Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris operació Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris operació Catalunya. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de febrer del 2024

Dia clau per a les comissions del 17-A, Pegasus i l’operació Catalunya

 

 

POLÍTICA

 

 

L'expresident Mariano Rajoy podria tornar al congrés per ser interrogat sobre l'operació Catalunya

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, intervé durant un ple en el Congrés dels Diputats, a 20 de desembre de 2023, a Madrid / EP

 




Rajoy podria tornar al Congrés per ser interrogat

divendres, 16 de febrer del 2024

Així es va fabricar la trama russa del procés

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'advocat Boye acusa el jutjat del cas Volhov de filtrar el contingut del telèfon de Terradellas per fonamentar cartes "anònimes" que servissin per nodrir la causa sobre els contactes de l'independentisme amb el Kremlin

 

 

Un agent de la Guàrdia Civil, durant un escorcoll de l'operació Volhov | ACN

 

 

 

 

 per Bernat Surroca, Barcelona | 16 de febrer de 2024 a les 07:00

 

 

Reunions amb emissaris del Kremlin, soldats russos, ingerències de Rússia per desestabilitzar Europa... L'anomenada trama russa és una de les causes judicials més controvertides que envolten el procés català. Pilotada des de fa anys pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre l'ha reactivada fa unes setmanes, coincidint amb la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés i obrint la porta a investigar Carles Puigdemont i el seu entorn per un delicte de traïció. Una figura penal que, ara com ara, quedaria exclòs de la llei pactada entre el PSOE, ERC i Junts. Aquest procediment neix per al gran públic amb l'operació Volhov, l'any 2020, una macrocausa que investiga -entre moltes altres coses- el finançament del procés. La trama russa, però, s'havia començat a fabricar anys abans.

L'advocat Gonzalo Boye, que representa Puigdemont i Josep Alay, ha presentat un escrit al jutjat en què denuncia les maniobres que hi ha darrere d'aquest procediment. El lletrat argumenta que des del jutjat es va filtrar el contingut del telèfon de Víctor Terradellas, principal investigat en la trama russa, per fonamentar articles periodístics i cartes "anònimes", que al seu torn han servit per nodrir la causa judicial sobre els vincles de l'independentisme amb el Kremlin. Boye ho portarà, d'aquí a uns dies, al jutjat degà de Barcelona, perquè ho enviï al jutjat que correspongui i s'obri una investigació. Sobre la taula hi podria haver delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental o revelació de secrets, però tot plegat és encara massa preliminar per a acotar-ho.



En l'escrit, Boye dibuixa el circuit que va fer la informació del telèfon de Terradellas. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) confisca el dispositiu el 24 de maig de 2018. Un any més tard, s'encarrega a la Guàrdia Civil, en substitució de la UDEF, que analitzi tota la informació que

divendres, 9 de febrer del 2024

Si haguéssim fet Feijóo president, tot això no passaria

 

 

OPINIÓ

 

 

Carles Puigdemont
Waterloo (Bèlgica). Dijous, 8 de febrer de 2024. 19:24
Temps de lectura: 7 minuts  

 

 


 

 

 

Quan el meu partit va decidir votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a primer ministre espanyol i permetre una altra legislatura amb un govern d’esquerres a Espanya era perfectament conscient d’algunes de les conseqüències negatives que això comportaria. Algunes d’elles les vaig anticipar als meus interlocutors polítics, que em miraven incrèduls.

No vaig haver d’esperar massa temps. El dilluns 6 de novembre de 2023 era el dia que inicialment havíem escollit fer públic a Brussel·les l’acord subscrit entre el meu partit i el PSOE que permetria la investidura de Pedro Sánchez. Aquell mateix dia, ni abans ni després, sinó justament aquell 6 de novembre, el jutge de l’Audiencia Nacional espanyola García-Castellón decideix investigar-me per un delicte de terrorisme. El cas en el qual ara se’m persegueix com a terrorista estava aturat des de feia uns anys; no s’havia procedit a cap diligència ni s’havia pres declaració a ningú de la suposada trama terrorista que va organitzar el 2019 les protestes ciutadanes contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemnava líders polítics i socials catalans a un conjunt de 100 anys de presó. El fet que el jutge decidís despertar el cas el mateix dia que s’havia d’anunciar l’acord polític d’investidura no és una casualitat, perquè des de fa anys se sap —i, lamentablement, s’accepta com a cosa inevitable— que alguns magistrats coordinen les agendes judicials amb les polítiques.

Que García-Castellón és un jutge extremadament amable amb el PP ho descriu el seu currículum i també les seves decisions. La seva persecució contra Podemos i Pablo Iglesias per una suposada trama de finançament il·legal i blanqueig de capitals passarà a la història dels manuals de lawfare, també en el de la impunitat judicial per

Allisada de Puigdemont a Marlaska per no investigar l”Operació Catalunya’: “Aquesta sí que és una trama real i una amenaça a la democràcia”

 

 

Retreu al ministre espanyol que "qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per enviar a la presó els autors intel·lectuals i tots els senyors X d’aquesta trama"

 

 

 

L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 




Maria Garcia

dilluns, 22 de gener del 2024

Identifiquen el policia francès que va alimentar les clavegueres contra Trias i els Pujol

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Jean Michel Pillon és un alt càrrec de la Direcció General de Duanes i Imposts Indirectes · Va cobrar uns 50.000 euros per informació falsa

 

 

 

El comissari García Castaño, que va ser l'encarregat de posar-se en contacte amb Jean Michel Pillon.

 

 

 

Redacció 

22.01.2024 - 08:35

Actualització: 22.01.2024 - 11:38

 

 

 

Les clavegueres de l’estat espanyol es van deixar entabanar per un agent de la policia francesa, concretament per part d’un alt càrrec de la Direcció General de Duanes i Imposts Indirectes, un organisme encarregat d’evitar l’evasió i emblanquiment de capitals. Segons que publiquen RAC 1 i La Vanguardia, l’agent es diu Jean Michel Pillon i va cobrar uns 50.000 euros dels fons reservats espanyols per la seva col·laboració amb l’espionatge contra l’independentisme.

Amb Pillon, que és el director de duanes de la regió d’Occitània, s’hi va posar en contacte el novembre del 2012 el comissari Enrique García Castaño –antic soci de l’ex-comissari José Manuel Villarejo–, amb qui havia col·laborat en la lluita contra ETA. En primera instància, el policia espanyol li va demanar si hi havia cap membre de la família Pujol en la llista Falciani, que contenia els noms de 130.000 evasors.

El 9 de novembre, Pillon va respondre que havia trobat les dades de Jordi Pujol Ferrusola, tot i que la menció no era per un compte bancari a l’estranger, sinó que hi constava com a director d’una empresa d’explotació de marbre de Barcelona. Tanmateix,

La Fiscalia investiga l'Operació Catalunya per la persecució al fiscal superior Rodríguez Sol

 

 

PAPERS SECRETS

 

 

La Fiscalia ordena una investigació per determinar la veracitat de l'actuació i qui són els seus responsables. 

 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 22 de gener de 2024. 13:05
Actualitzat: Dilluns, 22 de gener de 2024. 15:12
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 


 


 

 

La Fiscalia de Catalunya ha anunciat aquest dilluns l'obertura d'una investigació arran de les informacions que indiquen que la persecució de la policia patriòtica contra l'independentisme va incloure el fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol. Entre la nova documentació publicada els darrers dies en relació amb l'Operació Catalunya apareix un document, amb l'encapçalament del Ministeri de l'Interior i de la Unitat d'Afers Interns de la Direcció General de la Policia, en què es proposa investigar els possibles "vincles entre el fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol i el partit Unió Democràtica de Catalunya i les comissions gestionades pels advocats del citat partit". La Fiscalia de Catalunya es proposa ara confirmar la veracitat d'aquest document i comprovar l'abast de l'actuació a què va donar peu.

🔐 NOVA INFORMACIÓ: García-Castellón, a la picota per Tsunami i per ignorar les evidències sobre l’Operació Catalunya

 

🔒 MÉS DOCUMENTACIÓ CONFIDENCIAL: les notes de la policia patriòtica mostren la cuina del setge a Trias i l'intent de tapar l'escàndol

 


 

 



El fiscal Rodríguez Sol va ser apartat del seu càrrec després de posicionar-se a favor de la possibilitat que els catalans decidissin sobre el seu futur. El fiscal, a més, va obrir una investigació sobre la

dimecres, 17 de gener del 2024

Els noms dels periodistes còmplices de la triple pota del GAL a Catalunya

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

En la guerra bruta mediàtica, hi han participat molts mitjans, però la batuta la portava El Mundo de Pedro J. Ramírez, amb Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta

 

 


 

 

 

 

Redacció   

16.01.2024 - 21:40

 

 

 

La guerra bruta contra l’independentisme, coneguda com a operació Catalunya, té moltes cares conegudes en els estaments polítics i policíacs espanyols, però sovint es deixa de banda una tercera pota d’aquest GAL que és igual d’important, la mediàtica. En les noves revelacions del cas, publicades per La Vanguardia i El Diario, queda documentat que les filtracions als mitjans de proves falses eren un engranatge més de la conspiració. En aquesta història, hi ha tingut un paper clau el diari El Mundo, però també La Razón, entre més.

El govern espanyol va començar l’operació Catalunya després de la multitudinària Diada de l’Onze de Setembre de 2012. Amb el ministre Jorge Fernández Díaz al capdavant, uns quants grups policíacs es van arrenglar amb les ordres de fer tot el possible per a aturar l’independentisme. Així doncs, el 18 d’octubre, l’ex-comissari José Manuel Villarejo va remetre un primer informe sobre la suposada corrupció de CiU. En el cinquè apartat, sota l’epígraf “Informacions facilitades per una font fiable”, s’atribuïa falsament al president Artur Mas –que uns dies abans havia avançat les eleccions al parlament– un compte bancari a Liechtenstein i es vinculava el partit amb comptes a Suïssa.

“Tot l’staff de CDC tem un atac en ple procés electoral en mitjans de comunicació, on es facin públiques les greus corrupcions que afecten els seus dirigents. Fins ara

Un entramat d’empreses amb negocis arreu del món va finançar l’Operació Catalunya

 

 

AUDIOS VILLAREJO

 

 

Un informe policial ressegueix per Panamà, l'Uruguai i el Regne Unit els fons que utilitzava la brigada patriòtica de Rajoy contra l'independentisme  

 


El comissari José Manuel Villarejo i el seu advocat, Antonio Cabrera, arriben al Congrés per a una compareixença en una imatge del maig del 2023 /ACN


Quico Sallés

Barcelona/Madrid

16/01/2024 21:30

 



Era el 16 de desembre de 2021 quan el comissari jubilat Enrique García Castaño, El Gordo, excap de la poderosa la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) del Cos Nacional de Policia, va detallar a l’Audiència Nacional com funcionava el finançament de les operacions clandestines de l’Estat amb la policia patriòtica de Mariano Rajoy. Va ser en la seva declaració com a imputat en el judici de tres peces separades de la macrocausa Tàndem, que instrueix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre les investigacions del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, ara també jubilat. García Castaño va detallar que les operacions on participava Villarejo, a càrrec de la policia espanyola o del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), “s’autofinançaven amb les seves empreses”. 

Cinc mesos després, el comissari García Castaño patia un ictus de tanta gravetat que, el maig del 2023, el jutge va decidir arxivar la seva causa per incapacitat mental sobrevinguda. Tota una pèrdua en la causa, perquè per les seves mans havia passat tota la logística de les operacions clandestines de la policia patriòtica, fins i tot, els diners que s’haurien pagat a un confident pel fals número de compte corrent de Xavier Trias a Suïssa. Castaño va detallar al tribunal que els serveis de seguretat de l’Estat tenien policies en actiu que tenien empreses que facturaven. Un sistema que, segons el comissari, replicava el de la Guàrdia Civil i el del CNI.  

“Són empreses privades per a serveis estatals, són agents amb documentació falsa, o un membre del CNI que va sense el carnet del CNI, fan negocis de manera paral·lela en el sector en què s’hagi creat l’empresa”, va subratllar. A partir d’aquí, aquests policies, com Villarejo, avançaven els diners de l’operació i després els cobraven o per fons reservats o per fons obtinguts amb operacions mercantils fora de l’Estat o dins. Fonts policials asseguren a El Món, que amb aquest sistema els responsables polítics quedaven al marge de la disposició dels fons reservats, que solen ser escassos, i deixaven operar a canvi de no passar per caixa per cada operació. Per altra banda, això permetia finançar operacions a llarg termini, perquè “el calaix de fons reservats normalment està eixut”. 

 

Esquema de l’ofici policial on es desgranen els entramats d’empreses que servien per amagar els fons que rebien les empreses de Villarejo pels seus serveis de seguretat/QS

 

 

Un informe policial demolidor

Boye confia que la Fiscalia acabi actuant davant els papers de l'Operació Catalunya: "Són casos documentats"

 

 

PAPERS SECRETS

 

 

Boye ha demanat que "la justícia actuï de veritat" davant les proves documentades que s'han fet públiques 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 17 de gener de 2024. 10:03
Actualitzat: Dimecres, 17 de gener de 2024. 10:08
Temps de lectura: 2 minuts 








L'advocat Gonzalo Boye s'ha sumat a l'allau de crítiques i estupefacció davant les revelacions dels papers secrets de l'Operació Catalunya que ha publicat El Nacional.cat aquesta setmana. El lletrat, en declaracions al programa El Món a RAC1, ha lamentat que "tot el que s'intuïa ha acabat sent cert o pitjor". L'advocat de Carles Puigdemont, entre d'altres afectats pel procés, ha explicat que, per ara, tant el cas de l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el del president a l'exili porten al mateix fiscal. Davant la gravetat dels fets revelats per aquest diari i estan documentats i provats, Boye confia que la Fiscalia "en breus acabi actuant". "No em puc imaginar que en un estat democràtic i de dret on estiguin documentats aquests casos, no acabi passant res", ha subratllat.

El fiscal al qual es refereix en el cas de Puigdemont és José Grinda, el qual l'investigava per la seva gestió quan va ser alcalde de Girona. Es tractava d'una transferència en la decisió de fons del cànon municipal d'aigua per comprar una col·lecció d'obres d'art per al consistori entre 2013 i 2014. Posteriorment, el Suprem va arxivar la causa.

Boye ha recordat que els papers secrets sobre l'Operació Catalunya que s'han fet públics no només afecten personalitats com Puigdemont i Trapero (aquest últim ha anunciat aquest dimecres al matí que denunciarà la persecució injusta que ha patit), sinó que també afecta persones com

dilluns, 15 de gener del 2024

El fiasco de la Guàrdia Civil en l’intent de trobar el finançament de Tsunami

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'assetjament policial a la Fundació Nord no va servir per acreditar cap relació econòmica amb Tsunami

 

 

 

Agents de la Guàrdia Civil després d'un registre a Girona pel cas Tsunami / Europa Press

 

 


Agents de la Guàrdia Civil van anar de bòlit buscant informació sobre suposades criptomonedes catalanes/GC

 

“Operació Nord”

dilluns, 18 de desembre del 2023

El 'lawfare' com a termòmetre de la comissió Catalunya

 

 

OPINIÓ

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 17 de desembre de 2023. 21:26
Actualitzat: Diumenge, 17 de desembre de 2023. 21:28
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

 

El terrabastall parlamentari al Congrés dels Diputats per a la tramitació de la proposició de la llei d'amnistia, la seva votació i la seva aprovació dimarts passat ha deixat en un segon lloc l'aprovació de tres comissions, com són la coneguda com a Operació Catalunya, l'espionatge il·legal dut a terme contra l'independentisme amb el programari Pegasus i la que tractarà d'aportar una mica de llum sobre un episodi tan greu com els atemptats gihadistes que van tenir lloc l'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. De les tres comissions, la primera ja va arrencar en l'anterior legislatura, encara que les majories polítiques van filtrar convenientment les compareixences, i l'avenç electoral la va acabar de sentenciar. Les altres dues, també les va intentar impulsar l'independentisme, però la Taula del Congrés les va acabar rebutjant.

Encara que totes tres són importants, sens dubte, l'Operació Catalunya serà la primera que obrirà el terreny de joc del que va ser una gran operació del govern del Partit Popular i de les clavegueres de l'Estat per provar d'acabar amb l'independentisme, després que es posés en marxa el procés, l'any 2012. Que s'estigui parlant tant de lawfare aquests dies i que es regirin amb dents i ungles els diferents

dijous, 19 d’octubre del 2023

Nova ofensiva al jutjat contra la trama andorrana de l’Operació Catalunya

 

 

AUDIOS DE VILLAREJO

 

 

L'acusació popular que va fer imputar Rajoy presenta nous documents, amplia la querella a membres de la Guàrdia Civil i apunta a De Guindos

 

 

Mariano Rajoy a la visita que va fer oficial a Andorra l'any 2015/Moncloa

 


dilluns, 2 d’octubre del 2023

Guàrdies civils ascendits, mossos apartats de la Prefectura: on són els caps policials de l’1-O

 

 

INDEPENDENTISME

 

 

Els comandaments dels cossos estatals han tingut una trajectòria molt més plàcida que els de la policia de la Generalitat després de l'octubre del 2017

 

 

 



 



l referèndum del Primer d’Octubre va tenir molts protagonistes més enllà dels líders polítics, institucionals i civils de l’independentisme. Així s’hi compten les urnes, els milers de persones que es van apinyar als col·legis electorals, els Bombers, els Comitès de Defensa del Referèndum –posteriors Comitès de Defensa de la República (CDR)– o el paper dels jutges, el Tribunal Constitucional i la Fiscalia. Però també hi va haver els policies. De fet, van ser uns protagonistes especials perquè tant a Mossos d’Esquadra, com Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia van assolir un rol principal en la gestió del Primer d’Octubre així com el CNI. Les policies locals, en canvi, van tenir un paper de no intervenció.

A banda dels antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que van repartir llenya a tort i a dret contra els votants del referèndum, hi havia els comandaments, que van tenir paper no només el Primer d’Octubre sinó abans i després. En aquelles dates van agafar volada noms com el major del Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; els dels seus comissaris adjunts a la Prefectura, Joan Carles Molinero i Ferran López; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos; el del cap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya, Sebastián Trapote; el del cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Catalunya, el general Ángel Gozalo, i el del cap d’Informació del Cos Nacional de Policia a Catalunya per a l’operatiu, el comissari Juan Manuel Quintela. Alguns continuen en actiu, altres gaudeixen de la segona activitat, un bon gruix s’ha jubilat i algun ha estat destituït. El balanç és molt més plàcid per als comandaments dels cossos estatals que per als dels Mossos d’Esquadra, que han anat desapareixent gradualmeny de la Prefectura del cos.

 

 

El president Puigdemont, el major Trapero i el conseller Forn acompanyats de la resta de representants del Govern a la Junta de Seguretat

 

 

Mossos encara operatius, tot i l’Audiència Nacional

Laporta amenaça amb accions legals contra Villarejo després d'acusar-lo d'incriminar Rosell

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

Joan Laporta exigeix una rectificació a José Manuel Villarejo, en cas de no rebre-la, emprendrà mesures legals 

 

 

 

Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 2 d'octubre de 2023. 11:17
Actualitzat: Dilluns, 2 d'octubre de 2023. 11:29
Temps de lectura: 1 minut 

 

 

 


  

 

 

El cara a cara entre l'excomissari José Manuel Villarejo i Artur Mas ha acabat esquitxant al Barça, concretament a Joan Laporta i Sandro Rosell, president i expresident del Barça, respectivament. Villarejo ha qualificat de "xorrada" la suposada relació entre Rosell i l'independentisme i ha afirmat: "en el cas de Rosell, va ser Laporta qui ens va donar aquella informació". Davant d'aquestes declaracions, Joan Laporta ha demanat que l'excomissari rectifiqui i, en cas de no fer-ho, ha anunciat que emprendrà accions legals

 

 


 


El cara a cara entre l'excomissari José Manuel Villarejo i Artur Mas ha acabat esquitxant al Barça, concretament

dilluns, 5 de juny del 2023

La segona llista negra d’independentistes de la policia patriòtica

 

 

ÁUDIOS DE VILLAREJO 

 


ÀUDIOS | Javier de la Rosa va passar dades i noms a canvi de protecció i diners 

 

 

El comissari José Manuel Villarejo, en un moment de la seva intervenció/ACN

 

 

 

 

dilluns, 3 d’abril del 2023

Rajoy amb l’aigua al coll: Villarejo l’assenyala com a principal impulsor de l’Operació Catalunya contra l’independentisme

 

 

L’excomissari de la Policia Nacional assegura que les mentides publicades sobre Xavier Trias van ser una enorme “cagada”

 

 


 

 


Redacció

dimecres, 22 de març del 2023

Destruir l’adversari

 

 

OPINIÓ

 

 

"El resultat del viatge iniciàtic d'Aragonès, digui el que digui el seu gegantí aparell de propaganda ha estat contribuir a la destrucció d’aquesta projecció internacional de Catalunya"

 

 


 

dimarts, 21 de març del 2023

Operació Barça

 

 

OPINIÓ

 

 

"Després de l’operació Catalunya, ve l’operació Barça. Va de pilotes, però no les de futbol"

 

 


 

dimarts, 14 de març del 2023

Negreira i l'Operació Catalunya, dues velocitats

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dilluns, 13 de març de 2023. 22:31
Actualitzat: Dilluns, 13 de març de 2023. 22:34
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

La rapidesa amb què la Fiscalia i el govern espanyol s'han personat com a acusació en el cas Negreira fa recordar, ni que sigui per comparació, la lentitud amb què ho han fet, o més aviat no ho han fet, en casos tan greus com, per exemple, l'Operació Catalunya. La Fiscalia, amb el seu escrit acusador en un jutjat de Barcelona contra el Barça i, entre altres, contra exresponsables del club —dos expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, però no contra els altres mandataris que ha tingut l'entitat des de Joan Gaspart, perquè el seu possible delicte hauria prescrit— als qui acusa de corrupció continuada, administració deslleial i falsedat en document mercantil. I el govern de Pedro Sánchez, a través del president del Consell Superior d'Esports, José Manuel Franco, que depèn del ministre de Cultura, Miquel Iceta, i que aquest dilluns ha assenyalat: "Un club no paga així per cap cosa el vicepresident dels àrbitres. És veritat que s'ha d'investigar".

 

Doncs el cas Negreira, que ja veurem quina és, al final, la seva importància i gravetat, i el qual només coneixem per informacions des de fa molt poques setmanes, ja té el pack complet del que és tenir l'Estat davant: la Fiscalia i el govern espanyol. No es tracta de defensar Laporta, de qui ja vaig assenyalar la setmana passada que deu als socis més explicacions de les que ha ofert fins al moment, sinó de

dimecres, 1 de març del 2023

El trilerisme del PSOE amb l'Operació Catalunya

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 28 de febrer de 2023. 21:44
Actualitzat: Dimarts, 28 de febrer de 2023. 21:44
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

 

A la tornada de l'estiu passat, el PSOE va acceptar de mala gana la demanda de l'independentisme català i basc, a la qual no va tardar a sumar-se Unidas Podemos, per crear la tercera comissió d'investigació al Congrés dels Diputats relacionada amb les clavegueres de l'Estat. Per 191 vots a favor i 153 en contra, es va acordar investigar la trama andorrana de l'Operació Catalunya, un moviment clau del Ministeri de l'Interior i la policia patriòtica en un intent d'aconseguir informació financera secreta sobre els líders independentistes pressionant la desapareguda Banca Privada d'Andorra (BPA). Quan falten pocs dies perquè es compleixin sis mesos d'aquell compromís polític, els socialistes, molt ficats en el tram final de la legislatura, sense necessitats decisives en les votacions i un cop allunyat el fantasma d'un avançament electoral, es mostren esquius al fet que es constitueixi, per més notícies que continuen apareixent.

 

Els socialistes ja saben els pactes secrets que tenen amb el Partit Popular en tots aquells temes que afecten la judicialització de la política a Catalunya. És obvi que el règim del 78 té en el PSOE un puntal fonamental, com s'ha pogut veure en diferents moments de la Transició. Quan alguna cosa seriosa