lleida
-
20 agost 2015 2.00 h
Un equip científic internacional confirma ara
les teories que ja havia publicat el 1954 el geòleg portuguès Carlos
Teixeira
Era una planta d'aigua de 130 milions d'anys.
 |
| Exemplar enter de Montsechia Vidalii. Foto: DAVID DILCHER / PNAS. |
Una flor no fa estiu, però el cert és que si la
florida arriba a l'agost té molta més repercussió mediàtica. És el que
ha passat amb un article publicat a la revista científica
PNAS en què s'identifica la primera planta en flor que va créixer al planeta fa 130 milions d'anys, la
Montsechia vidalii, a partir de fòssils trobats a la serra del Montsec i a Conca.
De Zeiller a Teixeira
Ahir
arqueòlegs i paleontòlegs consultats per aquest diari es van mostrar
sorpresos per l'impacte de la notícia, ja que aquesta planta es va
descobrir el 1902 i va ser estudiada el 1954. “La investigació que s'ha
dut a terme ara és molt interessant des de la perspectiva científica,
perquè confirma les teories del geòleg portuguès Carlos Teixeira, però
ja era coneguda la planta i ja es va apuntar el 1954 que, segurament,
floria”, explica el paleontòleg de l'Institut d'Estudis Ilerdencs Antoni
Lacasa. De fet, Teixeria (1910-1982) va actualitzar una investigació
molt anterior del pioner de la paleobotànica Charles René Zeiller
(1847-1915), que el 1902 va catalogar el que avui coneixem com Montsechia vidalii.
“Ell és qui la descobreix i qui en fa una descripció molt precisa.”
S'acaba d'estrenar el segle XX i el francès treballa amb més intuïció
que mitjans. “No arriba a les conclusions de Texeira perquè no té
recursos per fer-ho, però el seu treball serà la base de tot el que ha
vingut després”. És per això que en totes les bases de dades la Montsechia vidalii –el nom el va canviar Texeira el 1954– es posa Zeiller entre parèntesi.
Zeiller va ser contractat per descobridor del jaciment de la Pedrera de Vilanova de Meià, Lluís Maria Vidal i, de fet, el cognom
d'aquest vegetal és un homenatge a aquest precursor de l'arqueologia i
la paleontologia, que també va estudiar les pintures rupestres de la
Roca dels Moros del Cogul, entre altres jaciments catalans. La creació
d'una petita pedrera al Montsec el 1898, d'on s'extreien unes lloses
molt fines, va portar Vidal fins a Vilanova de Meià i, en adonar-se de
l'excepcionalitat dels fòssils que hi apareixien, va contactar amb
Zeiller.
Cinquanta anys després, va ser el torn de Texeira. “De
seguida va apuntar que es tractava d'una planta angioespèrmica, és a
dir, que floria, i la va datar fa uns 130 milions d'anys.” Evidentment,
amb la tecnologia del 1954 el portuguès no va poder ser taxatiu amb les
seves afirmacions. “Només eren conclusions, però són pràcticament les
mateixes que es publiquen ara al PNAS”.
La investigació actual
