El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’ha reunit
amb l’ambaixador dels Estats Units a Espanya i Andorra, James Costos, al
Palau de la Generalitat.
La reunió s’ha fet després de la visita de
Costos a Andorra a principi de setmana i arriba just dues setmanes
després de la reunió que Puigdemont va fer, també al Palau de la
Generalitat, amb el cònsol general nord-americà, Marcos Mandojana.
Tenen contactes amb governs i institucions per a mirar de desactivar l'acció diplomàtica de la Generalitat.
Fotografia: ACN.
El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha
enviat des de fa uns mesos dues ‘ambaixadores’ a diversos països
europeus i als Estats Units per a combatre el discurs independentista.
Segons El País,
la Moncloa ha encarregat a la diplomàtica María Basols, dependent del
ministeri d’Afers Estrangers, i a Cristina Ysasi Ysasmendi, directora de
del departament d’Afers Jurídics Institucionals de la Moncloa, que
tinguin contactes amb càrrecs de governs i institucions de llocs com ara
Àustria, Suïssa, Brussel·les, Londres i Nova York per a combatre
l’acció diplomàtica del govern de la Generalitat.
Algunes de les últimes reunions que han tingut aquestes dues
diplomàtiques han estat justament a Londres, on aquesta setmana el
president Carles Puigdemont ha fet un viatge per explicar els
Un informe remarca
que Catalunya cercarà el reconeixement internacional 'd'acord amb la
voluntat del seu poble' i no pas 'd'acord amb les disposicions de la
constitució espanyola'.
La Cambra de Representants dels Estats Units va debatre a mitjan
març tres informes sobre l’autodeterminació al món, en una sessió
convocada sota el títol ‘La política dels Estats Units cap als moviments d’autodeterminació nacional‘.
Hi van intervenir tres ponents: Paul R. Williams, Jason Sorens i Ivan
Vejvoda. La sessió va ser presidida pel president del Comitè d’Afers
Europeus del congrés, el republicà de Califòrnia Dana Rohrabacher, que el mes de setembre passat ja va convidar una delegació oficial del govern català a explicar el procés d’independència.
Del cas català en va parlar especialment Paul R. Williams,
que es va mostrar especialment incisiu en la qüestió de Catalunya i va
criticar-ne obertament la posició de la Unió Europea. Williams és
professor de l’American University i fundador de Public International Law & Policy Group.
Ha assessorat el govern dels Estats Units sobre la creació de nous
estats, com ara els sorgits de la desintegració de la Unió Soviètica i
Iugoslàvia, i també governs de diversos continents, entre els quals
Kossove, Montenegro i Sudan del Sud, tant en processos de pau com en la
redacció de la primeres constitucions.
La manca de coherència de la UE complica la seva aproximació al cas català
La cançó del grup 'You can't always get what you want' va sonar almenys
quatre vegades abans del míting de Trump dimarts a la localitat de
Carmel, a l'estat d'Indiana.
La banda The Rolling Stones ha demanat aquest dimecres al precandidat republicà nord-americà Donald Trump que no utilitzi la música del grup per a la seva campanya,
unint-se així a artistes com Adele i R.E.M. "The Rolling Stones mai va
autoritzar a la campanya de Trump a fer servir les seves cançons i ha
demanat que deixi de fer-ho immediatament", ha dit el portaveu de la
banda en un comunicat.
El tractat pot implicar molts canvis nocius per als ciutadans en la legislació europea.
Greenpeace als Països Baixos ha fet públics uns documents sobre la
negociació del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP, en
les sigles angleses) entre Europa i els EUA. Els documents són publicats
a www.ttip-leaks.org. D’acord
amb les filtracions, l’objectiu dels Estats Units és tant canviar les
normatives comunitàries europees i els processos legislatius (en matèria
com ara la salut o el medi) com rebaixar els nivells de les exigències
comunitàries per protegir els usuaris i consumidors en aquests àmbits .
Els documents que Greenpeace dels Països Baixos ha fet públics
comprenen aproximadament la meitat de l’esborrany del text amb data del
mes passat; és el text de la ronda 13 de negociacions entre Europa i els
EUA. Els documents filtrats són formats per 248 pàgines (13 capítols
consolidats sobre el TTIP, més una nota titulada ‘Estat tàctic de les
negociacions TTIP – març del 2016’).
L'informe 2015 sobre Drets Humans també destaca la "major protecció" que la llei catalana atorga a la comunitat LGBTI.
El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry.
|
U.S. Department of State/Flickr
El Departament d'Estat dels EUA, liderat per John Kerry, és conscient de l'existència d'amenaces violentes contra l'independentisme català per part d'organitzacions espanyolistes. Al seu Human Rights Report 2015,
que va donar a conèixer el passat 13 d'abril, destaca: "El juny del
2014, la Fiscalia de la província de Barcelona per als crims d'odi va
presentar una denúncia contra els presidents dels partits Alianza
Nacional i La Falange per incitació a la violència. Durant una
manifestació a Barcelona el 2013, aquests partits polítics van cridar a la violència contra grups independentistes catalans."
L'informe nord-americà fa referència al fet
que els líders d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, i el de La Falange,
Manuel Andrino, van incitar a l'odi durant la commemoració del 12
d'Octubre a Montjuïc, en què van assegurar: "No hi haurà secessió a Catalunya si no és en base de molta sang".
"Qui atempta contra la nostra nació només mereix la mort", va assegurar
Peña mentre es cremaven estelades i imatges del llavors president de la
Generalitat, Artur Mas, així com de l'expresident Jordi Pujol. "Si es
precisa lluita armada, n'hi haurà", encara hi va afegir.
En
aquest mateix informe, la diplomàcia nord-americana destaca la llei
catalana per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals,
transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i
la transfòbia, aprovada el 2 d'octubre del 2014. "A Catalunya, la llei dota els membres de la comunitat LGBTI de majors proteccions que les que els atorga la llei nacional,
i prohibeix la discriminació basada en la sexualitat en aquelles
matèries que són competència del govern regional, tals com l'accés a
l'educació o als serveis de salut. S'inverteix la càrrega de la prova en
casos de discriminació en l'àmbit del dret civil i social", es detalla.
L'estudi també cita un parell de vegades la llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes,
assegurant que "emfasitza la lluita contra l'assetjament sexual" i que
"estableix la igualtat de representació en l'administració pública, la
coeducació a les escoles, els plans d'igualtat a les grans empreses i la
prohibició de difondre contingut sexista en els mitjans públics".
Sense queixes per la immersió
Es dóna la circumstància que aquest mateix informe, en edicions anteriors, havia identificat al immersió lingüística com un cas de violació dels drets humans.
Després de diverses consultes tant al consolat de Barcelona com a
l'ambaixada de Madrid per part de diversos actors polítics de Catalunya,
el Departament d'Estat va matisar la seva postura. Així, a l'informe del 2011, publicat el 2012, els EUA van reconèixer les virtuts d'aquest sistema educatiu català -"amb
el sistema vigent el nivell de castellà dels estudiants catalans és
equiparable al que tenen els estudiants de l'Espanya monolingüe"-, i
actualment és un afer que ja ni s'esmenta.
Tuits antisemites
L'informe fet públic aquests dies també destaca la gran
quantitat de piulades antisemites que es van publicar a la xarxa social
Twitter després de la derrota del Real Madrid de bàsquet per
part del Maccabi de Tel Aviv, informant que diverses organitzacions
jueves com la Comunitat Israeliana de Barcelona, l'ACAI o el Col·lectiu
Israel a Catalunya van instar la Fiscalia "a investigar 18.000 insults
suposadament antisemites contra jueus i els israelians". "En acabar
l'any, les autoritats estaven investigant per tal d'establir la
identitat dels autors i la ubicació dels crims", informa.
Miquel Tapias, membre de la quarta generació familiar d'Espinaler. / CRISTINA CALDERER
Les conserves i la salsa per condimentar l'aperitiu Espinaler es vendran per primer cop als Estats Units ben
aviat. L'empresa ha arribat a un acord amb un distribuïdor local,
Ondarrea Foods, per començar a exportar el producte a Nova York,
Washington, alguns locals de Carolina del Nord i Florida.
La companyia s'havia marcat com a fita aquest any entrar al mercat
nord-americà després que el 2015 fes la seva primera incursió a Hong Kong amb una vermuteria.
El proper objectiu en el pla
L'establishment republicà obre la batalla de l'establishment republicà contra al magnat que lidera les primàries del partit.
Sònia Sánchez Barcelona
L'ex candidat republicà a la presidència Mitt Romney. / AP / David Goldman
L'ex candidat a la presidència dels Estats Units Mitt Romney ha estat l'encarregat d'obrir oficialment la guerra de l' establishment del Partit Republicà contra el candidat que lidera les primàries republicanes, Donald Trump.
La victòria contundent de l'excèntric multimilionari aquest Superdimarts,
que el consolida al capdavant de la cursa per la candidatura
republicana a la presidència dels Estats Units, ha fet saltar totes les
alarmes a les estructures del partit i ha decidit finalment a diversos
pesos pesants republicans a donar una passa endavant per tractar de frenar el fenòmen Trump.
Marcos Mandojana ha desmentit aquesta setmana el discurs de la fuga d'empreses de Catalunya pel procés.
El cònsol general dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana,
s’ha reunit avui amb el conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat de
Catalunya, Raül Romeva. La reunió és significativa, sobretot pel dia en
què ha tingut lloc: avui mateix el govern espanyol acordarà la
presentació d’un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a
impugnar la conselleria que dirigeix Romeva.
En efecte, ahir Rajoy va anunciar que després d’haver rebut l’informe
del consell d’estat, el seu executiu aprovaria avui de presentar un
conflicte de competència davant del TC contra la creació de la
conselleria d’Exteriors de la Generalitat, tal com ja ha fet contra la
creació de la comissió d’estudi del procés constituent del parlament.
La bel·ligerància del govern espanyol en funcions contrasta amb la
cordialitat del cònsol general dels EUA, que ja es va reunir fa poc, a
petició seva, amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme
Forcadell, que també va rebre al parlament el cònsol americà per a afers
polítics i administratius, Adam Smith.
El cònsol dels EUA, Marcos C. Mandojana, en l'entrevista a «El món a RAC1» Foto: Consolat dels EUA a Barcelona
El cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos C. Mandojana, ha valorat aquest matí a El món a RAC1el caucus celebrat a Iowa,
del qual ha apuntat que es tracta d'una "demostració de la democràcia
dels Estats Unitats" però ha descartat que se'n puguin extreure massa
conclusions. "Hi havia 14 candidats i han sorgit uns resultats molt
interessants. Dos ja han suspès les seves campanyes i serà interessant
veure com a mesura van caient", ha resumit.
El ministre d’Exteriors no sap trobar un altre present per John Kerry, de visita a l’Estat, que una guitarra espanyola.
José Manuel García-Margallo és incapaç de mostrar
al secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry, una altra cara
d’Espanya que la dels estereotips de sempre. El ministre d’Exteriors
espanyol no ha trobat un millor regal que una guitarra espanyola per
honrar la visita del mandatari nord-americà. La ‘marca Espanya’
impulsada per Margallo, que intenta ser un rentat de cara de la imatge
de l’Estat de portes enfora, torna a fracassar de la mà del propi
ministre del PP.
La hi va enviar ahir en resposta a la reunió del president nord-americà amb Felipe VI de Borbó.
Benvolgut president Obama,
Pensava que podia comptar amb vostè per a defensar el principi
d’autodeterminació de tots els pobles, consagrat en la nostra gloriosa
constitució. Però dimarts vostè va decidir de satisfer el rei espanyol
(una figura que els fundadors d’aquest país van refusar explícitament
com a font de tirania) tot expressant un desig d’una Espanya forta i
unificada. Aquesta expressió de la seva voluntat política podia ser i ha
estat interpretada com una presa de posició dels Estats Units enfront
del dret d’autodeterminació del poble català a través d’un referèndum
democràtic, que és refusat pel govern espanyol (i la monarquia).
Dana Rohrabacher,
Cap de les Relacions amb la UE del Congrés Americà, debat per Twitter
amb Miguel Cavero, assessor estratègic de Telefónica.
Dana Rohrabacher, Cap de les Relacions amb la UE del Congrés Americà, és
un dels diversos congressistes nord-americans que la setmana passada
van rebre el govern català als Estats Units. Acaba la reunió, va mostrar
el seu suport al dret d’autodeterminació dels catalans. Dies després
Miguel Cavero, assessor estratègic de la multinacional espanyola
Telefónica, li va retreure el seu suport. Rohrabacher es va mantenir
ferm en les seves posicions. Els lectors que sàpiguen anglès, poden
trobar la conversa a Twitter:
Una de les sorpreses polítiques d’aquestes darreres setmanes ha estat
la proliferació de gests de comprensió o interès d’alguns països per la
situació de Catalunya. Els parlaments de Dinamarca, Irlanda, l’Uruguai,
el Paraguai i els Estats Units han fet reunions oficials amb el govern
català per informar-se sobre la independència o fins i tot han fet
mocions de suport al procés d’independència.
S’ha sabut també que el
govern de Lituània havia inclòs en la seua enquesta ‘òmnibus’ la
pregunta sobre què hauria de fer el país en cas d’independència de
Catalunya i hi ha hagut encara unes declaracions molt clares també d’un
dels membres de la Congregació per la Doctrina de la Fe, el principal
tribunal del Vaticà.
L’estat espanyol fa mesos que insisteix a dir que ningú no farà cas
d’una Catalunya independent i que la qüestió catalana és un afer intern
en què no entrarà ningú. Però la realitat ho desmenteix. Aquesta setmana
mateix podria haver-hi nous gests internacionals, gests que el govern
espanyol observa amb aprensió perquè ja no els pot aturar. Evidentment,
hi ha estats que li fan costat incondicionalment i la diplomàcia
espanyola aconsegueix també declaracions favorables, com ara les de
Merkel i Cameron, fa poc. Però el cas és que hi ha una batalla oberta
que ningú no pot amagar i que les cancelleries de tot el món segueixen
amb un interès enorme.
La gran pregunta és què passarà després de la proclamació de la
independència de Catalunya. Hi haurà països que la reconeixeran com a
estat independent? Quins? I de quina manera?
Henry Kissinger em desperta un sentiment ambivalent. Crec que hauria
de ser a la presó per crims contra la humanitat, però alhora em sent
obligat a reconèixer que és una de les persones que ha definit
intel·lectualment la política internacional del nostre temps, un home
que ha ajudat com pocs a entendre com funciona aquest món. Com a
polític, no m’agrada gens, però com a intel·lectual, si vull entendre el
món, he de saber què pensa i quines imatges articula.
Fa anys li’n vaig sentir dir una que em va causar un cert impacte,
per la crueltat del dibuix. Kissinger, un gran afeccionat als esports,
va dir que no entendríem res si no ens adonàssem que ‘el món és un
combat de boxa, on et peguen però on tu també pots pegar’. Deixe a banda
el cinisme de la frase posada en la seua boca, però l’aprofitaré per
explicar això que vivim.
El president del Subcomitè d'Afers Europeus del Congrés nord-americà,
Dana Rohrabacher
A 24 hores de començar la campanya electoral, una declaració que
arriba dels Estats Units afegeix més elements al debat sobre la
independència de Catalunya. Per primera vegada, un càrrec
polític dels Estats Units s'expressa a favor del dret d'autodeterminació
més enllà de la legalitat vigent a Espanya. I posa com a modelviable el referèndum escocès per resoldre la qüestió catalana. Les declaracions s'han fet durant una visita institucional de representants de la Generalitat.
No és la primera vegada que
representats del govern, el mateix secretari d'Afers Exteriors, Roger
Albinyana, o l'anterior vicepresidenta, Joana Ortega, al seu moment,
vénen a Washington i es reuneixen amb membres del Congrés, però els
contactes fins ara s'havien mantingut dins de la discreció. Aquest
dimecres, per primera vegada hi ha hagut una trobada formal i s'ha fet públic.
Washington, 8 sep (EFE).- Varios congresistas estadounidenses
expresaron este miércoles su apoyo a que los catalanes tengan la
oportunidad de decidir democráticamente si desean o no seguir formando
parte de España.
El presidente del Subcomité para Asuntos Europeos de
la Cámara de Representantes estadounidense, el republicano Dana
Rohrabacher, tras una reunión mantenida con el secretario de Asuntos
Exteriores de la Generalitat, Roger Albinyana.
"La gente de todo
el mundo tiene el derecho a decidir y tomar una decisión sobre qué país y
qué gobierno quieren tener. No veo ninguna razón por la que la gente de
Catalunya no puede tomar su propia decisión sobre si quieren o no
formar parte de España", aseveró el legislador ante la prensa tras el
encuentro.
Els preparatius per la mobilització independentista
a la Meridiana de l’Onze de Setembre, passen aquests dies d’estiu per
l’estranger. Com ja va passar els darrers anys durant els dies previs a
la Diada, les delegacions internacionals de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han convocat en ciutats de tot el món actes previs a la Via Lliure de Barcelona.
Hi ha una quarantena d’actes internacionals confirmats, concentrats principalment en dues dates: diumenge passat i
avui mateix. En la majoria dels casos, l’objectiu és formar una punta
de fletxa gegant que assenyali, simbòlicament, la ‘Via Lliure cap a la
República Catalana’.
Mobilitzacions simultànies als Estats Units
Avui, concretament, les prèvies internacionals de l’11-S es concentren sobretot als Estats Units. En una quinzena de ciutats nord-americanes
s’hi ha convocat la formació d’una punta de fletxa humana. N’hi ha
a Nova York, Washington, Boston, Los Angeles, Seattle, Houston, Dallas,
Cincinnati, Miami, Atlanta, Chicago, Minneapolis, Ciutat Oklahoma City,
Boulder i Tempe. A San Francisco i Portland es van fer ahir dissabte.
Al nord d’Amèrica també es fa avui l’assaig de fletxa a la capital exonòmica del Quebec, Montréal (11.30).
Dues ‘vies lliures’ tant a Austràlia com a l’Amèrica del Sud
Eren una redactora i un càmera d'una cadena afiliada a la CBS. L'autor dels crims s'ha suicidat.
Agències
El moment del tret als periodistes
Un home ha matat avui a trets una periodista i un càmera
d'una emissora afiliada a la cadena de televisió CBS a Virgínia, al sud
dels EUA, mentre informaven en directe, ha comunicat la cadena. Al cap
de dues hores, l'assassí s'ha suicidat.
La periodista Alison Parker i el càmera Adam Ward, de la WDBJ-TV de la
localitat de Roanoke, han mort pels trets del desconegut, sense
que de moment se sàpiga el mòbil del tiroteig. El governador de Virgínia
ha dit que l'autor seria un antic empleat de la cadena de tv. L'autor dels crims, Vester Lee Flanagan, s'ha suïcidat en veure's acorralat per les forces de seguretat, segons la CNN.
