Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puig Antich. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puig Antich. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de març del 2024

Espanya Irreformable: El govern espanyol més progressista de la història impedeix fer justícia

 

 Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Redacció

Dijous, 29 de febrer de 2024

 

 

La jutgessa Servini, l’advocada Oranich i la família denuncien les traves de l’Estat mentre els responsables van morint

Avui Salvador Puig Antich tindria 75 anys. Si la dictadura franquista no li hagués segat la vida amb el garrot vil el 2 de març del 1974. Una execució que s’ha intentat jutjar a Espanya, a Europa i fins i tot a Buenos Aires. Però, 50 anys després, una de les paraules més repetides és “frustració”. Els intents per la via judicial han arribat a un cul-de-sac. La jutgessa argentina Maria Servini, la família de l’activista i l’advocada Magda Oranich expliquen a l’ACN que ja “no hi poden fer absolutament res”. Servini en responsabilitza l’Estat per no haver facilitat l’extradició dels responsables, que han anat morint en les llargues esperes. Imma i Montse Puig Antich tampoc confien en la llei de memòria democràtica espanyola.

 

(S’ha corregit la vinculació que l’advocada Magda Oranich té amb l’execució de Puig Antich, matisant que no va ser la seva advocada sinó que coneixia el cas de prop per haver participat de l’estratègia de defensa amb els seus advocats prèviament al Consell de Guerra. La notícia original ja ha estat modificada)

 

En aquests moments, l’Argentina és l’únic país on hi ha una investigació judicial oberta sobre l’execució de Salvador Puig Antich, militant de l’anarquista MIL i condemnat per la mort d’un subinspector de policia. És en el marc de la querella pels crims del franquisme. La jutgessa federal María Servini va arribar a sol·licitar el novembre del 2014, a través d’Interpol, la detenció i extradició de fins a una vintena de responsables de la dictadura franquista. També el Parlament de Catalunya, el Parlament Europeu o el relator de l’ONU sobre la veritat, la justícia i la reparació van instar les autoritats espanyoles a col·laborar.

Però, el març del 2015, després de dilatar el procés, el govern de Mariano Rajoy va denegar l’extradició. El llavors ministre de Justícia,

dilluns, 24 d’abril del 2017

L'exministre Gallardón, al "Cara al sol" de comiat al franquista Utrera Molina



FRANQUISME







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 23 d'abril de 2017

















Un grup de persones ha entonat avui l'himne "Cara al sol" per acomiadar José Utrera Molina, ministre i vicepresident en diferents Governs de Francisco Franco, mort a Nerja (Màlaga) als 91 anys. A la sortida del fèretre de l'església de San Miguel de Nerja, diverses persones amb roba fosca s'han situat a ambdós costats de la porta i mentre alçaven els braços han corejat la sintonia falangista.



 


El fèretre amb les restes d'Utrera Molina ha quedat parcialment fora del cotxe de morts fins que el grup ha acabat de cantar, la qual cosa ha seguit un "Viva Espanya". Diversos familiars, entre ells el seu gendre, l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, han portat el taüt des de l'església en la qual s'ha celebrat la missa fins al cotxe, per al seu posterior trasllat al crematori de Vélez-Málaga, on serà incinerat.

dimecres, 4 de febrer del 2015

L'extradició dels ministres de Franco s'encalla als jutjats

04/02/15 02:00 - barcelona -

L'Audiencia Nacional desestima la petició de l'entitat que representa les víctimes

La fiscalia reclama l'arxivament



José Utrera Molina , un dels exministres de Franco implicat en la mort de Puig Antich Foto: ARXIU.


Eloy Velasco, titular del jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiencia Nacional, ha desestimat la petició d'una associació en defensa dels drets humans que demanava la “detenció immediata” dels exalts càrrecs del règim franquista contra els quals va dictar una petició d'extradició la jutgessa María Servini de Cubría, que instrueix el que es coneix com a “querella argentina”. Entre els acusats contra els quals es demanava actuar hi ha els ministres de Franco Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina, Antonio Carro, Licino de la Fuente i Antonio Barrera, aquest últim mort l'any passat. En la majoria dels casos, la petició d'extradició és per la relació que van tenir amb l'execució de Salvador Puig Antich.

dimarts, 15 d’abril del 2014

Els querellants a Argentina contra els crims del franquisme demanen que la jutgessa citi el rei Joan Carles

Dimarts, 15 d'abril de 2014 12:30 h

La Generalitat assessorarà els particulars i entitats que vulguin personar-se en el procediment judicial, al qual ja s'ha presentat com a acusació l'estat argentí


(ACN).- Diverses entitats i sindicats catalans s'han adherit a la querella contra els crims del franquisme oberta per una jutgessa argentina. La querella s'ha ampliat amb el cas d'un altre afusellat al Camp de la Bóta de Barcelona, i en els últims dies s'ha demanat la citació del rei Joan Carles I, com a màxim representant de l'estat espanyol i garant de la continuïtat des de la legalitat franquista fins la Constitució. Per això, han demanat que se'l citi a declarar. A la querella també s'hi ha afegit com a acusació la República Argentina, que es converteix en el primer estat que es persona en una causa per crims contra la humanitat. 


J.Carlos I i F.Franco



El president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, un dels principals impulsors de la macroquerella que la jutgessa María Servini està instruint a Buenos Aires, ha explicat que només la mobilització social catalana permetrà tirar endavant aquest procés, com ja va passar a l'Argentina amb els crims de la dictadura militar d'aquell país. Per això, ha agraït a les fins ara 54 entitats adherides a la querella, que per la seva part la poden anar ampliant amb nous casos. De moment hi ha 150 expedients oberts, tot i que alguns representen més d'un cas.

Arcos ha explicat que ara la querella es dirigeix contra l'estat espanyol, perquè els que directament

dimarts, 1 d’abril del 2014

Vicent Partal : Contra Franco, encara

01.04.2014

Hi ha massa institucions, maneres de fer, personatges i actituds nascuts en el niu franquista que avui encara perviuen.



Avui fa setanta-cinc anys del final de la república. Franco, tal dia com avui, signava aquell trist comunicat que certificava que les seues tropes controlaven el territori i que la guerra s'havia acabat... amb la nostra derrota.

En aquell mateix instant començaven quaranta llarguíssims anys de repressió i dictadura. Molta gent la vam sofrir en el nostre dia a dia, però alguns van pagar el preu més car imaginable. El president Companys, el rector Peset, el batlle Darder i tants i tants més: del demòcrata-cristià Carrasco i Formiguera, assassinat quan Franco encara no controlava el país sencer, a l'anarquista Puig Antich, assassinat quan Franco ja era a punt de morir. Per respecte a la democràcia, restem obligats a tenir un record permanent per ells i per tots els milers i milers de víctimes de represàlies, gent anònima o coneguda que va aguantar la dignitat de la nostra societat.

Però setanta-cinc anys després d'aquell dia infame, dissortadament, no podem dir ni que s'haja fet

dilluns, 3 de març del 2014

Pep Guardiola reivindica Puig Antich

Diumenge  02.03.2014  23:40

Participa en un vídeo de Lluís Danés, amb les seves germanes

 

 

Pep Guardiola
Pep Guardiola ha posat veu a les paraules de la darrera carta escrita per Salvador Puig Antich. En un vídeo que s'ha difós aquest cap de setmana, obra de Lluís Danés, l'entrenador llegeix fragments del conegut text de Puig Antics abans que les germanes reclamin la fi de la pena de mort arreu del món i en reivindiquin la memòria.






El vídeo forma part de la sèrie Memory Keepers, com aquest altre.







divendres, 28 de febrer del 2014

Puig Antich, al ple de l'Ajuntament de Barcelona

Divendres  28.02.2014  06:00

Jordi Portabella (ERC) hi presenta una declaració institucional · És en suport de la família i proposa de dignificar la plaça que porta el seu nom




Salvador Puig Antich



Diumenge farà quaranta anys que el jove llibertari Salvador Puig Antich va ser executat pel franquisme. En aquesta avinentesa, el ple de l'Ajuntament de Barcelona vota avui una proposta de declaració institucional per a donar suport a la família i per a demanar que es dignifiqui la plaça que hi ha en honor seu al districte de Nou Barris.

Presentat pel grup d'ERC, Democràcia Catalana i Reagrupament, el text dóna suport a les accions judicials empreses per la família en la querella argentina contra els crims del franquisme, amb l'objectiu de 'revisar el judici miliar, restituir la veritat i revocar la sentència a mort'. 

A més, s'afegeix a la commemoració del quarantè aniversari i 'expressa el compromís de l'ajuntament en la dignificació de la plaça de Salvador Puig Antich, per tal que sigui un espai per a la seva memòria'. Tal com retreu el periodista Jordi Panyella en el llibre 'Salvador Puig Antich, cas obert', a la plaça que porta el seu nom no hi ha cap placa ni cap element que la identifiqui. No hi ha cap referència a la figura que teòricament homenatja.

Si, tal com es preveu, aquesta declaració s'aprova, amb el suport de CiU, ICV i PSC, l'ajuntament haurà de fer-hi millores per resoldre aquesta mancança.




dimecres, 29 de gener del 2014

Nous testimonis del cas Puig Antich desmunten la versió oficial

Dimecres  29.01.2014  14:58

Autor/s: ACN

Jordi Panyella publica un llibre amb declaracions de testimonis que parlen per primera vegada · Seran incorporades a la querella argentina com a prova documental






El periodista Jordi Panyella ha presentat el llibre 'Salvador Puig Antich, cas obert', un relat que inclou testimonis directes que parlen per primera vegada del cas i que desmunten la versió oficial de l'execució de Puig Antich, ara fa quaranta anys. S'hi destaquen les declaracions inèdites de Xavier Garriga, company de militància de Puig Antich, de les infermeres que van atendre'l a l'Hospital Clínic i d'Enric Palau, ajudant del jutge instructor a qui la policia va ordenar que muntés el sumari d'acord amb els interessos propis i que fes desaparèixer proves. També hi ha el relat d'un testimoni que fa miques una de les proves documentals claus del cas: l'autòpsia d'Angus, el policia mort suposadament per Puig Antich.




dimecres, 18 de desembre del 2013

Junqueras i Mas paren els peus a Camacho sobre 'les lliçons de democràcia'

Dimecres  18.12.2013  13:00

El president d'ERC li recorda que el seu advocat va redactar la sentència de mort de Puig Antich






Alta tensió avui al Parlament de Catalunya, arran del procés cap al referèndum del 9 de novembre. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha dit, adreçant-se a Mas: 'Vostè pretén fer la democràcia. Què passa, que la majoria d'aquesta cambra és legítima i la majoria del congrés dels diputats no ho és perquè a vostès no els agrada? Aquesta és la idea de democràcia que tenen? Això no és Veneçuela ni és Bolívia; això és Espanya. I hi ha un estat de dret'.

Aquesta és la intervenció de Camacho i les respostes de Mas i de Junqueras:





Artur Mas li ha respost: 'Si les lleis fossin només lleis sense cap esperit, les dones no votarien i els esclaus seguirien sent esclaus', i li ha demanat que aprofiti el Nadal per fer 'recolliment interior' i així 'recuperar el sentit autènticament democràtic'.

Després, Oriol Junqueras ha volgut començar, 'amb una reflexió': 'Em sembla significatiu que una diputada l'advocat de la qual va ser ponent de la sentència de mort de Puig Antich, parli amb aquest menyspreu dels governs de països democràtics d'Amèrica Llatina, els ambaixadors dels quals segur que estaran molt interessats en conèixer l'opinió  de tan il·lustre diputada d'aquest parlament  sobre els seus govern i els seus respectius països.'


http://www.vilaweb.cat/noticia/4162765/20131218/junqueras-mas-paren-peus-camacho-llicons-democracia.html