Com tothom sap, l'estafa de l'estampeta és un frau que se sol fer en llocs públics. Ideada fa més d'un segle, segons s'ha documentat, un llest i un ximple acabaven enredant un ciutadà que passava per allà i que s'acabava quedant una mercaderia ―inicialment estampetes, d'aquí el nom― per un valor que, al final, descobria que era nul. La policia ve alertant regularment que es continua repetint encara aquesta estafa. Però tant és. Al final, sempre hi ha algú que hi cau de quatre grapes.



Ho he recordat quan he seguit durant tota la jornada el culebrot d'unes negociacions sobre una moció al Congrés dels Diputats per a "un diàleg entre el govern espanyol i el Govern de Catalunya en el qual tots poguessin defensar les seves idees, aspiracions i projectes lliurement, sense imposicions i impediments. L'esmentat procés ha d'aspirar a acordar les vies legals i democràtiques que permetin a la societat catalana determinar el seu futur en el marc de l'ordenament jurídic vigent". Un text que,