Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris E.P.D.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris E.P.D.. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de juliol del 2016

Almenys 20 morts i desenes de ferits en un xoc entre dos trens al sud d'Itàlia



INTERNACIONAL



L'accident ha tingut lloc a la regió de la Pulla, entre les localitats de Corato i Andria.




MARC TORO Barcelona





Imatge aèria dels dos trens que han xocat al sud d'Itàlia facilitada pel servei de bombers del país / EFE






Almenys 20 persones han mort i una cinquantena han quedat ferides (almenys divuit del les quals en estat greu) aquest dimarts en un xoc entre dos trens al sud d'Itàlia. L'accident, del qual es desconeixen les causes, ha tingut lloc a la regió de la Pulla, entre les localitats de Corato i Andria i relativament a prop de Bari.


Diverses unitats d'emergència del cos de bombers i ambulàncies s'han desplaçat al lloc dels fets, en una zona deshabitada on hi ha un camp d'oliveres. " Crec que hi ha molts morts", ha dit el

dimecres, 29 de juny del 2016

Massacre en un atac suïcida a l'aeroport Atatürk d'Istanbul



INTERNACIONAL

Almenys 41 morts i 239 ferits en un triple atemptat amb rifles Kalàixnikov.




MARC TORO / MARC VIDAL Barcelona




Passatgers commocionats per l'atemptat a l'aeroport d'Atatürk d'Istanbul / OZAN KOS / AFP




Almenys 41 de persones han mort i 239  han quedat ferides dimarts a la nit en un atemptat múltiple a l'aeroport Atatürk, el més important d' Istanbul i el més gran de Turquia. Segons el primer ministre Binali Yildirim, els primers indicis apunten a Daeix –acrònim àrab d'Estat Islàmic– com a inductor, però no hi ha hagut cap reivindicació. Segons el govern turc, de les víctimes mortals, 37 ja han estat identificades i 13 són estrangeres.


L' ambaixada espanyola ha obert un telèfon les 24 hores del dia per als familiars dels residents o visitants a Turquia. 

divendres, 17 de juny del 2016

El Regne Unit homenatja la diputada laborista assassinada



INTERNACIONAL



Jo Cox va patir fa tres mesos reiterades comunicacions intimidatòries i la policia va interrogar un home que no està relacionat amb el sospitós que roman sota custòdia .





Quim Aranda Londres





Record a la diputada davant del Parlament de Londres. / REUTERS  




El Regne Unit viu immers en la commoció des d'ahir. L'assassinat en ple carrer d'una diputada laborista al Parlament britànic, Jo Cox, ha trasbalsat la campanya del referèndum sobre la pertinença a la UE que es farà el dia 23 de juny.


La política va morir de resultes de les ferides que va rebre, trets de bala i un apunyalament, després d'atendre els seus votants en una petita població prop de Leeds. La policia va arrestar poc després un home de 52 anys, identificat com a Tommy Mair, en relació amb l'agressió. En les darreres hores també s'ha conegut que Cox va rebre un seguit de trucades i comunicacions  intimidatòries que fa

dimarts, 14 de juny del 2016

Un jihadista assassina un policia i una funcionària d'Interior a França



INTERNACIONAL



L'home havia jurat lleialtat a l'Estat Islàmic fa tres setmanes i va reivindicar l'atac en un vídeo de 12 minuts a Facebook.


 

AGÈNCIES París




La policia en arribar a la vivenda dels agents assassinats, ahir. / REUTERS





La policia francesa ha abatut aquesta matinada de dimarts un home que va  matar  un agent de policia francès i la seva dona a uns 50 quilòmetres al nord-oest de París. El fill de la parella, de tres anys, que era a dins de la casa, ha pogut ser rescatat sa i estalvi per les forces especials. L'Estat Islàmic (EI) ha reivindicat l'atac, a través de la seva agència Amaq.


L'autor dels crims ha estat identificat com a Larossi Abballa, nascut en una població prop de París fa 25 anys, que regentava un establiment de menjar ràpid i que el 2013 havia estat condemnat a tres anys de presó per haver reclutat combatents per a l'Afganistan i el Pakistan i va sortir en llibertat el

L'autor de la massacre d'Orlando era client habitual del club gai



INTERNACIONAL


Havia contactat amb diversos clients a través d'una aplicació per a homosexuals. Era conegut al local per les seves borratxeres i reaccions violentes.




ARA Barcelona





Omar Mateen, autor de la massacre d'Orlando, en una imatge que va penjar a les xarxes socials.. / REUTERS





Poc a poc van emergint més detalls sobre l'autor de la massacre de diumenge en un club gai d'Orlando. Omar Mateen, segons assegurava dilluns el president nord-americà Barack Obama, s'havia radicalitzat a internet i no tenia un vincle orgànic amb l'Estat Islàmic, a qui va jurar lleialtat en una trucada als serveis d'emergència abans de l'atac.


Almenys quatre clients de la discoteca atacada  han dit al diari 'Orlando Sentinel' que Mateen hi anava amb freqüència. "De vegades  es quedava en un racó assegut i bevent o

divendres, 3 de juny del 2016

Mor el pilot Lluís Salom després d'un accident a Montmeló



MOTOCICLISME

El sinistre ha tingut lloc en la segona sessió d'entrenaments lliures en la categoria de Moto2 del Gran Premi de Catalunya

L'esportista, de 24 anys, va pujar al podi 25 vegades.


| 03/06/2016 a les 17:23h
Lluís Salom | Europa Press




El pilot mallorquí Lluís Salom, de 24 anys, ha mort aquest divendres a conseqüència d'un greu accident en la segona sessió d'entrenaments lliures en la categoria de Moto2 del Gran Premi de Catalunya. El pilot ha patit una greu caiguda a la corba 12 i ha hagut de ser traslladat a l'hospital.


Salom va debutar en el Mundial, a la categoria de 125, al circuit de Jerez l'any 2009 i en la seva carrera esportiva va pujar al podi 25 vegades. La seva afició per les motos li venia de petit. Va

dijous, 21 d’abril del 2016

Ha mort Prince a l’edat de 57 anys

divendres, 18 de març del 2016

Mossèn Josep Maria Ballarín: religió, literatura, Barça i país


| 18/03/2016 a les 02:41h
 
MOSSÉN BALLARÍN
 

L'amor la i lluita del religiós i escriptor per la llibertat de Catalunya van marcar els últims anys de la seva vida

Mor mossèn Ballarín als 96 anys






Mossèn Ballarín, en un acte a Berga | Aida Morales

 

La mort de mossèn Ballarín no ha agafat per sorpresa. Als seus 96 anys, feia mesos que les forces aflacaven, fins al punt que el seu adéu s'ha convertit en un plany de comiats i agraïments. Un adéu, per altra banda, que Josep Maria Ballarín ha volgut viure des de casa, a Berga, debatent-se entre la racionalitat i la inconsciència, però molt conscient, això sí, de l'arribada del seu final.

Mossèn Ballarín ha mort amb pau i serenor, o així és com ho ha volgut transmetre el seu entorn més proper. Les trucades, missatges i vistes han estat constants durant aquests darrers dies, procedents d'arreu de Catalunya i tant de personalitats socials, polítiques i religioses com de gent senzilla i anònima.

Sense ser ortodox, però plenament cristià, Ballarín va rebre l'extremunció fa pocs dies. Durant la seva vida, la relació amb l'Església ha estat dispar. Ballarín era home de valors, de discurs i d'humilitat, i

dimarts, 19 de gener del 2016

Mor Glenn Frey, un dels fundadors de la banda de rock Eagles

Sílvia Marimon Nova York






Glenn Frey en una imatge d'arxiu del juliol del 2001 / EFE


A la dècada dels 70, la guitarra de Glenn Frey segurament era de les més escoltades de tots els Estats Units. Més d'una generació s'hi identificava i cantava les seves cançons sobre viatges per carreteres i hotels atrotinats per reprendre-hi forces. Guitarrista, compositor i fundador dels Eagles, Frey va morir ahir a Nova York als 67 anys per culpa d'una artritis i una pneumònia que s'havien complicat.
Nascut en un suburbi de Detroit, Frey va començar a aprendre a tocar el piano als 5 anys i més tard va tocar amb diferents bandes de la seva ciutat natal, fins que es va traslladar a Califòrnia. Frey va conèixer el bateria Don Henley acompanyant la cantant country Linda Ronstadt i més tard van fundar, amb Randy Meisner i el guitarrista Bernie Leadon, la seva pròpia banda: Eagles.
La banda va obtenir un gran èxit amb una fórmula que combinava el so country amb el rock. Va debutar el 1972 amb la versió 'Take it easy', de Jackson Brown.




 Un any més tard, va arribar 'Desperado', aquesta vegada amb lletra i música de Frey. El públic nord-americà va caure rendit davant aquesta banda que duia camisa de quadres i oferia grans espectacles.




El seu primer recopilatori, 'Their Greatest Hits (1971-1975)' es va convertir en un dels discos més venuts de la història: 26 milions de còpies. Un any després van publicar un dels seus grans èxits: ' Hotel California'.





La banda es va separar el 1980 i es va tornar a reunir al cap de 14 anys. Henley i Frey van intentar fer carreres en solitari, però Frey no va obtenir gaire èxit. Va participar en algunes bandes sonores de pel·lícules i fins i tot va tenir un paper a la sèrie 'Miami Vice'. Els Eagles van tornar el 1994 amb 'Hell Freezes Over', amb un gran èxit de públic sobretot als concerts que van oferir als Estats Units.


Enllaç noticia :


dimecres, 14 d’octubre del 2015

S’ha mort Jordi Miralles, ex-coordinador general d’EUiA

Dimecres  14.10.2015  09:46




Avui s’ha sabut la mort de Jordi Miralles, ex-coordinador general Esquerra Unida i Alternativa. Fou diputat al parlament entre el 2003 i el 2012. El mes d’agost passat Miralles fou ingressat a l’hospital de Bellvitge, per causa d’una meningitis. Tenia 53 anys.

Miralles va tenir responsabilitats directives tant dins d’EUiA com de la coalició amb ICV. El 2012 va quedar fora de les llistes a les eleccions al parlament. Després del seu pas pel parlament, Miralles va tornar a la seva feina de carter. Fins que en les eleccions municipals del mes de maig passat va reaparèixer en política, en les llistes de Movem Castelldefels, i fins ara era era cinquè tinent de batlle i regidor del Pla de Barris i Urbanitzacions, Comerç, Turisme i Hostaleria.

Jordi Miralles també va ser vicepresident de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa, membre de la presidència federal d’Izquierda Unida, membre del comitè executiu del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del Consell de Presidents del Partit de l’Esquerra Europea i afiliat a Comissions Obreres.

També va ser membre de la ponència negociadora de l’Estatut del 2006 i de la comissió mixta al Congrés dels Diputats. Durant aquest període negociador va ser crític amb les posicions més conservadores a l’hora de redactar el text.

Crític amb la direcció del partit

El juny del 2013, Jordi Miralles va impulsar un corrent crític dins d’EUiA amb el qual volia denunciar ‘la manca de pluralisme, les actituds oportunistes i els processos amb poques garanties’, que, segons ell, s’havien viscut a la formació des de la sisena assemblea general, un cop Miralles va ser substituït per Joan Josep Nuet al capdavant d’EUiA. L’excoordinador general d’EUiA va rebre el suport de sis membres més del Consell Nacional, entre ells l’exdiputada Mercè Civit i l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso.

Mostres de condol

A través de la xarxa hi ha hagut expressions de condol de companys de partit i de coalició, a més d’altres formacions polítiques:












Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-jordi-miralles-coordinador-general-deuia/



dilluns, 5 d’octubre del 2015

Disset morts a la costa dels Alps Marítims francesos

per Agències 4 d' Octubre 2015

És el balanç de les pluges torrencials de dissabte a la nit entre Canes i Niça.



Cotxes amuntegats a causa del temporal a França.   |   AFP



Almenys disset persones han mort a la Costa Blava francesa com a conseqüència d'una violenta tempesta de pluja que ha provocat aquest dissabte al vespre inundacions en una desena de ciutats i ha causat importants danys materials. El balanç pot empitjorar perquè quatre persones més estan desaparegudes sense que les autoritats franceses tinguin gaires esperances de trobar-les en vida, ja que la seva pista es perd en l'interior de subterranis que es van inundar i l'accés als quals és molt complexe.

Es tracta de la tempesta més mortífera que ha viscut França des del 1990, una violència que el president francès, François Hollande, que ha visitat la zona sinistrada, ha considerat es deu a la intensitat de les pluges i la inesperada arribada del fenomen. Tot i que els serveis meteorològics havien llançat el nivell taronja de vigilància, ningú podia esperar que la zona situada entre Niça i Canes rebria gairebé 200 litres per metre quadrat en menys de tres hores.

Ha estat un cop violent fins i tot en una regió acostumada a la gota freda en aquesta època de l'any, però que s'ha vist sorpresa quan en tres hores ha plogut tant com en dos mesos. Un fenomen "sobtat", segons les autoritats, que s'ha vist amplificat perquè la zona concentra elevats nivells d'urbanització, cosa que ha fet que l'aigua convertís els carrers i carreteres en torrents que han arrossegat al seu pas tot allò que trobaven.

La majoria de les víctimes mortals s'han vist arrossegades per aquest fenomen. La pitjor part s'ha l'ha emportat la ciutat de Mandalieu-la-Napoule, situada al costat de Canes, on el nombre de mors s'ha elevat a set. Es tracta de persones que van baixar al seus garatges subterranis per treure els vehicles i es van veure sorpresos per la tromba d'aigua que els va submergir de forma mortal.

A Canes s'han registrat dos morts, la d'una dona de 60 anys arrossegada pel corrent quan passejava pel carrer i la d'una altra persona el cos de la qual ha estat trobat en un garatge, un balanç que pot empitjorar ja que almenys dues persones més estan desaparegudes.

Al nord de Canes, en el municipi de Vallauris, tres membres d'una mateixa família han mort quan malgrat les advertència dels veïns, van intentar passar amb un cotxe per sota un túnel i van quedar bloquejats a l'interior. Més cap a l'est, a la localitat de Biot, les pluges van provocar la crescuda del riu Brague, que es va desbordar i les aigües van arribar fins a una residència d'avis, on tres persones grans van morir quan estaven a la planta baixa de l'edifici. Hollande ha assegurat que es declararà l'estat de catàstrofe natural i que les indemnitzacions als afectats es pagaran en un termini de tres mesos.


Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/disset_morts_i_quatre_desapareguts_a_la_costa_dels_alps_maritims_francesos_151654.php 

divendres, 24 de juliol del 2015

Cerimònia interreligiosa a Le Vernet per recordar les víctimes de Germanwings i enterrar les restes no identificades

Redacció

Es compleixen 4 mesos de la tragèdia de Germanwings, on van morir 150 persones.

 

 

Monument amb 149 tiges, una per cada víctima de l'accident, a Prads-Haute-Bléone.


S'enterren al cementiri de la població francesa de Le Vernet les restes de les víctimes de la tragèdia de Germanwings que no s'han pogut identificar amb les anàlisis d'ADN, tot just quan es compleixen quatre mesos de la tragèdia on van morir 150 persones.

Familiars i amics dels passatgers de l'avió de Germanwings que van morir als Alps francesos al març assisteixen a una cerimònia interreligiosa per recordar les víctimes. 

L'homenatge es fa enmig d'un gran desplegament de gendarmes, policies i bombers a Le Vernet per preservar la intimitat dels familiars i amics de les víctimes. 

dijous, 9 d’abril del 2015

S'ha mort el periodista Xavier Vinader

Dijous  09.04.2015  13:18

Referent del periodisme d'investigació, va ser un dels qui va investigar més a fons el terrorisme d'estat i l'extrema dreta. E.P.D.




Xavier Vinader



El periodista Xavier Vinader s'ha mort aquesta matinada a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona a causa d'una pneumònia. Nascut a Sabadell, Vinader tenia 68 anys i va ser un referent del periodisme d'investigació i va ser un dels periodistes que va investigar més a fons el terrorisme d'estat. També va informar de la Revolució del Clavells portuguesa o la guerra de l'Afganistan.

El 1979 va publicar a la revista Interviú dos articles sobre l'extrema dreta al País Basc. Poc després, ETA va matar dos dels individus esmentats a l'article i això va fer que el 1981 l'Audiència espanyola el condemnés a set anys de presó, acusat d'imprudència temerària. Vinader es va exiliar i va tornar a Catalunya el 1984. Després de tres mesos empresont, va ser indultat. Va escriure a El Temps, La Vanguardia, El Mundo i Europa Press.

Va lliurar el seu valuós arxiu al Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i el 2007 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

El documental 'Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta', de Xavier Montanyà i Àngel Leiro, emès per TV3 fa unes poques setmanes, n'oferia un retrat centrat sobretot en les investigacions de Vinader en plena transició a l'estat espanyol, que demostren la connexió entre l'estat i grups terroristes.

Informació relacionada: 
Xavier Vinader: 'Em preocupa la mediocritat de les elits'
Xavier Vinader: 'L'extrema dreta arriba allà on la gent d’uniforme no pot arribar'
Xavier Vinader, un periodista contra la guerra bruta de l'estat


Ací podeu veure el documental que va emetre TV3 el febrer d'enguany:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/5466875/






Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4239405/20150409/mort-periodista-xavier-vinader.html


dissabte, 28 de març del 2015

Lufthansa publica una nota de condol a la premsa catalana, espanyola, francesa i alemanya

Els responsables de la companyia matriu i de Germanwings asseguren que "la incomprensible pèrdua de 150 vides" els ha "enfonsat en la tristesa més profunda".

La pàgina publicada a l'ARA d'aquest dissabte.

Lufthansa i Germanwings publiquen aquest dissabte una nota de condol per l'accident aeri de dimarts als Alps a la premsa catalana, espanyola, francesa i alemanya. "La incomprensible pèrdua de 150 vides ens ha enfonsat en la tristesa més profunda", asseguren en el text els responsables de les dues empreses.

"El nostre més sentit condol i tots els nostres pensaments, paraules i accions s'adrecen als familiars i amics dels nostres passatgers i col·legues", afegeixen Carsten Spohr, president de Lufthansa, i Thomas Winkelman, portaveu de la direcció de Germanwings. 

"També volem agrair l'ajuda i el suport que ens han prestat milers de persones a França, Alemanya, Catalunya i la resta d'Espanya, així com de nombrosos altres països", conclouen.


Enllaç noticia :



dimarts, 24 de març del 2015

La dona del cap de gabinet de Junqueras anava en l'avió

24/03/2015

ACCIDENT AERI

Ariadna F. viatjava a una fira d'alimentació a Colònia, via Düsseldorf.


Xavier Lladó



Lloc on s'ha estavellat l'avió


La dona del cap de gabinet de Junqueras anava en l'avió de Germanwings que s'ha estavellat als Alps francesos. Ariadna F. viatjava a una fira d'alimentació a Colònia, via Düsseldorf. Té 33 anys i és veïna d'Olot.

Segons el diari aragirona.cat, es tracta de la dona de Lluís Juncà, cap del gabinet del president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras.

Ariadna F., viatjava aquest matí a Düsseldorf per desplaçar-se posteriorment a la ciutat de Colònia, on havia de representar l'empresa per a la qual treballa, Inxopa, a la fira d'alimentació Anuga FoodTec, que comença avui i dura fins divendres. El líder republicà, Oriol Junqueras, s'ha mostrat consternat per l'accident a través de la seva compte de Twitter. "Dolor incommensurable per l'accident d'avió als Alps", ha escrit.


Enllaç noticia :



S'estavella als Alps un avió que feia el trajecte Barcelona-Düsseldorf

Dimarts  24.03.2015  11:43

Hi havia unes 150 persones a bord, entre passatgers i tripulants .







Un avió de la companyia alemanya German Wings, que feia el trajecte Barcelona-Dusseldorf s'ha estavellat als Alps, segons que informa Europe 1. L'avió, un Airbus 320, havia de sortir a dos quarts de deu, però no s'ha enlairat de l'aeroport del Prat fins a les 10.00, i ha estat prop de les 11.00 que ha desaparegut el rastre del radar. Es tracta del vol 4U9525.

El lloc on s'ha estavellat és a prop de Barceloneta de Provença, a Occitània. L'avió tenia una capacitat per a 174 passatgers, i segons els mitjans francesos, hi havia unes 150 persones a bord de l'aparell, 142 dels quals eren passatgers. Així ho ha confirmat el primer ministre francès, Manuel Valls. German Wings és una companyia filial de Lufthansa. L'avió que s'ha estavellat era operatiu des del 1991 i havia passat totes les revisions necessàries.

dimecres, 27 d’agost del 2014

Adéu a Peret, pare de la rumba catalana

27/08/2014

RUMBA CATALANA

El portaveu oficial de la família confirma la mort del catant aquest migdia als 79 anys

 

Nerea Rodríguez





Aquest migdia ha mort Pere Pubill, més conegut com a Peret, el pare de la rumba catalana. Durant el matí diversos rumors indicaven que el cantant havia mort, tot i que la família ho desmentia. Finalment, al migdia, el portaveu oficial de la família ha confirmat la defunció de Peret a l'hospital Quirón de Barcelona, als 79 anys, on estava ingressat com a conseqüència d'un càncer de pulmó. 

El cantant portava ingressat a l'hospital des de finals de juliol, i ja feia uns dies que estava molt greu, sota sedació. Nascut a Mataró al 1935, Peret va anunciar mitjançant una carta a finals de juliol que patia càncer, i explicava que la malaltia l'havia sorprès mentre estava ultimant el llençament" del seu primer disc cantat íntegrament en català, i mentre acabava de donar forma a un altre treball en castellà.

dissabte, 23 d’agost del 2014

S'ha mort l'editor Jaume Vallcorba, home clau de la cultura catalana contemporània

Dissabte  23.08.2014  13:12

Fou el fundador de l'editorial Quaderns Crema i editor de l'obra de Quim Monzó, Sergi Pàmies, Francesc Serés




Jaume Vallcorba recollint el Premi Nacional de Cultura.



S'ha mort l'editor Jaume Vallcorba (Tarragona, 1949 - Barcelona, 2014), una figura fonamental de la cultura catalana, particularment de l'edició, des de la represa democràtica. L’any 1979 va fundar Quaderns Crema, amb un catàleg en què va combinar importants autors catalans, l'obra dels quals la dictadura havia estroncat, com JV Foix i Eugeni d'Ors, clàssics de la literatura catalana i alguns dels nous valors literaris d’avui, com ara Quim Monzó, Sergi Pàmies, Ferran Torrent, Empar Moliner, Francesc Serés… En la seva tasca editorial va promoure un model de llengua adaptat a la realitat social dels anys vuitanta, sense ruptures ni servilismes, tasca en què l’assistí el corrector Andreu Rossinyol.

dimecres, 20 d’agost del 2014

Els reportatges pels quals James Foley se la va jugar . E.P.D.

Dimecres  20.08.2014  09:27

L'ISIS ha distribuït un vídeo de la decapitació del periodista nordamericà




James Foley

L'Exèrcit Islàmic de Llevant ha fet públic un vídeo sobre la decapitació ordenada contra el periodista nordamericà James Foley. Foley estava desaparegut a Síria des de novembre de 2012. YouTube ha retirat el vídeo després que organitzacions professionals de tot el món han expressat la seva protesta perquè fos accessible. El vídeo es pot trobar però VilaWeb ha decidit no publicar-lo.

Us oferim en canvi alguns dels treballs signats per aquest periodista.

Foley havia treballat sobretot per a Stars and Stripes, un diari que informa sobre temes de defensa i edita el Pentagon. Malgrat això la independència periodística del mitjà respecte a les forces armades està assegurada pel Congrès que nomena el seu editor. El diari té més de 150 anys d'antiguitat. Foley també treballava per a Global Post, una agència internacional de notícies independent.

Aquest és el darrer reportatge que va enviar al Global Post abans de ser segrestat. El va enviar des d'Alep a Síria.

Foley ja havia estat capturat abans durant la guerra de Líbia, com s'explica en aquest article que inclou enllaços a diversos articles escrit per ell.





http://www.vilaweb.cat/noticia/4207719/20140820/reportatges-pels-quals-james-foley-jugar.html


divendres, 13 de juny del 2014

Adéu a Francesc Vallverdú, pare de la sociolingüística catalana

13/06/2014

CULTURA

Va ser representant del realisme històric dels anys 60, i traductor, articulista i autor d'assajos sobre llengua


Alèxia L. Ferret


Francesc Vallverdú (1935-2014)


L'escriptor Francesc Vallverdú va morir ahir als 78 anys. És considerat un dels pares de la normalització lingüística del català, per la seva tasca durant 21 anys al capdavant dels serveis lingüístics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i pels seus assajos.

Va ser membre fundador del Grup Català de Sociolingüística (1973), del Consell Social de la