Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Islàndia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Islàndia. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 d’abril del 2020

El jutge islandès Róbert Spanó, triat nou president del Tribunal Europeu de Drets Humans



SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA






Spano substituirà el grec Linos-Alexandre Sicilianos que presidia la institució d'ençà de feia només un any 




 











ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/jutge-islandes-robert-spano-president-tribunal-europeu-drets-humans/?f=rel



dijous, 16 de gener del 2020

L’ambaixada espanyola s’autoconvida a una reunió de Josep Costa amb el president del parlament d’Islàndia



MÓN - EUROPA






Steingrímur J. Sigfússon, president del parlament, va reivindicar a l'octubre la presidenta Forcadell davant els presidents de tots els parlaments europeus a l’assemblea general del Consell d’Europa














Per: Redacció

16.01.2020  17:46




El vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa és de visita oficial a Islàndia, on el previst que demà es reuneixi amb el president del parlament del país, Steingrímur J. Sigfússon. En aquesta reunió també hi haurà presència de la diplomàcia espanyola, ja que com ha anunciat Costa s’hi han autoconvidat. Jorge Cabrera, el cap de missió de l’ambaixada espanyola Olso, que també opera a Islàndia, va maniobrar perquè l’encarregada de negocis sigui present en les trobades institucionals de Costa amb Steingrímur i amb el director general de comerç exterior del ministeri d’Afers estrangers islandès.






 





A l’octubre, Sigfússon va reivindicar la presidenta Carme Forcadell davant els presidents de tots els parlaments europeus a l’assemblea general del Consell d’Europa, a Estrasburg.



Durant la seva intervenció, va dir que

divendres, 22 de febrer del 2019

El parlament islandès aprova tramitar la condemna de la repressió del procés



JUDICI AL PROCÉS







Antoni Maria Piqué
Foto: IHB
Barcelona. Dijous, 21 de febrer de 2019




















El ple del parlament islandès (Alþingi) ha aprovat aquest dimecres el tràmit d’una proposta de resolució que condemna “la resposta del govern d'Espanya al referéndum d'independència de Catalunya, incloses les detencions de polítics catalans” i el judici al procés. La proposta va passar sense rèpliques en contra i en presència del govern de l’illa. Ara l’estudiarà la comissió d’afers exteriors de la cambra, que decidirà si la modifica i la retorna al plenari per a la seva aprovació final.



La proposta la va defensar la diputada Álfheiður Eymarsdóttir, del Partit Pirata (Píratar), el grup que la va presentar la primera setmana de desembre del 2018. Eymarsdóttir va explicar que Islàndia, “malgrat ser una nació petita, és també un garant de drets humans al món. Ens miren a tot arreu i esperem que aquest sigui el primer pas per a que aquesta condemna tingui ressò arreu del món”.



"Són presos polítics"

dimecres, 13 de febrer del 2019

El ministre d’Afers Estrangers islandès s’ha adreçat a Espanya per expressar preocupació pel judici



MÓN - EUROPA







Guðlaugur Þór Þórðarson diu en una entrevista que manté contactes amb més països pel mateix afer 








Guðlaugur Þór Þórðarson, ministre dAfers Exteriors d'Islàndia. Fotografia: Wikipedia








Per: Redacció 

13.02.2019  11:55






El ministre d’Afers Estrangers d’Islàndia, Guðlaugur Þór Þórðarson, en una entrevista al diari Frettabladid, ha dit que s’havia posat en contacte amb les autoritats espanyoles per expressar la seva preocupació pel judici als presoners polítics catalans. Ací es pot llegir l’entrevista traduïda al català, i ací en la font original. Guðlaugur Þór Þórðarson diu:


‘Hem expressat repetidament la nostra preocupació a les autoritats espanyoles, la darrera vegada al gener, quan l’ambaixador d’Islàndia a Espanya va assistir a una reunió ordinària amb el Ministeri d’Afers estrangers espanyol. Els afers catalans també han estat abordats repetidament per l’ambaixador d’Espanya a Islàndia.’



Segons el diari, el ministre d’Afers Estrangers islandès ha demanat que es trobi una solució pacífica i que es respectin els drets humans. I ha explicat que n’havia parlat amb

dimecres, 5 de desembre del 2018

El parlament d'Islàndia debatrà una condemna a Espanya pels presos i exiliats de l'1-O



PRESOS POLÍTICS







Antoni Maria Piqué
Foto: @Althingi
Barcelona. Dimarts, 4 de desembre de 2018
















El parlament islandès (Alþingi) debatrà una proposta de resolució que condemna “la resposta del govern d'Espanya al referèndum d'independència de Catalunya, incloses les detencions de polítics catalans”. L’han presentada els sis diputats del Partit Pirata. “Aquesta resolució”, diu la proposta, “no dona suport a la causa de la independència de Catalunya, sinó que és un recordatori seriós al govern espanyol que tothom té dret a servir als seus votants sense arriscar-se per això a perdre la seva llibertat”.



El text de la proposta recorda que “des que va tenir lloc el referèndum, [l’Estat espanyol] ha emès ordres de detenció contra nombrosos polítics a Catalunya i almenys nou d'ells s’han estat mesos a la presó sense acusació formada. Entre ells s’hi troba l'expresidenta del Parlament. Altres són a l'exili i en perill de ser detinguts si tornen a casa seva”.



També resum el trajecte del referèndum entre la seva convocatòria pel Parlament el 6 de setembre del 2017, la seva celebració l’1 d’octubre i la seva anul·lació el 8 de novembre “amb l’argument que

dimecres, 30 d’agost del 2017

Puigdemont fa un viatge a Copenhaguen · Hi inaugurarà la nova delegació de la Generalitat, que ha d'estrènyer relacions amb els països escandinaus



PAÍS - PRINCIPAT







Dinamarca, la porta de la complicitat de Catalunya amb els països nòrdics.
















Per: Redacció 

29.08.2017  22:00





El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, juntament amb el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, comença avui un viatge de dos dies a Dinamarca, en què presidiran la inauguració de la delegació de la Generalitat als països nòrdics, amb seu a Copenhaguen, que dirigirà Francesca Guardiola.




L’objectiu serà de potenciar les relacions bilaterals entre Catalunya i Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia. La visita del president de la Generalitat s’escau en un moment molt decisiu del procés, deu dies abans de la Diada i pràcticament un mes abans del referèndum de l’1 d’octubre. El president i el govern veuen molt clar que el reconeixement internacional és un factor cabdal, i Dinamarca i els països nòrdics són dels que han fet més gests favorables a l’autodeterminació de Catalunya.



El parlament danès fou un dels primers a debatre i a votar (i aprovar) una moció sobre el dret d’autodeterminació dels catalans. Fou el 2015, gràcies a una resolució impulsada per la formació d’esquerres Enhedslisten (l’Aliança Vermella-Verda), que va fer que la majoria de la cambra demanés un debat pacífic i democràtic entre el govern català i l’espanyol en el context del procés cap a la independència.



La classe política danesa ha anat seguint de prop l’evolució del procés català i es

dijous, 27 d’abril del 2017

La CUP organitza una conferència internacional a favor del referèndum a Barcelona Per @unilateralcat



ACTUALITAT INTERNACIONAL






Hi participaran organitzacions d’Alemanya, Islàndia, Escòcia o Polònia, entre d’altres








Cartell de la conferència internacional organitzada per la CUP | CUP
Joan Coma, regidor de Capgirem Vic-CUP i un dels coordinadors de les jornades, ha explicat que

dilluns, 19 de desembre del 2016

Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?



PAÍS - PRINCIPAT

OPINIÓ





La solidaritat amb la presidenta Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat a tot d'Europa.















Per: Vicent Partal

17.12.2016  22:00





Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.



Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.



L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la

divendres, 10 de juny del 2016

Islàndia s'interessa per la Constitució catalana



Els redactors de la carta magna islandesa participen en un debat a Badalona sobre el procés constituent català.





Katrín Oddsdóttir




per Redacció 10 de Juny 2016 a les 16.01 h  




"El mirall islandès: l'exemple d'Islàndia en el procés constituent català" és el títol de la xerrada-debat que se celebrarà aquest divendres a les 19h a la plaça Trafalgar de Badalona (metro L10 Llefià). L'acte comptarà amb la presència amb l'advocada i redactora de la constitució islandesa Katrín Oddsdóttir [a la foto] i amb el constitucionalista islandès Ragnar Adalsteinsso.

dimarts, 5 d’abril del 2016

El primer ministre d’Islàndia dimiteix després de l’escàndol dels ‘papers de Panamà

Dimarts  5.04.2016  17:59

MÓN




Sigmundur David Gunnlaugsson, primer ministre d'Islàndia.



El primer ministre d’Islàndia, Sigmundur David Gunnlaugsson, ja és oficialment la primera víctima de la filtració dels ‘papers de Panamà’ i ha presentat la seva dimissió. Prèviament, fa unes hores, havia demanat la dissolució del parlament i la convocatòria d’eleccions.

Milers d’islandesos s’havien manifestat aquestes últimes hores davant el parlament per exigir la seva renúncia. Segons els ‘papers de Panamà’, revelats diumenge per mitjans de comunicació de tot el món, David Gunnlaugsson va invertir en bons de bancs nacionalitzats al seu país i va ocultar una societat panamenca.

A més, Gunnlaugsson ha deixat una de les imatges més significatives del cas, quan s’ha aixecat i ha tallat en sec una entrevista en què, per primera vegada, li demanaven pel contingut dels papers, sense que s’ho esperés.









Enllaç noticia :

dilluns, 4 d’abril del 2016

Tempesta política a Islàndia arran dels 'papers de Panamà'

Albert Guasch Barcelona







El primer ministre islandès Sigmundur Gunnlaugsson / Bertil Enevag Ericson / REUTERS


Els ressons de la filtració més important de documents secrets a la premsa, els 'papers de Panamà', que revelen com la firma d'advocats Mossack Fonseca & Co creava societats a paradisos fiscals per als seus clients, es fan sentir arreu del món. Fins i tot a indrets tan recòndits com Islàndia, on s'espera que en els pròxims dies les revelacions incitin una tempesta política. 

Les revelacions involucren directament l'actual govern islandès, en evidenciar les societats 'offshore' (empreses a l'estranger) del primer ministre Sigmundur Gunnlaugsson, el ministre de Finances Bjarni Benediktsson i la ministra de l'interior Ólöf Nordal. La llei islandesa obliga els polítics escollits a declarar el seu patrimoni en accedir al càrrec, i cap dels polítics implicats va fer-ho amb

divendres, 29 de gener del 2016

L’ex-ministre d’Exteriors d’Islàndia a Catalunya: ‘No us espanteu per la campanya de la por’

Divendres  29.01.2016  13:38

MÓN

Jón Baldvin Hannibalsson, que va reconèixer la independència dels Bàltics, diu que la comunitat internacional s’haurà d’adaptar a la realitat en cas d’independència.

 




L’ex-ministre d’Exteriors d’Islàndia, Jón Baldvin Hannibalsson, davant del Parlament Europeu a Brussel·les

L’ex-ministre d’Exteriors d’Islàndia, Jón Baldvin Hannibalsson, diu que la comunitat internacional s’haurà d’adaptar a la realitat i reconèixer Catalunya si proclama la independència. ‘No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i líders polítics s’han d’adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades’, defensa Baldvin Hannibalsson, que va ser el primer ministre d’Exteriors en reconèixer la independència dels estats bàltics de l’URSS, l’any 1991.

‘Portarà molt de temps, serà molt i molt difícil, estareu molt i molt sols, però al final, qui congelarà Catalunya fora per sempre? No té sentit’, remarca.