La fiscalia ha encausat Hèctor López Bofill, jurista i professor de
dret de la Universitat Pompeu Fabra, per haver expressat unes opinions
personals en una sèrie de piulets. López Bofill haurà de declarar
dilluns a la Ciutat de la Justícia acusat de tres presumptes delictes:
injúries contra l’autoritat, amenaces a un col·lectiu professional i
amenaces als drets fonamentals.
Ho ha anunciat ell mateix avui a Twitter. Ha dit que era ‘un nou atac
a la llibertat d’expressió’ i que indicava que l’estat espanyol és més a
prop de Turquia. Els piulets els va escriure entre el juny de l’any
passat i el febrer d’enguany.
La fiscalia em crida a declarar per les meves opinions polítiques.Un nou atac a la llibertat d'expressió. Espanya més a prop de Turquia. pic.twitter.com/8tr8fW4hkw
VilaWeb s’ha posat en contacte amb López Bofill. Ha explicat que havia
rebut la citació el dilluns 24 d’abril i que durant aquella setmana
havia pogut consultar l’expedient policíac. El piulet que va motivar la
investigació és aquest:
La diversitat
d'opinions en el si del partit socialista genera actituds discordants
entre les formacions territorials i el discurs oficialista del partit
El referèndum d’independència que proposa el govern ha sacsejat la
política catalana, especialment aquells partits on hi ha posicions
heterogènies sobre la qüestió nacional. És el cas del PSC: a mesura que
s’acosta la convocatòria del referèndum hi apareixen veus que defugen
l’oposició ferma que sosté l’executiva. El Pacte Nacional per Referèndum
ha provocat una petita rebel·lió dins el PSC i algunes filials
municipals hagin decidit d’adherir-s’hi. El primer secretari, Miquel
Iceta, s’ha oposat des de bon començament al Pacte, per bé que pretén
aconseguir una consulta pactada amb Madrid. Tanmateix, federacions
importants dels socialistes han decidit de fer cas omís a la posició
oficial del partit i han votat a favor del Pacte. És el cas de
Granollers, Sant Just Desvern, Vilanova i la Geltrú, Olesa de
Montserrat, Palafrugell i Vilafant. En altres municipis, com Girona,
Reus, Terrassa, Vic, Sant Cugat, Olot i Igualada, s’han abstingut en els
plens, de manera que hi han facilitat l’adhesió dels consistoris.
La direcció del PSC, conscient de la diversitat d’opinions que
suscita el referèndum en les seves federacions, donarà autonomia als
batlles i regidors perquè decideixin com han d’actuar tan bon punt es
convoqui el referèndum. Ho va avançar el diari Ara dimarts.
PolíticaÚltima actualització Dijous, 27 d'abril de 2017 10:50 h
Un representant de l'Estat intenta pressionar com a
mínim dos diputats de Westminster per mostrar disconformitat amb
mocions per donar suport a Forcadell i Mas
Els tentacles de la diplomàcia espanyola també
s’han deixat veure a Londres, després que un periodista francès
denunciés pressions de l’Estat per no participar en una conferència
d’Artur Mas a París. Dos diputats del parlament britànic, Westminster,
han revelat que un membre de la maquinària del ministeri d’Exteriors
espanyol s’ha reunit amb ells per dissuadir-los de portar mocions contra
la judicialització del procés o de crear un grup de discussió sobre
Catalunya a la cambra londinenca.
En contra de mocions per defensar Forcadell o per rebutjar les inhabilitacions a Mas, Ortega i Rigau
El diputat de Plaid Cymru –el partit independentista gal·lès– Hywel
Williams ha explicat a l’ACN com va anar la trobada –a la qual també va
participar el diputat del Partit Nacional Escocès George Kerevan–, a la
seu de l’ambaixada espanyola al Regne Unit: “Era evident que estava en
contra d'alguns posicionaments que jo havia defensat a la cambra,
especialment els que feien referència a algunes mocions presentades
recentment”, ha dit en referència a textos en suport a la persecució
judicial contra Carme Forcadell i rebutjant “les dures multes i
inhabilitacions” contra Mas, Ortega i Rigau pel 9N.
El Nacional
Barcelona. Dimecres, 26 d'abril de 2017
El moviment ‘Indipendenza Veneta’, de la regió italiana del Véneto, va voler mostrar aquest dimarts el seu suport al procés català i va defensar la independència de Catalunya davant del Consolat espanyol
a Venècia. Els organitzadors de la manifestació van lliurar una carta
al consolat amb l'objectiu de mostrar la solidaritat del poble del
Véneto amb els "amics" catalans que volen "construir una república
deslligada de l'estat espanyol".
Tal com es pot veure en el vídeo, un grup de partidaris de la
independència del Véneto, i seguidors del procés català, deixen una
carta a la bústia del consolat. Entre els assistents s'hi poden identificar algunes estelades.
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 25 d'abril de 2017
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va enviar un SMS de suport a Ignacio González mentre aquest estava sent investigat per la seva implicació al Cas Lezo. Segons La Sexta, l'expresident
de la Comunitat de Madrid va tenir el telèfon intervingut mentre se
l'investigava, aquí es va poder comprovar que havia rebut un missatge
que deia: "Gràcies Nacho. Una abraçada forta. Ojalà aviat s'acabin
aquests embolics".
L'exmandatari madrileny havia escrit abans a Catalá per felicitar-lo
per la seva confirmació al capdavant del Ministeri i aquesta va ser la
seva resposta. El missatge es va enviar el 3 de novembre de l'any
passat, un dia abans de la presa de possessió oficial després del
període en funcions.
Segons expliquen fonts pròximes al cas a El Español, González es va referir a aquest missatge en una
Entrevista al delegat de la Generalitat al Regne Unit i a Irlanda
Fotografia: ACN.
19.04.2017 22:00
De les eleccions avançades al Regne Unit del 8 de juny en pot sortir
una Theresa May més enfortida, amb més suport parlamentari i més
legitimada per a negociar un Brexit dur. Però això, quina repercussió
pot tenir en el procés català, ara que falten tan sols cinc mesos per
al referèndum del setembre? En parlem amb el delegat de la Generalitat
al Regne Unit, Sergi Marcén, que preveu que May tindrà una majoria
absoluta més forta que no pas ara.
—Quin efecte pot acabar tenint per al procés català que hi hagi una Theresa May amb el Brexit? —Per a Europa l’efecte serà el mateix, perquè es tracta més
d’un problema intern que no de relació amb Europa: ella vol fer el seu
Brexit. I per al procés català tindrem la mateixa situació: nosaltres
expliquem que volem fer un referèndum, i continuarem defensant el mateix
discurs, és a dir, que defensem la democràcia, i no una posició
d’independència o de no-independència. Sí que hi haurà un altre efecte,
que serà la dissolució del parlament el dia 3. I quedarà tot congelat
fins al 8 de juny, inclosa l’activitat de l’All Party Group de Catalunya
que es va crear. No hi haurà actuacions dins el grup de treball.
—Què se’n farà, d’aquest grup de suport a Catalunya si hi ha un nou parlament britànic?
Última actualització Dimarts, 18 d'abril de 2017 10:40 h
Jean-Luc Mélenchon continua creixent en intenció de
vot i algunes enquestes ja el situen a dos punts dels favorits per
passar a la segona ronda, Macron i Le Pen
El candidat de l’esquerra alternativa a les
eleccions presidencials franceses, Jean-Luc Mélenchon, està ‘incendiant’
la recta final de la campanya electoral ja que continua creixent en
intenció de vot. El veterà dirigent, que dóna suport a un referèndum
d’autodeterminació per a Catalunya, fa unes setmanes no tenia cap opció
de passar a la segona ronda dels comicis, que enfrontarà els dos més
votats. Ara, però, algunes enquestes ja el posen per sobre de François
Fillon i el posen a 2-3 punts dels dos candidats amb més opcions de
passar a la fase final, el centrista Emmanuel Macron i la ultradretana
Marine Le Pen.
Ratllant el 20%, a dos punts de Le Pen i Macron, els favorits per la 'final'
La televisió privada BFM TV posa a disposició una aproximació sortint de la mitjana de les principals enquestes
publicades que situava divendres passat Mélenchon amb un 20% de
sufragis, 3 punts més que fa dues setmanes i vuit punts més que fa tot
just un mes. Macron i Le Pen anaven a la baixa des del març passat i,
del 26%, tots dos se passaven divendres en el 22%, mentre que Fillon es
quedaria en el 19%. En l’actualització d’ahir Mélenchon veia el seu
ascens truncat i es quedava en el 18%, però en qualsevol cas és evident
que la lluita per passar a la segona ronda ja no és cosa de dos, Macron i
Le Pen, ni de tres, comptant el conservador François Fillon.
Els darrers dies, l’activitat internacional del President Puigdemont
ha estat frenètica i a l’hora molt eficaç. És comprensible que el
govern, els partits i la premsa espanyols estiguin dels nervis. I això
sense parlar, ara, del tema d’Escòcia, Gibraltar, o les declaracions de
múltiples polítics europeus, que en qüestionen l’immobilisme. Començant
per dirigents de la totpoderosa CDU alemanya. Però anem a pams.
“El que val per Escòcia, val per Catalunya”, a Al Jazeera
Tot just retornat del seu exitós viatge als Estats Units, on
cadascuna de les tres estades (Boston, Washington i Nova York) van tenir
un enorme impacte mediàtic i polític a Catalunya, el President
Puigdemont va ser entrevistat a la cadena global Al Jazeera, amb la periodista Hoda Abdel-Hamid al programa Talk to Al Jazeera.
Segons el President, “el cas escocès ens interessa molt, perquè Europa està canviant la seva posició molt clarament”. “I allò que val per a Escòcia val per a Catalunya”, afegint que “ningú li podrà negar a un català la seva ciutadania europea”.
Va recordar també que “Catalunya ha estat sempre una contribuent
positiva a la UE, que presenta el 2% del PIB europeu i té una economia
dinàmica, que ha crescut més d’un 3,5% l’últim any, i que creix tant en
exportacions com en inversió estrangera”. Davant d’aquestes dades, el president es preguntà “si
Europa és un projecte indiferent als populismes d’alguns estats i en
canvi no té cap interès que una realitat com Catalunya pugui contribuir
al progrés europeu”. “Això no va en la lògica europea”.
Preguntat sobre les amenaces d’aplicar l’article 155, el president
va fer notar que també hi ha qui ha parlat de l’article 116, que inclou
l’estat de setge, alarma i emergència, i advertí que “preocupa
aquesta aproximació tan normal de la política espanyola a situacions
excepcionals, com d’una certa tensió innecessària”. “L’única reacció que
seria decisiva és el diàleg, seria més efectiva que qualsevol amenaça”, conclogué.
En un altre moment de l’entrevista, i amb relació al reconeixement
internacional d’una Catalunya independent, el president de la
Generalitat va dir que “estem a la fase no del
reconeixement, sinó del coneixement” i afegí que “volem que el món
conegui què està passant a Catalunya, per què, que ens faci preguntes,
de vegades incòmodes, que puguem respondre”. I féu notar que si el poble de Catalunya decideix esdevenir un estat independent “aleshores
trucarem a la porta del reconeixement, i estem convençuts que, com ha
passat en tota la història precedent, en la majoria dels casos, si hi ha
una voluntat clara i decidida i un missatge clar el reconeixement
arriba”.
Alba Solé Foto: ACN
Barcelona. Diumenge, 9 d'abril de 2017
Un dels congressistes americans que visita Barcelona per analitzar el
procés independentista amb les autoritats catalanes ha defensat el
referèndum davant del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo,
segons ell mateix ha assegurat. Així li ho ha fet saber el president
del subcomitè per a Europa del Congrés dels Estats Units, Dana Rohrabacher,
en la trobada que han mantingut aquest diumenge. El congressista està a
favor de la celebració d’un referèndum sobre la independència a
Catalunya si “és clar que guanyarà el ‘no’” per acabar així amb el
debat, ha indicat.
Millo ha matisat que aquesta opinió és personal del
congressista i que ha mostrat el seu respecte a la legalitat vigent.
El delegat del govern espanyol a Catalunya s’ha reunit aquesta tarda amb els congressistes nord-americans Brian Higgins i Dana Rohrabacher. La trobada s’ha celebrat a la seu de la
El candidat de la dreta francesa a les
presidencials assegura que és un principi defensat des de la
Il·lustració i que no té sentit posar per davant el respecte a les
fronteres: "És el món al revés"
El candidat de la dreta francesa a les eleccions presidencials, François Fillon
El candidat de la dreta francesa a les eleccions presidencials, François Fillon, ha assegurat aquest divendres en una entrevista a Radio France que li "xoca" que es negui "totalment" el dret a decidir "a un poble".
Preguntat sobre la possibilitat d'un referèndum a Catalunya, l'exprimer
ministre francès ha indicat que es tracta d'una qüestió interna, però al
mateix temps ha indicat que el dret a decidir és una qüestió reconeguda
des del temps de la Il·lustració.
El candidat de la dreta francesa a les eleccions presidencials, François Fillon, ha assegurat aquest
El diputat Nikolaj Villumsen: "Catalunya té el dret d'autodeterminació, i ha de ser resolt per la via democràtica"
per
G.A
05/04/2017
Els verds danesos se sumen als suports internacionals al referèndum | Twitter de Nikolaj Villumsen
El referèndum català suma un nou suport. Als
diversos eurodiputats que han expressat la seva posició favorable que
Catalunya decideixi el seu futur de forma democràtica a les urnes, s'hi
suma ara el diputat danès Nikolaj Villumsen, que representa els verds de Dinamarca del partit Enhedslisten - Red/Green Alliance. Ho ha fet a través d'una piulada, en què un usuari l'interpel·lava per dir-li que està segur que els verds danesos donaran suport a un referèndum democràtic i a la independència de Catalunya. Villumsen és portaveu d'Afers Exteriors, Defensa i Emergències del seu
partit, i vicepresident del Grup Parlamentari dels verds.
El comitè executiu del partit alemany Die Linke, d’esquerres i
anticapitalista, ha aprovat per unanimitat de donar suport al dret de
decidir de Catalunya, ‘tal com ho exigeix la majoria social i política
catalana amb el Pacte Nacional pel Referèndum’. I expressa la seva
solidaritat amb els moviments socials que entenen el referèndum com un
mecanisme per a ‘la transformació democràtica i social’ de la societat
catalana.
Die Linke ha explicat a VilaWeb que també condemna ‘la persecució de
polítics catalans per la
Oriol March, Parlament de Catalunya | 22/12/2016 a les 11:42h
Votació al Parlament de Catalunya | Parlament
La llei antidesnonaments pensada per sortejar el veto del Tribunal Constitucional
(TC) ha estat aprovada aquest dijous al Parlament. La norma, que el
Govern va posar en marxa al maig en una cimera al Palau de la
Generalitat que va reunir ajuntaments, partits i entitats, està pensada
per solucionar la paralització d'aquells articles que el TC va tombar i
que afecten directament les situacions d'emergència habitacional. El
president Carles Puigdemont va aprofitar l'embat del Constitucional per
buscar el suport dels consistoris -en especial del de Barcelona,
governat per Ada Colau- i bastir un front comú davant de l'executiu de
Mariano Rajoy en clau social.
En el moment de ser presentat, el projecte de llei va ser definit per la
consellera de Governació, Meritxell Borràs, com "impecable
jurídicament". Per redactar-lo s'ha comptat amb l'assessorament del
Consell de l'Advocacia de Catalunya i compta amb tres principis
generals: mediació en cas de sobreendeutament, reallotjament de famílies
i expropiació temporal d'ús. El text no compta amb el suport dels grups
promotors de l'ILP d'Habitatge, de la qual en forma part la Plataforma
d'Afectats per la Hipoteca (PAH), i ha aixecat crítiques a Catalunya Sí
que Es Pot (CSQEP) i la CUP. El gruix de la norma, però, ha rebut el
suport de tots els partits de la cambra.
"Volíem que la llei seguís endavant de forma elaborada pel conjunt del
món local", ha destacat Borràs en una intervenció just abans de votar. A
l'hemicicle, a la zona de visitants, hi havia el secretari d'Habitatge,
Carles Sala, i la tinent d'alcalde barcelonina Laia Ortiz. La
consellera ha volgut agrair la
Entrevista al delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa.
Marti Anglada, en una imatge d'arxiu (fotografia: ACN)
21.12.2016 22:00
Martí Anglada (1949) és el delegat del govern català a França i
Suïssa. Després de quaranta anys de carrera periodística, aquest gironí
és un dels homes que representa Catalunya al món en ple procés cap a la
independència. VilaWeb s’hi ha posat en contacte telefònic per a saber
com veuen el procés català els governs amb els quals ell treballa,
quines reaccions ha suscitat el procés a Carme Forcadell i com s’ha
rebut a França la declaració del parlament català que citava Catalunya
Nord, actualment sota sobirania francesa.
—Diputats suïssos de tots els partits han demanat al seu
govern que es queixi a l’estat espanyol per la persecució de Carme
Forcadell. Com és què tenim Suïssa tant de cara?
—No la tenim tant de cara. La tenim força de cara. Totes les coses són
millorables, en aquest món. Fins i tot això. De tota manera, sí que és
veritat que el món polític suís, que engloba el parlament, però també think tanks
i universitats, la ciutadania, és un món que té un gran patrimoni: la
democràcia directa i el consens. Penseu que al govern suís no mana qui
hi té majoria. És un govern de consens. Tots els grans partits federals
són al govern. Tots. I ocupen la presidència per torn.
El número dos de Podem defensa a NacióDigital que
Catalunya "té tot el dret a intentar una via unilateral" però avisa que
serà "difícil" que aquest referèndum "tingui efectes institucionals"
Errejón afirma que és "molt hipòcrita" que el govern espanyol
"exigeixi que s'aturi la unilateralitat quan no s'està oferint cap
alternativa" i diu que "Catalunya no ha d'esperar"
"Potser per a Podem s'ha acabat plantejar la política com un tot o res", explica sobre el debat intern al seu partit
Sara González / Joan Serra Carné, Barcelona | 19/12/2016 a les 21:10h
Íñigo Errejón, Podemos
Podem, el partit que amb tres anys de vida ha aconseguit posar contra les cordes el bipartidisme -sense arribar a fer el sorpasso
al PSOE-, ha iniciat el seu procés congressual. Ara que el govern
espanyol està en mans del PP i Catalunya continua avançant en el full de
ruta sobiranista, el número dos i secretari polític de Podem, Íñigo
Errejón (Madrid, 1983), reflexiona en una entrevista amb NacióDigital
sobre la manera de convertir el seu partit en alternativa de govern.
També es posiciona davant de la demanda del referèndum que formula una
àmplia majoria de la societat catalana.
- Podem s’ha etiquetat com a "nova política" però la imatge que
transmet ara és la d'una batalla entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón
pel control del partit. És realment així?
- No. Tots dos hem intentat explicar que hi ha una relació d'amistat i
de complicitat política, però que Podem ha arribat a un punt en el qual
ha de canviar de cicle polític, perquè l'estat espanyol també ha canviat
de cicle polític. Això no vol dir que la crisi del règim del 78 estigui
tancada. El govern de Rajoy no és la sortida d'aquesta crisi política.
Rajoy ha comprat temps. Ara hem sortit del ritme vertiginós de les
competicions electorals i hem entrat en una fase més lenta. És la
primera vegada en la curta història de Podem que tenim la possibilitat
de construir una força política madura i arrelada al territori. En
realitat, aquesta segona assemblea ciutadana serà un moment constituent
per a nosaltres. Després de la primera assemblea, hem arribat molt
lluny. Hem impedit que hi hagi una restauració a la política espanyola,
que els partits tradicionals, a banda de Ciutadans, ens tornin a la
situació anterior al 15-M del 2011. Això ja no serà possible. Però
encara ens queda molt camí. I què estem discutint ara? Com es fa aquest
camí per construir una majoria popular i transversal que ens permeti
guanyar el govern, que pot ser el principi del canvi de veritat. I,
sobre aquesta qüestió, Pablo Iglesias i jo hem fet anàlisis diferents.
Tenim propostes organitzatives i polítiques complementàries, però no
contradictòries. Per decidir la combinació d'unes i altres, volem que la
gent voti.
- Vostè defensava aquest dissabte "construir debat des de la
unitat" i reclamava "obrir" el partit per "guanyar". Li falta democràcia
interna a Podem?
Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià
Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les,
Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits
representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès
Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg.
Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i
ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.
Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot
d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés
judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme
Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el
cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la
preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica
diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i
liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.
L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet
saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la
deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços
esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és
evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria
sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La
consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport
parlamentari, i la resposta a la
'Demano al cap de
govern que es tracti el processament d'una representant d'un òrgan
legislatiu democràtic per haver facilitat el debat, ja que això posa en
risc les garanties democràtiques', diu el líder del partit, Gerry Adams.
Gerry Adams, històric dirigent i president actual del Sinn Féin
Gerry Adams, històric dirigent i president actual del Sinn Féin,
ha demanat al cap del govern de la República d’Irlanda, Enda Kenny, que
porti al Consell Europeu el procés que ha emprès l’estat espanyol
contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.
El
Consell Europeu és format pels caps d’estat o de govern dels estats
membres de la Unió Europea.
‘Demano al cap de govern de la República
d’Irlanda que s’hi tracti el processament d’una
El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit el
recurs presentat pel govern de Rajoy contra les resolucions aprovades
pel Parlament de Catalunya per a impulsar el procés constituent i donar
suport a la convocatòria d’un referèndum sobre la independència el 2017,
amb acord de l’estat o sense. Justament divendres de la setmana entrant
es farà la cimera dels integrants del Pacte Nacional del Dret a
Decidir, convocada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
L’admissió a tràmit implica la suspensió cautelar de les resolucions
aprovades fins que el tribunal de garanties no s’hagi pronunciat sobre
el fons dels assumptes. L’executiu espanyol va qüestionar la legalitat
de sis resolucions aprovades per la cambra catalana el 7 d’octubre
passat, perquè trobava que s’incomplia la sentència del Tribunal
Constitucional del 2 de desembre del 2015 contra la declaració
independentista del parlament del 9 de novembre anterior.
El govern espanyol ja va sol·licitar al Tribunal de Garanties la
nul·litat d’una altra resolució aprovada pel parlament català el 27 de
juliol, que va obrir el procés de desconnexió entre Catalunya i Espanya.
El TC ja s’hi ha pronunciat: va acordar-ne unànimement la nul·litat.
Sergi Sabrià, avisa que "no correspon als cossos policials fer
política", però creu que la decisió del jutge d'ordenar les detencions
és desproporcionada.
per Arnau Garcia (Barcelona)
12/12/2016
El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, en roda de premsa | ACN
La detenció de dos dels cinc encausats per cremar imatges del rei
"no ha suposat una situació nova", segons ha reconegut el portaveu
d'ERC, Sergi Sabrià. La resposta del partit ha estat la mateixa que en
la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós: "No es pot demanar als Mossos que facin política, això correspon als polítics", ha reblat Sabrià.
Ara bé, el portaveu d'ERC també ha considerat completament desproporcionada la decisió del jutge,
i ha mostrat "tot el suport" del seu partit detinguts. "No entenem que
es jutgi amb tanta severitat la crema de fotos del rei, la República que
nosaltres ens imaginem no perseguirà així la llibertat d'expressió", ha dit el republicà.
A més, ha negat, com s'ha insinuat des de la CUP en d'altres
ocasions, que els Mossos hagin de renunciar a fer de polícia judicial.
Des d'ERC, han avisat que "no tindria sentit renunciar a les poques competències que té la Generalitat, si es vol aspirar a tenir-les totes". D'altra banda, ha negat que aquestes detencions afectin a les negociacions per aprovar els pressupostos.