Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mireia Boya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mireia Boya. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de setembre del 2019

El judici contra la mesa del Parlament i Mireia Boya per l’1-O es farà entre el 19 i el 22 de novembre



PAÍS - PRINCIPAT






La causa afecta Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya 














Per: Redacció

27.09.2019  11:59




El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat la data del judici als membres de la mesa del parlament de la legislatura anterior pels dies 19, 20, 21 i 22 de novembre, en sessions de matí i de tarda. Aquesta causa afecta Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, a més de Mireia Boya, ex-diputada de la CUP.



El jutge ha citat a declarar com a testimonis a petició de la fiscalia els diputats unionistes que van formar part de la mesa del parlament, José María Espejo Saavedra (Ciutadans) i David Pérez (PSC), a més del secretari general del parlament Xavier Muro i el llavors lletrat major de la cambra, Antonio Bayona.



Vox, que exerceix d’acusació popular, també havia proposat aquests quatre. A més, el jutge també accepta com a testimoni Inés Arrimadas (Ciutadans), Xavier Garcia Albiol (PP), Miquel Iceta (PSC), Lluís Rabell (Catalunya sí que es pot) i

dimecres, 12 de desembre del 2018

El TC rebutja els recursos d'empara de Gabriel, Boya, Forcadell i Simó



CAS 1-O







El Nacional
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 12 de desembre de 2018




















El ple del Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat els recursos d'empara d'Anna Gabriel, Mireia Boya, Carme Forcadell i Anna Simó en relació amb la causa de l'1 d'octubre per "falta d'esgotament de la via judicial", han informat fonts jurídiques.
El TC emplaça les defenses a tornar-ho a presentar si el Tribunal Suprem rebutja en la vista de la setmana que ve traslladar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.



En el seu moment, la Sala Penal del Tribunal Suprem no va ni admetre a tràmit aquesta petició de recusació i, per això, Carme Forcadell ho va portar al TC, perquè considera que s'ha vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva, a un procés amb totes les garanties i el dret a la defensa i a un jutge imparcial. En la resolució del TC d'admissió a tràmit, el tribunal reconeix que es planteja una qüestió que afecta "una faceta del dret fonamental" i que no hi ha doctrina sobre aquest aspecte i, per tant, es compleixen els requisits per admetre a tràmit el recurs d'empara. El recurs, segons el TC, pot "donar ocasió al tribunal per aclarir i canviar la seva doctrina com a conseqüència d'un procés de reflexió interna".



La defensa de les dues exdiputades de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya va presentar el recurs d'empara davant del TC un cop que el Suprem va tancar la porta a plantejar un

dimecres, 19 de setembre del 2018

El TC admet a tràmit els recursos d’empara d’Anna Gabriel i Mireia Boya contra Llarena



PAÍS - PRINCIPAT











L'ex-diputada de la CUP dubte de la imparcialitat del Tribunal Suprem i la seva competència en la causa 
























Per: Redacció 

19.09.2018  09:34








El Tribunal Constitucional espanyol ha acceptat a tràmit els recursos d’empara de l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya contra el jutge Pablo Llarena, que instrueix la causa general contra l’1-O. En els recursos, sol·liciten empara per les resolucions dictades pel magistrat i que han estat ratificades per la sala penal del Tribunal Suprem espanyol, en les quals es determina que el TS és l’òrgan competent per a jutjar la causa i no pas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.



Per a Gabriel i Boya, la causa l’hauria d’instruir el TSJC i dubte de la imparcialitat del Suprem. En aquest sentit, la defensa argumenta que la querella en contra dels dirigents independentistes la va

dimarts, 8 de maig del 2018

Mireia Boya: ‘Llarena ha saltat i m’ha dit si volia que em processés per rebel·lió’



PAÍS - PRINCIPAT







L'ex-diputada de la CUP relata a VilaWeb com s'ha produït la declaració que ha fet enfadar el jutge del Suprem.








Mireia Boya abans d'entrar al Tribunal Suprem (fotografia: ACN).








Per: Pere Cardús 

08.05.2018  13:00





Mireia Boya, membre del secretariat de la CUP i ex-presidenta del grup parlamentari, ha anat a Madrid citada pel jutge Llarena al Tribunal Suprem. Li havia de comunicat el processament per un delicte de desobediència en la causa general contra l’independentisme. Quan ha sortit del tribunal, Boya ha relatat a VilaWeb com s’havia produït la seva intervenció, a petició pròpia, que ha fet saltar el jutge Llarena.
—El jutge Llarena us ha amenaçat d’acusar-vos també de rebel·lió. Com s’ha arribat a aquesta situació?


—Li parlava de la parcialitat que té ell i tota la sala penal del Suprem en les seves actuacions en aquesta causa. Li he posat diversos exemples d’afirmacions que hi ha a la interlocutòria de processament. Li he dit que és més una sentència que no pas una interlocutòria. Té la forma d’una sentència. I li he dit que això demostra que la sentència ja està escrita o dictada.



—L’heu fet sortir de polleguera?


—No ho sé. Li he dit que era molt incoherent que per tramitar a registre del parlament la llei de referèndum, la de transitorietat i les propostes de resolució de la declaració d’independència m’acusés de desobediència, mentre que la persona que va permetre el debat de la meva iniciativa entrant aquestes lleis i propostes al

dilluns, 19 de març del 2018

Boya culpa el Govern de no preparar els mecanismes per la República



REFERÈNDUM







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 19 de març de 2018
















L'exdiputada de la CUP Mireia Boya culpa el Govern de no preparar els mecanismes necessaris perquè després del 27-O es pogués aplicar la República. Ho revela La Vanguardia que ha tingut accés a l’àudio de la seva declaració davant el jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena.



Concretament diu: “En aquell moment, el 27 d’octubre, aquesta declaració política nosaltres ens la creiem però la realitat ha estat una altra. Degut a l’aplicació de l’article 155 i degut a que el Govern de Catalunya no havia preparat tot el que havia de preparar per aplicar la llei de Transitorietat, que no s’ha aplicat”.









“La realitat ha desmentit el que jo creia”, deia Boya fent referència a la votació de la Llei i culpant al govern espanyol i al Govern de la Generalitat. A aquest darrer li retreu que “no va preveure tot el que havia de preveure i que responia a

dimecres, 14 de febrer del 2018

Boya diu al jutge que la declaració d'independència buscava "efectivitat real"



CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2018
















L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha declarat la clara intencionalitat per tirar endavant la República negant que la declaració d'independència del 27 d'octubre tingués res de "cosmètica", sinó que ella va percebre que buscava "la seva efectivitat real" i per això hi va votar a favor, tot i que admet que no es va poder desplegar a causa de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Nega així la proclamació simbòlica que la resta d'imputats han volgut mostrar davant el Tribunal Suprem en les seves declaracions.



Boya ha declarat, també, que en tot moment es va buscar el diàleg amb l'Estat espanyol i una sortida pactada al conflicte, seguint la mateixa línia que la resta d'investigats, i que desconeixia el document Enfocats: "Mai havia vist el document d'Enfocats fins veure l'atestat de la Guàrdia Civil".



La Fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar per a Boya, que només ha respost les preguntes del jutge Llarena i del seu advocat, Carles López. I VOX diu que s'ho pensarà, però de moment ningú no ha demanat res i Boya surt amb càrrecs però pot marxar cap a casa.



L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la “legitimitat i legalitat democràtica” de les decisions que es van adoptar en el marc del procés independentista.



Boya, com la resta d'imputats, també ha explicat que "no hi ha hagut violència a Catalunya", que en canvi sí que la policia espanyola la va exercir i ha posat com a exemple, davant el jutge, que "a Calella, la Policia va sortir una nit de paisà a caçar independentistes". Sobre els fets del 20 de setembre i els desperfectes als cotxes de la Guàrdia Civil que hi havia davant la Conselleria d'Economia, ha exposat que diversos periodistes van estar sobre els vehicles durant tot el dia.



El jutge no li ha preguntat a Boya si acatava la Constitució i fora, davant els mitjans, l'exdiputada de la CUP ha dit que "la interpretació de la Constitució no s'ha de convertir en un mur".














Els seus advocats han intentat anul·lar la imputació adduint que en la mesura que era presidenta del grup parlamentari de la CUP forma part del grup de persones que “haurien aportat el suport polític” necessari per impulsar el procés independentista. Però Llarena ho ha desestimat i Mireia Boya ha declarat des les 11.11h a la Sala de Vistes del Tribunal Suprem.



Boya va advertir aquest dilluns en roda de premsa que no pensa renunciar “ni a una coma” del programa electoral de la CUP ni al referèndum, tot recordant que després de les últimes declaracions davant Llarena ha quedat demostrat que “no serveix de res adjurar de la ideologia pròpia per evitar la presó”, i així ha estat.



L'arribada al Suprem

La gran lliçó de Mireia Boya: un ostatge inútil



OPINIÓ - ANÀLISI







Per què l'ex-diputada de la CUP ha sortit del Tribunal Suprem espanyol sense que el jutge li hagi imposat mesures cautelars?.







Cartell de Mireia Boya (fotografia d'Albert Salamé).











14.02.2018  15:59







Avui tornem tots a casa. No sé si dir que ha estat un tràmit. Però la declaració de Mireia Boya al Suprem espanyol ha acabat sense conseqüències cautelars per a l’ex-diputada de la CUP. En el viatge d’anada, els dubtes sobre com acabaria el nou viatge a Madrid eren raonables. Es podia permetre l’estat espanyol no castigar una independentista que plantava cara i presentava una defensa política contra la seva acusació? Hi havia cap raó jurídica on agafar-se per a empresonar-la? Els dubtes eren molts i molt grans.



Per què Llarena ha decidit deixar-la anar sense imposar cap mesura cautelar? Si Boya es va enfilar damunt del cotxe de la Guàrdia Civil el dia 20 de setembre, per què Cuixart i Sànchez són a la presó?



No hi ha respostes per a totes aquestes preguntes. No hi ha un criteri jurídic, no hi ha cap coherència que serveixi per a construir uns punts de referència. Tot és arbitrari. I és que aquesta és una altra tècnica de la repressió. Que ningú no sàpiga què li pot passar. Que no hi hagi referències. És com aquells cabdills que apartaven un individu del poblat i l’executaven davant la resta. Quan algú preguntava per què l’havien matat a ell, la resposta era ‘perquè és un dels vostres’. És una manera de dir que som de la seva propietat i que fan allò que volen amb nosaltres.



No és un càstig per als qui són a la presó; és una lliçó, una advertència o un escarment per a tothom. Això també ens ho confirma el pas de Mireia Boya pel Suprem.



No és justícia; és poder

Boya surt del Suprem espanyol: ‘He vingut a dir que vam fer un referèndum i el vam guanyar’



PAÍS - PRINCIPAT







L'ex-diputada de la CUP surt en llibertat i sense mesures cautelars.
















Per: Redacció 

14.02.2018  12:53





L’ex-diputada de la CUP Mireia Boya ha sortit en llibertat i sense mesures cautelars de la declaració davant el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. ‘He vingut aquí per explicar què ha passat realment a Catalunya, en aquest procés democràtic, i ratificar que el 80% volíem fer un referèndum, el vàrem fer i el vàrem guanyar. I que hi ha hagut un cop d’estat en forma de 155, que vàrem guanyar les eleccions i que continua sense haver-hi diàleg’, ha explicat als mitjans després d’una declaració que ha durat una hora i deu minuts.




Boya ha dit que no estava satisfeta perquè encara hi havia quatre persones a les presons d’Estremera i Soto del Real. Sobre l’acusació del delicte de rebel·lió, ha estat molt clara: ‘Mai no hi ha hagut violència a Catalunya. Sempre ens hem manifestat de manera pacífica i això desmunta els delictes que ens imputen.’





Boya ha estat la primera a declarar d’una colla de càrrecs polítics que hauran de

dijous, 20 de juliol del 2017

La piulada de Mireia Boya sobre el registre de la Guardia Civil que triomfa a les xarxes



Por percatalunya

20-07-2017














La dirigent de la CUP, Mireia Boya, ha publicat una piulada a Twitter en motiu de l’etnrada i registre que està practicant aquest matí la Guardia Civil al Parlament, la Generalitat i la seu del Departament de Justícia de Catalunya. 



La investigació d’aquest cos de policia es dur a terme per odre del Jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga el cas del 3%, relatiu a presumptes comissions que haurien cobrat alguns consellers a canvi de concedir licitacions d’obra pública.

dilluns, 3 de juliol del 2017

La CUP demana la dimissió de Baiget per no confiar en l'1-O



REFERÈNDUM







El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017




















La CUP ha carregat durament contra el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, després que aquest hagi confessat els seus dubtes sobre la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. "No està en condicions d'afrontar l'envit de ve de l'Estat, que deixi pas a una altra gent", ha comentat des de la Ciutat de la Justícia el diputat cupaire Benet Salellas, que també ha recordat que "existeixen moltes altres persones disposades a defensar aquest referèndum".



Des de la CUP afirmen que el millor és que Baiget dimiteixi. "El millor que pot fer qualsevol persones del Govern que no tingui compromís és apartar-se", ha deixat anar Salellas en un to molt crític. "No podem tenir problemes a casa", ha sentenciat.



Per la seva part, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, també ha demanat la

dijous, 13 d’abril del 2017

La CUP reacciona a les declaracions de Bonvehí i avisa que no és temps de ‘càlculs partidistes’



PAÍS - PRINCIPAT







'No és temps ni de dubtes, ni d'actituds derrotistes, ni de càlculs partidistes. Aquells que no ho entenguin, millor que deixin pas', ha dit la diputada Mireia Boya 














Per: Redacció 

13.04.2017  15:02





La CUP no ha fet cap compareixença pública per a valorar les declaracions del coordinador del PDeCAT, David Bonvehí, que va dir en un dinar amb militants del Bages el 31 de març passat que el partit hauria de cercar un candidat amb un perfil autonomista si el procés independentista acabés essent ‘un desastre’. 



Tanmateix, el partit sí que ha reaccionat a través de la seva diputada Mireia Boya, qui ha publicat dues piulades a Twitter. En un primer moment ha reflexionat que el moviment independentista escocès no es va tornar autonomista després de la victòria del no. 



I a continuació ha afegit: ‘No és temps ni de dubtes, ni d’actituds derrotistes, ni de càlculs partidistes. Aquells que no ho entenguin, millor que deixin pas’.

dimecres, 20 de gener del 2016

L'occità, la llengua oblidada que viu al Parlament de Catalunya

| 20/01/2016 a les 19:03h

OCCITÀ

Catalunya és un dels pocs territoris europeus que reconeix tres llengües oficials

El 23 de setembre de 2010, la cambra catalana va aprovar l'oficialitat d'aquesta llengua, menystinguda per Espanya, França i Itàlia

La nova diputat de la CUP Mireia Boya serà la veu occitanista al Parlament després que altres diputats com Pilar Busquets, Francesc Boya o Àlex Moga ja l'hagin utilitzat amb anterioritat.




Mireia Boya, a l'esquerra, és la veu occitanista al Parlament | Adrià Costa



El 23 de setembre de l'any 2010, José Montilla presidia el seu darrer ple al Parlament com a president de Catalunya. El tripartit escrivia el seu epitafi, si bé abans de ser enterrat definitivament va tenir temps d'aprovar, amb els vots de CiU, la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, que dotava la llengua d'un marc legal d'acord amb l'Estatut i en regulava la seva oficialitat a tot el país i el seu caràcter preferent a la Vall d'Aran.

Els 17 diputats de PP i C's es van oposar a la nova llei al·legant que contravenia sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, on s'hi especificava l'anul·lació d'un precepte que al·ludia al català com a llengua preferencial a Catalunya.

L'aleshores vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, va assegurar que amb l'aprovació de