24.05.2015
Es torna a obrir la batalla de Barcelona, emergeix un nou País Valencià i
la nova política marca un abans i un després. Tot mirant al setembre.
1)
L'independentisme manté la seua força però reobre la batalla per Barcelona
Després de la consulta popular sobre la independència i sobretot
després del 9-N, Barcelona havia esdevingut la capital de
l'independentisme. Guanyar a Barcelona era i és imprescindible per a
guanyar al país el 27-S. I en aquest sentit aquestes eleccions han
significat una frenada en sec, preocupant. Els partits independentistes
segurament s'han cobrat la decepció per uns mesos incomprensibles de
picabaralles i això ha estat molt ben aprofitat per Ada Colau, que ha
substituït la voluntat de canvi que l'independentisme havia enarborat
aquests darrers anys.
Amb això hem tornat a obrir la batalla per Barcelona. Quatre
mesos abans de les eleccions més importants de la història. Els qui
s'han esforçat tant a presentar Ada Colau com una enemiga del procés
haurien de repensar-s'hi, haurien de valorar què han fet i de què ha
servit. I els partits independentistes també haurien de fer un
pensament. Junts. Perquè en el moment més delicat de tots, quan s'hauran
de prendre mesures fortes des de les institucions del país, és possible
que Barcelona, la capital, es despenge i no acompanye la Generalitat. I
això seria un entrebanc greu tot i que encara cal veure quines seran
les posicions que pren Barcelona en Comú, que en la qüestió nacional
tampoc no és cap bloc monolític.
El 27 de setembre Barcelona serà la clau per a guanyar les
eleccions que han d'obrir pas a la secessió. Però l'espectacular tomb
provocat a Barcelona no hauria de fer perdre de vista que a la resta del
país els resultats són, amb alguna excepció que caldrà comentar, bons,
molt sòlids. Projectats al parlament donarien majoria absoluta a la suma
dels tres partits independentistes, que en conjunt guanyen 300.000 vots
respecte als de fa quatre anys. Del 33 per cent de vot al conjunt del
Principat a CiU-ERC-CUP s'ha passat ara al 44, que no és poc. Que
Barcelona en Comú haja guanyat les eleccions a la capital no vol dir res
més que això, que la ciutat té ganes de canviar de debò i que ICV,
Podem i Procés Constituent han sabut oferir una alternativa sòlida als
barcelonins, més sòlida que no la que hem proposat els independentistes.
No cal, doncs, dramatitzar res però sí pensar a fons si estem fent el
que cal o no.
Un detall rellevant i molt important és el gir a l'esquerra que
es produeix dins el camp independentista i que pot tenir conseqüències
importants al setembre. Esquerra i la CUP han aconseguit bons resultats.
Convergència i Unió torna a ser el primer partit, després de les
europees que va guanyar Esquerra, però l'impuls cap a l'esquerra del
país és ben visible i podria configurar majories noves i inesperades
d'ací a quatre mesos.
2)
Un nou País Valencià, amb Compromís
Una de les notícies més grandioses, i emocionants, de la nit és
l'emergència de Compromís com a força clau del canvi al País Valencià.
Els resultats de la formació valencianista són certament històrics. Ho
són al conjunt del país i molt especialment a la ciutat de València, on
Joan Ribó ha esdevingut clarament l'alternativa a Rita Barberà.
Amb aquest resultat s'obre una nova època al País Valencià, que
supera definitivament l'anomalia històrica que ha estat durant dècades
la infrarepresentació política del nacionalisme. Perquè el nacionalisme
ja feia anys que era la principal alternativa social, però no sabia
transformar-ho en resultats a les urnes. Compromís ha treballat molt bé.
El Bloc Nacionalista ha estat molt generós cedint la candidatura a
presidenta a Mònica Oltra, una política singularment brillant que ha
sabut connectar amb la societat valenciana com poca gent ho ha fet mai. I
ara l'esquerra valencianista podrà marcar de prop el Partit Socialista i
dignificar la política valenciana en la major part de les institucions,
fent ús d'una oportunitat que serà única.
No els serà pas senzill. El PP s'ha enfonsat i ara n'hem
d'esperar una reacció rabiosa. Fins i tot en podem veure reaccions molt
violentes, especialment a València contra el nou batlle, Joan Ribó.
Caldrà, doncs, defensar les institucions democràtiques i netejar-les per
dins de dues dècades llarguíssimes de balafiament, corrupció i
desvergonyiment polític. Insistisc: no serà una tasca senzilla. Però des
d'anit tot és possible, gràcies als magnífics resultats aconseguits.
L'única nota trista de la nit és que Esquerra Unida haja quedat fora de
les Corts, quan tant i tant havia treballat contra la corrupció.
A les Illes també el terrible govern de Bauzá és ja un malson
remot. L'esquerra i el nacionalisme podran governar també la majoria de
les institucions amb una participació brillant de Més, que ha fet un
gran resultat i amb una sorprenent i prometedora irrupció d'El Pi.
El canvi al País Valencià i les Illes era absolutament necessari i
ha estat durament treballat. Caldria que des del Principat s'entengués
també el valor que té i les oportunitats que obre, precisament en un
moment tan especial de la nostra història.
3)
La nova política és un factor determinant
Barcelona en Comú ha fet història. Però també la CUP ha
aconseguit uns resultats extraordinaris. Allà on s'ha presentat, ha
tingut un creixement molt més que notable. Podem preveure, doncs, un
gran creixement dels anticapitalistes en les eleccions del setembre i
amb això una reordenació també de l'esquerra catalana i de
l'independentisme en general. Cosa que podem interpretar com que en
aquestes eleccions als dos eixos tradicionals (dreta-esquerra i
catalanisme-espanyolisme) s'ha afegit de forma definitiva i amb una
força enorme l'eix nou-vell. Nova política contra vella política.
Aquest és l'eix sobre el qual ha pivotat Barcelona en Comú, és
l'eix sobre el qual ha pivotat també amb èxit Compromís al País Valencià
i és l'eix sobre el qual pivota la CUP. Atenció, doncs, al setembre, a
la importància que tindran els nous partits i la nova forma de fer
política. Que és molt possible que allà hi haja també una de les claus,
per a aconseguir la independència.
Enllaç noticia :
Rodríguez ha apuntat que si no dimiteix el partit haurà de prendre alguna decisió malgrat que ha