Bernat Aguilar
Barcelona, Catalunya. Dilluns, 29 de juny de 2020
El Barça deixa escapar Arthur Melo i s'emporta Miralem Pjanic de la Juventus.
Un intercanvi de dos jugadors taxats més o menys pel mateix valor, però
que soluciona els problemes econòmics dels dos clubs involucrats en
l'operació. Després de la crisi del coronavirus, tant Barça com Juventus han hagut de fer trampes financeres per quadrar comptes.
Després de la via judicial arriba l'operació per
ofegar econòmicament els líders independentistes que han posat, i
posaran, les urnes. L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i
l'actual líder de l'executiu català, Carles Puigdemont, estan en el punt
de mira del Tribunal de Comptes que, segons apunta el diari El
Confidencial, està buscant premeditadament que es facin responsables del
cost del 9N i de l'1-O.
La investigació del Tribunal de Comptes rau en la denúncia presentada
per Societat Civil Catalana,
Associació Cívica i Cultura i Abogados
Catalanes por la Constitución que reclamen "responsabilitat
Raül Romeva és el cap de llista de Junts pel Sí / EFE
El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva,
ha afirmat aquest dissabte que la independència és l'única alternativa
davant un PP i un PSOE que "ofeguen" Catalunya en "un pou" i davant la "demofòbia" de l'Estat, pel que ha reclamat una majoria "incontestable" a les eleccions del 27 de setembre. En una entrevista amb Efe, Romeva ha alertat que C atalunya es troba "dins d'un pou"
a causa de les "dinàmiques" i polítiques dels diferent governs del PSOE
i del PP, un "pou" del qual l'Estat "no ens en traurà, al contrari, el
que volen és posar aigua dins d'aquest pou perquè ens acabem ofegant".
En aquest context, Romeva ha destacat que la independència de Catalunya
és l'única "alternativa" a la situació actual, i ha situat la seva
candidatura, Junts pel Sí, com la "manera de sortir d'aquest pou el més
ràpid possible".
Per això, el cap de llista ha
reclamat un mandat democràtic "clar" i una majoria "àmplia" i
"incontestable" a les eleccions autonòmiques del 27 de setembre, uns
comicis marcats per l'"excepcionalitat" després de la negativa de
l'Estat a permetre la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a
causa de la "demofòbia (fòbia a la democràcia) de les institucions
espanyoles".
Farts de l’ofec econòmic a què els sotmet el col·legi espanyol, han començat a cobrar ells les quotes.
ALBERT SOLÉ Barcelona |
ELS ENGINYERS CIVILS, EN PEU DE GUERRA El degà del CETOP, Xavier Font
(a la dreta), i un company del col·legi, Gerard Estanyol, a les obres de
l’estació de Volpelleres dels FGC. / CRISTINA CALDERER
El Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques (CETOP) viu dins una Catalunya en miniatura. Ha iniciat una guerra contra
el col·legi espanyol (CITOP) que, pels motius que l’han originat i els
arguments que utilitzen les dues parts, és una reproducció a escala del
procés sobiranista català. Els enginyers d’obres públiques catalans,
però, farts de veure que són els que més diners generen (210.000 euros
anuals) i menys reben (68.000 el 2014), han fet un pas més que el país i
han tirat pel dret unilateralment: fa vuit mesos van demanar als seus
col·legiats que deixin de pagar la quota al col·legi espanyol -com han
fet sempre- i paguin directament al col·legi català.
De moment ja ho han
fet 350 dels 1.200 enginyers tècnics d’obres públiques catalans. ¿I la
reacció del CITOP? Impugnar la creació del CETOP fa 24 anys -perquè ara
diuen que la seva creació va ser “irregular”-, no donar la baixa als 350
enginyers díscols i posar-los en una llista de morosos, i obrir
un expedient deontològic al degà català, Xavier Font, i a un
col·laborador seu. Aquesta guerra oberta acabarà amb la decisió del jutge sobre qui té raó, que hauria d’arribar abans de l’estiu.
El conseller llança una advertència: "Si volen ofegar la Generalitat ho poden fer demà mateix, ara bé, que s'hi atreveixin".
ARA Barcelona |
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu
Mas-Colell, ha retret al govern espanyol que quan parla de recuperació
econòmica s'oblidi de traslladar-la a les finances autonòmiques. "Parlen
d'augment de recaptació i de recuperació, però nosaltres no veurem ni
un euro si no es revisen les bestretes que ens avança l'Estat i que
estan subestimades", s'ha queixat el conseller. Segons els càlculs de la
Generalitat, l'any passat haurien d'haver arribat a Catalunya 900
milions més de la recaptació d'impostos.
Segons
Mas-Colell, el balanç del 2014 dels comptes de la Generalitat demostra
que Catalunya "l'ha clavat" en termes generals pel que fa al control de
la despesa, però que arrossega un problema "seriós" per la banda dels
ingressos. "Ens hem quedat curts per valor de 1.900 milions d'euros,
quasi un 1% del PIB", ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Amb la condició que els diners que s'estalviïn es destinin a pagar proveïdors i reduir el dèficit
El ministre Ultra espanyolista d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha
anunciat als consellers autonòmics d'Economia que rebaixarà a l'1% els
interessos del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) entre l'1 d'octubre
de 2014 i el 31 de desembre de 2015. En la reunió del Consell de
Política Fiscal i Financera, Montoro també ha dit que ampliaria un any
l'amortització i la rebaixa del FLA de 2012.
A Catalunya, la mesura
comportarà un estalvi de 700 milions, però el conseller d'Economia,
Andreu Mas-Colell, ja ha dit que ve un 'intent de recentralitzar'
competències en les condicions que Montoro
