El govern espanyol s'empararà en l'Estatut per recórrer la llei del referèndum

PROCÉS







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 10 de juliol de 2017

Mentre el Parlament encara no ha aprovat la llei del referèndum, el govern espanyol continua fent feina i ja té pràcticament enllestit el recurs que presentaran per tombar-la, tot i que no ho faran fins que la Cambra catalana hi doni llum verda.



Així ho publica avui El País, que explica que els de Mariano Rajoy s'empararan tant en la Constitució com en l'Estatut.



Segons els advocats de l'Estat, la llei atempta contra els principis bàsics de tot estat democràtic i de

Tots els grups del congrés espanyol excepte Ciutadans aproven tramitar la reforma de l’estatut valencià

Per: ACN

Dimarts  5.04.2016  20:00

PAÍS

Puig diu que el sí a l’estatut és el primer pas per aconseguir les inversions que mereixen els valencians.

El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha valorat aquest avui com una ‘alegria’ el fet que tots els grups parlamentaris del congrés espanyol, excepte Ciutadans, hagin mostrat la seva disposició a aprovar la reforma de l’estatut valencià, debatuda a la cambra baixa.

A les portes de l’hemicicle, Puig ha dit que aquest és el primer pas per intentar solucionar el problema del finançament del País Valencià a Madrid i perquè els valencians tinguin les inversions que mereixen. El cap del Consell ha retret al govern espanyol en funcions que cap membre de

El Govern adapta les atribucions de Romeva a la suspensió del TC i apel·la genèricament a l'Estatut

ROGER TUGAS Barcelona Actualitzada el 07/03/2016 19:29

PROCÉS SOBIRANISTA

El decret de Puigdemont es refereix a aquelles competències que té reconegudes la Generalitat, mentre pesi la decisió de l'alt tribunal.

El conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva / EFE / EFE

Raül Romeva ha deixat de ser des d'aquest dilluns conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència i ja és el titular de la cartera d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. I és que ja  s'ha publicat al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' el decret aprovat pel president del Govern, Carles Puigdemont, després del consell executiu de l'1 de març, quan es va optar per  canviar la denominació per esquivar  la suspensió del Tribunal Constitucional (TC), motiu pel qual ja és efectiu.

 

El decret, a més, concreta que el canvi de nom serà temporal "mentre el TC mantingui la suspensió" –el Govern ha demanat ja que s'aixequi–. Malgrat tot, el cert és que el decret també inclou canvis en l'àmbit de les atribucions de la conselleria. Així, admet que l'alt tribunal ha suspès les competències en "coordinació de l'acció exterior" i pel que fa a "les relacions exteriors i actuació de la Generalitat davant les institucions de la Unió Europea", però, en un sentit invers, Puigdemont afegeix dues atribucions més al departament.

De fet, el Govern va afirmar que no hi hauria canvis en les atribucions malgrat l'actuació del TC i

El govern espanyol del PP té “una actitud temerària”, diu Homs

18 de novembre de 2014 14:15 h

El conseller assegura que a Espanya no hi ha “ni separació de poders ni respecte per l’estat de dret” i mentre el govern espanyol del PP dóna lliçons sobre lleis és el primer en incomplir-les

Homs ha assegurat que el govern espanyol del PP té “una actitud temerària” perquè ara a Espanya no hi ha “ni separació de poders ni respecte per l’estat de dret”, l’executiu de Rajoy es passa el dia donant lliçons sobre complir la llei, però són els primers en incomplir-les, si a més de tot aquest despropòsit prenguessin represàlies contra la fiscalia de Catalunya seria un “despropòsit majúscul”. 

Homs també ha denunciat pressions polítiques “inacceptables” del govern espanyol a la Fiscalia i assegura que aquest fet “devalua l’estat de dret” i erosiona l’executiu de Rajoy. 

El PP hauria de reconèixer l’error històric de la recollida de signatures contra l’Estatut

Reniu: "En tots els processos de transició, sempre hi ha un moment en que es trenca la legalitat"

23/08/2014

CONSULTA - REFERENDUM

El membre del CATN avisa el govern espanyol: "Que es pensi molt el recórrer la llei de consultes perquè respecta la Constitució i l’Estatut"

Nerea Rodríguez

El politòleg Josep Maria Reniu

El membre del consell Assessor per a la Transició Nacional Josep Maria Reniu té clar que “en tots els processos de transició, sempre hi ha un moment en que es trenca la legalitat”, i opina que “això no és negatiu”. En aquest sentit, argumenta que “hi ha un moment en el que una nova legalitat ha de donar pas a un nou sistema polític, a un nou Estat, etc”, i insisteix: “Clar que hi ha un moment en que hi ha d’haver un trecament de la legalitat, sinó estaríem jugant el mateix partit, i volem començar un partit nosaltres amb unes regles diferents”.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Reniu ha assegurat que “en democràcia no hi ha res que no es pugui preguntar”. Alhora, ha donat un consell al govern espanyol: “Que es pensi molt el recórrer la llei de consultes perquè respecta la Constitució i l’Estatut”, i ha desitjat “que el 9N pugui dipositar la meva butlleta, i votar”. El membre del CATN ha explicat que “només es tracta de fer un recompte, i veure quants estan a favor d’una cosa i quants d’una altra”, i ha dit que “si hi ha una prohibició per part del TC de la consulta, esperaria del meu president i els partits proconsulta que fessin tot el possible per tirar-la endavant”.

Una vocal del CGPJ assegura que l'Estatut permet Catalunya tenir una llei de consultes

Mercè Pigem lamenta que a vegades s'actuï o no en funció de si el que passa agrada o no en comptes de fer-ho aplicant la llei

La també advocada augura que Santiago Vidal no serà sancionat per redactar un esborrany de Constitució d'una hipotètica Catalunya independent

24/05/14 12:49 - Barcelona - Europa Press

Mercè Pigem, portaveu del Consell General del Poder Judicial Foto: ORIOL DURAN.

 

La portaveu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Mercè Pigem ha assegurat aquest dissabte que Catalunya té dret a tenir la seva llei de consultes i a consultar si ho vol la seva població sobre el que el govern consideri. Concretament, i durant una entrevista aquest dissabte a Catalunya Ràdio, la també advocada ha precisat: “D'acord amb la llei vigent, l'Estatut vigent, tenim la competència. La podem fer i consultar a la seva empara. Hi ha unes competència que s'han de poder exercitar”.

En aquesta línia, Pigem ha lamentat que a vegades s'actuï o no en funció de si el que passa agrada o

Zapatero explicarà en un llibre la frase "recolzaré l’Estatut que aprovi el Parlament català"

22/04/2014

ESTATUT

L’expresident espanyol es posicionarà clarament sobre l’independentisme i "aportarà algunes solucions al conflicte", segons 'El Confidencial Digital'

Nerea Rodríguez

L'expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero

 L’expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero publicarà un llibre on explicarà quins motius el van portar a pronunciar durant la campanya electoral catalana del 2003 la famosa i polèmica frase: “Donaré suport a l’Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya”.

Segons publica avui ‘El Confidencial Digital’, el llibre es publicarà en els propers

Forcadell: "La nostra Constitució és l’Estatut"

14/04/2014

ANC

La presidenta de l’ANC considera que si no hi ha consulta enguany, "Mas no podrà aguantar fins el 2016"

Nerea Rodríguez

Carme Forcadell, presidenta de l'ANC. Foto: EFE

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha concedit avui una entrevista al diari ‘El Mundo’ on explica que la Constitució espanyola és “una llei que, com qualsevol altra, ha d’estar al servei del que vulguin la majoria dels espanyols”, i matisa que la majoria d’espanyols la defensa, però “nosaltres som catalans i la nostra Constitució és l’Estatut”.

Forcadell també es mostra contundent assegurant que “el poble català és sobirà. El Parlament va

Carod: "Després del 9-N, cal un govern de concentració"

24/03/2014

REFERENDUM

L'exvicepresident remarca que Catalunya ha fet en un segle quatre Estatuts, i cap d'ells ha estat acceptat per Espanya

Lluís Bou

L'exlíder d'ERC Josep Lluís Carod

L'exvicepresident i exlíder d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira ha advocat avui per formar un govern de "concentració nacional" després de la consulta sobiranista del 9 de novembre, i ha advertit que el govern espanyol "s'equivocarà" si posa impediments a la seva celebració.

En declaracions al canal 8TV i després de recordar que, "en un segle, Catalunya ha fet quatre Estatuts d'autonomia i cap d'ells ha estat acceptat", Carod-Rovira ha llançat un avís a l'executiu de Mariano Rajoy: "Crec que el 9N el Govern espanyol s'equivocarà si posa impediments per fer la consulta".

L'expresident d'ERC, que ha reconegut que va ser una "gosadia política" quan fa set anys va defensar una consulta sobiranista per al 2014, coincidint amb el tricentenari, ha opinat que després de la celebració del referèndum el novembre vinent "hi hauria d'haver un govern de concentració nacional". D'una altra banda ha dit "no entendre" que la Generalitat no hagi creat encara una conselleria d'Exteriors.

Carod també s'ha referit a la mort de l'expresident del Govern Adolfo Suárez, sobre el qual ha suggerit que "Espanya és un país on, perquè parlin bé de tu, has de morir".


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/03/carod_despres_del_9-n_cal_un_govern_de_concentracio_99568.php

Capella: "A Madrid tens més problemes si ets català que si ets basc"

21/02/2014

El periodista de TV3 explica que és comprensible, "tot i la greu situació que ha tingut Euskadi a causa de la violència"

Mar Sabé

Josep Capella a Rac1 - @JordiArmenteras

El corresponsal de TV3 a Madrid, Josep Capella, ha explicat avui que a Madrid "tens més problemes si ets català que si ets basc". El periodista, que porta molts anys vivint i treballant a la capital de l’Estat, ha compartit que “és comprensible”, “tot i la greu situació que ha tingut Euskadi a causa de la violència”.

Capella, que avui s’ha estrenat com a tertulià d’El Món a Rac1, ha explicat anècdotes que li han passat per ser català a Madrid, com que ara fa poc unes noies van tirar olives a una taula on sopava el corresponsal de Rac1 a la ciutat, Jordi Armenteras, amb uns amics perquè parlaven català.

La sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut va fer que la societat de Madrid va començar a escoltar més, a mirar més, a comentar més el tema català. “Ara ha baixat el grau de popularitat”, ha explicat, perquè mentre que abans només s’escoltava en elits, ara és un tema recurrent que pots escoltar a qualsevol bar.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/capella_a_madrid_tens_mes_problemes_si_ets_catala_que_si_ets_basc_98914.php

Zapatero: "Mai és tard per un acord, però sempre és d’hora per una ruptura"

11/12/2013

DRET A DECIDIR

L’expresident espanyol assegura sobre l’Estatut: "Jo em vaig creure aquell 'Apoyaré' que vaig dir, i ho vaig fer" i adverteix Mas que "és molt millor que s’assegui a negociar"

Nerea Rodríguez

L'expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero

“Mai és tard per un acord i sempre és d’hora per una ruptura”, amb aquesta frase ha volgut defensar avui la unitat d’Espanya l’expresident del Govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero. L’expresident ha reconegut que “jo no vaig votar l’Estatut a les urnes, però em costa explicar que un Estatut que van votar els ciutadans sigui retallat pel Tribunal Constitucional”.

En una entrevista al programa ‘Els Matins’, Zapatero ha assegurat que “jo em vaig creure aquell ‘Apoyaré’ que vaig dir, i ho faig fer, fins on vaig poder” i ha reivindicat el compliment de la sentència del Constitucional. Alhora ha afirmat tenir “admiració per la societat catalana”, i ha valorat que “la sentència de l’Estatut va generar frustració i incomprensió”.

L’expresident socialista espanyol ha dit, responent a la periodista Ariadna Oltra, que “no m’agradaria saber quanta gent vol la independència, perquè això és canviant”, i ha argumentat que “una Constitució democràtica estableix un ordre democràtic per a la unitat i la estabilitat”, i s’ha preguntat si “ara nosaltres canviarem el que fan les grans constitucions del món?”, per respondre ràpidament: “No puc creure en això”.

A més, Zapatero ha assegurat que “no es pot canviar la Constitució per celebrar una consulta, perquè això no passa a cap país democràtic” i ha reivindicat que “Catalunya ha estat vinculada a Espanya durant tota la història”.

"Amb Duran és fàcil arribar a acords"

Deu anys de la gran mentida

El 13 de novembre del 2003 José Luis Rodríguez Zapatero va pronunciar la frase "apoyaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya"

Una dècada després, el fracàs de la reforma estatutària aboca el país a desenvolupar un procés sobiranista 

Jordi Palmer | Actualitzat el 13/11/2013 a les 00:59h

Tretze de novembre de l'any 2003, míting central de la campanya electoral del PSC al Palau Sant Jordi en suport a la candidatura de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat (Foto, ACN). Al seu torn de paraula, l'aleshores secretari general del PSOE i líder de l'oposició al Congrés dels Diputats, José Luis Rodríguez Zapatero, pronuncia una frase de les que passen a la història: "Apoyaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya".

Tres dies més tard, els catalans escullen el nou Parlament, i tot que CiU guanya en nombre d'escons, amb 46, el PSC rep més vots i prou escons, 42, com per formar conjuntament amb ERC i ICV-EUiA el Govern Catalanista i d'Esquerres -el primer tripartit- i arrenca la negociació d'un nou Estatut liderat pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que anirà topant amb diverses dificultats, com les reticències del PSOE, els acords entre l'aleshores cap de l'oposició, Artur Mas, i un Zapatero ja instal·lat a la Moncloa, el ribot d'Alfonso Guerra i la pressió del PP -però també de militants del PSOE com el Defensor del Pueblo, Enrique Múgica- en contra del text, que aconseguiran aigualir-lo.

 Així i tot, l'Estatut és aprovat en referèndum per un 74 per cent de vots a favor i no serà fins el 2010 que el Tribunal Constitucional el tombarà, obrint la porta a l'actual procés sobiranista que demana una consulta sobre el futur polític de Catalunya.

En aquest context i una dècada després, diversos actors polítics d'aquell moment reviuen per a Nació Digital les circumstàncies que van envoltar aquell gest de Zapatero i les conseqüències que va tenir i que, de manera significativa, encara marquen l'agenda política actual.

Una promesa honesta, ingènua o frívola?