intentaré aportar el meu granet de sorra. Però els candidats van i vénen i l’important són els projectes”, ha afegit.
Cal autocrítica
D’altra banda, Otegi ha reconegut que als dirigents ‘abertzales’ com ell els cal “autocrítica”. “L’hem de fet i arribant fins al final”, ha dit, tot afegint que, principalment, en els darrers anys els independentistes bascos haurien hagut “d’interpretar bastant abans la necessitat que tenia la gent de superar la confrontació armada i instaurar-se en una etapa de confrontació política i democràtica”.
D’altra banda, Otegi ha reconegut que als dirigents ‘abertzales’ com ell els cal “autocrítica”. “L’hem de fet i arribant fins al final”, ha dit, tot afegint que, principalment, en els darrers anys els independentistes bascos haurien hagut “d’interpretar bastant abans la necessitat que tenia la gent de superar la confrontació armada i instaurar-se en una etapa de confrontació política i democràtica”.
Un desarmament que arriba tard
Pel que fa al desarmament definitiu d’ETA, Otegi interpreta que la banda terrorista “ha manifestat en diverses ocasions que està disposada” a donar aquest pas, però ell considera que “no hi ha un Estat disposat a implicar-se”. “Això confirma la tesi que a l’Estat hi ha qui estava molt més còmode en la situació anterior”, ha conclòs.
Pel que fa al desarmament definitiu d’ETA, Otegi interpreta que la banda terrorista “ha manifestat en diverses ocasions que està disposada” a donar aquest pas, però ell considera que “no hi ha un Estat disposat a implicar-se”. “Això confirma la tesi que a l’Estat hi ha qui estava molt més còmode en la situació anterior”, ha conclòs.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada