Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris interessats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris interessats. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de gener del 2022

Qui té interès en els Jocs Olímpics d’Hivern 2030 al Pirineu?

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Del 2019 ençà, els principals agents econòmics de Catalunya, i especialment Barcelona, promocionen la candidatura de l'esdeveniment  

 


Els assistents en l'acte celebrat a l'Auditori 1899 del FC Barcelona, el 2019




Per: Josep Rexach Fumanya

26.01.2022  21:50

 

 

No va ser fins el mes de juliol que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va adreçar-se formalment al Comitè Internacional Olímpic (COI) per presentar la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030. Així es començava a fer realitat un projecte que fins llavors només era una aspiració; un desig verbalitzat per uns sectors econòmics que batallen d’ençà del 2019 per portar aquest gran esdeveniment a Catalunya.

 

Per saber qui ha promogut aquesta candidatura que el govern català ha avalat sense fissures, cal anar a buscar una fotografia. El 19 de setembre de 2019, l’Auditori 1899 del FC Barcelona va acollir un acte que tenia com a lema “Hi serem”. Havia de servir per a donar un impuls mediàtic a una precandidatura que vagava en l’oblit i que la majoria de ciutadans aleshores ni sabien, o no recordaven, que existia. L’havia presentada el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, després del fracàs de les candidatures dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 i 2026, descartades primer per Xavier Trias i més tard per Ada Colau.

 

 

L’acte estava organitzat per Sport Cultura Barcelona, un lobby presidit per Albert Agustí que integra les principals marques econòmiques i esportives del país, entre les quals, el Reial Club Nàutic de Barcelona, el RACC, el Reial Club de Polo de Barcelona, el Círculo Ecuestre, el Barça i l’Espanyol. Si observem qui ocupava les primeres files en la fotografia d’aquell dia, hi trobarem la plana major dels actors econòmics catalans i, especialment, barcelonins: Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball; Javier Faus, president del Cercle d’Economia; Jordi Mestre, aleshores president del Gremi d’Hotels de Barcelona; Josep Mateu, president del RACC; Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya; Josep Maria Bartomeu, aleshores president del FC Barcelona; i també l’ex-president del Barça Sandro Rosell. Tot secundat per Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol, i Juan Antonio Samaranch, vice-president del Comitè Olímpic Internacional.

 

Samaranch va lloar la candidatura, assenyalant que Catalunya “ho té tot” per a acollir els Jocs Olímpics del 2030, però va deixar caure la principal mancança del projecte i que tots els agents econòmics reunits sabien: “Falta unitat i voluntat política”, va dir. De fet, a l’auditori no hi havia cap representant polític.

 

El suport polític que faltava

 

Però entre economia i política a vegades els llaços són ben estrets, i un dels assistents era Joan Canadell, que aleshores encara no formava part de Junts i va assistir a l’acte com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona. D’ençà que va començar l’actual legislatura, ell ha estat el polític que, des de la tribuna parlamentària, més ha publicitat els Jocs i que n’ha lloat els avantatges. El seu relat ha estat assumit per Junts, que s’ha erigit en la clau de volta política per a fer realitat els Jocs. “Junts garantirà que el govern de Catalunya impulsi la candidatura de Barcelona-Pirineus”, va dir el secretari general del partit, Jordi Sànchez.

 

A mitjans de juliol, Junts va portar el seu posicionament al ple del parlament, per sorpresa dels seus socis de govern, i va incloure una esmena en una moció que instava la Generalitat a presentar formalment la candidatura de Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics del 2030. Va tirar endavant gràcies als vots de Junts, PSC, Ciutadans i el PP. ERC i els comuns es van abstenir. En un principi, els republicans optaven per assumir un perfil baix en aquest debat, que ja s’havia instal·lat de ple en la societat.

 

Finalment, el govern va decidir de fer el pas que li demanava el COI i el COE i va formalitzar la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona. “Amb aquesta carta vull expressar l’interès del govern a iniciar converses amb el Comitè Olímpic Internacional en relació amb la possible presentació de la candidatura Pirineus-Barcelona”, va escriure Aragonès en la carta enviada al COI. Així es completava la demanda feta per Samaranch i anhelada pel front econòmic, la implicació del govern català.

 

L’executiu va nomenar com a responsable de la comissió interdepartamental que elaborarà el projecte la vice-presidenta, Laura Vilagrà, i el president Aragonès ha acabat posicionant-se obertament a favors dels Jocs. A l’octubre, va defensar el projecte en la Trobada Empresarial al Pirineu a la Seu d’Urgell, tot remarcant, això sí, que no es podia basar en operacions urbanístiques i en la construcció de grans equipaments. Membres de la plataforma Stop Jocs Olímpics –contraris a la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus 2030– van irrompre enmig del discurs d’Aragonès. “Pere Aragonès, tu que et fas dir ecologista, ens vols ficar uns Jocs d’Hivern en un moment d’emergència climàtica. Els teus informes de la Generalitat diuen que d’aquí a quinze o vint anys no hi haurà neu, no serà viable.”

 

Si posem el focus en el territori, el suport polític no és clar. De fet, els principals batlles de les comarques de l’Alt Pirineu –Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça– i l’Aran han reclamat concreció en el projecte, el qual encara no s’ha fet públic. 

La situació de desconcert que hi ha al Pirineu queda resumida en el capítol viscut al novembre, quan el president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, va visitar Viella en un acte que havia de servir per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs. El problema és que diversos ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran no s’hi van voler adherir.

 

Segons que va confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, van refusar de donar suport a la declaració. Com a argument principal, deien que no havien pogut saber els detalls de la candidatura. En el cas de Tremp, per exemple, la batllessa, Maria Pilar Cases, va assegurar que no signaria el text fins que no es fessin públics tots els detalls dels jocs. 

Alhora, lamentava que el govern vinculés la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu.

 

Aquestes són les peces que hi ha damunt del tauler i que donen suport als jocs. La seva força i el seu poder de convenciment es posaran a prova en la consulta que el govern farà a final de la primavera entre els ciutadans de l’Alt Pirineu i Aran per a dir si volen uns Jocs Olímpics d’Hivern l’any 2030. El govern s’ha compromès que sigui vinculant. Qui no podrà votar-hi seran els ciutadans del Ripollès i el Berguedà, dues comarques que participen del turisme d’hivern i on s’havien articulat grups de protesta contra els jocs.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/qui-esta-a-favor-jocs-olimpics-hivern-2030-barcelona-pirineu/ 




divendres, 18 d’agost del 2017

Romeva rep els ministres d’exteriors de França i Alemanya que s’han traslladat a Barcelona



PAÍS - PRINCIPAT







Hi són per a interessar-se per l'atemptat i el dipositiu policíac posat en marxa.








Romeva amb Le Drian, a qui ha rebut a l'aeroport de Barcelona








Per: Redacció 

18.08.2017  17:38





El ministre d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva, ha rebut aquesta tarda els ministre d’Afers Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian i alemany, Sigmar Gabriel, que s’han traslladat a Barcelona per a interessar-se per les víctimes de l’atemptat i el dispositiu policíac posat en marxa pels Mossos d’Esquadra.










divendres, 10 de juny del 2016

Islàndia s'interessa per la Constitució catalana



Els redactors de la carta magna islandesa participen en un debat a Badalona sobre el procés constituent català.





Katrín Oddsdóttir




per Redacció 10 de Juny 2016 a les 16.01 h  




"El mirall islandès: l'exemple d'Islàndia en el procés constituent català" és el títol de la xerrada-debat que se celebrarà aquest divendres a les 19h a la plaça Trafalgar de Badalona (metro L10 Llefià). L'acte comptarà amb la presència amb l'advocada i redactora de la constitució islandesa Katrín Oddsdóttir [a la foto] i amb el constitucionalista islandès Ragnar Adalsteinsso.

divendres, 27 de novembre del 2015

Suïssa troba "interessant i important" el procés independentista català

per Bernat Vilaró 27 de Novembre 2015 a les 12.49 h

L'ambaixador del país helvètic es reuneix amb Carme Forcadell en un clima de coordialitat.

 









L'ambaixador de Suïssa, Thomas Kolly, s'ha reunit aquest divendres al matí amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en un clima de coordialitat. Kolly ha assegurat que el país helvètic està "molt interessat" en el procés sobiranista, i que és un moviment "molt important".

dijous, 17 de setembre del 2015

Suècia s’afegeix a la llista de països que s’interessen pel procés

JOAN RUSIÑOL / GERARD PRUNA Barcelona



Sessió d’obertura del Parlament suec, una cambra que avui escoltarà com el secretari general del Diplocat exposa la situació del procés sobiranista català. / BOB STRONG / REUTERS

Que el procés polític que viu Catalunya interessa a l’estranger és un fet. I no només pels intents del govern espanyol de buscar posicionaments de certs mandataris -internacionlitzant unes eleccions mentre s’entossudeix a dir que no són plebiscitàries- sinó per les peticions d’informació de primera mà que demanen Parlaments sobirans. L’últim, segons ha pogut saber l’ARA, és el de Suècia, que avui acull un debat sobre la situació política catalana. 

Aquesta és la setena cambra legislativa del món que celebra una sessió d’aquestes característiques. Dimarts ho va fer la belga. Com en altres ocasions, els impulsors de la iniciativa -en aquest cas, el Partit Verd, que governa amb els socialdemòcrates- han buscat conèixer de primera mà què passa. 

dijous, 3 de setembre del 2015

Èxit de l’ANC entre la premsa internacional

Dijous, 3 de setembre de 2015 13:45 h

La trobada que l’entitat va dur a terme a Madrid amb els corresponsals estrangers desperta un gran interès i assistència.






Segons han informat fonts de l’ANC al directe.cat, la trobada d’ahir de Jordi Sánchez, Liz Castro i Jordi Cuixart amb corresponsals de la premsa internacional a Madrid va ser tot un èxit.

L’esdeveniment va tenir un caràcter molt tècnic per tal de poder explicar als periodistes estrangers que treballen a Madrid l’estat de la qüestió catalana. “És d’una extrema complexitat què està passant, perquè les eleccions del 27S són plebiscitàries” ha assegurat una de les persones de l’ANC que era a la trobada. Malgrat que la trobada es va fer a porta tancada van ser més de 25 mitjans i periodistes freelance els qui hi van assistir, a més de les entrevistes que l’ANC havia concertat anteriorment.

divendres, 7 d’agost del 2015

França gira la mirada cap a Catalunya

06/08/2015

Per primer cop, el mitjans més influents del país veí comencen a prestar atenció al procés sobiranista.


Lluís Bou (Barcelona)







França està girant la mirada cap al que succeirà en els pròxims mesos a Catalunya. Per primer cop els més influents mitjans de comunicació del país veí han començat a prestar atenció al procés sobiranista.

França és, juntament el Regne Unit, el país que té una diplomàcia més sofisticada, i els informes han arribat al Quai d'Orsay, la seu del ministeri d'Exteriors francès: Alerta amb el 27-S, els antics punts de vista potser comencen a estar caducats. Ha arribat a oïdes franceses que el futur govern independent català podria cedir el servei de Rodalies a l'SNCF i desfer-se de Renfe.

dijous, 19 de febrer del 2015

Peter Tempel: "Seguim amb interès el procés català"

19/02/2015

PROCÉS

L'ambaixador alemany a Madrid espera que "aquesta qüestió vagi pel bon camí"

 

Bernat Vilaró



Peter Tempel, ambaixador alemany a Madrid


L'ambaixador alemany a Madrid, Peter Tempel, ha afirmat, sobre el procés sobiranista català i com el veuen les empreses alemanyes, que "el seguim amb interès, però per descomptat és Espanya la que ha de debatre sobre el seu futur". "En aquest sentit, és una qüestió interna que no em correspon comentar", ha afegit.

Tempel desitja que el procés independentista a Catalunya es resolgui de manera que Espanya en surti enfortida, i ha admès que a Alemanya li agradaria veure a una Espanya més forta com el seu soci dins de la UE, ja que a Berlín li interessa tant política com econòmicament comptar amb aliats sòlids.

"Ens agradaria que aquesta qüestió vagi pel bon camí", ha conclòs Tempel, sobre el procés independentista de Catalunya.


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/02/peter_tempel_seguim_amb_interes_el_proces_catala_106530.php

dimecres, 11 de febrer del 2015

Altafaj: "A Europa hi ha interès per saber què passarà el 27-S"

11/02/2015

INDEPENDÈNCIA

El representant del govern davant la UE explica que a Brussel·les "no entenen que es prohibís el 9-N"


Bernat Vilaró





El representant de la Generalitat davant la Unió Europea (UE), Amadeu Altafaj, ha assegurat avui que a Europa "hi ha interès per saber què expressarà el poble de Catalunya el 27-S. Els costa d'entendre per què no s'ha pogut votar abans. No entenen que es prohibís la consulta del 9-N, que no tenia ni caràcter vinculant. Són fets que xoquen molt i demostren la manca de política i de diàleg", ha afegit en una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio'.

Sobre les ambaixades catalanes, Altafaj ha dit que "de delegacions ja n'hi ha des de fa molts anys, i de representació catalana a Brussel·les n'hi ha des del 1986, i abans ja existia el Patronat català. Sempre hi ha hagut projecció exterior de Catalunya. El fet que ara el govern català vulgui fer un esforç és normal, el que no és normal és la manca de diàleg i de capacitat de parlar de les coses de forma correcta", ha dit en referència al govern espanyol.