Diputats britànics insten Johnson a “pressionar” perquè s’apliqui l’article 7 de la UE a Espanya

Brussel·les - 16 octubre 2019 19.08 h 

 

 

 

 

 

 

Parlamentaris gal·lesos i escocesos alerten que hi ha un “clar risc” que l’Estat hagi vulnerat “valors fundacionals” de la Unió

La mesura implica la suspensió del dret a vot al Consell Europeu 

El primer ministre britànic, Boris Johnson EFE.

 

 

 

 

ACN - Brussel·les

 

 

Diputats gal·lesos i escocesos han presentat una moció per demanar al govern del Regne Unit que “pressioni” les institucions europees per aplicar l’article set del Tractat de la Unió Europea (UE) contra Espanya per les seves “accions en relació amb la crisi catalana”.



“Existeix un clar risc que Espanya hagi comès una persistent i seriosa vulneració del valors fundacionals de la Unió Europea, com el respecte a la llibertat, la democràcia, la justícia i els drets humans”, adverteix el text, signat.



L’article set del Tractat de la Unió Europea té l’objectiu de “garantir que tots els estats membres respecten els valors comuns de la Unió, inclòs l’estat de dret”. Segons apunta el mateix Tractat, i “només es pot activar en cas que hi hagi un clar risc de violació greu” o

L’ambaixador britànic, amb Aragonès i Bosch mentre la UE defineix Gibraltar com a colònia

DIPLOMÀCIA






Marta Lasalas
Barcelona. Dijous, 4 d'abril de 2019

L’ambaixador britànic, Simon Manley, coneix bé la situació política provocada pel procés independentista. Manley, que està casat amb una catalana, es va trobar el mes de maig del 2016 enmig d’un conflicte diplomàtic per una piulada on explicava la reunió amb el vicepresident Oriol Junqueras “per parlar sobre la relació econòmica entre Regne Unit i Catalunya”. Aquesta equiparació el va obligar a una matisació amb una segona piulada i a una disculpa telefònica.



La reunió que aquest dijous ha mantingut amb el vicepresident, Pere Aragonès, i el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, ha donat peu a una piulada molt més protocol·lària. No obstant, malgrat subratllar que la raó de la reunió era abordar les conseqüències del Brexit, la nota de premsa posterior del Govern deixa clar que la conversa ha anat més enllà i que Aragonès ha aprofitat la trobada per “expressar el respecte i l’admiració cap a les institucions britàniques per la seva qualitat democràtica”.



En el llenguatge diplomàtic, a més, cal tenir sempre present que no només compten les

Un diputado británico pide a May que declare Catalunya colonia española

GIBRALTAR







El Nacional
Foto: Twitter / @DavidTCDavies
Barcelona. Lunes, 4 de febrero de 2019

El diputado británico David Davies ha pedido al gobierno de Theresa May que declare Catalunya una colonia española. Esta ha sido la respuesta de este diputado conservador al hecho de que la Unión Europea denominara colonia británica Gibraltar en un instrumento de contingencia sobre exención de visados a ciudadanos británicos.



Davies, nacido en Gales y muy partidario del Brexit, no se ha quedado aquí y en el mismo tuit también ha pedido al gobierno británico que exija la liberación de los presos políticos catalanes.

Uk Government should respond in kind - declare Catalonia to be a Spanish colony and demand that they release Catalonian politicians from jail. ⁦@CataloniaHelp2⁩ pic.twitter.com/n2Zh6dwhq4

— David Davies MP 🏴󠁧󠁢󠁷󠁬󠁳󠁿🇬🇧 (@DavidTCDavies) 2 de febrer de 2019

Hasta ahora no se había producido ningún pronunciamiento a favor de los presos políticos por parte de ningún miembro del Partido Conservador británico, formación que gobierna el Reino Unido.







ENLLAÇ NOTÍCIA :


https://www.elnacional.cat/es/politica/diputado-britanico-pide-catalunya-colonia-espanola_351258_102.html 

L'escriptor britànic Kazuo Ishiguro, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura 2017

CULTURA

per Europa Press 05/10/2017 

 

 

 

 

 

 

 

 

Kazuo Ishiguro | REUTERS

 

 

 

 

 

 

 

 

L'escriptor britànic Kazuo Ishiguro ha estat guardonat aquest amb el Premi Nobel de Literatura 2017. El seu nom ha estat anunciat per Sara Danius, la secretària permanent de l'Acadèmia Sueca. D'aquesta manera, Ishiguro succeeix al músic Bob Dylan, el guanyador del guardó l'any passat i a qui el jurat li va atorgar aquest reconeixement per crear "una nova expressió poètica de la música popular americana".




Els altres últims guanyadors del Premi Nobel de Literatura han estat Svletana Alexievich (2015, Ucraïna), Patrick Modiano (2014, França), Alice Ann Munro (2013, Canadà) Mo Yan (2012, Xina), Tomas Tranströmer (2011, Suècia) , Mario Vargas Llosa (2010, Perú, Espanya), Herta Müller (2009, Romania, Alemanya), Jean-Marie Gustave Le Clézio (2008, França, Maurici), i Doris Lessing (2007, Regne Unit).

Entre els cinc premis previstos en el testament d'Alfred Nobel (1895), un estava destinat a la persona que, en el camp literari, hagués produït "l'obra més destacada en una direcció ideal". Aquest any es lliura el 110 Premi Nobel de

Diputats britànics de diversos partits i altres països denuncien l'operació policial contra 1-O

LONDRES

Una vintena de parlamentaris de Westminster demanen al govern espanyol que aturi el procés contra Carme Forcadell.

Redacció 21 Set 2017 - 20.56

La Cambra dels Comuns (Reuters)

 

Diputats de partits diversos del Parlament britànic -integrat en el grup de Westminster de debat sobre Catalunya- han denunciat les accions policials i judicials contra el referendum català. En total, una vintena de diputats firmen una carta en què es demana que el govern espanyol permeti el referèndum, tal com va fer l'executiu britànic.



Parlamentaris pertanyents al Partit Nacional Escocès, el Partit Nacionalista Gal·lès, els laboristes, els conservadors i els liberaldemòcrates impulsen iniciatives parlamentàries i fins i tot manifestacions en suport al procés sobiranista que viu Catalunya. Aquest dijous s'ha convocat una manifestació a Glasgow i dues concentracions davant del consolat espanyol a Edimburg.



Els diputats envien una carta a Mariano Rajoy per expressar la seva preocupació per la situació a Catalunya i, concretament, avisen que l'actuació contra Carme Forcadell "és una clara violació del dret democràtic fonamental de la

Westminster avisa en un informe que l'1-O serà declarat "vinculant"

REFERÈNDUM







Carlota Camps
Barcelona. Dimarts, 5 de setembre de 2017

Westminster està cada cop més atent al procés català. Paral·lelament a la reunió d'aquesta tarda del grup de discussió sobre Catalunya (l'APPG on Catalonia) que debatrà sobre l'1-O amb polítics i especialistes, la House of Commons, la cambra baixa del Parlament britànic, ha publicat un informe sobre el referèndum. En ell, s'avisa als diputats que, a diferència del 9-N, aquest cop "sembla que la Generalitat tirarà endavant i declararà vinculant el referèndum".



Es tracta d'un informe elaborat pel servei de recerca de la cambra, que s'encarrega de proporcionar informació imparcial i de servei als diputats i els seus equips. L'informe, publicat el 31 d'agost i que conté 11 pàgines, considera que la participació al referèndum serà similar a la del 9N, però que aquest cop "serà vinculant". "No obstant això, també assegura que Madrid desacreditarà la votació i que considerarà qualsevol participació com a "pobra" i "insignificant".




A més, el document també fa un repàs del context històric del procés, explica la situació actual, exposa els arguments tant a favor com en contra de la votació i es fixa en la llei del referèndum que aquest dimecres aprovarà el Parlament.


Arxiu pdf :

Westminster debat sobre el referèndum català a un mes per a l'1-O

PROCÉS







Carlota Camps
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 5 de setembre de 2017

A només 25 dies per a l'1-O, el referèndum català aterra al parlament britànic. Aquest dimarts el grup de discussió sobre Catalunya (APPG on Catalonia), creat a Westminster el passat mes de març, acollirà un debat sobre el procés català. En ell hi participaran diputats dels principals partits del Regne Unit, entre els quals hi haurà conservadors i laboristes, a més de periodistes o professors universitaris.



Concretament, comptarà amb la presència del responsable d'Afers Europeus de l'oposició, el diputat laborista Khalid Mahmood, el diputat conservador Andrew Rosindell, els periodistes de la BBC i el Daily Mirror, o el professor de la London School of Economics Paul Preston.

We will be hosting an event on 5th September to discuss the #Catalanreferendum. Tickets available in eventbrite: https://t.co/76LALfbaz5 pic.twitter.com/IEzPUPoIgm

— APPG on Catalonia (@APPGCatalonia) 1 de setembre de 2017

L'acte s'anomena "Catalonia Referendum" i està organitzat en cooperació amb l'ANC-England. En ell està previst que s'abordin “les dificultats” per celebrar el

La policia britànica confirma "morts i ferits" en una "explosió" a Manchester

MANCHESTER

La policia investiga un "seriós incident" que s'ha produït a la part final del concert que ha fet Ariana Grande al Manchester Arena

23 Mai 2017 - 00.57

La policia de Manchester investiga un "seriós incident" que s'ha produït durant el concert que ha fet la cantant Ariana Grane al Manchester Arena.



La policia britànica confirma que hi ha "morts" en l'incident, segons l'agència Reuters. Fonts policials asseguren que hi ha "morts i ferits" a causa d'una possible expliosió, de la qual no es coneix l'origen.

El Parlament britànic ressuscita el cas dels catalans 300 anys després

PROCÉS


David González
Foto: Wikipedia.Commons
Barcelona. Dissabte, 10 de desembre de 2016

No passa el temps. El suport de 18 diputats britànics de quatre partits diferents a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, davant  la “persecució” judicial de què és objecte a l’Estat espanyol, ha fet revifar l’anomenat “cas dels catalans” al Parlament de Westminster 300 anys després.
Si el motiu ha estat ara la imputació a Forcadell per "prevaricació" i “desobediència” al Tribunal Constitucional, pel fet d'haver permès que la Cambra catalana votés les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent, llavors va ser perquè els catalans havien estat abandonats per Sa Majestat britànica en la Guerra de Successió, incomplint el compromís que les seves “llibertats” serien  respectades fos quin fos el desenllaç del concflicte. Es repetirà ara la -trista- història quan es voti la moció impulsada pel diputat del Partit Nacional Escocès (SNP) George Kerevan?
En efecte, dates tan llunyanes -i, segons com es miri, tan properes- com el 3 i el 4 d’abril del 1714, la Cambra dels Lords va ser l’escenari d’un intens debat en què l’oposició whig, el que avui consideraríem el partit o bloc "progressista", va carregar amb severitat contra el govern tory, la majoria "conservadora", per haver posat els catalans als peus dels cavalls de Lluís XIV i el seu nét Felip V.   En aquella ocasió, el debat va ser conseqüència d'una interpel·lació a la reina Anna promoguda per 24 lords.
El viratge en la política exterior britànica va repercutir de manera decisiva en la fi de l’estat català per dret (reial) de conquesta, una situació després legitimada pels decrets de la Nova Planta que va donar origen al modern Estat espanyol. Llavors com ara, conceptes com "drets" i "llibertats", en general, i amb relació a Catalunya i Espanya, en particular, es van posar a debat al parlament de Londres. En aquella ocasió el debat va ser conseqüència d'una interpel·lació a la reina Anna promoguda per 24 lords.
Els catalans i els seus drets van ser sacrificats en l’altar de la realpolitik del segle XVIII quan els anglesos, que els van decidir a embarcar-se en la guerra contra el Borbó en el bàndol de l’arxiduc Carles d’Àustria mitjançant el Pacte de Gènova (1705), van considerar arribat el moment de repartir-se el pastís europeu (i americà) amb França. Era el moment del col·lapse militar i financer de l'imperi dels àustries hispànics, que havia arribat al clímax amb la mort sense descendència de la trista figura de Carles II, l'Embruixat. El gir en el tractament de la qüestió catalana per part de Londres s'havia operat a partir del 1710, cinc anys després del pacte amb els  "vigatans" -els austriacistes catalans- i arran de la victòria electoral dels tories.

Malgrat que la reina Anna va defensar fins al final els compromisos amb els catalans, i enmig de la pressió dels diplomàtics catalans com Pau Ignasi de Dalmases, les queixes del qual estan en l'origen del debat celebrat a Westminster, el tory Bolingbroke, el secretari d'Estat, va claudicar davant els Borbons. A Utrecht (1713), en el principi del final de la causa catalana, l'enfollit Felip V va poder imposar les seves cíniques condicions per a la pau: els catalans tindrien, com a molt, els mateixos drets i privilegis que els castellans, que -deia- són “els súbdits més estimats” de sa majestat catòlica. La qual cosa significava, a la pràctica, l'abolició del seu sistema de govern i el sotmetiment a les lleis castellanes i en manifesta desigualtat de condicions, com aviat es demostraria.

'The Case' i la 'Deplorable Història'

Entre el març i el setembre  de 1714, abans que la caiguda de Barcelona a mans dels exèrcits borbònics sancionés la fi de l’estat català -de les estructures políticojurídiques del Principat de Catalunya-, encara van aparèixer a Anglaterra dues publicacions en defensa dels catalans i que blasmaven l’actitud britànica en el conflicte: The Case of Catalans Considered i The Deplorable History of Catalans. En totes dues obres s’assenyalava que Anglaterra es feia un flac favor a si mateixa i, en general, a la causa de la llibertat, abandonant els catalans a la seva sort.
A The Case es lloava i justificava la negativa dels catalans a cedir, malgrat la pressió anglesa (Bolingbroke fins i tot va organitzar un bloqueig naval de Barcelona, l’antiga ciutat aliada) i la superioritat de l’exèrcit borbònic francoespanyol: “Els seus avantpassats els van llegar els privilegis que gaudeixen des de fa segles. Ara han de renunciar a ells sense honor i han de deixar, després d'ells, una raça d'esclaus? No; prefereixen morir tots; o la mort o la llibertat, aquesta és la seva decidida elecció”.
La reina Anna d’Anglaterra va morir l’1 d’agost del 1714. La va substituir al tron Jordi I, partidari, com ella, de la causa dels catalans. Però, en qualsevol cas, el Parlament, amb majoria tory, manava. En les democràcies sempre mana el Parlament. Ho sabia el rei Jordi I -i el govern whig, que, ailàs, es va formar el 1715, massa tard- i ho sabia Carme Forcadell el dia que simplement es va limitar a complir el mandat de la Cambra (catalana): votar.



Enllaç noticia :

http://www.elnacional.cat/ca/politica/cas-dels-catalans-ressuscita-forcadell-parlament-britanic_125379_102.html 

El ciborg Neil Harbisson modifica el seu passaport britànic per reivindicar que és català(video)

Dilluns  27.04.2015  17:04

Hi ha escrit les paraules 'Sóc català' perquè un document oficial indiqui la seva identitat.

El ciborg Neil Harbisson

Neil Harbisson, famós a tot el món per ser el primer ciborg (organisme cibernètic) reconegut oficialment per un govern, el de la Gran Bretanya, segueix amb passió el procés sobiranista català. Té arrels irlandeses, britàniques i també catalanes, una identitat que ara ha reivindicat una vegada més amb una acció singular: ha utilitzat la signatura del seu passaport britànic per a deixar escrit que és català en un document oficial.

Harbisson ha explicat que voldria tenir un passaport que reflectís que és català, igual com en té un d'irlandès i un de britànic. 'Com que Catalunya és una de les moltes nacions que no és independent, no és possible tenir un passaport. Ara per ara l'única manera de tenir un passaport que digui que sóc català és canviant la meva signatura i escrivint-ho jo mateix.' I així ho ha fet. En comptes de reproduir la seva signatura, al seu nou passaport britànic hi ha escrit 'Sóc català'.

El segon referèndum escocès, més a prop

Dimecres, 8 d'abril de 2015 12:35 h

La primera ministra del país no tanca la porta a un altre plebiscit a partir de 2016

---

La cap de govern escocès, Nicola Sturgeon, ja fa temps que ha deixat de banda la idea que un referèndum d’independència només es pot celebrar una vegada cada generació. Des de fa setmanes deixa escampar els rumors sobre un segon plebiscit més aviat que tard, i ara ha dit que el programa electoral per les eleccions escoceses encara no està escrit i que tot està a mans de la gent i no dels polítics. 

© @acn

Manipulació dels mitjans unionistes britànics

En una entrevista-debat a la televisió privada escocesa, Sturgeon ha dit: “Votar el SNP en les eleccions generals del mes vinent no vol dir que celebrarem un referèndum o que serem independents, però després de [les eleccions escoceses] de 2016... Això ja és una altra cosa”. El públic assistent al programa es va esvalotar lleument amb el misteriós comentari de Sturgeon, cosa que alguns diaris britànics, com el The Guardian, han interpretat de manera pretensiosa com a ‘escridassada’. Al vídeo que acompanya aquesta notícia es pot veure la manipulació dels rotatius unionistes (m. 0:40), ja que la reacció del públic no és, en cap cas, irada.

Les enquestes somriuen, i molt, al SNP