divendres, 16 de juny del 2017

El Banc d'Espanya dona per perduts 60.073 milions del rescat bancari



RESCAT BANCARI







Un informe afirma que només es pot recuperar un 21,4% dels 76.410 milions que es van destinar en ajudes a la banca, tot i que Rajoy va afirmar el 2012 que aquesta operació no tindria cap cost per a les arques públiques








| 16/06/2017 a les 13:32h
 
 
 
 
 
 
 
El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, en una compareixença al Congrés dels Diputats. Foto: Europa Press
 
 
 
 



El Banc d'Espanya estima que l'Estat només recuperarà uns 16.337 milions d'euros de les ajudes concedides a les catorze entitats que han rebut suport de capital, la qual cosa suposa un 21,4% del total rebut, que ascendeix a 76.410 milions d'euros i, per tant, dona per perduts 60.073 milions. 



La institució estima que fins avui només s'han retornat 4.139 milions d'euros, la qual cosa equival al 6,45% del total rebut per part del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i el Fons de Garantia de Dipòsits (FGDEC).


 
Les ajudes totals ascendeixen a 76.410 milions d'euros, dels quals 64.098 corresponen a capital i híbrids, 10.390 milions d'euros als esquemes de protecció d'actius i 1.922 milions d'euros a garanties. 



Del total retornat, 3.466 milions d'euros corresponen a ajuda rebuda del FROB i 673 milions d'euros al FGDEC. Així, la diferència entre les ajudes i els reemborsaments equival a un 5,6% del Producte Interior Brut (PIB) del 2015.



Aquestes xifres no inclouen les pèrdues suportades pels antics accionistes de l'entitats ni les de les forquilles de preferents i deute subordinat ni els exercicis de gestió d'híbrids realitzats com a part de l'acord d'assistència financera signat amb el Mecanisme Europeu d'Estabilitat.




La institució estima que l'import recuperable se situa en 12.198 milions d'euros, la qual cosa suposa un 19% del total, segons recull l'Informe sobre la crisi financera i bancària 2008-2014. Aquesta xifra se suma a la quantitat que ja s'ha retornat, de 4.139 milions d'euros. Quan es va aprovar el rescat bancari, Mariano Rajoy va assegurar que aquest no tindria cap cost per als espanyols, ja que va afirmar que es recuperaria tota la despesa.






Enllaç noticia :



 

Els principals sindicats dels Mossos veuen en la limitació de places una ‘represàlia’ pel referèndum



SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA







Qualifica d''absoluta irresponsabilitat política' que el ministeri hagi enviat aquest requeriment 















Per: Redacció 

16.06.2017  12:10





La Federació de professionals de la seguretat pública de Catalunya (Fepol), que agrupa diversos sindicats del cos de Mossos d’Esquadra, entre ells el majoritari, el SAP, considera que el requeriment del ministeri d’Hisenda a la Generalitat per impedir convocar les 500 places de Mossos d’Esquadra previstes és una ‘represàlia’ del govern espanyol a la convocatòria del referèndum.



En un comunicat aquest divendres, ha qualificat d”absoluta irresponsabilitat política’ que el ministeri hagi enviat aquest requeriment, que segons ells serà un greuge per a la seguretat pública i els ciutadans de Catalunya.

Jordi Borja: 'Penso donar-me de baixa de la coordinadora de Catalunya en Comú'



PAÍS






Entrevista a un dels fundadors de Barcelona en Comú, Catalunya en Comú, i referent del PSUC 















15.06.2017  22:00





L’urbanista, geògraf i sociòleg Jordi Borja Sebastià (1941) ha estat un dels fundadors de Barcelona en Comú i Catalunya en Comú, però té una trajectòria política que arrenca de molt lluny. Va ser membre del comitè central del PSUC i durant el franquisme va haver d’exiliar-se. Passà set anys a França. Durant els anys vuitanta va ser diputat al Parlament de Catalunya pel PSUC i tinent batlle de la ciutat de Barcelona del 1983 al 1995. És, de fet, un dels redactors de l’actual Carta Municipal de la ciutat i un dels grans teòrics de la Barcelona de Pasqual Maragall. Consultor de diverses ciutats llatinoamericanes, Jordi Borja és un dels referents dels comuns, i d’Ada Colau en particular.



Actualment, és director de l’àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme a la UOC. I en aquesta entrevista es mostra molt crític, fins i tot molt dur, amb el món dels comuns que ell ha ajudat a bastir. De fet, anuncia que pensa donar-se de baixa de la coordinadora del partit. També explica per què votarà sí a la independència el dia 1 d’octubre i per què creu que demanar garanties és un acte de covardia o ximpleria.



Anireu a votar, l’1 d’octubre?
—Sí, és clar.



I què votarà?
—Jo, com molts altres, que no són independentistes, el 9-N vam votar sí-sí. Per què? Per anar contra el govern espanyol.



I ara, què votareu?