El Govern va renovar el compromís amb Hard Rock per reprendre les negociacions 30 minuts abans de pactar els pressupostos amb el PSC

 

 

La renovació de l'executiu reconeix que els contractes estaven caducats, segons denuncia 'Aturem Hard Rock'

 

 

Terrenys on s'ha d'ubicar el complex de Hard Rock de Salou i Vila-seca Data de publicació: dimecres 24 de maig del 2023, 07:00 Localització: Tarragona Autor: Mar Rovira

 

Maria Garcia | Dimecres, 24 d'abril de 2024

 

 

La negativa del Govern a rebutjar explícitament el Hard Rock ha propiciat el rebuig dels pressupostos i l’avançament electoral. Malgrat que dirigents d’ERC com el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’han posicionat en contra del projecte, el partit al capdavant del Govern també ha treballat perquè el Hard Rock no caigui, segons ha avançat ‘La Directa’. El mitjà ha revelat que el Govern va renovar el seu compromís amb el projecte de Hard Rock el mateix dia que va tancar l’acord de pressupostos amb el PSC. 

La renovació del compromís del Govern amb el Hard Rock va tenir lloc el 27 de febrer, concretament trenta minuts abans de segellar l’acord pressupostari amb el PSC. Aquell dia, l’executiu va fer un Acord de Govern que consta de dos punts:

El projecte Aina publica la primera solució de text a veu que incorpora variants dialectals del català

 

 

LLENGUA

 

 

 

PER DAVID FOLCH

24-04-2024

El projecte Aina ha publicat el primer model lingüístic en obert que ofereix interpretació de text a veu (Text To Speech/TTS) en català central, nord-occidental, balear i valencià. Es tracta de ‘Matxa’, un nou recurs lingüístic desenvolupat per Aina, el projecte d’intel·ligència artificial i tecnologies del llenguatge que impulsa el Govern, i ho desenvolupa el Barcelona Supercomputing Center (BSC), per potenciar el català en el món digital.

El nou model ‘Matxa’ manté la naturalitat i les característiques de les veus escollides per a entrenar-lo, procedents de parlants de diversos dialectes, i suposa un pas endavant en termes de rendiment, amb temps d’execució molt baixos a través de xarxes neuronals.

Aquest avenç tecnològic obre la porta a diverses aplicacions pràctiques per a la interpretació de text a veu en català. En aquest sentit, des del projecte Aina

Amnistia Internacional recrimina a Espanya «un clima d'impunitat» per les vulneracions de drets humans a Catalunya

 

 

POLITICA

 

L’informe mundial anual cita el cas Pegasus, l’amnistia o les infiltracions policials en moviments socials i afirma que els preocupa la persistent falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'Estat 

 

Benet Salellas apunta a un vincle entre Pegasus i la causa del Tsunami

Carles Riera va ser espiat amb Pegasus, segons els Mossos

 

 

 

REDACCIÓ

24 d'abril del 2024  

L’informe anual sobre la situació dels drets humans al món que fa Amnistia Internacional (AI) adverteix que l’estat espanyol encara té moltes mancances en la protecció dels drets humans, la investigació sobre la seva vulneració i, sobretot, en la rendició de comptes quan aquests drets són violats pel mateix Estat. Així, en el cas de Catalunya posa d’exemple la falta d’investigació, o la seva lentitud, en casos com els de Pegasus o les infiltracions policials en moviments socials. També critiquen la manca d'iniciativa per seguir investigant les tortures franquistes a la comissaria de Via Laietana.

Per tot això, a Espanya, la principal preocupació d'Amnistia Internacional és la “persistent falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'Estat”. La lentitud i l'arxivament de processos judicials relacionats amb violacions de drets humans, o el fet que, si més no, no s'iniciïn, “també contribueixen a perpetuar aquest clima d'impunitat”, diu l’entitat. Això no sols impedeix que les víctimes aconsegueixin la justícia i la reparació que mereixen, sinó que també erosiona l'estat de dret, assegura AI.

Al maig, una investigació realitzada pel Parlament Europeu va confirmar que s'havia utilitzat el programa espia Pegasus contra almenys 65 persones, entre les quals hi havia periodistes, figures polítiques i membres de la societat civil catalana. No hi va haver avenços en la investigació d'almenys tretze demandes per l'ús de programari espia presentades davant de diversos tribunals espanyols. Al juliol, a causa de la manca de cooperació de les autoritats israelianes, l'Audiència Nacional va tancar provisionalment la investigació sobre l'ús de Pegasus contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i els seus ministres de Defensa i Interior.

Aspectes preocupants i crítica per no investigar