Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guerra bruta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guerra bruta. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de novembre del 2023

Boye enxampa l’Audiència espanyola mentint a l’eurocambra sobre la investigació a Puigdemont per terrorisme

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El Parlament Europeu va comunicar fa un mes que el tribunal li havia dit que no hi havia cap investigació oberta contra el president a l’exili

 

 


 

 

 

Josep Casulleras Nualart

09.11.2023 - 11:28

Actualització: 09.11.2023 - 11:39

 

 

El Parlament Europeu va certificar el 2 d’octubre proppassat que no hi havia cap investigació en marxa contra el president i eurodiputat Carles Puigdemont. La Comissió d’Afers Jurídics de la cambra, presidida per l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, va fer saber a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que havien rebut informació de l’Audiència espanyola en aquest sentit. Es pot comprovar en aquesta comunicació del tancament formal d’un procediment d’empara de la immunitat que la defensa de Puigdemont havia demanat el setembre del 2020. Aquella petició era motivada per la publicació d’un reportatge a El Mundo que revelava informació sobre una investigació de l’Audiència espanyola que implicava Puigdemont. Més concretament, una investigació del jutjat número 6 d’aquest tribunal d’excepció, el que dirigeix Manuel García-Castellón, el jutge que dilluns va anunciar precisament que investigava Puigdemont (i nou persones més) per terrorisme en la causa contra el Tsunami Democràtic.

Així es desprenia de la informació del diari espanyol, segons el qual l’Audiència té oberts “diversos procediments, diligències prèvies i peces separades de presumptes delictes comesos per diversos sectors de l’independentisme català, entre els quals hi ha el nou pla de Puigdemont i els seus col·laboradors”. Continuava dient que la policia espanyola

dijous, 26 d’octubre del 2023

L’Audiència Nacional no afluixa i decideix que és competent per jutjar Boye

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'advocat del president Puigdemont encara pot recórrer al Suprem

 

 

 

Gonzalo Boye en una vista davant del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) / ACN

 

 


dilluns, 2 d’octubre del 2023

Villarejo revela que l’exministre Zoido va ordenar les càrregues de l’1-O

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

L’excomissari assegura que ell també va informar al CNI d’on podien ser les urnes i que no li van fer cas 

 

 

divendres, 30 de juny del 2023

L’Europol s’empassa la manipulació d’Espanya i inclou l’independentisme català en un informe sobre terrorisme

 

 

El document, elaborat amb "dades" proporcionades per l'Estat, assenyala l'independentisme català i el basc com els "més actius i violents"

 

 

Illutrations during a visit of the Commissioner Dimitris Avramopoulos to Europol on Thursday, 02, October, 2019.

 

 


Redacció

En una intervenció al comitè de Llibertats del Parlament Europeu, el director executiu de l’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, ha assegurat que són els estats els qui proporcionen les “dades” i que ells es limiten a comprovar que sigui “fefaent”. “Nosaltres no hem de qualificar els fets”, ha remarcat, en resposta a l’eurodiputada d’ERC Diana Riba.

 

El director executiu de l’Europol també ha subratllat

Dos documents de la defensa apunten a una revenja contra l’escorta de Puigdemont

 

 

TRIBUNALS 

 

 

Una denúncia anònima a Antifrau i una petició de fiscalia, claus

 

 

Lluís Escolà i Miquel Buch, en un moment del judici/ACN


 




dilluns, 5 de juny del 2023

Què és ser progressista? El que digui Colau

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els comuns intenten imposar com a veritat revelada que la tria de l'alcalde de Barcelona s'ha de regir per l'eix esquerra-dreta i no per l'eix nacional"

 

 

dijous, 18 de maig del 2023

La investigació de l’Estat a Tsunami Democràtic i tot el que (no) ha descobert fins ara

 

 

La Guàrdia Civil no ha arribat a esclarir del tot qui hi havia darrere de Tsunami Democràtic, però alguns dels sospitosos van quedar assenyalats en part del sumari que ha vist la llum recentment

 

 

Pla d'una noia que mostra un cartell de Tsunami Democràtic cridant a la gent a mobilitzar-se a l'aeroport. Imatge del 14 d'octubre de 2019. (Horitzontal) Data de publicació: dilluns 14 d’octubre del 2019, 13:29 Autor: Elisenda Rosanas

 


Maria Garcia

La justícia espanyola no ha deixat mai de perseguir Tsunami Democràtic, el moviment que quatre anys enrere va mobilitzar el país sencer per protestar contra les sentències repressores dels líders independentistes. Malgrat investigar la causa durant tots aquests anys com un delicte de terrorisme, i decretar el secret de sumari en les investigacions, la Guàrdia Civil no ha arribat a esclarir del tot qui hi havia darrere. Ara, que s’ha aixecat el secret de sumari, la televisió pública catalana ha tingut accés a part de la informació recopilada des d’aleshores sobre Tsunami Democràtic.

 

El jutjat número 6 de l’Audiència Nacional no va aconseguir assenyalar amb noms i cognoms els presumptes responsables de Tsunami Democràtics durant els dos primers anys de la investigació. Tanmateix, una altra investigació feta per un jutjat de Barcelona, que es coneix com a Volhhov, va revelar a l’Audiència els noms. Així, el jutjat barceloní assenyalava l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’editor Oriol Soler, l’empresari gironí Josep Campmajó, l’exresponsable de Convergència David Madí, el president de la Plataforma pro Seleccions Catalanes Xavier Vinyals i el director de l’Oficina de l’expresident Puigdemont Josep Lluís Alay, entre d’altres.

 

Els responsables de Tsunami Democràtic i els seus rols, segons la Guàrdia Civil

dilluns, 17 d’abril del 2023

Laporta defensa el catalanisme del Barça en el cas Negreira i ataca Madrid

 

 

F.C.B

 

 

El president blaugrana ha donat explicacions per primera vegada davant els mitjans de comunicació

 

 

Joan Laporta, president del Barça | FC Barcelona

 

 


dimecres, 1 de març del 2023

L’enèssima broma del PSOE: ara diu que té “voluntat absoluta” de col·laborar i esclarir l’Operació Catalunya

 

 

Rodríguez considera aquests fets constatats són “d’una gravetat absoluta”, però no esmenta el fet que la comissió d’investigació aprovada el setembre encara no s’ha constituït

 

 

Maria Garcia 01/03/2023

 

 

La ministra Isabel Rodríguez atén la premsa a la seu de l'AMB Data de publicació: dimecres 01 de març del 2023, 12:56 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró

 



La ministra i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, l’ha dita bona el migdia d’aquest dimarts, 1 de març, en assegurar que la Moncloa té “voluntat absoluta” de col·laborar amb la justícia i esclarir els fets de l’Operació Catalunya. Malgrat aquesta “voluntat”, la qüestió mai s’ha investigat a fons, tot i que el passat mes de setembre va aprovar-se la creació d’una comissió d’investigació, la qual encara no s’ha constituït, tal com va denunciar el passat dilluns Gabriel Rufián.

 

L’Operació Catalunya que l’Estat espanyol va orquestrar per tal de desacreditar el moviment independentista i els seus líders torna a estar en el focus, després que la justícia madrilenya acceptés investigar la denúncia de Sandro Rosell que vincula el seu empresonament preventiu amb la trama contra l’independentisme. L’Operació Catalunya va suposar la utilització

dilluns, 20 de febrer del 2023

Isaías Herrero fa visible el pacte amb la fiscalia i incrimina Laura Borràs

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Herrero i la fiscal s'han passat de frenada, a l'inici de l'interrogatori, perquè la pregunta ja incloïa la resposta

 

 


 

 

 

Josep Casulleras Nualart

20.02.2023 - 10:36

Actualització: 20.02.2023 - 13:18

 

 

“Els dos pressupostos comparsa ja se sabia que no s’acceptarien”. Amb aquestes paraules Isaías Herrero ha començat la seva declaració al TSJC en què incrimina Laura Borràs en una suposada contractació irregular de serveis durant el temps en què va ser presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. Herrero ha estat el primer acusat a declarar (Borràs ho farà al final del judici), i ho ha fet palesant que la seva defensa ha pactat amb la fiscalia la manera de carregar la responsabilitat d’aquestes adjudicacions a Borràs, tot dient que s’havien fet de manera encoberta. L’informàtic ha recitat fil per randa el relat acusatori mentre anava responent les preguntes de la fiscalia sobre com Borràs i ell acordaven la manera d’adjudicar-li el desenvolupament de diverses webs sobre literatura. 

 

De fet, Herrero i la fiscal s’han passat de frenada, a l’inici de l’interrogatori, perquè la pregunta ja incloïa la resposta:

dimecres, 8 de febrer del 2023

L’amic de Borràs acusat d’adjudicar-se els contractes es passa al bàndol contrari: negocia amb la fiscalia un pacte per inculpar-la

 

 

Borràs està convençuda que es tracta d’un cas de “persecució política” i ‘lawfare’, i que el seu equip de defensa podrà defensar la seva innocència

 

 

Redacció 08/02/2023

 

 

 

La presidenta de Junts, Laura Borràs, en una intervenció al Consell Nacional Data de publicació: dissabte 19 de novembre del 2022, 11:39 Localització: El Prat de Llobregat Autor: Guillem Roset

 




L’amic de Laura Borràs que, el pròxim divendres, 10 de febrer, serà jutjat al TSJC juntament amb la presidenta de Junts per, presumptament, haver-se adjudicat els contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Isaías Herrero, estaria negociant un pacte amb la fiscalia per eludir la presó que no deixaria gens ben parada Borràs. El pacte suposa la inculpació de la presidenta suspesa al Parlament, segons la informació avançada per ‘La Vanguardia’ i confirmada per fonts judicials a l’ACN.

 

Herrero és el beneficiari dels contractes que, presumptament, Laura Borràs va adjudicar quan presidia la ILC per valor de 335.000 euros, els pagaments dels quals després

dilluns, 11 de juliol del 2022

La complicitat del Grup Planeta amb les clavegueres aixeca crítiques internacionals

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

La difusió dels àudios en què un periodista de la Sexta accepta de difondre mentides de la policia sobre el dirigent de Podem desperta el rebuig públic de quatre presidents llatinoamericans i de dirigents de l’esquerra europea 

 

 


 

 

Redacció

 

 


També el president de Xile, Gabriel Boric. 

dimarts, 17 de maig del 2022

Ada Colau, l’alcaldessa del CNI

 

 

Anar junts a les municipals a Barcelona faria molt més factible la victòria, fos de Maragall i Trias o de Trias i Maragall.

 

 

Joan Puig 16/05/2022

 

 


 


Ja ha quedat escrit en lletres de la vergonya que l’alcaldessa suposadament més progressista de la història ha estat elegida alcaldessa, per dos cops, gràcies a les clavegueres de l’estat.

 

 

A la primera elecció, el CNI es va inventar un compte corrent a Suïssa de l’alcalde Xavier Trias , que posteriorment es va demostrar fals i inexistent, però que, primer, li va comportar patir un dur assetjament de tot l’entorn dels comuns i avalat per bona part dels grans mitjans catalans amb el Grup Godó al davant i, segon, la pèrdua de les eleccions municipals per uns pocs vots, després d’una bona alcaldia. Ada Colau i els seus se’n van ben aprofitar.

 

 

A les segones eleccions, n’Ada Colau va repetir l’operació de tàcitament aprofitar-se el joc brut del CNI, aquest cop servit en safata de plata, en acceptar sense cap mania els vots de l’extrema dreta d’en Manuel Valls, regalats amb l’única finalitat d’evitar que l’Ernest Margall fos elegit alcalde. El lloc li corresponia democràticament com a cap de la llista més votada i hauria esdevingut el primer alcalde independentista de l’actual democràcia.

 

Així, Ada Colau, la líder del suposat partit més progressista de l’estat, per dues vegades ha estat elegida alcaldessa de la capital de Catalunya de manera fraudulenta. No és gens d’estranyar, doncs, que la mateixa Colau vulgui forçar desesperadament els estatuts del seu partit per tornar-se a presentar-se per tercer cop. Ara seran els vots de Vox els que necessitaria i, si es veiés en la tessitura d’acceptar-los, no tenim gens clar el que acabaria fent.

 

Ada Colau passarà a la història per haver reiteradament utilitzat les clavegueres de l’estat i les males arts de la política per ser alcaldessa de Barcelona: primer, impedint que en Trias tornés a ser alcalde i després evitant que ho fos l’Ernest Maragall.

 

Que senzill seria que l’independentisme aprengués la lliçó d’aquesta doble història! Per esquivar el maquiavèl·lic i fatal joc de les clavegueres de l’estat, ves a saber si una llista unitària fóra la solució, si anar junts a les municipals a Barcelona faria molt més factible la victòria, fos de Maragall i Trias o de Trias i Maragall. Cal fer el que calgui per garantir l’arribada d’un alcalde independentista a la capital de Catalunya i, si els partits independentistes s’hi tornen a optar per separat, pot resultar que n’Ada Colau, per tercera vegada, acabi com a alcaldessa de Barcelona amb la més estrafolària combinació de vots que, en qualsevol cas, haurien d’incloure els de l’extrema dreta de Vox.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.larepublica.cat/opinio/ada-colau-lalcaldessa-del-cni/ 




dilluns, 7 de març del 2022

La Kíiv del 2017

 

 

OPINIÓ

 

 

"Qui es cregui que a Espanya els o les ministres de Defensa o els presidents manen sobre l'exèrcit, té un problema greu"

 

 

dilluns, 21 de febrer del 2022

El cas Macedònia destapa un informe de la policia patriòtica contra Trapero

 

 

L'atestat va ser elaborat per una obscura unitat secreta que actuava amb la cobertura del ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz

 

 

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, objectiu d'un informe de la policia patriòtica pensat per fer-lo caure quan era investigador per haver destapat un afer de corrupció de la Policia Nacional espanyola / David Zorrakino / Europa Press

 

 



dijous, 16 de desembre del 2021

Un comissari confirma l’ús de fons reservats per a l’operació Catalunya

 

 

POLÍTICA

 

 

L'excap de la UCAO assegura que Villarejo va rebre diners d'Afers Interns per aturar el Procés

 

 

L'excap de la UCAO, Enrique García Castaño, en una compareixença al congrés Ricardo Rubio / Europa Press (Foto de ARCHIVO) 20/10/2021


 

 

 

divendres, 10 de desembre del 2021

La intel·ligència europea no hi és ni se l'espera

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Opinió. Divendres, 10 de desembre de 2021. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 


 

 

Molt s'ha parlat de l'article del New York Times en què s'exposava una pseudoingerència russa en la política catalana. Davant d'una notícia d'aquestes característiques, propis i estranys es van llançar al coll dels qui hi sortíem esmentats sense ni tan sols qüestionar si l'article complia, mínimament, els cànons ètics que han de guiar una professió tan necessària com és el periodisme.

 

Aquesta allau de crítiques es podia preveure, ja que l'article, si bé escrit per dos plumilles però en un mitjà de prestigi, incloïa entre les fonts i com a suport principal un suposat informe de la "intel·ligència europea", el qual donaria carta de naturalesa al que

divendres, 12 de novembre del 2021

El cap dels espies

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 12 de novembre de 2021. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 


 

 

Moltes vegades, per entendre què passa en un moment i lloc concrets s'ha de tenir clar l'origen d'aquesta situació o com s'ha gestat l'escenari que permet que tot això passi. Tenir clar d'on ve la pols que ara enfanga la realitat de l'estat espanyol requereix, com en qualsevol altre escenari, fer la vista enrere i, tard o d'hora, això s'acabarà descobrint.

 

Fa molt poc he pogut llegir El jefe de los espías, d'Editorial Roca i escrit per Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote, llibre sense el qual és molt difícil comprendre determinats fenòmens que afecten no només la realitat espanyola i catalana, sinó, també, la manera d'aproximar-se a aquesta realitat i com se n'informa.

 

El jefe de los espías és una gran recopilació, anàlisi i contextualització molt documentada de les agendes, anotacions i reflexions d'Emilio Alonso Manglano, qui va ser director del

dijous, 7 d’octubre del 2021

La causa secreta de la trama russa que tapa l’Audiència Nacional

 

 

POLITICA

 

 

El sumari 86/19, tancat a pany i forrellat

 

 

Seu de l'Audiència Nacional

 

 

Barcelona Quico Sallés

  

 

 

L’Audiència Nacional amaga una causa secreta sobre la trama russa del Procés als investigats en l’Operació Volhov, la instrucció del jutjat número 1 de Barcelona,a mans de Joaquín Aguirre, que embolica l’independentisme amb els serveis secrets russos. Segons ha pogut saber el Món, advocats dels investigats com ara David Madí han reclamat que s’aporti el sumari 86/19 a la causa que instrueix el magistrat Aguirre. El sumari 86/19 es va obrir i arxivar en absolut secret per part del Jutjat Central d’Instrucció número 6, a mans de Manuel García Castellón, i investigava la ingerència dels serveis d’intel·ligència russa en el referèndum del Primer d’Octubre. De moment, els investigats en la Volhov no han tingut notícia de la seva petició. “El silenci és la resposta”, asseguren fonts del cas consultades per el Món. El mateix silenci amb què la investigació es va arxivar per manca de credibilitat. L’Audiència Nacional fa el sord a una demanda d’investigació que afavoreix la defensa dels investigats a l’Operació Volhov comandada pel jutge Aguirre i la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya. 

 

En concret, aquest sumari es va obrir arran d’un informe de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia que investigava les actuacions d’un grup encobert d’acció rus d’elit batejat com Unitat 29155 del GRU rus a Catalunya. Un escamot d’espionatge de la intel·ligència militar del Kremlin que diversos serveis d’intel·ligència occidentals i mitjans internacionals consideren altament especialitzats en

dijous, 9 de setembre del 2021

Operació desgast: L’objectiu ocult en el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat

 

 

L’executiu català afirma que consideren que el govern espanyol no tenia com a objectiu invertir en l’aeroport de Catalunya, sinó que han volgut culpar el govern català de l’aturada de la inversió amb la intenció de desgastar el Govern i d’ocultar les desavinences a la Moncloa

 

 

Agències 09/09/2021

 

 

Fotografia de la torre de control de l'aeroport del Prat i d'un avió enlairant-se al fons de la imatge

 

 

 

Fonts del Govern han indicat que l’executiu català es veu objectiu d’una “operació desgast” en l’anunci del govern espanyol de l’aturada de la inversió a l’aeroport del Prat que té com a objectiu amagar el “desacord” entres els socis de la coalició de l’executiu de Madrid, PSOE i Podem. Les mateixes fonts indiquen que aquestes discrepàncies s’haurien evidenciat aquest dijous, durant la visita a la Ricada de la ministra de Treball i líder de Podem, Yolanda Díaz, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, una de les veus més destacades de la constel·lació de la formació morada.

 

Segons aquestes fonts, ha estat la visita de demà el que ha “precipitat” la decisió anunciada avui per la ministra de Transports, Raquel Sánchez.


“Ni els importa el ‘hub’ ni el territori i han optat per intentar una operació desgast del