[VÍDEO] Una estelada sorprèn Sánchez a Letònia a l’ofrena als caiguts per la independència

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

El monument va ser construït el 1935 en memòria dels soldats que van morir a la guerra de la independència  

 

Per: Redacció

07.07.2021  14:53

 

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha fet avui a Riga una ofrena floral davant del monument als caiguts per la independència de Letònia, un acte en què s’ha desplegat una estelada tot recordant una altra causa per la independència, la dels catalans.

 

Sánchez és a la segona etapa de la ronda pel bàltic, i ha acompanyat el primer ministre del país, Krisjanis Karins, a fer l’ofrena floral. El monument es va construir

Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?

PAÍS - PRINCIPAT

OPINIÓ

La solidaritat amb la presidenta Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat a tot d'Europa.

Per: Vicent Partal

17.12.2016  22:00





Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.



Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.



L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la

El cònsol de Letònia a Barcelona relata la seva expulsió: ‘Ha estat una actuació barroera de Margallo’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista amb el cònsol honorari de Letònia a Barcelona, expulsat unilateralment pel ministre García-Magallo.

Per: Pere Cardús Cardellach

11.10.2016  17:00





El govern espanyol ha aconseguit finalment expulsar Xavier Vinyals del cos consular de Letònia a Barcelona. El cònsol honorari de la República de Letònia a Barcelona deixarà de fer les funcions que té assignades el 27 d’aquest mes. El ministre José Manuel García-Margallo ha actuat de forma poc habitual retirant unilateralment l’Exequatur (l’acreditació per exercir les funcions consulars) a Vinyals. L’acusa d’haver contravingut la Convenció de Viena per haver penjat una estelada a la seu del consolat de Letònia. Ell ho nega i explica que la fotografia que es va publicar corresponia a un habitatge al mateix edifici on hi ha la seu del consolat. En qualsevol cas, la persecució contra Vinyals ve de lluny i no ha cessat fins que Margallo ha decidit actuar expeditivament. Hem parlat amb ell perquè expliqui el cas i les pressions rebudes.



—Què ha passat?

Xavier Vinyals: ‘Mai no he posat una estelada al consolat de la República de Letònia’

PAÍS - PRINCIPAT

Baralla diplomàtica entre Espanya i Letònia pel cònsol de Barcelona.

Per: Redacció 

18.09.2016  12:05

Segons afirma el diari ABC Xavier Vinyals, cònsol de Letònia a Barcelona ha perdut l’autorització consular per part del govern espanyol. El diari diu que dimarts passat l’ambaixadora de Letònia va ser cridada al ministeri per a indicar-li la incomoditat del govern espanyol amb el fet que Xavier Vinyals sigui el cònsol de la república bàltica a Barcelona i per demanar-li que el retiressin. A la vista que el govern letó no ho va fer aquest dissabte el govern espanyol hauria comunicat a l’ambaixadora Argita Daudze la retirada de l”exequatur’ que acredita els diplomàtics. Aquest és un gest extremadament inusual i que generalment provoca una important tensió entre estats.



Xavier Vinyals és un empresari i activista independentista, de llarga trajectòria que, en el seu moment, es va distingir pel suport al procés d’independència de les repúbliques bàltiques. Va

Baralla diplomàtica entre Espanya i Letònia pel cònsol de Barcelona

PAÍS - PRINCIPAT

Segons el diari ABC Espanya ha retirat l'autorització consular a Xavier Vinyals pel suport a la independència.

Per: Redacció 

18.09.2016  06:31

Segons afirma el diari ABC Xavier Vinyals, cònsol de Letònia a Barcelona hauria perdut l’autorització consular per part del govern espanyol. El diari diu que dimarts passat l’ambaixadora de Letònia va ser cridada al ministeri per a indicar-li la incomoditat del govern espanyol amb el fet que Xavier Vinyals sigui el cònsol de la república bàltica a Barcelona i per demanar-li que el retiressin.



A la vista que el govern letó no ho va fer aquest dissabte el govern espanyol hauria comunicat a l’ambaixadora Argita Daudze la retirada de l”exequatur’ que acredita els diplomàtics. Aquest és un

L'exministre letó de Defensa i Afers Estrangers no veu cap norma que expulsi una Catalunya independent de la UE

Redacció | 20/09/2015 a les 18:25h

ELECCIONS 27-S

Artis Pabriks, actualment eurodiputat del Partit Popular Europeu, defensa la permanència de Catalunya a la Unió Europea.

 

L'exministre de Defensa i Afers Exteriors de Letònia i actual eurodiputat del Partit Popular, Artis Pabriks, no veu cap norma a la Unió Europea que pugui expulsar automàticament Catalunya de la UE, en cas que els catalans votin a favor de la independència.

Pabriks, a través d'una piulada a Twitter, ha reptat a la gent que li mostri la norma demanant, irònicament, si "algú té més informació". De fet, fins ara els principals suports internacionals a la causa catalans han provingut de les repúbliques bàltiques.  

Enllaç noticia :

http://www.naciodigital.cat/noticia/94798/exministre/leto/defensa/afers/estrangers/no/veu/cap/norma/expulsi/catalunya/independent/ue

Vint-i-cinc anys de la Via Bàltica

Dissabte  23.08.2014  06:00

Més d'un milió i mig de persones van formar el 23 d'agost de 1989 una cadena humana de 560 km per a unir Estònia, Letònia i Lituània i demanar-ne la llibertat

La Via Catalana per la independència proposada l'Onze de Setembre passat per l'ANC i Òmnium tenia un important referent en la història: l'anomenada Via o Cadena Bàltica del 23 d'agost de 1989. En ocasió del cinquantè aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop entre l'URSS i l'Alemanya nazi, més d'un milió i mig de persones van participar en una cadena humana de 560 km (mapa) que anava de Vílnius (Lituània) a Tallinn (Estònia), passant per Riga (Letònia). A banda denunciar l'autoritarisme soviètic, la Via Bàltica reivindicava la independència, que es va assolir dos anys després. 

Vegeu imatges d'aquell dia en aquests vídeos :

Suport de Letònia a la consulta

24/02/2014

REFERENDUM

"Si els catalans se senten que el govern central no representa els seus interessos s'ha de permetre un referèndum", afirma l'expresidenta letona

Lluís Goñalons

L'expresidenta de Letònia, Vaira Vike-Freiberga

L'expresidenta de Letònia, Vaira Vike-Freiberga, s'ha expressat a favor del dret d'autodeterminació de Catalunya. En una entrevista a New Europe l'exlíder letona defensa que la Unió Europea (UE) està formada per "Estats-nació" que són construccions artificials de la història, i que com a tal, poden ser reordenats.

"Si en algun moment [els catalans] senten que el govern central no representa els seus interessos i que tenen una identitat que volen defensar, d'acord amb el principi de la lliure determinació , s'ha de permetre a un referèndum perquè el referèndum és una expressió de la gent elecció i l'opinió de la gent", ha argumentat l'expresidenta letona.

Vike-Freiberga apel·la a la seva pròpia història per justificar el dret de "la lliure determinació dels pobles". Explica que Letònia, havia estat des del segle XVIII sota el règim tsarista. Van trencar amb el règim perquè creien en aquest dret. "Així ho van fer també els estonians, lituans i hongaresos, tots volíem el nostre propi país", ha sentenciat.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/suport_de_lituania_a_la_consulta_98956.php

S'eleven a 32 els morts en esfondrar-se el sostre d'un supermercat a la capital de Letònia

Riga Letònia

Redacció - 22/11/2013 - 11.01h.  

El sostre que s'ha enfonsat (Foto: Reuters)

Almenys 32 persones han mort en esfondrar-se el sostre d'un supermercat a la capital de Letònia, Riga, segons han informat fonts del Ministeri de l'Interior d'aquesta república bàltica. A més a més, hi ha una trentena de ferits i se sospita que encara hi ha desenes de persones atrapades entre la runa. Els bombers continuen treballant per intentar rescatar-les amb vida.

El sostre de l'edifici, construït fa dos anys, va cedir dijous al vespre, quan el centre era ple de clients. Quan els bombers hi van arribar, hi va haver un altre esfondrament. De fet, entre les víctimes del sinistre al centre comercial Maxima hi ha tres bombers.

El govern letó ha anunciat una investigació policial sobre les causes de la catàstrofe, que de moment no se saben. Hi ha testimonis que afirmen que van sentir una forta explosió. D'altres, però, parlen de problemes en l'estructura de l'edifici i asseguren que en el moment de l'accident hi havia uns operaris treballant a la teulada. 

La direcció del supermercat va ordenar, fa poc, la construcció d'un gran jardí botànic a la planta superior. Per això, s'ha apuntat la possibilitat que l'esfondrament hagi vingut per aquestes obres, ja que el sostre no hauria suportat el pes afegit.

L'empresa constructora, però, ho ha negat i l'alcalde de la ciutat també ha parlat d'una explosió prèvia a l'esfondrament.



http://www.324.cat/noticia/2226375/societat/Seleven-a-32-els-morts-en-esfondrar-se-el-sostre-dun-supermercat-a-la-capital-de-Letonia

El primer ministre de Letònia 'va dir el que va dir' sobre Catalunya i 'no es retracta'

Dilluns  16.09.2013  19:14

El portaveu de Valdis Dombrovskis defensa a l'ACN que les paraules del líder letó eren "molt clares"

El primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis.

El primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, 'va dir el que va dir' sobre Catalunya i 'no ho retira', segons ha assegurat el seu portaveu, Martins Panke, a l'agència ACN. Després de la reunió entre l'ambaixador letó Janis Eichmanis, i el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García Margallo, el portaveu del primer ministre de Letònia ha dit que el seu cap de govern 'va ser molt clar' amb les seves paraules. El portaveu Panke ha reiterat, com assegurava el teletip de l'agència, que Letònia encara no té un posicionament oficial sobre la independència de Catalunya. Dombrovskis, però, va obrir la porta al reconeixement. 'Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?'.

El portaveu del primer ministre letó ha assegurat a l'ACN que 'tampoc és tan extraordinari' que es cridi a l'ambaixador, com ha passat aquest dilluns, i ha tret ferro a l'assumpte. Segons Martins Panke, 'el primer ministre va dir el que va dir i no vol retractar-se en res del que va dir'.

El portaveu ha indicat que la resposta letona a la pressió diplomàtica espanyola la dirigeix el ministeri d'Afers Estrangers -i no el gabinet del primer ministre- i que en qualsevol cas des de Madrid volien saber 'si hi ha un posicionament oficial' sobre la qüestió catalana. Un posicionament que, de moment, ha recordat Panke, no existeix, com explica el teletip de l'agència.

Durant l'entrevista amb l'ACN, i preguntat sobre si Letònia reconeixeria una Catalunya independent, Valdis Dombrovskis va dir: 'Francament, per ara no tenim un posicionament oficial sobre aquests temes però si hi ha una legitimitat del procés diria, teòricament parlant: perquè no?'

Letònia també publica un comunicat després de la reunió amb Margallo