Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrevista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrevista. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 de juny de 2017

Jordi Borja: 'Penso donar-me de baixa de la coordinadora de Catalunya en Comú'



PAÍS






Entrevista a un dels fundadors de Barcelona en Comú, Catalunya en Comú, i referent del PSUC 















15.06.2017  22:00





L’urbanista, geògraf i sociòleg Jordi Borja Sebastià (1941) ha estat un dels fundadors de Barcelona en Comú i Catalunya en Comú, però té una trajectòria política que arrenca de molt lluny. Va ser membre del comitè central del PSUC i durant el franquisme va haver d’exiliar-se. Passà set anys a França. Durant els anys vuitanta va ser diputat al Parlament de Catalunya pel PSUC i tinent batlle de la ciutat de Barcelona del 1983 al 1995. És, de fet, un dels redactors de l’actual Carta Municipal de la ciutat i un dels grans teòrics de la Barcelona de Pasqual Maragall. Consultor de diverses ciutats llatinoamericanes, Jordi Borja és un dels referents dels comuns, i d’Ada Colau en particular.



Actualment, és director de l’àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme a la UOC. I en aquesta entrevista es mostra molt crític, fins i tot molt dur, amb el món dels comuns que ell ha ajudat a bastir. De fet, anuncia que pensa donar-se de baixa de la coordinadora del partit. També explica per què votarà sí a la independència el dia 1 d’octubre i per què creu que demanar garanties és un acte de covardia o ximpleria.



Anireu a votar, l’1 d’octubre?
—Sí, és clar.



I què votarà?
—Jo, com molts altres, que no són independentistes, el 9-N vam votar sí-sí. Per què? Per anar contra el govern espanyol.



I ara, què votareu?

dijous, 15 de juny de 2017

Adam Casals: ‘Hi ha països que han vingut a dir-nos que faran tant com puguin per reconèixer-nos’



PAÍS - EUROPA







Entrevista al delegat de la Generalitat de Catalunya a Àustria








Adam Casals







14.06.2017  22:00






El barceloní Adam Casals Jorba (1973) és el delegat de la Generalitat a Àustria. La seva delegació abasta també la representació a Txèquia, Hongria, Eslovènia i Croàcia. Casals, com la resta de delegats, ha passat uns quants dies a Barcelona per a consultar amb Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, quines passes cal seguir ara que ja hi ha data i pregunta del referèndum



d’autodeterminació. Aprofitant l’avinentesa, VilaWeb l’ha entrevistat en un restaurant del centre de la capital catalana. Ens respon amb la maleta feta, i a la mà, a punt d’anar cap a l’aeroport.



Només per curiositat, com és que parleu alemany?
Als Jocs Olímpics de Barcelona vaig conèixer una noia alemanya. I cap a Alemanya me’n vaig anar. I fins ara. Per això el parlo. Des que tinc vint anys que visc fora. Abans de ser delegat, havia treballat al món de la consultoria, sobretot. És on em defenso bé, en l’àmbit privat. Assessorava empreses i fons d’inversió que volien venir a Espanya i Portugal abans de la crisi. I també empreses d’aquí que volien anar cap enfora. A Brussel·les, per exemple, les ajudava en les subvencions de la UE.


Ja tenim data i pregunta. Heu notat cap reacció d’ençà de l’anunci?

dilluns, 12 de juny de 2017

L'entrevista a Puigdemont i Junqueras va tenir més de mig milió d'espectadors



ENTREVISTA







Va ser el programa més vist d'aquest diumenge i va aconseguir un 'share' del 19,2%








ARA Barcelona







Junqueras i Puigdemont, entrevistats aquest diumenge per Vicent Sanchis / CCMA







L'entrevista que el director de TV3, Vicent Sanchis, va fer aquest diumenge a la nit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i al vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va ser l'emissió més vista del dia a Catalunya, amb 537.000 espectadors i un 19,2% de quota de pantalla. El programa va tenir un seguiment molt estable durant l'hora llarga que va durar.






L'especial d'aquest diumenge va quedar clarament per sota de l'anterior entrevista institucional a Puigdemont, que va tenir lloc el 14 de gener del 2016 –quatre dies després que fos investit– i que va arribar als 768.000 espectadors, amb un 'share' del

dissabte, 20 de maig de 2017

Albert Pont: ‘Espanya sap que Catalunya s’independitza i ja la va descapitalitzant’



ECONOMIA







Entrevista amb el president del Cercle Català de Negocis sobre el llibre que acaba de publicar, 'Interès d'Estat', en què analitza el centralisme de l'estat espanyol i els vicis entre polítics i poders econòmics 








Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis







20.05.2017  02:50





Albert Pont fa temps que denuncia les desinversions al corredor mediterrani en detriment d’un corredor central ple d’infrastructures. Especialment, a Castella-la Manxa i a la Comunitat de Madrid, on empresaris i terratinents ben vinculats amb el poder polític han pogut enriquir-se gràcies a les inversions estatals i als posteriors rescats que se’ls han hagut d’aplicar. Els Franco, els Abelló o els Serrano-Súñer són algunes d’aquestes famílies que s’han lucrat desmesuradament i que Pont denuncia en el llibre Interès d’Estat. En resum, podríem dir que el llibre és un informe detallat del centralisme que fa segles que aplica Espanya i com aquest sistema ha jugat en contra dels interessos de Catalunya. I el més sucós, ho fa amb noms i cognoms. Explica casos de descapitalització, amiguismes, oligopolis espanyols i les mecàniques de  l’espoli financer i del sistema de solidaritat autònomic.



—Un dels capítols més sucosos del llibre és el que dediqueu als empresaris i terratinents castellans i madrilenys que han fet fortuna al corredor central. Tot plegat sembla un retrat al més pur estil Escopeta Nacional; com fer d’un país el negoci d’uns pocs.
—De fet sí. Però és que l’estat espanyol sempre s’ha sostingut així. Pensa en les guerres colonials, que es justificaven amb la transmissió de la fe però que en realitat volien explotar els recursos naturals de nous territoris. I ara són els mateixos. La gent que govern Espanya i que controla el poder polític i econòmic provenen d’aquells llinatges espoliadors. I per això el corredor mediterrani es farà, però no de València a Barcelona i fins a la frontera amb França, que és per on passa el 74% del trànsit de mercaderies entre l’estat espanyol i França, sinó que es farà de València a Madrid perquè com explico al llibre, a Ciudad Real és previst construir la terminal de contenidors marítims més gran del sud d’Europa.



—Doncs se n’ha parlat ben poc.

dijous, 4 de maig de 2017

Aleix Renyé: ‘Milers de nord-catalans demanaran la ciutadania del nou estat’



PAÍS - CATALUNYA NORD







Entrevista al periodista i autor del llibre 'Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió' 

 

 

 




Aleix Renyé (fotografies: Oriol Bäbler).







Per: Pere Cardús 

04.05.2017  02:00





El periodista, actor i escriptor Aleix Renyé (Lleida, 1955) explica a les pàgines d’El Punt Avui des de fa uns quants anys l’actualitat nord-catalana. Ha viscut a Baó, a Catalunya Nord, des de principi dels vuitanta, quan s’hi va instal·lar com a refugiat polític perquè era militant d’EPOCA i de Terra Lliure. Abans havia viscut deu anys de clandestinitat a Barcelona. A Catalunya Nord, hi va trobar una societat força diferent de l’actual, amb una llengua catalana encara força viva, però amb un sentit de catalanitat prou atenuat. Amb el pas dels anys, aquesta situació s’ha invertit i ara ho explica en el llibre Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió (El Jonc, 2017), una aventura per a descobrir una realitat massa amagada per als catalans del sud. La setmana que ve, dijous 11, a les set del vespre, Renyé presentarà el llibre a l’Espai VilaWeb en un acte obert a tothom. En aquesta entrevista avança algunes reflexions i comenta aspectes de l’actualitat nord-catalana, com ara les eleccions presidencials i la victòria de Marine Le Pen.



Com hi vau anar a parar, a Catalunya Nord?
—Hi vaig arribar l’any 81 per la muntanya, enmig d’una nevada. Com a refugiat polític. Estava en una situació insostenible. Havia passat deu anys de clandestinitat a Barcelona. Sóc de Lleida i vaig marxar-ne a principi dels setanta. Em vaig incorporar a EPOCA [Exèrcit Popular Català] i vaig passar deu anys amagant-me de la policia. Quan me’n vaig anar a Catalunya Nord, va ser el moment de la fusió d’allò que quedava d’EPOCA amb el petit nucli que començava a pensar en la creació de Terra Lliure. En aquell moment, van considerar que era un risc massa gran que em quedés a Barcelona. Tenia dues opcions: Nicaragua o Catalunya Nord. Jo no me’n volia anar. I vaig triar Catalunya Nord.



Què hi vau trobar? Què implicava ser un refugiat polític a Catalunya Nord?

dijous, 20 d’abril de 2017

Editorial Vicent Partal :Potser ens convindria de repensar-nos això de la Unió Europea



OPINIÓ - EDITORIAL







«Dilluns, escoltant Kučan, vaig pensar que no és gaire sensat ni del tot convenient fiar-ho tot, acríticament, a la pertinença de Catalunya a la UE. No sé si no és poc responsable donar per segur que n'hem de formar part, sense preguntar-nos ni una sola vegada amb profunditat si ens convé o no» 
















19.04.2017  22:00






Dilluns, en companyia d’Andreu Barnils, vaig tenir la sort de conversar llargament a Ljubljana amb el president Milan Kučan, l’home que va aconseguir fer d’Eslovènia un país independent. Hi ha poca gent al món que puga explicar aquesta experiència, que puga explicar què se sent en el moment de proclamar un estat independent. Ell n’és un i per això en volíem parlar.



Kučan, evidentment, està orgullós del que va fer. Però al mateix temps no pot amagar que està trist pel que passa avui a Eslovènia. Viu apartat de la política del dia a dia, però això no vol dir que en visca al marge. I expressava un dolor manifest per la diferència entre allò que volien –ingènuament potser– que fos l’Eslovènia independent i això que és l’Eslovènia d’avui. Una part fonamental de la seua preocupació era el paper de la Unió Europea i la situació de coerció en què hi viuen els països petits. El preocupava molt l’aplicació rigorosa de polítiques dissenyades sense tenir en compte en cap moment els condicionaments locals i el preocupava la pèrdua de sobirania efectiva cap on Eslovènia s’ha trobat enduta. Per exemple, ens explicava que els eslovens volen reconèixer l’estat palestí però no ho han pogut fer per no crear un gran problema diplomàtic dins la Unió. I, doncs, quina independència és aquesta?



No insistiré ara sobre els greus defectes que té la Unió Europea d’avui. Ni tampoc sobre les seues

Sergi Marcén: ‘El govern britànic no es pronunciarà fins que Catalunya no sigui un estat independent’



PAÍS - PRINCIPAT







Entrevista al delegat de la Generalitat al Regne Unit i a Irlanda 








Fotografia: ACN.










19.04.2017  22:00






De les eleccions avançades al Regne Unit del 8 de juny en pot sortir una Theresa May més enfortida, amb més suport parlamentari i més legitimada per a negociar un Brexit dur. Però això, quina repercussió pot  tenir en el procés català, ara que falten tan sols cinc mesos per al referèndum del setembre? En parlem amb el delegat de la Generalitat al Regne Unit, Sergi Marcén, que preveu que May tindrà una majoria absoluta més forta que no pas ara.



Quin efecte pot acabar tenint per al procés català que hi hagi una Theresa May amb el Brexit?
—Per a Europa l’efecte serà el mateix, perquè es tracta més d’un problema intern que no de relació amb Europa: ella vol fer el seu Brexit. I per al procés català tindrem la mateixa situació: nosaltres expliquem que volem fer un referèndum, i continuarem defensant el mateix discurs, és a dir, que defensem la democràcia, i no una posició d’independència o de no-independència. Sí que hi haurà un altre efecte, que serà la dissolució del parlament el dia 3. I quedarà tot congelat fins al 8 de juny, inclosa l’activitat de l’All Party Group de Catalunya que es va crear. No hi haurà actuacions dins el grup de treball.



Què se’n farà, d’aquest grup de suport a Catalunya si hi ha un nou parlament britànic?

Milan Kučan: ‘You Catalans have to explain why independence has to be now’



IN ENGLISH







VilaWeb interviews the president who proclaimed in 1991 the independence of Slovenia








Milan Kučan











20.04.2017  11:32






You don’t often find a person who can say he made his country independent. Milan Kučan is one of the few living politicians who can show a curriculum that says that he proclaimed the independence of his nation, Slovenia. He has been through what Catalonia wants now, and therefore has a view that is privileged for us.



Ljubljana has changed a lot over these years. The bridges blocked with barricades of the days of independence have given way to elegant terraces where people seek to enjoy the scarce sun of the Alpine spring. But not everything is different; the Parliament, where Kučan had to fight his toughest battles, remains intact with that strange and imposing door full of meaning.

When we greet the president, we show him the journalist credentials that the Slovenian government gave out at the time. The old politician looks at it curiously and mentions to his assistant that it was from the ministry ‘before independence’, as if he were talking about a century ago. ‘We were all very young then’, says Kučan, a man now seventy-six years old who when they proclaimed the independent Republic of Slovenia was just fifty, four years younger than today’s president Puigdemont.



— If you could give three pieces of advice to president Puigdemont, what would they be?

dilluns, 10 d’abril de 2017

Sergi López: ‘Catalunya independent i que Espanya peti d’alegria’



ENTREVISTA







Entrevista a l'actor, que ara torna als teatres per reestrenar 'Non Solum' i '30/40 Livingston' 








L’actor Sergi López






Per: Redacció 

09.04.2017  22:00





L’actor Sergi López (1965) torna als teatres de Catalunya per reestrenar dues obres que fa anys que fa rodar: Non Solum i 30/40 Livingston es podran veure al Teatre Poliorama de Barcelona. Per parlar-ne, López rep VilaWeb dins el camerino del teatre i, ple de vitalitat, s’aixeca, actua, riu i es posa seriós durant més de quaranta-cinc minuts que recordarem. És un home reconegudíssim a l’estranger (és l’únic actor de cinema no francès que ha guanyat el Cèsar, per exemple) i també és un home fortament polititzat. Va tancar les llistes de la CUP a les eleccions del 27-S. L’entrevista, doncs, no tracta pas de teatre i prou.




Les obres que feu, les reestreneu a Europa, l’Amèrica del Sud, etc. Hi ha diferències entre el públic?
—Sí que n’hi ha. Aquí tinc la sensació que la gent em coneix, també més personalment. El de la CUP, els Pastorets, mig pagès. A França em coneixen més del cinema i em tenen més respecte. Com més al sud, el públic reacciona més intuïtivament. De seguida hi ha rialles. A París, quan començava el Non Solum, que és un començament de vodevil barat, no reia ningú, tu. La segona brometa, res. Collons. I a la tercera, un reia. Un que riu! Però el del costat li salta: Xxxxtttt [riu]. Al nord els costa més d’arrencar i entrar a dins, però quan ho fan i els portes a la penetració anal, o als insults, i vas més lluny, també veus que t’acompanyen més que aquí. Aquí: hosti que divertit! Allà, en canvi, ho lliguen amb Camus i més filòsofs. Em recorden el Jorge Picó, l’home amb qui escric aquestes obres. Un home il·lustrat, universitari, amb carrera. Jo no sóc tan il·lustrat ni culte. Més intuïtiu que res més. La gràcia és que ens inspiréssim mútuament.




Us he vist treballar en català, castellà, anglès i francès. L’idioma canvia la manera d’interpretar?

dijous, 22 de desembre de 2016

Martí Anglada: ‘Suïssa ens acompanya, però no tot són flors i violes’



MÓN - EUROPA





Entrevista al delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa.








Marti Anglada, en una imatge d'arxiu (fotografia: ACN)










21.12.2016  22:00






Martí Anglada (1949) és el delegat del govern català a França i Suïssa. Després de quaranta anys de carrera periodística, aquest gironí és un dels homes que representa Catalunya al món en ple procés cap a la independència. VilaWeb s’hi ha posat en contacte telefònic per a saber com veuen el procés català els governs amb els quals ell treballa, quines reaccions ha suscitat el procés a Carme Forcadell i com s’ha rebut a França la declaració del parlament català que citava Catalunya Nord, actualment sota sobirania francesa.



Diputats suïssos de tots els partits han demanat al seu govern que es queixi a l’estat espanyol per la persecució de Carme Forcadell. Com és què tenim Suïssa tant de cara?
—No la tenim tant de cara. La tenim força de cara. Totes les coses són millorables, en aquest món. Fins i tot això. De tota manera, sí que és veritat que el món polític suís, que engloba el parlament, però també think tanks i universitats, la ciutadania, és un món que té un gran patrimoni: la democràcia directa i el consens. Penseu que al govern suís no mana qui hi té majoria. És un govern de consens. Tots els grans partits federals són al govern. Tots. I ocupen la presidència per torn.



Guanyi qui guanyi?

dimarts, 20 de desembre de 2016

Íñigo Errejón: «Si no hi ha un acord amb l'Estat i es fa una consulta, també hi estarem a favor»



ENTREVISTA




El número dos de Podem defensa a NacióDigital que Catalunya "té tot el dret a intentar una via unilateral" però avisa que serà "difícil" que aquest referèndum "tingui efectes institucionals"

Errejón afirma que és "molt hipòcrita" que el govern espanyol "exigeixi que s'aturi la unilateralitat quan no s'està oferint cap alternativa" i diu que "Catalunya no ha d'esperar"

"Potser per a Podem s'ha acabat plantejar la política com un tot o res", explica sobre el debat intern al seu partit

L'independentisme es recolza en Errejón per empènyer els «comuns» a la unilateralitat 





, Barcelona | 19/12/2016 a les 21:10h
Íñigo Errejón, Podemos









Podem, el partit que amb tres anys de vida ha aconseguit posar contra les cordes el bipartidisme -sense arribar a fer el sorpasso al PSOE-, ha iniciat el seu procés congressual. Ara que el govern espanyol està en mans del PP i Catalunya continua avançant en el full de ruta sobiranista, el número dos i secretari polític de Podem, Íñigo Errejón (Madrid, 1983), reflexiona en una entrevista amb NacióDigital sobre la manera de convertir el seu partit en alternativa de govern. També es posiciona davant de la demanda del referèndum que formula una àmplia majoria de la societat catalana.



- Podem s’ha etiquetat com a "nova política" però la imatge que transmet ara és la d'una batalla entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón pel control del partit. És realment així?

- No. Tots dos hem intentat explicar que hi ha una relació d'amistat i de complicitat política, però que Podem ha arribat a un punt en el qual ha de canviar de cicle polític, perquè l'estat espanyol també ha canviat de cicle polític. Això no vol dir que la crisi del règim del 78 estigui tancada. El govern de Rajoy no és la sortida d'aquesta crisi política. Rajoy ha comprat temps. Ara hem sortit del ritme vertiginós de les competicions electorals i hem entrat en una fase més lenta. És la primera vegada en la curta història de Podem que tenim la possibilitat de construir una força política madura i arrelada al territori. En realitat, aquesta segona assemblea ciutadana serà un moment constituent per a nosaltres. Després de la primera assemblea, hem arribat molt lluny. Hem impedit que hi hagi una restauració a la política espanyola, que els partits tradicionals, a banda de Ciutadans, ens tornin a la situació anterior al 15-M del 2011. Això ja no serà possible. Però encara ens queda molt camí. I què estem discutint ara? Com es fa aquest camí per construir una majoria popular i transversal que ens permeti guanyar el govern, que pot ser el principi del canvi de veritat. I, sobre aquesta qüestió, Pablo Iglesias i jo hem fet anàlisis diferents. Tenim propostes organitzatives i polítiques complementàries, però no contradictòries. Per decidir la combinació d'unes i altres, volem que la gent voti.



- Vostè defensava aquest dissabte "construir debat des de la unitat" i reclamava "obrir" el partit per "guanyar". Li falta democràcia interna a Podem?

dijous, 15 de desembre de 2016

Joan Tardà: ‘Si el govern no fes el referèndum molts independentistes deixaríem el nostre partit. Ens sentiríem traïts’.



PAÍS - ERC




El diputat d'ERC al congrés espanyol afirma que 2017 serà l'any de les constatacions i que o l'independentisme fa el referèndum o els seus dirigents hauran de plegar.








El diputat d'ERC,Joan Tardà





Per: Andreu Barnil

14.12.2016  01:00





Joan Tardà (1953) arriba a la redacció de VilaWeb amb una crossa. Es recupera d’una operació al maluc. Però aquest diputat d’ERC al congrés espanyol manté tota l’empenta habitual. I en aquesta entrevista per a valorar l’actualitat política ho torna a demostrar. Amb tota la força ven la seva idea: no es podrà culpar l’estat espanyol si no arribem a fer el referèndum, perquè avui a Catalunya hi ha majoria al parlament i un govern d’independentistes. La força per a fer-lo hi és. Només cal fer-la servir. És la mateixa lògica que aplica en el cas del judici a Carme Forcadell, que declara demà. Si la inhabiliten, diu Tardà, el Parlament de Catalunya té els vots necessaris per a ratificar-la immediatament en el càrrec. Una cosa diferent, diu, seria un frau.



Quina valoració feu del judici a Carme Forcadell, presidenta del parlament?
—La credibilitat del procés requereix que, si hi ha inhabilitació, al cap de poques hores el Parlament de Catalunya la ratifiqui. Tot el que no sigui això serà un frau. Començant per mi mateix, que al debat d’investidura ho vaig dir: ‘Sàpiguen, senyors del PP i del PSOE, que quan la presidenta del parlament s’inhabiliti, el Parlament de Catalunya procedirà a ratificar-la tot seguit en el seu càrrec.’ Si la segona autoritat de Catalunya és inhabilitada i el parlament català no la ratifica al cap de vint-i-quatre hores és evident que no hi haurà referèndum. Vostè signarà la convocatòria del referèndum si no són capaços, JxSí i la CUP, i tal vegada els comuns, de ratificar la presidenta del Parlament de Catalunya? El 2017 que iniciem és el 2017 de les constatacions.



La vostra tesi és que tot depèn dels independentistes.

dilluns, 21 de novembre de 2016

Santiago Espot: "Els nostres polítics confonen les seves febleses amb les dels catalans"



POLÍTICA





El president de Catalunya Acció té clar que "la independència ha de passar per un encarament polític i institucional amb l’Estat".






per Nerea Rodríguez 20/11/2016 
El president de Catalunya Acció, Santiago Espot | Jordi Borràs
 



Santiago Espot (La Pobla de Segur, 1963) és el president de Catalunya Acció. Activista independentista, Espot acaba de treure el llibre 'O processisme o independència. Volem un Estat català o és només un desig?' (Edicions Saldonar). En aquesta entrevista amb 'El Món' parla de com veu el procés sobiranista, els dirigents catalans i quins serien els següents passos a fer per assegurar que Catalunya esdevingui un Estat independent. Però també fa referència a la seva declaració davant l'Audiència Nacional per haver instigat la xiulada a l'himne espanyol i al rei Felip VI durant la final de Copa del Rei de l'any 2015, i demana fer una reflexió: "Quan els càrrecs electes són imputats, el poble respon; quan el poble és l’imputat només cal mirar la foto del dilluns que vaig anar a l’Audiència Nacional, on només anava acompanyat del meu advocat i d’un bon amic".





Per quin motiu va decidir anar a l’Audiència Nacional? Podia no haver-s’hi presentat. 
No és que estigui en contra de la desobediència, però sota el meu criteri comporta una obediència preestablerta. Sempre he pensat que la independència de Catalunya ha de passar per un encarament polític i institucional amb l’Estat, i si vaig a l’Audiència Nacional és per presentar una batalla política i jurídica en defensa de tres coses. La primera, la llibertat d’expressió. La segona, la independència de Catalunya. La tercera, la meva persona. El meu estatus processal difereix de tots els altres: jo no sóc ni càrrec electe ni institucional i, per tant, em situa en un plànol ben diferent.





I la decisió de no declarar?

dimarts, 27 de setembre de 2016

Ferran Requejo “Espero que Puigdemont no compri ni el RUI ni les eleccions constituents amb legalitat espanyola”



Política

Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la UPF, és l'entrevistat d'aquest dimarts a L'illa de Robinson d'El Punt Avui TV.








Ferran Requejo





Enllaç video 1 :







El catedràtic en Ciència Política a la UPF, Ferran Requejo, ha disseccionat a L'illa de Robinson l'escenari polític català i l'estat del procés. Requejo ha apuntat que veu una “manca de més alçada política”, i que s'haurien d'evitar promeses com els famosos 18 mesos. “Espero que el lideratge de Puigdemont no compri ni el RUI ni les eleccions constituents amb legalitat espanyola”, ha sentenciat el catedràt ic.

dimecres, 14 de setembre de 2016

Carod: «El debat sobre el RUI fa l’efecte d'una certa improvisació»



ENTREVISTA




L'exvicepresident diu que si es preguntés a molts dels manifestants del diumenge sobre el full de ruta hi hauria moltes sorpreses i avisa que "no pot ser que a cada nova pensada d'algú es modifiqui el full de ruta"

L'antic líder d'ERC considera que el procés sobiranista no té marxa enrere ("la gent no deixarà de ser independentista") i que actualment el més revolucionari és defensar el dret d’autodeterminació.



 


, Barcelona | 14/09/2016 a les 17:17h






Josep-Lluís Carod-Rovira, exvicepresident del Govern | Adrià Costa






Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) és filòleg i dirigent històric de l’independentisme d'esquerres. Ha estat el màxim dirigent d’Esquerra Republicana i conseller en cap i vicepresident de la Generalitat. Ara dirigeix la Càtedra sobre la Diversitat Cultural de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Acaba de publicar Història del protestantisme als Països Catalans (Tres i quatre). Valora per a NacióDigital la darrera Diada, que ell va viure des de la concentració de Tarragona.
 
 


- Com veu l’escenari post-Diada?

- Molt bé. És impensable que en qualsevol altre lloc d’Europa, durant cinc anys consecutius, centenars de milers de persones ocupin els carrers pacíficament i festiva defensant un objectiu polític democràtic. Això no ha passat enlloc. Les majors concentracions humanes després de la Segona Guerra Mundial s’han produït aquí. I no al segle XX, s’han produït al segle XXI. Per tant, crec que l’objectiu d’un estat català dins de la UE continua ben viu. I el millor de la jornada és constatar altre cop que l’independentisme no és cosa dels polítics i dels partits només, ni principalment, sinó que és cosa de la gent. L’objectiu de la independència és un objectiu nacional perquè els protagonistes són els nacionals, els compatriotes, els ciutadans. Ara, estem en un moment on fins ara hem tingut mobilitzacions, declaracions públiques dels líders polítics i resolucions parlamentàries sense dimensió jurídica. Jo crec que ara hem de passar a la quarta pota, que és la presa de posició que implica adoptar solucions polítiques i legals aprovades pel Parlament, formin part de la legalitat espanyola o no. Crec que l’any 2017, sense més dilació, s’ha de produir la bifurcació de dues legalitats que són incompatibles perquè diuen coses diferents. Una es basa en el dret de la gent a expressar la seva opinió a les urnes, l’altra es basa en la negació d’aquest dret. Hi haurà un moment en què una es trobarà davant de l’altra.

 


- I aleshores, què creu que passarà?

divendres, 9 de setembre de 2016

Ramon Carner: “Existim. Som els de la DUI”



Ramon Carner


La meva aportació per defensar els ideals independentistes va començar al BEI (Bloc d’Estudiants Independentistes) a la UB. Calia enfortir la base social independentista. Vaig fer-me voluntari de diferents associacions i també vaig militar en diferents partits polítics, amb l’objectiu de fer difusió i donar a conèixer els avantatges de la independència de Catalunya.



Aviat vam constatar que els mitjans de comunicació de Catalunya eren reticents a donar veu a l’independentisme. Per a superar aquesta situació al 2008 vaig participar en la creació del Cercle Català de Negocis (CCN). Havia de ser un grup de pressió de poder econòmic català que recolzés el moviment independentista d’una manera desacomplexada. Érem els “independentistes de corbata” que treballàvem perquè

dimecres, 7 de setembre de 2016

Ferran Requejo: ‘El RUI és una proposta de polítics adolescents’



PAÍS - PRINCIPAT




Parlem el catedràtic de ciència política sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada.








El catedràtic de ciència política de la UPF Ferran Requejo.







07.09.2016  00:00




Ferran Requejo, catedràtic de ciència política i membre del CATN, s’ha erigit aquests darrers mesos en una de les veus més actives contra el RUI. I aquesta entrevista no n’és cap excepció. No l’accepta de cap manera perquè creu que és una proposta adreçada a ‘acontentar els independentistes impacients’. També ens parla del moment polític actual, centrada en la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat, i es mostra crític amb els lideratges del procés. Tot plegat en aquesta entrevista que forma part de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’.




—Nom: Ferran Requejo
—Edat: Seixanta-quatre anys
—Independentista? Ara sí
—Des de quan? Des del canvi de segle. Sóc independentista des d’abans que fracassés l’estatut, perquè vaig començar a veure que pel camí del pacte no ens en sortiríem. Jo havia defensat models de federalisme plurinacional, però vaig veure que era una idea massa civilitzada per a l’estat espanyol.




—La política és… com tenir una xicota nova. És una cosa apassionant, però alhora

dimarts, 30 d’agost de 2016

Bel Olid: ‘Jo sóc de DUI, em sembla estèril continuar lluitant per preguntar’



PAÍS - PRINCIPAT




Parlem amb l'escriptora mataronina sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada.





 



L'Escriptora Bel Olid








29.08.2016  22:00





Bel Olid es guanya la vida amb les paraules, o com diu al seu bloc, jugant-hi. És traductora, professora, escriptora i es defineix feminista radical. Parlem amb ella, en el marc de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’ sobre el moment polític actual que passa per la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. Ha tornat de Grècia i ha presenciat el drama dels refugiats des de primera línia, per això mostra certa recança a parlar del procés. Ho acaba fent i no dubta. És directa i va per feina, per això ella ja hauria fet una DUI: ‘Tenim majoria al parlament, tirem milles’. En canvi, la gent que ha pilotat el procés diu que és poc pràctica i ha badat amb qüestions estèrils que perdien de vista la independència. A curt termini és optimista i confia que la gent tornarà a respondre a la diada de l’Onze de Setembre.



—Nom: Bel Olid
—Edat: 38, cap a 39
—Independentista? Sí
—Des de quan? No m’he sentit mai una altra cosa que no fos catalana i Espanya no ha estat mai casa meva.
—La política és… La política hauria de ser apassionant.
—Com es defineix políticament? Feminista radical. 
—Teniu llibre de capçalera: No m’agrada triar. N’hi ha molts. Ara llegeixo Vertigo, de Joanna Wlash.
—El personatge històric que l’inspira: És que a les feministes ens ho posen molt difícil perquè ens parlen poc de dones històriques. Però més endavant he pogut admirar, per exemple, Hildegarda de Bingen.



—Quin objectiu ha de tenir aquesta Diada?

divendres, 19 d’agost de 2016

“Tenim la majoria democràtica i per això no calen més referèndums”



HÈCTOR LÓPEZ BOFILL

DOCTOR EN DRET I PROFESSOR DE DRET CONSTITUCIONAL.





Hèctor López Boflll Foto: JOSÉ CARLOS LEÓN.



No veig cap valor afegit que pugui proporcionar
el referèndum
mentre formem part
de l'Estat espanyol

Tu no pots començar a tenir reconeixement,
en tant que subjecte sobirà, fins que no t'has declarat independent


No es tracta de construir
la terra promesa sinó un estat tan bo o tan dolent com els altres 196 estats
de les Nacions Unides





Hèctor López Bofill (Badalona, 1973) col·labora en aquest diari i en altres mitjans de comunicació opinant sobre l'actualitat política. La seva formació l'ha convertit en una veu autoritzada: doctor en dret, jurista i professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser promotor de la plataforma Sobirania i Progrés, de la Crida Nacional i del Cercle d'Estudis Sobiranistes. Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya i, posteriorment, a Solidaritat Catalana. Si amb tot això no n'hi ha prou, té un ampli vessant literari. Ha publicat sis novel·les i sis llibres de poemes, a més de participar en dos més de col·lectius. Ha escrit set assajos, dels quals tres amb altres autors. I ha guanyat set premis literaris. Però, a finals de juliol, vam parlar amb ell de política catalana i no de literatura.



Com veu l'actualitat política?
Després de la votació al Parlament del 28 de juliol passat, em fa una mica de por la feblesa catalana per crear estructures de poder, que ens porta a fer gestos grandiloqüents, sense efectivitat, com poden ser les nombroses declaracions de sobirania que hi ha hagut al Parlament. I també hi ha la feblesa espanyola, perquè no veig Espanya amb prou capacitat per reprimir un gest independentista català per la via dura, ni capacitada, per exemple, per mantenir una ocupació militar a Catalunya amb dos milions de persones en contra. Ni veig Espanya, que no tenen ni govern, preparada per a una reforma constitucional que admetés algun encaix cap a Catalunya. La situació està en un atzucac, tant per la banda catalana com per la banda espanyola, i em fa por que es perllongui indefinidament.
He llegit que es mostra força contrari a fer un referèndum unilateral d'independència (RUI)... És així?

dimecres, 22 de juny de 2016

Rajoy, contra les cordes en una entrevista a Onda Cero



ELECCIONS 26-J

El president del govern espanyol en funcions assegura que es va assabentar ahir de les trobades entre Fernández Díaz i De Alfonso i que "no sabia que existia Antifrau", però que són "dues persones que parlen de temes de la seva competència". 



FERRAN CASAS/MARC TORO Madrid/Barcelona





El president del govern espanyol en funcions i candidat del PP al 26-J, Mariano Rajoy / . REUTERS





"Ara hi ha gent amb ganes d'organitzar un problema allà on no existeix", ha afirmat aquest dimecres al migdia el president espanyol, Mariano Rajoy, en l'intent d'acompanyar l'estratègia de defensa del seu ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. Rajoy es referia així a les crítiques i peticions de dimissió i assumpció de responsabilitats dels afectats pel cas, ERC i CDC.


En relació a Fernández, Rajoy ha afirmat des de les Balears que "per descomptat" que dóna suport a Fernández Díaz davant les peticions de dimissió i que aquest ja ha donat " explicacions molt clares". "Les explicacions han estat clares i rotundes i ara, a quatre dies d'acabar-se la campanya, hi ha qui intenta pescar", ha afirmat.