Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vergonya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vergonya. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 d’abril del 2024

Ha arribat primer un nou exili que no l’amnistia.

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Fa vergonya que l’independentisme, cada volta més fragmentat i malaltissament enfrontat, no puga estar unit ni en moments d'aquesta extrema gravetat, quan la repressió torna a colpejar el país

 

 

 

Oleguer Serra, ahir a Perpinyà (fotografia: Albert Salamé).

 

 

 

Vicent Partal 

10.04.2024 - 21:40

Actualització: 11.04.2024 - 10:07

 

 

 

Ahir va fer sis anys de la detenció de Tamara Carrasco i l’eixida a l’exili d’Adrià Carrasco. I, sis anys després d’aquell muntatge policíac que no va poder demostrar mai res, hem sabut que hi ha tota una nova fornada d’exiliats, gent que en qüestió d’hores aniran presentant-se en públic i explicant que se n’han hagut d’anar de Catalunya, no per voluntat pròpia sinó per un muntatge més. Un altre.

Són persones compromeses –com el periodista Jesús Rodríguez, l’empresari Josep Campmajó i el directiu d’Òmnium Oleguer Serra, que ho han fet públic ara, o el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, que fa dies que sabem que hi és–, que han optat per anar-se’n del país en vista de les greus amenaces judicials espanyoles pel Tsunami Democràtic –car els acusen ni més ni menys que de terrorisme.

La llei d’amnistia, sobre el paper, hauria de significar

dimarts, 24 de gener del 2023

El Barça femení, expulsat de la Copa de la Reina

 

 

FUTBOL FEMENÍ

 

 

El conjunt blaugrana ha estat eliminat als despatxos per alineació indeguda, així com el Sevilla

 

 

Geyse Ferreira, jugadora del Barça | Europa Press

 


dimecres, 23 de setembre del 2020

Valls fa que l’Ajuntament de Barcelona retiri la medalla d’or a Heribert Barrera

 

 

PAÍS - BARCELONA

 

 

 

L'ex-primer ministre francès, que va ser condemnat pel TEDH per les deportacions de romanesos, diu que Barrera era xenòfob · Els comuns han votat a favor de la retirada  

 

 








Per: Redacció

23.09.2020  13:58

 

 

El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha retirat la medalla d’or de la ciutat a l’ex-president del parlament Heribert Barrera. La votació s’ha fet a petició del grup Barcelona pel Canvi de Manuel Valls, qui fou condemnat pel TEDH per les expulsions de romanesos quan era ministre d’Interior francès. En aquest sentit, el regidor ha demanat que es retirés el guardó al·legant les posicions xenòfobes de Barrera. Els comuns, el PSC, Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi han votat a favor de la retirada, i només ERC i JxCat s’hi han oposat.

 

 

 

 

 

 

 

Per part d’ERC, la regidora Montse Benedí ha defensat la trajectòria política i vital de Barrera i ha recordat que el seu partit sempre s’havia desmarcat de les declaracions ‘desafortunades’ que va fer

divendres, 3 de juliol del 2020

ESCÁNDALO�� EN LA LIGA ESPAÑOLA�� || DATOS ESCALOFRIANTES��





En este vídeo os vamos a traer los datos más escalofriantes que podréis obtener en ningún medio de comunicación español, ya que vamos a poner sobre la mesa pormenorizadamente, todos los datos que demuestran que el Madrid está claramente siendo beneficiado en esta liga para ser campeón, mientras que el Barcelona está siendo perjudicado intencionadamente para que no la gane. 
Un plan urdido desde antes del confinamiento que demuestra que la reunión entre Rubiales y Florentino ha surgido efecto y el beneficio al equipo madridista está siendo

dilluns, 29 de juny del 2020

Indignació dels juristes per la invitació del fiscal Zaragoza al Col·legi d’Advocats: ‘És una vergonya’



SOCIETAT






Una vintena d'associacions de juristes publica un manifest contra la invitació del Col·legi al fiscal responsable de les acusacions contra els presos polítics














Per: Redacció

29.06.2020  11:11





Com més va més creix la indignació per la invitació del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona al fiscal de sala del Tribunal Suprem espanyol Javier Zaragoza per a participar en una conferència aquest divendres, 3 de juliol. L’acte serà presentat per l’advocat d’ultradreta José María Fuster Fabra. Si fa uns dies uns quants membres del Col·legi ja havien expressat el malestar per la presència de Zaragoza, responsable de l’acusació de la fiscalia contra els presos polítics i ideòleg de la causa general contra l’independentisme, ara la Comissió de Defensa del col·legi mateix ha anunciat que no participaria en el congrés. A més, una vintena d’associacions de juristes han emès un comunicat en què critiquen la conferència i qualifiquen la invitació de vergonya. Aquestes associacions fan una crida a ‘inundar la xarxa de protesta enèrgica per part de l’advocacia i de la ciutadania en general’.


Els draps bruts de Javier Zaragoza, l’ideòleg de la causa general





Diuen: ‘La degana del Col·legi, Maria Eugènia Gay, i la seva junta, s’ha aliat amb qui

dilluns, 22 de juny del 2020

Piqué tenia raó: escàndol a Anoeta (1-2)



ESPORTS






El Madrid ha guanyat la Reial Societat en un partit marcat per les ajudes arbitrals







Estrada Fernández ensenya una targeta a Gorosabel | Europa Press








per Joan Pol Alcaraz








En acabar el partit del Barça al Sánchez Pizjuán Gerard Piqué va fer unes declaracions molt controvertides. El central de la Bonanova va advertir que, havent-se deixat dos punts davant el Sevilla com van fer, seria molt difícil guanyar la Lliga, ja que el Reial Madrid venia de guanyar dos partits envoltats de polèmica arbitral. Estrada Fernández, l'àrbitre català del duel que els blancs han disputat contra la Reial Societat, ha marcat clarament l'enfrontament amb tres decisions que han decantat el marcador a favor dels blancs (1-2).



El duel ha començat amb un cert domini dels bascos. Estaven més lúcids pel què fa al control de la pilota, però no generaven perill. Per la seva part, el Madrid ha mantingut la mateixa imatge dels dos partits anteriors i la que els ha acompanyat tota la temporada:

dijous, 18 de juny del 2020

Denuncien que els mossos encausats per l’agressió racista del Bages no col·laboren amb la investigació



SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA






SOS Racisme diu que els agents investigats no han donat el consentiment per comprovar si les seves veus són les que apareixen en l'àudio de l'agressió 














Per: Redacció

18.06.2020  09:38




SOS Racisme denuncia que els sis agents dels Mossos d’Esquadra encausats per una agressió racista a Sant Feliu de Sasserra (Bages) no col·laboren amb la investigació que instrueix el jutjat número 5 de Manresa. En aquest sentit, la portaveu de l’entitat, Alícia Rodríguez, ha declarat a Catalunya Ràdio que els agents no han donat el consentiment per comprovar que les seves veus són les enregistrades en l’àudio de l’agressió.



Els sis agents, que són investigats per delictes de lesions i contra la integritat moral, ja van comparèixer l’octubre passat davant del jutge, tot i que

dilluns, 15 de juny del 2020

Investiguen sis agents dels Mossos per una agressió racista



SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA






Els agents van pegar un jove mentre li cridaven insults 'negre de merda' · Els agressors són investigats per delictes contra la integritat moral i lesions




 











Per: Redacció

15.06.2020  09:29




Antiavalots dels Mossos d’Esquadra van perpetrar una agressió racista contra un jove immigrant mentre sortia d’un bloc de pisos de Sant Feliu Sasserra on s’estava fent un desnonament. Els agents el van insultar i li van escopir, però el jove va fugir. Més tard va tornar a l’edifici, després de ser amenaçat per telèfon per part dels antiavalots amb una ordre de cerca i captura.







  






Una volta allà, l’agredit va enregistrar amb el mòbil com els antiavalots l’acusaven d’haver pegat un agent i se l’emportaven a l’aparcament de l’edifici, on el van tirar a terra, li van posar

divendres, 29 de maig del 2020

[Vídeo] Els mossos al servei de l’estat intervenen el tall a la Meridiana




Era el segon dia que #MeridianaResisteix tallava el carrer després del confinament. Ahir, també donaven suport als treballadors de Nissan








Àlex Huguet 29/05/2020













El retorn dels talls a la Meridiana per reclamar la llibertat dels presos polítics ja és una realitat. Aquest dijous va suposar el segon dia després de confinament que es tallava l’entrada a Barcelona a l’alçada de l’estació de trens de Sant Andreu, confirmant que el moviment independentista no s’atura malgrat les complicacions de la crisi del coronavirus.



A més, amb motiu del tancament de l’empresa Nissan a Barcelona, els manifestants també van voler mostrar

dijous, 9 d’abril del 2020

Coronavirus | Madrilenys incívics envaeixen les dues Castelles, que es desborden



CORONAVIRUS






El Nacional
Foto: DGT
Barcelona. Dijous, 9 d'abril de 2020


















Milers de madrilenys incívics han envaït, des que es va decretar l'estat d'alarma, les autonomies veïnes de Castella-la Manxa i Castella i Lleó, fins al punt de gairebé triplicar la població habitual. Les dues comunitats han quedat desbordades, segons informa el diari El País.



A Castella i Lleó la petició de targetes sanitàries de desplaçament s'ha incrementat en un 77%, mentre que a Castella-la Manxa encara ha estat més elevat l'increment i ha arribat al 146%.



El diari recull declaracions de l'alcalde d'Escalona, el socialista Álvaro Gutiérrez, una localitat de Toledo que té habitualment 7.000 habitants. "Tenim uns 3.500 empadronats i

dimecres, 4 de març del 2020

‘Benvinguts a Grècia’, la Unió Europea s’acarnissa una vegada més amb els refugiats



MÓN - EUROPA






Milers de refugiats intenten d'arribar a Grècia després de l'ordre d'Erdogan d'obrir les fronteres · Atenes ha suspès el dret d'asil i ha fortificat els passos fronterers amb militars i antiavalots 














Per: Oriol Bäbler

03.03.2020  21:50




Milers de refugiats s’acumulen a la rodalia del pas fronterer de Kastanies-Pazarkule a l’oest de la ciutat d’Edirne, a Turquia. Al costat grec, hi ha dues cabines de control coronades amb un cartell: ‘Benvinguts a Grècia’. Tanmateix, la carretera és tallada i fortificada amb filat espinós, tanques metàl·liques i desenes d’antiavalots armats. Aquesta és la benvinguda de la Unió Europea des que divendres passat Recep Tayyip Erdoğan va ordenar l’obertura de fronteres.











El govern de Kiriakos Mitsotakis, membre del partit conservador Nova Democràcia, ha desplegat l’exèrcit a les illes de l’Egea i de cap a cap de la frontera terrestre amb Turquia. A més, ha ordenat maniobres amb munició real amb la intenció d’atemorir els refugiats. La frontera terrestre són cent vint quilòmetres on el riu Evros,

dijous, 27 de febrer del 2020

#MeridianaResisteix A qui li voldran carregar el mort?




“Companys de la Meridiana: protegiu-vos! Enregistreu tot el que passa durant les tres hores de cada aturada perquè estic convençuda que hi ha gent i partits polítics, que volen que hi aflori violència”







Sara Sànchez 26/02/2020






#MeridianaResisteix







No sé si us passa també a vosaltres però estic trista, decebuda, sovint frustrada, no em trobo bé físicament i crec que hi té molt a veure aquesta tensió política que m’envolta, amb totes les violències que s’hi afegeixen, vinguin d’on vinguin, dels moviments partidistes o, clarament més greus, provinents del deep state. El darrer exemple, aquestes dues darreres nits a Meridiana. Ja en són 135 les nits en què s’ocupa de manera pacífica una via important de sortida de Barcelona, on la gent hi va a cantar, a explicar-se, a dir poemes, a presentar llibres, a fer xocolatades, calçotades, botifarrades i jocs de tota mena, i mai no havia passat absolutament res d’agressiu.



És només quan hi apareix personal de la ultradreta o unionistes provocant desfer el tall de l’avinguda que la calma s’esberla. I que hi fa la policia? Doncs la GU, com és sabut preferentment espanyolista, fa els ulls grossos i es giren d’esquena en el moment que entreveuen un possible problema. Això sí, igualment com ho fa la Brimo, identifica tothom que estigui per allà a prop amb pinta d’independentista.



El que em té bastant tocada, i el que us voldria dir, és que realment hi ha moments que no sé què escriure, que no sé què he de dir, perquè realment hi ha situacions horribles. Ahir va estar a punt de morir una persona perquè un tal Jaume,

dimarts, 9 de juliol del 2019

Editorial Vicent Partal : Ens volen enganyar



OPINIÓ - EDITORIAL






La reacció dels dos partits i la manera com ens volen engalipar subratlla que en el seu cap la independència ha deixat de ser un projecte, un projecte immediat» 















Per: Vicent Partal

08.07.2019  21:50




ERC ahir va oferir a Junts per Catalunya la presidència de la Diputació de Barcelona, sabent que és impossible que l’obtinga, per les raons que expliquem en aquest article: no hi ha prou vots perquè la tinguen ni Junts ni ERC, però sí el PSC. I Junts va reclamar uns canvis als ajuntaments, unes renegociacions de les batllies, que a la pràctica són gairebé impossibles, tal com expliquem en el mateix article. Tots dos partits, doncs, intenten aixecar-nos la camisa, obsedits tan sols a veure qui queda pitjor després d’aquesta crisi i qui pagarà més car, electoralment, allò que faça. Simplement, és un joc de poder i tots dos miren de jugar amb tots nosaltres.



No cal que ens enganyem: el joc del poder existeix en tots els contexts humans i aquest no havia de ser-ne cap excepció. Des de la unitat familiar fins al món global, les persones, o els grups de persones, sempre ens barallem o ens posem d’acord. Segons unes idees, ideals, valors, regles, visions, però també segons interessos o pressions, depèn de cada cas. Cada joc de poder que entaulem té unes regles concretes que el defineixen, un camp d’acció i un objectiu. I sempre tothom cerca la victòria.



Ara, per a estar ben situats en el terreny de joc és fonamental de saber què volem dir quan parlem de victòria. Definir la victòria. I treballar amb aquest objectiu. Perquè és segons quina classe de victòria cerques i amb quin abast, i també segons quina previsió faces de

dimecres, 19 de juny del 2019

Burla de la premsa francesa a Valls: un rànquing de "les millors traïcions"



AJUNTAMENT DE BARCELONA






El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 18 de juny de 2019


















A França ja coneixen molt bé l'actual regidor de l'Ajuntament de Barcelona Manuel Valls i el seu aterratge a Barcelona ha tornat a despertar l'interès per l'ex primer ministre. S'han vist tot tipus d'anàlisis durant les últimes setmanes, però hi ha una cosa que encara no s'havia vist mai: un rànquing de les seves "millors traïcions".



L'ha fet la revista d'entreteniment i actualitat Brain Magazine i, a la presentació del llistat, asseguren que Valls és "capaç de trair alhora dos camps oposats amb els que hi havia conspirat prèviament per trair a un tercer". "Manuel Valls ha tornat a trair les seves

dimarts, 4 de juny del 2019

Acusen Tajani de prendre unilateralment la decisió de vetar Puigdemont



PARLAMENT EUROPEU






El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 4 de juny de 2019


















Diversos membres de l'Eurocambra han acusat el president Antonio Tajani de prendre unilateralment la decisió de vetar Carles Puigdemont. Si aquest matí ha estat el portaveu de l’Eurocambra, Jaume Duch, qui ha assegurat que "en cap moment es va impedir a ningú entrar", ara, el vicepresident, Pavel Telicka, també hi ha ficat cullerada.



Segons ha informat l'ACN, Telicka ha assegurat que a ell mai ningú li va "consultar" la decisió. En la seva resposta a l'e-mail que va enviar un grup d'eurodiputats demanant explicacions sobre els fets als vicepresidents del Parlament Europeu, Telicka ha afirmat que no li van demanar que "adoptés una posició sobre aquesta qüestió".



En aquest missatge, el txec també insta Tajani a "deixar clar" que la suspensió de les credencials no es va decidir a la mesa del Parlament. "Espero que clarifiqui això", diu.



D'aquesta manera,

dimecres, 15 de maig del 2019

El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena




OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC






El gest tan descaradament parcial del jutge contra la defensa de Jordi Cuixart hauria de ser motiu de nul·litat del judici 














Per: Josep Casulleras Nualart

14.05.2019  20:14




El gener del 2010 Arnaldo Otegi seia al banc dels acusats de l’Audiència espanyola, per haver participat en un homenatge al pres d’ETA José María Sagardui. Hi va haver un moment que la jutgessa que presidia la sala, Ángela Murillo, va fer una pregunta a Otegi.



—Vostè condemna rotundament la violència d’ETA?
—No ho respondré, això.
—No em respondrà, oi?
—No.
—Molt bé, ja ho sabia. Pot anar-se’n.




Otegi fou condemnat a dos anys de presó. Va recórrer contra la sentència al Suprem, que va declarar nul el judici perquè amb aquella frase, ‘ja ho sabia’, Murillo expressava un prejudici sobre Otegi, i en conseqüència no podia ser imparcial. Tanmateix, l’any següent fou Murillo precisament qui va jutjar de nou Arnaldo Otegi pel cas Bateragune, pel qual va passar sis anys i mig a la presó. I un temps després, amb la condemna complerta, el Tribunal Europeu de Drets Humans va acabar condemnant Espanya perquè Otegi no va tenir un judici just, i va especificar que ho demostrava el ‘ja ho sabia’ de la jutgessa.




Avui al matí, l’advocat Benet Salellas interrogava la filòsofa Marina Garcés, proposada com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart. Salellas li volia demanar quin era el missatge que ella havia transmès en la conferència de premsa de presentació d’En Peu de Pau. És una conferència de premsa de què parla la fiscalia en l’escrit d’acusació, però Manuel Marchena li ho impedeix.





Avui al matí, l’advocat Benet Salellas interrogava la filòsofa Marina Garcés, proposada com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart. Salellas li volia demanar quin era el missatge que ella havia transmès en la conferència de premsa de presentació d’En Peu de Pau. És una conferència de premsa de què parla la fiscalia en l’escrit d’acusació, però Manuel Marchena li ho impedeix.





—No, senyor Salellas. El missatge que va donar el testimoni en una conferència de premsa no interessa el tribunal.
—És que la conferència de premsa apareix en l’escrit de les acusacions…
—No, no, no, no interessa, senyor Salellas. Si té una altra pregunta, la formula, i si no fa constar la seva protesta.
—Faig constar la protesta, la sensació d’indefensió, la vulneració de drets fonamentals que es produeix de manera continuada.
—Coooorrecte…
—Senyora Garcés, vostè parla de por? En quin sentit parla de por?
—No, senyor Salellas. No ha entès que les percepcions que tingui el testimoni sobre què va sentir o què va deixar de sentir no tenen rellevància jurídica. Si té una altra pregunta, la formula. Si va en la línia que el testimoni ens expliqui quins són, en fi, els seus sentiments, de por o de no por, etcètera, no serà declarada pertinent. Té una altra pregunta?
—Si la sala no em permet la pregunta, no faré més preguntes.
—Correcte, molt millor.












Del ‘ja ho sabia’ d’Ángela Murillo al ‘molt millor’ de Manuel Marchena. Un gest tan descaradament parcial com aquest del jutge pot ser un motiu de nul·litat? I no és tan sols aquest cas: fa dies, setmanes, que hem anat veient un comportament com més va més irascible de Marchena, que va dir fins i tot a l’advocada Marina Roig: ‘Vostè s’equivoca en l’estratègia de defensa.’ El comentari del jutge ha deixat astorats els advocats, que a la sala no han pas dit res, a part de bescanviar mirades d’incredulitat, però que als passadissos es mostraven escandalitzats. El jutge imparcial és un dels drets que més es mira el Tribunal d’Estrasburg quan li arriba un cas, i un detall pot ser molt revelador, com vam veure en el cas d’Otegi. Marchena ha anat sembrant el judici de detalls, d’ençà que va començar, el mes de febrer.





Garcés feia cara d’esbalaïment, mirava enrere, no entenia què passava. Perquè això ha estat tan sols la part final del seu interrogatori, durant el qual Marchena s’ha mostrat impertinent amb ella, més cínic que mai, fent befa fins i tot d’alguns dels comentaris que incloïa en les respostes que mirava de donar a les preguntes que li formulava Salellas. Li retreia, per exemple, que expliqués que la matinada de l’1-O havia tingut unes dècimes de febre, etzibant-li que les seves dècimes no importaven a ningú, per més que ella n’hagués fet esment amb el propòsit d’explicar que això li havia impedit d’anar de matinada a algun dels col·legis del referèndum.



I la por. Al tribunal tant li feia la por que sentís Marina Garcés, però en canvi va permetre a Montserrat del Toro, la lletrada de l’administració de justícia que va actuar el 20-S en l’escorcoll a Economia, que expliqués amb detall la por que havia passat aquell dia perquè sentia la remor que venia del carrer dels milers de manifestants concentrats. El tractament que reben els testimonis és esbiaixat, depenent de si els proposa la defensa o les acusacions. I és agressiu, desconsiderat, a voltes insultant, si el testimoni introdueix elements que no interessen Marchena i el jutjat, i que ho presenten com si no fos ‘objecte del procediment judicial’, per bé que realment sí que en formen part, oimés quan la fiscalia els ha inclosos en l’escrit d’acusació. Més aviat, les reaccions de Marchena permeten de veure amb claredat quina aproximació té als fets.



S’ha vist amb el tracte que ha donat a l’advocat manresà Lluís Matamala, que volia recordar a Marchena que ell havia presentat un escrit per a poder declarar en català. La resposta del magistrat ha destil·lat un menyspreu estomacal a Matamala i fins al català.



—Puc plantejar una qüestió, senyoria?
—No. Vostè ve aquí…
—Vaig demanar per escrit…
—Sí…?
—…poder parlar i respondre en català.
—Vostè és jurista, oi?
—Sóc advocat.


—El suposo coneixedor de l’article 231 de la llei orgànica del poder judicial. M’hi remeto. I vostè no pot propugnar una interpretació alternativa d’aquest article com fa vostè en el seu escrit. Vostè és un tercer, i aquí els únics que poden fer-ho són les acusacions i les defenses. Vostè respondrà en castellà. Si no vol respondre en castellà, això és molt fàcil: s’aixeca, assumeix les conseqüències de la seva negativa a respondre i hem acabat.



Matamala prova d’argumentar la seva posició, dient que sí que vol respondre a les preguntes. Marchena li talla el micròfon. El jutge Martínez Arrieta, a la dreta de Marchena, sempre tan impassible, gesticula nerviós. Hi ha un senyor a la sala que explica coses que no volen sentir. Juan Ramon Berdugo, a la dreta, tampoc no pot més amb el testimoni, i es recol·loca a la cadira. Marchena amenaça Lluís Matamala amb les conseqüències disciplinàries i penals. El jutge va tan enfurismat que obliga el testimoni a deixar de banda les notes que porta, tal com havia fet amb Marina Garcés. Tractament diferencial dels testimonis en això també: ells no han pogut disposar de les notes; uns altres, sí. De nou, l’arbitrarietat.



Malgrat tot això que ha passat, malgrat l’actitud de Marchena limitant el dret de defensa dels advocats de Cuixart, a migdia el tribunal ha fet córrer unes consideracions als periodistes que fan seguiment del judici al Suprem. Un missatge, difós pel servei de premsa del Suprem, que ha sorprès tothom, periodistes i advocats, amb què expressen ‘el profund malestar amb l’estratègia de la defensa d’aquest matí i el comportament de testimonis i advocats. I, a més, el consideren intolerable i una provocació al tribunal, i el seu comportament voreja el límit del codi deontològic de l’advocacia’. Heus ací la realitat:


el tribunal té engabiades les defenses dels presos polítics, no hi ha cap mena de marge i fins i tot el magistrat qüestiona les estratègies dels advocats.



Quan la causa se li descontrola

 

Hem parlat de la irritació de Marchena aquestes últimes setmanes, a la qual ha contribuït segurament la situació dels presos polítics electes del 28-A. El Suprem tenia un cas delicat, perquè té a veure amb drets fonamentals de Junqueras, Sànchez, Rull i Turull com a diputats i de Romeva com a senador electe. I ho ha resolt com era previsible, denegant la petició que havien fet per a poder restar en llibertat provisional i exercir plenament els seus drets com a diputats, com a aforats; i ha tombat la petició perquè fos el congrés –tal com preveu la llei d’enjudiciament criminal– que decidís si tots cinc podien continuar essent jutjats, i que fins que això no es resolgués el judici quedés aturat. Res d’això: la resposta ha estat la previsible, però ha contribuït a irritar un Marchena que ha impedit que alguna de les defenses desplegués l’estratègia que volia però que també ha vist que la causa se li descontrolava.



Perquè té una causa entre mans que és excepcional i que no hauria d’haver arribat fins aquí, després de tantes irregularitats en la fase d’investigació i d’instrucció, amb tants drets fonamentals vulnerats. Un judici en què han passat gairebé dos-cents agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que han explicat coses increïbles, en un sentit literal, és a dir, que no es poden creure, que presentaven una contusió al dit com una lesió greu i esgarrifosa comesa per una multitud rebel i plena d’odi, que han arribat  a descriure llançaments de iogurt i mirades d’odi com a fets condemnables i incriminatoris. I tot això amb la impassibilitat de Marchena i dels altres membres del tribunal, que van anar prenent nota de tot.



Ara, quan són els testimonis proposats per les defenses, tot és sospitós de ser impertinent. Ara, just en el moment que vénen al Suprem persones que exposen tota la complexitat política, personal, emocional dels fets de la tardor del 2017, una gran part del contingut de les seves declaracions ‘no interessa a aquest tribunal’. Ara, quan declaren persones que van haver de suportar una violència planificada, primer, i desbocada, després, el jutge demostra una incapacitat de tractar amb mà esquerra i amb sensibilitat les sessions del judici. Avui han declarat testimonis que avergonyirien les desenes de policies que van declarar durant setmanes en aquesta mateixa sala; gent com Jordi Pesarrodona, de Sant Joan de Vilatorrada, agredit brutalment l’1-O amb cops de porra als testicles, en una clara represàlia pel seu nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil el 20-S; com Joan Badia, batlle de Callús, empès a terra per un antiavalot quan volia parlar-hi; com Magdalena Clarena, a qui la Guàrdia Civil va trencar el canell a Fonollosa; o Jordi Meca, estomacat a puntades de peu a l’Escola Mediterrània per uns antiavalots de la policia espanyola i Santiago Guerra, a qui van trencar dues costelles d’una puntada a les Escoles Pies de Barcelona… I especialment la jove Esther Raya, que amb un fil de veu a punt de trencar-se, amb la mirada encara espantada, ha recordat amb detall la violència dels agents ‘que anaven a fer mal’ a les escales del Pau Claris de Barcelona. No han calgut els vídeos perquè tots aquests testimonis els fessin veure novament la seva més gran vergonya, en una jornada que ha estat la més vergonyosa d’aquest judici d’ençà del mes de febrer.



MÉS INFORMACIÓ

 

‘Hem volgut fer un retrat d’una comarca, i no és casual que hàgim triat aquesta’, deia un dels advocats de Jordi Cuixart en acabada la sessió del matí. La Guàrdia Civil va fer molt mal en pobles petits del Bages, on no es podien imaginar que desenes d’antiavalots s’hi acarnissessin com ho van fer. I les veus de les víctimes s’han pogut escoltar al Suprem, en testimoniatges més impactants fins i tot que no els vídeos que Marchena no ha deixat veure. En Josep Rexach els ha reflectit en aquesta crònica: Un famoset, ‘amics de repressió’ i un canell trencat: retrat de la visita del Bages al Suprem
I, entre tots els testimonis d’avui, ha cridat l’atenció la força i la indignació d’una dona de setanta-nou anys, María Luísa Carrillo, que ha explicat que la policia espanyola li va trencar la pelvis quan sortia del CEIP l’Estel de Barcelona l’1-O. Vegeu-ho ací:  [VÍDEO] Una votant agredida, a Marchena: ‘No estic intranquil·la, estic indignada’
I amb vista al dia 21 de maig: El dispositiu pels presos al congrés: portes blindades i agents de paisà als passadissos.



QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?



Dilluns vinent s’acabaran les declaracions de testimonis, i dimarts no hi haurà sessió perquè es constituiran les corts espanyoles, de manera que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva prendran possessió de les seves actes de diputats i de senador. És previst que el dimecres, dia 22, el judici comenci la fase pericial, que el jutge vol fer durar només dos dies, incloent-hi dijous 23. La setmana següent es dedicaria íntegrament a la prova documental, amb l’exhibició dels vídeos que Marchena no ha deixat projectar durant la fase testifical.



DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC





ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/diari-judici-politic-josep-casulleras-marina-garces-salellas-marchena/ 


dimecres, 8 de maig del 2019

El Barça reviu el malson a Anfield i queda eliminat de la Champions (4-0)



CHAMPIONS LEAGUE






Bernat Aguilar
Foto: EFE
Anfield, Liverpool. Dimarts, 7 de maig de 2019


















El Barça està eliminat de la Champions League (4-0). Anfield ha estat un malson tal com ho va ser Roma i el Liverpool jugarà la final de Madrid.



Por escènica
 
La Champions és la Champions i encara que una eliminatòria estigui molt de cara, tot pot passar. Els millors equips d'Europa són els protagonistes i a Anfield s'ha viscut una d'aquelles nits que fan gran el futbol. El Barça, amb un 3-0 de l'anada al Camp Nou, ho tenia mig encarat per arribar a la final. Però Anfield, un estadi mític i amb una afició entregada, s'ha convertit en un infern per als culers.



La comunió entre l'equip anglès i l'afició ha estat total. Des del You'll never walk alone d'abans del partit al minut 90. I gràcies a aquesta unió també s'ha aconseguit desestabilitzar el Barça. Encara freds, atemorits i ja recordant el passatge de Roma, al minut 7 els blaugrana s'han vist sorpresos pel davanter Origi. Un moment que ha fet reviure la mística d'Anfield i s'ha cregut en la remuntada.



Quedaven dos gols per forçar la pròrroga i tres per a l'eurfòria màxima, i cada recuperació dels reds s'ha convertit en una explosió d'esperança. L'afició local, dempeus, no ha gosat seure gaire i així atemorir un Barça tocat.







EFE









Millora insuficient
 
Però els d'Ernesto Valverde, amb el mateix onze que ja va sortir en el partit d'anada, ha sabut confiar en les seves capacitats. Mica en mica la bogeria futbolística sense descans s'ha anat convertit en un domini necessari del Barça.



Messi ha baixat a posar pausa al mig del camp, abandonant completament la banda dreta que s'ha convertit en la base dels atacs culers. Un agressiu Arturo Vidal i un constant Sergi Roberto han posat un punt més de ritme a un Barça que ha crescut a mesura que passaven els minuts. I després ha estat Jordi Alba, que amb arribades a la línia de fons des del costat esquerre, ha fet tremolar el Liverpool.





EFE






Precisament Messi ha estat el futbolista culer que més i millors ocasions ha tingut. Però no ha trobat porteria. I després l'argentí ha passat a ser assistent. La seva visió de joc ha desconcertat una vegada i una altra la defensa red. I Jordi Alba ha estat a punt d'empatar just abans del descans.



Desfeta blaugrana
 
Però si semblava que el Barça anava creixent en futbol, just a l'inici de la segona meitat Jürgen Klopp ha fet entrar Wijnaldum, que als minuts 54 i 55 ha fet recordar definitivament Roma. El Barça no ha sabut rebutjar dues centrades a l'àrea consecutives que han acabat en gol. Ni Ter Stegen, que havia salvat en diverses ocasions els blaugrana, ha pogut fer res en aquestes ocasions.



Es notava que l'equip no estava bé. Un apàtic Luis Suárez no ha trobat mai el seu lloc en el partit. Lenglet semblava que no sabés quin era el futbol del Barça. I Jordi Alba, que no ha defallit en atac, ha quedat retratat en dos dels gols encaixats. I a més, tot i la insistència, tampoc ha aparegut el millor Messi.



Tothom sabia cap a on anava el partit. Des d'Anfield s'ho oloraven. I per arrodonir la meravellosa nit de futbol ofensiu del Liverpool, i per desgràcia del Barça, al minut 79 del partit Alexander-Arnold, el més llest de tots, ha servit ràpidament un córner i Origi ha fet el quart.






EFE






El Barça torna a deixar escapar la Champions. La linda y deseada haurà d'esperar. El Liverpool ha fet mèrits per ser a Madrid.






CONGRATULATIONS LIVERPOOL !! 








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/esports/liverpool-barca-champions-anfield-cronica_381571_102.html 


 

dijous, 11 d’abril del 2019

Última hora : Julian Assange, detingut a Londres



WIKILEAKS






L'Equador li ha retirat l'asil i la policia l'ha arrestat a l'interior de l'ambiaxada








per NacióDigital, 11 d'abril de 2019 a les 11:40 |







Julian Assange, en una imatge d'arxiu | Europa Press







La policia britànica ha detingut aquest dijous el fundador de Wikileaks, Julian Assange, després que l'ambaixada de l'Equador li hagi retirat l'asil. Segons ha informat Wikileaks a través de Twitter, l'Equador ha retirat "il·legalment" l'asil polític a Assange, "violant el dret internacional".





"Assange ha estat arrestat a l'interior de l'ambaixada de l'Equador", ha informat la plataforma, que ha ressaltat que no ha "sortit de l'ambaixada" sinó que l'ambaixador de l'Equador ha convidat la policia britànica a l'interior de l'edifici per detenir-lo.




















ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.naciodigital.cat/noticia/177342/tg



dimecres, 10 d’abril del 2019

VÍDEO: Juncker la torna a fer grossa a la seva visita a Ruanda



COMISSIÓ EUROPEA






El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 10 d'abril de 2019


















El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, l'ha tornat a fer grossa. És sabut que els seus problemes de "ciàtica" l'han fet anar de corcoll.



Aquesta vegada gairebé cala foc a la primera dama de Ruanda, Jeannette Kagame, durant la commemoració de l'aniversari del genocidi dels Tutsi.

















No és el primer cop que les extravagàncies del president de la CE surten a la llum. Fa uns mesos va protagonitzar un altre espectacle lamentable coincidint amb una cimera europea que

dijous, 4 d’abril del 2019

La UE se situa al costat d’Espanya i cataloga Gibraltar com una colònia



MÓN - ESPANYA






Aquest gest suposa que per primera vegada, la UE s'està posicionant amb Espanya sobre l'estatus del Penyal sobre un text que s'aplicaria en cas que hi hagués una sortida del Regne Unit de la comunitat sense acord 














Per: Redacció

04.04.2019  13:43




El ple del Parlament Europeu ha donat llum verda a la nova regulació per als visats en cas d’un Brexit sense acord en un text que reconeix a peu de pàgina que Gibraltar és una colònia. Aquesta resolució suposa una victòria per l’estat espanyol, que d’ençà que es negocia el Brexit, intenta de tenir poder de decisió sobre aquest territori que històricament s’ha disputat amb el Regne Unit.



‘És un gran pas endavant per a la posició i reivindicacions formulades per Espanya‘, ha dit en un comunicat l’executiu de Pedro Sánchez, després de l’aprovació per part de l’Eurocambra d’aquest text.



Aquest gest suposa que per primera vegada, la UE s’està posicionant amb Espanya sobre l’estatus del Penyal. Cal recordar que en les negociacions entre la UE i el Regne Unit per