CARMINA MUNTÉ, LLUÍS DÍAZ-GUERRA I MIA ALBERTÍ MEMBRES DE L’ANC ENGLAND/ MEMBERS OF ANC ENGLAND
Guifré Jordan (@enGuifre) / Periodista i docent.L’assemblea
exterior més nombrosa de l’ANC arreu del món és la d’Anglaterra. La Via
Catalana de Londres fa dotze mesos va ser, amb unes 800 persones, la
més multitudinària de les 116 celebrades fora de Catalunya. Carmina
Munté –coordinadora d’ANC England–, Lluís Díaz-Guerra i Mia Albertí
–membres del grup de Londres–,juntament amb la resta de col·laboradors
establerts a Anglaterra, van ser els artífexs de la cadena humana. Ara
treballen per repetir l’èxit amb la V del proper dissabte 30 d’agost al
Greenwich Park.
Guifré Jordan (@enGuifre) / Journalist and teacher.The
biggest Catalan National Assembly (ANC, the initials in Catalan) branch
in the world outside Catalonia is the one in London. The human chain
organised in London twelve months ago was the most successful among the
116 held around the world. CarminaMunté –ANC England coordinator-,
LluísDíaz-Guerra and Mia Albertí –London group membres-, along with the
rest of England-based volunteers, were the organisers of the human
chain. Now they are working on the V-shaped demonstration to be held on
Saturday 30th August at Greenwich Park, so as to repeat last year’s success.
 |
| "D'esquerra a dreta, Lluís Díaz-Guerra, Mia Albertí i Carmina Munté" "From left to right, Lluís Díaz-Guerra, Mia Albertí and Carmina Munté" |
Quines són les perspectives de participació? No arribar als 800 assistents de l’any passat és un fracàs?
Carmina Munté (CM):Esperem ser els mateixos. Ara hi ha uns 250 inscrits, però l’última setmana és quan tothom es decideix. De fet un èxit ja ho és, perquè a Anglaterra i Gal·les n’hi haurà cinc: Londres, Manchester, Birmingham, Cambridge i Cardiff, tres més que l’any passat.
Mia Albertí (MA): Cal tenir en compte que a la cadena humana va venir molta gent que no s’havia registrat, i que som l’assemblea amb més inscripcions de moment.
Lluís Díaz-Guerra (LDG):Aquesta vegadamolts perceben l’acte com una manifestació i no senten la necessitat d’estar apuntats.
CM:A Catalunya passa el mateix: hi haurà la meitat d’inscrits però la V serà un èxit. Arribarà a l’Hospitalet!
Per què vau triar fer-la a Greenwich i no a un lloc més icònic de Londres?
CM:Fer-ho al centre de Londres és molt complicat perquè es necessita molt d’espai i molts permisos. A més, s’havia de fer en un lloc elevat per veure la V en perspectiva. A això hi hem de sumar que Greenwich és simbòlic pel meridià, així que hem creat el lema ‘A zero graus de la llibertat’.
L’objectiu de les V internacionals i de les assemblees exteriors en general és donar veu als catalans que viuen a l’estranger o bé conscienciar i fer de lobby a la societat civil i els polítics anglesos?
CM:Fer lobby és molt difícil ja que som pocs i es necessitarien molts recursos i premsa al nostre favor. Ara bé, un dels objectius principals de l’ANC és internacionalitzar el procés, així que aquest és un dels esdeveniments organitzats a nivell d’exteriors per donar a conèixer la reivindicació arreu del món. De fet, a Londres desplegarem la pancarta que ja es va mostrar fa uns dies a Vic en què avisem al primer ministre britànic David Cameron que el 9 de novembre votarem.
LDG:D’altra banda, aquí l’11 de setembre serà un dia laborable, així que fer una V aquí en dissabte és una molt bona oportunitat per ajuntar-nos tots els catalans, fer una celebració i també una protesta.
MA:La magnitud de la mobilització a Catalunya fa que els residents a l’estranger pensin “m’ho perdré” i “jo també vull ser-hi”, així que la V de Barcelona ajuda a activar els catalans de tot el món.
Es pot apuntar l’ANC Englandalguna victòria en la internacionalització del clam català?
LDG:D’entrada, Londres ha esdevingut una icona per les ANC de fora. L’èxit de la Via, el ressò que ha tingut i la quantitat de col·laboradors ha animat a altres ciutats del món on no hi ha tants catalans a organitzar-se.
CM:Som l’Assemblea exterior amb més membres i amb més activitats organitzades: a banda de la Via, vam fer una estelada humana amb 250 persones, hem fet força presentacions fora de Londres, el Signa un Vot per Sant Jordi, hem estat els garants que la diada castellera internacional funcionés aquí i aquesta tardor serà intensa.
Com us coordineu al grup de Londres i a tota l’entitat a nivell d’Anglaterra?
MA: A Londres ens organitzem per correu electrònic, pel boca-orella i sobretot a través de les xarxes socials. El Facebook i el Twitter són gairebé les úniques vies per captar nous col·laboradors, a part dels actes que fem.
CM:Amb els altres grups d’Anglaterra i Gal·les ens reunim una vegada cada mes o cada dos mesos però tots funcionem de manera força independent. Amb els coordinadors de les altres assemblees a l’estranger ens reunim un cop al mes.
El finançament no deu ser fàcil...
CM: Gens. Fins ara, tot el que hem fet ha estat posant diners de la nostra butxaca. Les quotes dels nostres membres sempre s’han quedat a Catalunya. Ara s’ha aprovat un nou finançament en què l’Assemblea permet als integrants de l’ANC Englandcanviar la domiciliació de les seves quotes a un compte anglès per així nosaltres autogestionar-nos. No és una operació fàcil, però.
LDG: En els grans actes també hem comptat amb donacions dels assistents que com a mínim han servit per cobrir les despeses de l’esdeveniment en qüestió.
Creieu que el sentiment independentista creix o disminueix quan una persona passa a viure a l’estranger?
MA: A l’estranger veus de manera més clara la diferència entre la comunitat catalana i l’espanyola. A més, vivint fora ho analitzes tot més fredament i sense interferències, i jo crec que et tornes més radical. Quan mires un vídeo d’una entrevista incendiària o t’expliquen algunes declaracions contra Catalunya et fereix molt. No es barreja amb publicitat o altres programes, només tens aquest input i et preguntes: “Realment això segueix passant?”.
LDG:Si ets a Catalunya, no tens alternativa, no ets tan conscient de la realitat d’altres llocs. Ara bé, si ets aquí, tens un exemple amb què comparar-ho. Aquí descobreixes que hi ha coses que es poden fer diferent. El referèndum escocès és paradigmàtic.
MA:També influeix que cada vegada que has d’explicar d’on ets a algú, et refermes més en la teva catalanitat.
Hi ha diferències entre introduir el concepte ‘Catalunya’ a algú del Regne Unit ara que fa quatre anys?
LDG:Abans jo deia que era de Barcelona; ara dic que sóc català. A diferència d’uns anys enrere, ara la gent sol saber què és Catalunya i fins i tot potser et parlen del referèndum.
MA:Aquí hem après que la tasca de pedagogia és bàsica, i no ens ha de fer mandra explicar d’on venim. És el granet de sorra que hem d’aportar.
La tasca d’internacionalització és la que s’està duent a terme ara, però com s’ha de convèncer el món perquè doni suport a la causa?
CM:El primer pas és reivindicar que volem votar, fer-los saber que votarem. Quan Espanya ens veti, segur que no hi haurà cap país que es posi en contra del dret a votar. De moment, hem de ser conscients que entre primers de setembre i finals de novembre, Catalunya serà el centre del món i hem d’estar a l’alçada.
Si Catalunya és independent... Tornareu?
LDG:Si les coses es fan bé i es fa un país d’innovació i recerca, valdrà la pena.
MA:O bé podem continuar movent-nos pel món, però amb un passaport nou. Em farà molta il·lusió que m’aturin a cada frontera.
CM:Oi tant que tornarem. Ho hem de fer per aixecar el nou país.
Versió en Anglès
How many demonstrators do you expect on Saturday? Will less than 800 be disappointing?
CarminaMunté (CM):We hope to be the same amount of people. So far 250 people have signed up, but most people make up their minds the last week. In fact, it’s already a success, because five cities within England and Wales will have one: London, Manchester, Birmingham, Cambridge and Cardiff, three more than last year.
Mia Albertí (MA):Bear in mind that last year some of the people who turned out hadn’t signed up, and what’s more, our assembly leads the ranking of registrations to the ‘V’ at the moment.
LluísDíaz-Guerra (LDG): This time a lot of people feel this is a demonstration and think there’s no point in registering.
CM:The same is happening in Catalonia: half of the people have signed up compared to last year, but the ‘V’ will definitely be a success. It’ll reach l’Hospitalet (the town next to Barcelona)!
Why did you go for Greenwich and not in a better-known landmark in London?
CM:It’s really hard to do it in London’s city centre, as a lot of room and council permission is required. What’s more, we need a higher place so as to see the shape from a better viewpoint. And at the end of the day, Greenwich is very symbolic because of the meridian, that’s why we’ve come up with the motto ‘Zero degrees from freedom’.
What’s the main aim of the international ‘V’ and the foreign assemblies? Is it giving the opportunity for Catalan expats to have a say or raising awareness and lobbying to English society and politicians?
CM:Lobbying is superhard, as we’d need more volunteers and means, apart from press in our side. Anyhow, one of ANC’s main goals is raising awareness of our cause around the world, so this is one of the main events organised abroad to spread our claims. In fact, we’ll unfold a giant banner already shown in Vic warning British PM David Cameron that we’ll vote on the 9th November.
LDG: On the other hand, the 11th September (National Catalan Day, when the V is to be held in Catalonia) isn’t a bank holiday here, so organising it on a Saturday is a good opportunity for us to gather, celebrate and also protest.
MA: The massive demo in Catalonia makes expats think ‘I’m missing it’ and ‘I also want to be involved’, so the V in Barcelona helps Catalans worldwide organise themselves.
Can ANC England claim any victory in the internationalisation of the Catalan claims?
LDG: Above all, London has become an icon for the other ANC abroad. The Catalan Way’s success and the amount of volunteers taking part in it has pushed others cities with not so many Catalans to get started.
CM: We are the Assembly branch having most members and most events done: besides the Way, we made a 250-people human ‘estelada’ (Catalan pro-independence flag), we’ve held presentations outside London, the ‘Signa un Vot’ campaign on Saint George’s Day, we’ve been key to make the international human towers day work here and this autumn is expected to be busy as well.
How do you coordinate your work in London and in the whole England?
MA:We are in touch by email with members and by word-of-mouth and above all by social networking. Facebook and Twitter are the main ways to recruit new members, apart from our events.
CM: We set a meeting once a month or two with the other groups in England and Wales, but we all work pretty independently. We all coordinators worldwide meet once a month.
Finding enough funding doesn’t look easy…
CM: Definitely not. So far, we’ve funded the project with our own money. Our members’ fees have always stayed in Catalonia. We’ve just agreed with a new way of funding ANC England, which allows our members to switch their fees to a UK-based bank account, so as to manage autonomously our money. It’s not easy, though.
LDG: We’ve also got donations from the people who have joined some of our activities to at least fund the main events.
Do you think that the pro-independence feeling soars or decreases when someone lives abroad?
MA:When you are abroad you notice the difference between the Catalan and Spanish communities more easily. Moreover, you analyse everything objectively and with no interferences, and you go more radical. When you watch a video of an outrageous interview or you are told about some quotes against Catalonia, it hurts. It doesn’t get mixed up with commercials or other programmes, you only get this input, and you wonder: “Is this really still happening?”
LDG: If you are in Catalonia, you have no alternative, you aren’t aware of the situation somewhere else. But if you live here, you have something which to compare it with. You realise things can be done differently. The referendum in Scotland is paradigmatic.
MA:And when you need to tell someone where you are from, you increase your sense of belonging to Catalonia.
Are there differences between mentioning Catalonia to someone in the UK now and four years ago?
LDG:I used to say that I came from Barcelona some years ago; now I only say I’m Catalan. Unlike in the past, it rings the bell when people hear about Catalonia and you can even be asked about the referendum.
MA:We’ve learnt here that letting people know about us is essential, and we can’t be lazy and avoid explaining where we are from. We need to do our small part.
Raising awareness around the world is underway now, but how can the international community be persuaded to support this cause?
CM:First of all we need to call for our right to vote, letting everyone know that we’re going to vote. When Spain vetoes us, there will be no country against our right to vote. For the time being, we need to be aware of the fact that from September to November, Catalonia is set to be the centre of attention worldwide, and we have to be ready for this challenge.
If Catalonia gets its Independence… Will you come back?
LDG:If things are done in the right way and the country baseson innovation and research, it’ll pay off coming back.
MA:We also can go on wandering throughout the world, but with a new passport. It’ll be so emotional that I get checked in the borders!
CM:Of course we’ll come back. We have to, so as to build the new country.
Carmina Munté (CM):Esperem ser els mateixos. Ara hi ha uns 250 inscrits, però l’última setmana és quan tothom es decideix. De fet un èxit ja ho és, perquè a Anglaterra i Gal·les n’hi haurà cinc: Londres, Manchester, Birmingham, Cambridge i Cardiff, tres més que l’any passat.
Mia Albertí (MA): Cal tenir en compte que a la cadena humana va venir molta gent que no s’havia registrat, i que som l’assemblea amb més inscripcions de moment.
Lluís Díaz-Guerra (LDG):Aquesta vegadamolts perceben l’acte com una manifestació i no senten la necessitat d’estar apuntats.
CM:A Catalunya passa el mateix: hi haurà la meitat d’inscrits però la V serà un èxit. Arribarà a l’Hospitalet!
Per què vau triar fer-la a Greenwich i no a un lloc més icònic de Londres?
CM:Fer-ho al centre de Londres és molt complicat perquè es necessita molt d’espai i molts permisos. A més, s’havia de fer en un lloc elevat per veure la V en perspectiva. A això hi hem de sumar que Greenwich és simbòlic pel meridià, així que hem creat el lema ‘A zero graus de la llibertat’.
L’objectiu de les V internacionals i de les assemblees exteriors en general és donar veu als catalans que viuen a l’estranger o bé conscienciar i fer de lobby a la societat civil i els polítics anglesos?
CM:Fer lobby és molt difícil ja que som pocs i es necessitarien molts recursos i premsa al nostre favor. Ara bé, un dels objectius principals de l’ANC és internacionalitzar el procés, així que aquest és un dels esdeveniments organitzats a nivell d’exteriors per donar a conèixer la reivindicació arreu del món. De fet, a Londres desplegarem la pancarta que ja es va mostrar fa uns dies a Vic en què avisem al primer ministre britànic David Cameron que el 9 de novembre votarem.
LDG:D’altra banda, aquí l’11 de setembre serà un dia laborable, així que fer una V aquí en dissabte és una molt bona oportunitat per ajuntar-nos tots els catalans, fer una celebració i també una protesta.
MA:La magnitud de la mobilització a Catalunya fa que els residents a l’estranger pensin “m’ho perdré” i “jo també vull ser-hi”, així que la V de Barcelona ajuda a activar els catalans de tot el món.
Es pot apuntar l’ANC Englandalguna victòria en la internacionalització del clam català?
LDG:D’entrada, Londres ha esdevingut una icona per les ANC de fora. L’èxit de la Via, el ressò que ha tingut i la quantitat de col·laboradors ha animat a altres ciutats del món on no hi ha tants catalans a organitzar-se.
CM:Som l’Assemblea exterior amb més membres i amb més activitats organitzades: a banda de la Via, vam fer una estelada humana amb 250 persones, hem fet força presentacions fora de Londres, el Signa un Vot per Sant Jordi, hem estat els garants que la diada castellera internacional funcionés aquí i aquesta tardor serà intensa.
Com us coordineu al grup de Londres i a tota l’entitat a nivell d’Anglaterra?
MA: A Londres ens organitzem per correu electrònic, pel boca-orella i sobretot a través de les xarxes socials. El Facebook i el Twitter són gairebé les úniques vies per captar nous col·laboradors, a part dels actes que fem.
CM:Amb els altres grups d’Anglaterra i Gal·les ens reunim una vegada cada mes o cada dos mesos però tots funcionem de manera força independent. Amb els coordinadors de les altres assemblees a l’estranger ens reunim un cop al mes.
El finançament no deu ser fàcil...
CM: Gens. Fins ara, tot el que hem fet ha estat posant diners de la nostra butxaca. Les quotes dels nostres membres sempre s’han quedat a Catalunya. Ara s’ha aprovat un nou finançament en què l’Assemblea permet als integrants de l’ANC Englandcanviar la domiciliació de les seves quotes a un compte anglès per així nosaltres autogestionar-nos. No és una operació fàcil, però.
LDG: En els grans actes també hem comptat amb donacions dels assistents que com a mínim han servit per cobrir les despeses de l’esdeveniment en qüestió.
Creieu que el sentiment independentista creix o disminueix quan una persona passa a viure a l’estranger?
MA: A l’estranger veus de manera més clara la diferència entre la comunitat catalana i l’espanyola. A més, vivint fora ho analitzes tot més fredament i sense interferències, i jo crec que et tornes més radical. Quan mires un vídeo d’una entrevista incendiària o t’expliquen algunes declaracions contra Catalunya et fereix molt. No es barreja amb publicitat o altres programes, només tens aquest input i et preguntes: “Realment això segueix passant?”.
LDG:Si ets a Catalunya, no tens alternativa, no ets tan conscient de la realitat d’altres llocs. Ara bé, si ets aquí, tens un exemple amb què comparar-ho. Aquí descobreixes que hi ha coses que es poden fer diferent. El referèndum escocès és paradigmàtic.
MA:També influeix que cada vegada que has d’explicar d’on ets a algú, et refermes més en la teva catalanitat.
Hi ha diferències entre introduir el concepte ‘Catalunya’ a algú del Regne Unit ara que fa quatre anys?
LDG:Abans jo deia que era de Barcelona; ara dic que sóc català. A diferència d’uns anys enrere, ara la gent sol saber què és Catalunya i fins i tot potser et parlen del referèndum.
MA:Aquí hem après que la tasca de pedagogia és bàsica, i no ens ha de fer mandra explicar d’on venim. És el granet de sorra que hem d’aportar.
La tasca d’internacionalització és la que s’està duent a terme ara, però com s’ha de convèncer el món perquè doni suport a la causa?
CM:El primer pas és reivindicar que volem votar, fer-los saber que votarem. Quan Espanya ens veti, segur que no hi haurà cap país que es posi en contra del dret a votar. De moment, hem de ser conscients que entre primers de setembre i finals de novembre, Catalunya serà el centre del món i hem d’estar a l’alçada.
Si Catalunya és independent... Tornareu?
LDG:Si les coses es fan bé i es fa un país d’innovació i recerca, valdrà la pena.
MA:O bé podem continuar movent-nos pel món, però amb un passaport nou. Em farà molta il·lusió que m’aturin a cada frontera.
CM:Oi tant que tornarem. Ho hem de fer per aixecar el nou país.
Versió en Anglès
How many demonstrators do you expect on Saturday? Will less than 800 be disappointing?
CarminaMunté (CM):We hope to be the same amount of people. So far 250 people have signed up, but most people make up their minds the last week. In fact, it’s already a success, because five cities within England and Wales will have one: London, Manchester, Birmingham, Cambridge and Cardiff, three more than last year.
Mia Albertí (MA):Bear in mind that last year some of the people who turned out hadn’t signed up, and what’s more, our assembly leads the ranking of registrations to the ‘V’ at the moment.
LluísDíaz-Guerra (LDG): This time a lot of people feel this is a demonstration and think there’s no point in registering.
CM:The same is happening in Catalonia: half of the people have signed up compared to last year, but the ‘V’ will definitely be a success. It’ll reach l’Hospitalet (the town next to Barcelona)!
Why did you go for Greenwich and not in a better-known landmark in London?
CM:It’s really hard to do it in London’s city centre, as a lot of room and council permission is required. What’s more, we need a higher place so as to see the shape from a better viewpoint. And at the end of the day, Greenwich is very symbolic because of the meridian, that’s why we’ve come up with the motto ‘Zero degrees from freedom’.
What’s the main aim of the international ‘V’ and the foreign assemblies? Is it giving the opportunity for Catalan expats to have a say or raising awareness and lobbying to English society and politicians?
CM:Lobbying is superhard, as we’d need more volunteers and means, apart from press in our side. Anyhow, one of ANC’s main goals is raising awareness of our cause around the world, so this is one of the main events organised abroad to spread our claims. In fact, we’ll unfold a giant banner already shown in Vic warning British PM David Cameron that we’ll vote on the 9th November.
LDG: On the other hand, the 11th September (National Catalan Day, when the V is to be held in Catalonia) isn’t a bank holiday here, so organising it on a Saturday is a good opportunity for us to gather, celebrate and also protest.
MA: The massive demo in Catalonia makes expats think ‘I’m missing it’ and ‘I also want to be involved’, so the V in Barcelona helps Catalans worldwide organise themselves.
Can ANC England claim any victory in the internationalisation of the Catalan claims?
LDG: Above all, London has become an icon for the other ANC abroad. The Catalan Way’s success and the amount of volunteers taking part in it has pushed others cities with not so many Catalans to get started.
CM: We are the Assembly branch having most members and most events done: besides the Way, we made a 250-people human ‘estelada’ (Catalan pro-independence flag), we’ve held presentations outside London, the ‘Signa un Vot’ campaign on Saint George’s Day, we’ve been key to make the international human towers day work here and this autumn is expected to be busy as well.
How do you coordinate your work in London and in the whole England?
MA:We are in touch by email with members and by word-of-mouth and above all by social networking. Facebook and Twitter are the main ways to recruit new members, apart from our events.
CM: We set a meeting once a month or two with the other groups in England and Wales, but we all work pretty independently. We all coordinators worldwide meet once a month.
Finding enough funding doesn’t look easy…
CM: Definitely not. So far, we’ve funded the project with our own money. Our members’ fees have always stayed in Catalonia. We’ve just agreed with a new way of funding ANC England, which allows our members to switch their fees to a UK-based bank account, so as to manage autonomously our money. It’s not easy, though.
LDG: We’ve also got donations from the people who have joined some of our activities to at least fund the main events.
Do you think that the pro-independence feeling soars or decreases when someone lives abroad?
MA:When you are abroad you notice the difference between the Catalan and Spanish communities more easily. Moreover, you analyse everything objectively and with no interferences, and you go more radical. When you watch a video of an outrageous interview or you are told about some quotes against Catalonia, it hurts. It doesn’t get mixed up with commercials or other programmes, you only get this input, and you wonder: “Is this really still happening?”
LDG: If you are in Catalonia, you have no alternative, you aren’t aware of the situation somewhere else. But if you live here, you have something which to compare it with. You realise things can be done differently. The referendum in Scotland is paradigmatic.
MA:And when you need to tell someone where you are from, you increase your sense of belonging to Catalonia.
Are there differences between mentioning Catalonia to someone in the UK now and four years ago?
LDG:I used to say that I came from Barcelona some years ago; now I only say I’m Catalan. Unlike in the past, it rings the bell when people hear about Catalonia and you can even be asked about the referendum.
MA:We’ve learnt here that letting people know about us is essential, and we can’t be lazy and avoid explaining where we are from. We need to do our small part.
Raising awareness around the world is underway now, but how can the international community be persuaded to support this cause?
CM:First of all we need to call for our right to vote, letting everyone know that we’re going to vote. When Spain vetoes us, there will be no country against our right to vote. For the time being, we need to be aware of the fact that from September to November, Catalonia is set to be the centre of attention worldwide, and we have to be ready for this challenge.
If Catalonia gets its Independence… Will you come back?
LDG:If things are done in the right way and the country baseson innovation and research, it’ll pay off coming back.
MA:We also can go on wandering throughout the world, but with a new passport. It’ll be so emotional that I get checked in the borders!
CM:Of course we’ll come back. We have to, so as to build the new country.
Interview translated by Guifré Jordan (@enGuifré) / Journalist
http://www.directe.cat/entrevista/364409/entre-setembre-i-novembre-catalunya-sera-el-centre-del-mon
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada