Germà Bel: ‘Si es fa un RUI, serà un 9-N però patètic’

PAÍS > PRINCIPAT

Entrevista al diputat independent de Junts pel SÍ: 'La qüestió de confiança no la té pas Puigdemont: la té la CUP'.

Germà Bel (fotografia: Jordi Carreño).

Per: Pere Cardús Cardellach

11.07.2016  22:00
 

Ningú no el podrà acusar de no parlar clar. Defensa la seva condició d’independent i aprofita l’avinentesa per dir coses que els diputats o dirigents dels partits tan sols diuen en privat.

L’economista Germà Bel va entrar al parlament com a nou independentista amb la candidatura de Junts pel Sí. De fet, va presidir la llista per la circumscripció de Tarragona del 27-S. En un piulet recent, deia que no havia perdut la confiança en la CUP arran de l’esmena a la totalitat del pressupost perquè mai no n’hi havia tingut. Parla amb contundència sobre la majoria parlamentària per la independència. Diu que en aquest moment tan sols hi ha 62 diputats que prioritzin la independència. I afegeix que és la CUP que ha de superar una qüestió de confiança el setembre. Bel colpeja amb fermesa el referèndum unilateral d’independència (RUI). Considera que els qui defensen el RUI pretenen que Junts pel Sí trenqui el contracte electoral amb els ciutadans. I considera que si s’acaba fent un RUI, ‘serà un 9-N però patètic’. També li demanem pel resultat de la consulta del monument franquista de Tortosa. Bel és de les Cases d’Alcanar i fa una resposta prou sorprenent sobre aquesta qüestió.


—Fa uns mesos vau fer un cop de puny a la taula de Junts pel Sí davant de la intervenció dels partits. Va servir?

Vicent Partal : Una certa alarma sobre Junts pel Sí

Per: Vicent Partal

Dijous  10.03.2016  02:00

OPINIÓ

«Els votants de Junts pel Sí van donar suport a un projecte, no a dos projectes contradictoris i aproximadament partits pel mig».

Germà Bel

Germà Bel va expressar ahir que estava descontent amb el funcionament de Junts pel Sí. El prestigi de Bel, que va ser cap de llista a Tarragona, és fora de tota discussió, com també la seua capacitat política i experiència. Ni és novell, ni és inconscient ni s’espanta per qualsevol cosa. Per això cal escoltar-lo amb atenció. Bel va exposar dilluns que no li agradava la ‘intromissió’ –va dir– de gent de CDC i ERC, que participen en les reunions de Junts pel Sí sense ni tan sols ser diputats i marquen línia. Segons que sembla, el fet que el grup de Junts pel Sí haja decidit de donar llibertat de vot als seus membres en totes les qüestions que no són del procés també el va incomodar.

Plou sobre mullat. Junts pel Sí és una eina imprescindible per a arribar a la independència, però el partidisme, l’enfrontament soterrat i permanent, el va erosionant. No s’entén que els dos partits grans de la coalició es presentassen separats a les eleccions espanyoles i deixassen que les eleccions les guanyàs En Comú Podem. No s’entén que a les institucions locals no hi haja manera de formar governs independentistes –i el cas recent de Girona preocupa especialment. De fet, no es va entendre que no hi hagués candidatures independentistes si més no als grans ajuntaments, i pense sobretot en

Germà Bel posa damunt la taula la seva renúncia com a membre de la direcció de JxSí

Per: ACN

Dimecres  9.03.2016  10:36

PAÍS

El diputat ebrenc es va queixar de la intromissió en les reunions de membres dels partits que no són diputats.

Germà Bel

Germà Bel ha posat damunt la taula la seva possible renúncia com a membre de la direcció del grup parlamentari de Junts pel Sí en desacord amb el funcionament de les reunions.

El diputat ebrenc, segons ha confirmat VilaWeb, es va queixar dilluns de la intromissió en aquestes trobades de membres de CDC i d’ERC que no són diputats, i va plantejar la possibilitat de dimitir.

Malgrat tot, el grup espera poder-lo convèncer i reconduir la situació.

Bel participa en aquests reunions com a cap de llista de Junts pel Sí a la demarcació de Tarragona. El

Germà Bel: ‘És cínic disculpar les retallades de Tsipras i magnificar les de Catalunya’

Per: Josep Casulleras Nualart

Dilluns  31.08.2015  06:00

Entrevista amb el cap de llista per a Tarragona de Junts pel Sí.

L’estat espanyol s’ha activat en aquesta pre-campanya del 27-S. El darrer missatge apocalíptic sobre el procés d’independència ha vingut guiat per l’ex-president del govern espanyol Felipe González, que diu que les propostes de Junts pel Sí poden portar els catalans a ‘una aventura il·legal i irresponsable’ que deixaria Catalunya ‘desconnectada d’Europa’. Justament per parlar d’una manera enraonada de quines són les propostes de Junts pel Sí, de com es farà el camí cap a la independència si el sí obté una majoria el 27-S, hem entrevistat el cap de llista per a Tarragona de la coalició, Germà Bel.

Bel és a punt de tornar a ser diputat, més d’una dècada després d’haver ocupat un escó al congrés espanyol al grup socialista. Ara, en canvi, serà al parlament català, amb el propòsit de formar part d’una majoria a la cambra que permeti de portar endavant el procés cap a la independència.

—Quan es pronunciarà la UE sobre la independència de Catalunya? L’endemà del 27-S?
—Si a Catalunya hi ha un pronunciament democràtic amb una majoria expressant la intenció de constituir-se en un estat independent i instant les institucions europees a negociar-ho, això necessitarà una resposta. Per més que la resposta pugui ser que hi haurà aviat unes eleccions a Espanya i que ja veurem totes les reaccions. Ara, això serà una apel·lació directa a les institucions europees. I el 2016 inevitablement la UE actuarà en aquest procés, si gran part de la població catalana vol anar en aquesta direcció.

—La incertesa sobre la pertinença a la UE preocupa una bona part de l’electorat. Què hi diríeu?

La Festa dels Candidats: guia del primer gran acte de campanya de Junts pel Sí

ARA Barcelona Actualitzada el 27/08/2015 09:56

La candidatura sobiranista espera l'assistència de milers de candidats simbòlics de sis de la tarda a deu del vespre al passeig Lluís Companys.

 

 

Plànol del primer gran acte de campanya de Junts pel Sí / ARA

Junts pel Sí celebra aquest divendres el primer acte de campanya al passeig Lluís Companys de Barcelona, amb l'Arc de Triomf com a teló de fons, i espera que es converteixi en la "festa dels voluntaris". Ja hi ha més de 51.000 candidats simbòlics associats a la candidatura, que els estrategs de la coalició esperen ampliar fins a 100.000, segons va explicar aquest dilluns el cap de llista, Raül Romeva. Aquestes són les claus d'un míting que començarà a les sis de la tarda i s'acabarà a les deu del vespre.

Qui hi intervindrà?

Són vuit els membres de la candidatura que intervindran en la part més política de l'acte, que arrencarà cap a les vuit del vespre i s'acabarà cap a les nou. Els dos primers a parlar seran Carme Forcadell i Eduardo Reyes, números dos i sis per Barcelona. Els caps de llista territorials – Lluís Llach per Girona, Josep Maria Forné per Lleida i Germà Bel per Tarragona– seran els següents a prendre la paraula. Artur Mas i Oriol Junqueras, números quatre i cinc per Barcelona, faran de teloners a Romeva, que tancarà l'acte. Cada discurs ocuparà un espai de 10 minuts.

Quin paper tenen els candidats?

Lluís Llach serà el cap de llista de Junts pel Sí a Girona i Germà Bel, el de Tarragona

Divendres  24.07.2015  15:33

Eduardo Reyes i Oriol Amat, números 6 i 7 per Barcelona.

 

El cantant Lluís Llach i l'economista Germà Bel

El cantant Lluís Llach i l'economista Germà Bel seran els caps de llista de la candidatura de Junts pel Sí per Girona i Tarragona, respectivament. Avui també s'ha sabut que Eduardo Reyes (Súmate) i Oriol Amat, catedràtic de ciència econòmica i d'economia financera de la UPF, seran números 6 i 7, respectivament, a la llista de Barcelona.

Raül El cap de llista de Barcelona, Raül Romeva, ha destacat en una entrevista a Barcelona Televisió el 'rigor acadèmic' d'Amat. I ha afegit: 'Molta gent sacrifica la seva vida i el seu confort per poder sumar-se a aquest projecte col·lectiu.'

D'aquesta manera, ja s'han confirmat els set primers llocs de la llista de Barcelona, encapçalada per Romera, l'ex-presidenta de l'ANC Carme Forcadell, l'ex-presidenta d'Òmnium Muriel Casals, el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president d'ERC, Oriol Junqueras.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4458388/20150724/lluis-llach-germa-bel-seran-caps-llista-junts-girona-tarragona-respectivament.html 

Germà Bel: "La consulta ara és més probable que fa vuit o nou mesos"

23/06/2014

DRET A DECIDIR - REFERENDUM

L'economista afirma que "la qüestió no serà si toleren el 9-N, sinó què faran per impedir-lo"

Xavier Lladó

L'economista Germà Bel - N. Presas

El catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona Germà Bel assegura en una entrevista al diari El Punt Avui, que "la consulta ara és més probable que fa vuit o nou mesos". Creu que quan les institucions de l'Estat facin hipòtesis sobre com han d'actuar amb Catalunya, "una cosa que analitzaran amb molta cura és què poden esperar com a reacció dels catalans" i que la demostració de voluntat àmplia, a través de mobilitzacions com a la propera Diada, és un element important en el procés". Bel ha opinat sobre diverses qüestions del procés sobiranista i de l'actualitat econòmica.

Aquest és un fragment de l'entrevista:

EL BESTIARI DEL PROCÉS : L’estafa ferroviària que mai s’acaba

 10 de maig de 2014 05:00 h

La jungla del procés a vint-i-sis setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Germà Bel, María Dolores de Cospedal, Josep Cruanyes, Teresa Forcades, José Manuel García Margallo i Enric Juliana

---

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- La setmana ve marcada per l’esclat d’un nou cas de corrupció, ara vinculat a la construcció de l’AVE, peça clau d’un mapa espanyol d’infraestructures que cada dia que passa sembla més clar que fou dissenyat amb l’objectiu no només de falcar la recentralització, sinó també de perpetrar un macro robatori de recursos públics. Entretant, bona part dels personatges de la setmana han reproduït la mecànica habitual: propostes i demanda de dignitat des del sobiranisme, pinyó fix de l’establishment i insult des de ponent. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana. 

Bel, Germà(economista i membre del CATN).
El gran forat de la corrupció.
Coincidint amb aquests dies de precampanya la corrupció esquitxa novament l’Estat, aquesta vegada, a compte de la construcció de l’Alta Velocitat. El mític reportatge del 30 minuts titulat La festa del celens va mostrar fa més de dos anys, de quina manera les elits polítiques i econòmiques havien procedit al saqueig de l’Estat a compte de les infraestructures aèries. Des d’aquesta setmana sabem que la construcció de l’alta velocitat ferroviària no només constitueix ja un exemple de mala praxi en polítiques públiques, tal i com el gran Germà Bel ens il·lustra de fa anys, sinó que també, presumptament (i no gaire sorpresivament) ha estat un altre forat negre per on s’han escolat recursos preciosos que pagarem durant generacions.

Cospedal, Maria Dolores de(secretària general del Partido Popular i presidenta de Castella-la Manxa).

L'economista Germà Bel també s’adhereix a l’ANC

20/03/2014

ANC

Des de diumenge més d'un miler de persones han demanat l'alta a l'entitat

Alèxia L. Ferret

El doctor en economia, Germà Bel

L'economista Germà Bel ha anunciat aquest matí a través del seu compte de Twitter que s’ha adherit a l’Assemblea Nacional Catalana., davant la persecució a la qual se la sotmet des de mitjans de Madrid. A més, Bel s’ha canviat la fotografia del perfil amb un avatar de l'Assemblea per mostrar el seu suport a l’entitat.

L’exdiputat del PSC al Congrés no és l’únic que s’ha afegit a l'ANC en els darrers dies. Arran de la notícia que alguns membres del PP han demanat la il·legalització de l’ANC, nombrosos personatges de ressó del panorama català també hi han donat suport. Des de diumenge més d'un miler de persones han demanat l'alta a l'entitat.

Entre ells, s’hi troba Pilar Rahola, que es va fer sòcia ahir durant la seva intervenció al programa de 8TV “Migdia”, l’actor Juanjo Puigcorbé, o el periodista Toni Soler, així com l'editor Eduard Voltas, a més de l'economista Xavier Sala-i-Martín.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/03/bel_tambe_s_adhereix_a_l_anc_99494.php

Bauzá i Aguirre s’apunten a la causa independentista

Dimarts, 4 de febrer de 2014 15:05 h

Homs ironitza sobre els arguments de Montoro per no publicar les balances fiscals i la demanda de Bauzá i Aguirre perquè es publiquin

---

La no publicació de lesbalances fiscals sembren la discòrdia dins el PP. Ahir el president Balear, José Ramón Bauzà, reclamava a Montoro la publicación de les balances fiscals i acusava el ministre de voler maquillar les dades econòmiques amb el nou procediment. Avui l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, en una entrevista a TV3 també ha reclamat a Montoro la seva publicació. 'Espanya ens roba' és un eslògan que ha calat i contra això s'han de publicar les balances fiscals", ha afirmat. Davant aquests peticions Homs ha dit irònicament que Aguirre i Bauzà es deuen haver passat a la causa independentista, al bloc dels que mal utilitzen les balances fiscals o al bloc del periodistes que també en fan mal ús. 

Batalla campal al PP

Segon diversos digitals madrilenys el president extremeny, José Antonio Monago, encapçalaria el grup de barons del PP que haurien pressionat Montoro per paralitzar la publicació de les balances fiscals pre-cuinades per l’impacte que podria tenir en les seves comunitats de cara a les eleccions del 2015. Per altra banda Ignacio González, Alberto Fabra, i José Ramón Bauzá haurien pressionat el ministre d'Hisenda perquè fes públiques urgentment les balances fiscals sense cuinar-les perquè s'hi juguen les eleccions.

Germà Bel la clava

Germà Bel destapava en un article a La Vanguardia  el motiu “inconfessable” de la supressió de les balances fiscals. El cas és que la manipulació de les balances fiscals per amagar el dèficit fiscal de Catalunya revelaria un subsidi d’escàndol a Extremadura, Astúries, Galícia o Castella i Lleó. Bel feia aquesta reflexió: “Imagineu el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular,  - Madrid, País Valencià i Balears- en transcendir aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues”, la trifulga està servida.

http://directe.cat/333561 

Paluzie, Sala i Martin i Germà Bel destrossen la trampa de Montoro

Dimarts  28.01.2014  17:05

Els tres economistes posen en evidència l'estratègia del govern espanyol d'ocultar les balances fiscals

Bel, Sala i Martín i Paluzie.

Montoro ens Roba després d'una reunió del consell de ministres

El govern espanyol havia dit que publicaria les balances fiscals a començament d'any, però no ha complert la promesa. El ministre Montoro ha admès que amagaven les dades perquè donen ales a l'independentisme, i, en canvi, oferirà uns 'comptes públics territorialitzats'. No queda clar què calcularan ben bé ni com, però Montoro renuncia a presentar en unes balances globals tots els imposts que genera un territori i tot el conjunt de la despesa pública de què aquest territori es beneficia. Aquests darrers dies alguns economistes prestigiosos, com ara Elisenda Paluzie, Xavier Sala i Martin i Germà Bel, n'han tret l'entrellat.

En una tertúlia a Catalunya Ràdio, Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, deia ahir que, efectivament, això que presentarà el govern espanyol no són pas balances fiscals: 'Això no són balances fiscals. Quan les calcules, reconeixes l'existència d'un territori sobre el qual has de poder calcular què s'hi genera i què rep. Si trenques això i dius que l'estat té un seguit de despeses que van a banda, negues que hi hagi un territori amb la capacitat de generar impostos i rebre despesa.'

Paluzie deia ben clar què és allò que permeten de veure les balances fiscals, si més no les últimes disponibles: 'De cada euro que paga un ciutadà català en impostos, si tens en compte tot allò que tenen en compte les balances fiscals, traient la seguretat social i pensions, només retornen a Catalunya 53 cèntims. Si d'aquí en treus el que l'estat reté de tots els impostos, és el 50% de la despesa. Excepte les inversions en infrastructures, que són una part petita del pressupost general de l'estat: és a dir, del 50% de despesa en mans de l'estat, ens calcularan el finançament autonòmic, i a la despesa autonòmica hi afegiran les quatre coses que l'estat fa físicament al territori, que són infrastructures.'

Ací podeu escoltar la tertúlia en què va intervenir Paluzie:


Enllaç tertulia : http://www.catradio.cat/audio/787577/La-tertulia-Com-interpretem-la-realitat


Paluzie deia que ella i els altres experts en aquesta matèria sospitaven que Montoro anunciaria unes dades de les balances fiscals agafant un any de crisi forta i de gran dèficit de Catalunya, com el 2009, i sense fer la neutralització de les dades, de tal manera que el dèficit fiscal català es reduís considerablement. Però tampoc no ha estat així. Per què?: 'Crec que s'han adonat que, encara que fessin això de no neutralitzar pel dèficit públic i agafar els anys pitjors de la crisi els hauria sortit un dèficit fiscal molt més baix per a Catalunya però alhora els hauria sortit un superàvit tan estratosfèric per a les comunitats autònomes amb superàvit, com Extremadura o Andalusia, que no han volgut.'

Aquest mateix argument desenvolupava avui Germà Bel, professor d'Economia de la UB i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional. En un article a La Vanguardia titulat 'Mort el gos...', Bel diu això: 'Amb un dèficit com el del 2009 i sense neutralització, el 2005 Catalunya hauria tingut equilibri fiscal amb l'estat i només les Balears haurien tingut dèficit. Però és que a més a més haurien proliferat els superàvits fiscals (percepció de transferències) superlatius: Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... Imagineu-vos el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular, si transcendissin aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues. Això passa quan s'especula amb la no-neutralització del dèficit central, si arriba a tals dimensions.'

'Montoro pot negar la llei de la gravetat'