Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Capdevila. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Capdevila. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de juny de 2017

Mor Carles Capdevila, periodista vital. E.P.D.



E.P.D.






El fundador i primer director de l’ARA deixa milers de lectors orfes, un gran equip compromès amb el diari i un valuós llegat periodístic personal marcat per una especial sensibilitat educativa i social.








ÀLEX GUTIÉRREZ Barcelona







Carles Capdevila, en una imatge del 2014 / PERE TORDERA








Va lligar el periodisme amb la vida i ho va fer dedicant-hi fins a l’última de les seves energies. Carles Capdevila va morir ahir, als 51 anys, després d’una dura lluita contra el càncer, en una batalla que va lliurar a cara descoberta, fent pública la seva malaltia. Era així fidel al seu propòsit de desplaçar el periodisme de la rígida cotilla política i acostar-lo a les qüestions que afecten de manera més profunda les persones. Qui va ser director de l’ARA cinc anys –des de la seva fundació, el novembre del 2010, al costat d’un equip editorial format per Albert Om, Toni Soler, Antoni Bassas i Xavier Bosch– va decidir que el seu últim focus periodístic (i Capdevila era un periodista de gran tenacitat) el dedicaria a il·luminar els herois anònims, com infermeres, metges i cuidadors, que treballen per alleujar el sofriment de la gent que pateix.



Nascut als Hostalets de Balenyà el 13 d’agost del 1965, va tocar micròfon per primer cop a Ràdio Pista, encara adolescent: són temps en què les ràdios municipals fan escola i allà se li desperta la fam de periodisme. Es llicencia en filosofia i lletres i fa els primers passos com a professional a la secció de Societat del diari Avui. Es converteix aviat en el cap d’aquesta àrea, que revoluciona amb els plantejaments imaginatius dels seus reportatges. És en aquella redacció on coneix qui serà la seva dona, i mare dels seus quatre fills, la també periodista Eva Piquer.



L’agilitat és la seva divisa. N’és un exemple l’aventura menor –pel que fa a durada– però major –pel que fa a la transcendència– del Diari de la Pau. Amb un grup de periodistes, va editar aquest rotatiu l’any 1991, mentre va durar la Guerra del Golf, com a manera per protestar per com la gran premsa silenciava les crítiques al conflicte. Va ser una idea pensada i executada en una setmana. Una bogeria, en definitiva, però que es va convertir en èxit gràcies al seu olfacte i sentit de l’oportunitat. Capdevila recordaria sovint als seus companys de professió que els periodistes escrivim per ser llegits, així que la comercialitat no és per se cap deshonor, al contrari.



Capdevila i Piquer marxen a Nova York entre el 1992 i el 1994, en una aventura que té molt de viatge iniciàtic i eixamplament d’horitzons. Des d’un petit pis de Manhattan elaboren mil i una històries sobre el que es cou a la capital cultural d’Amèrica. Ella, enviant cròniques a l’Avui. Ell, escrivint per a revistes i mitjans esportius, mentre redacta també el llibre Nova York a la catalana, en el qual recopila tot de vincles de la ciutat amb el seu país, al llarg dels últims cent cinquanta anys.



De Nova York a Barcelona

dissabte, 18 d’abril de 2015

El Bestiari del Procés : Operació Gihad (I): ells també preparen la DUI

Dissabte, 18 d'abril de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  : Podem avantposar totes les alternatives de diàleg i negociació que vulgueu, em sembla bé, mentre no siguin excuses per allargar-ho més. Però a hores d’ara, tant ells com nosaltres sabem que l’única sortida a aquesta situació és una actuació unilateral. Que el control del territori i els recursos per part del Govern de Catalunya demostri que la sobirania, aquí, ja, només l’exercim nosaltres. Ells ja treballen en la prevenció d’aquest escenari i per això preparen arguments per suspendre l’autonomia i prendre el control dels Mossos d’Esquadra. I les suposades “connexions” entre el gihadisme i el sobiranisme en poden ser un que els ajudi a vendre la moto al món. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.






Cantona, Éric (exjugador francès).
L’Eric de Can Rauric.
La setmana començava amb una bona plantofada a Espanya: un descendent de l’exili republicà (de família encara arrelada a Martorell) argumentava ben clar davant del món que els èxits de la seva “selección” són en realitat de la nostra selecció. La que ens segresten a cada competició per reafirmar-se ells i negar-nos a nosaltres. La setmana ha donat, a més, per tastar com l’agressió de les institucions espanyoles contra els catalans no coneix treva: des dels dos joves aficionats del Joventut multats amb un total de 7.000 euros per mostrar una estelada i cridar independència a Saragossa, a l’eloqüent vídeo de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes (no us el perdeu) que detalla els costos que suposa per a les entitats esportives catalanes el tracte d’espoli planificat rebut de la nova legislació espanyola.

Capdevila, Carles(director del diari ARA).
Sempre es possible caure més baix.

divendres, 22 de novembre de 2013

Premi Nacional per a "tots els que són de l'ARA"

Carles Capdevila reclama "plantar cara a l'immobilisme" 


Premi Nacional per a "tots els que són de l'ARA"
"És el premi més important que ha rebut l'ARA, i ens arriba just set dies abans del tercer aniversari", destacava ahir el director del diari, Carles Capdevila, instants després de rebre de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, el Premi Nacional de comunicació en la categoria de mitjans d'arrel digital, que havia estat atorgat a l'Ara.cat i que ell va dedicar "a tots els que són de l'ARA". "Molts lectors ens van dir que era merescut, i aquest és el millor adjectiu que es pot posar al costat de premi . Potser jo hauria de dir que no ho és, però crec que sí. És merescudíssim", va exclamar Capdevila, i va afegir que "la redacció de l'ARA se l'ha guanyat", perquè a més de ser "la més integrada d'Europa" és també "la més entusiasta, la més compromesa i la més implicada". En aquest sentit, el director va destacar especialment la tasca de la cap de l'edició digital de l'ARA, Sílvia Barroso, que "s'assegura en cos i ànima que no ens desintegrem". 

Capdevila va explicar que la redacció va rebre l'anunci del premi "amb eufòria, però no amb eufòria moderada, sinó amb eufòria eufòrica", i va recordar que una redacció integrada vol dir que fa "web i paper alhora", la qual cosa implica "aprendre el doble que els altres" però també "pringar el doble". "Com diria Pep Guardiola, ens aixequem ben d'hora ben d'hora, i marxem ben tard ben tard", va ironitzar. Per això, encara que els tres anys que l'ARA celebrarà dijous vinent no són una xifra rodona, va dir: "Per a nosaltres han estat com deu anys". I va bromejar, dirigint-se a Mas -que va guanyar les eleccions per primera vegada el mateix dia que naixia l'ARA-: "Potser per a vostè també han estat com deu anys. De fet, part del mèrit és seu". 

En opinió de Capdevila, aquest és "el moment d'innovar". "Cal ser valent, agosarat, tenir ganes de canviar, ser optimista, positiu i plantar cara a l'immobilisme", va reclamar, i va advertir que "quan tantes coses van malament, el que és arriscat és no moure's". "La gent que intenta que no passin coses és un bon estímul. Hi ha moments de desànim en què penses deixar-ho, però després penses l'alegria que tindrien alguns i decideixes continuar", va afegir. 

Capdevila també va aprofitar l'ocasió per "reivindicar el periodisme", i va presentar l'ARA com un mitjà "optimista, compromès i que defensa l'essència del periodisme, que és la independència". A més, va subratllar la necessitat de "posar el ciutadà, el lector, al centre". "Som en un món horitzontal", va afirmar. "Si no tenim la gent al costat" el periodisme "no té sentit". 

Per acabar, Capdevila va assenyalar que "un premi compromet molt, però un premi merescut compromet més", i que d'aquesta manera l'ARA "renova el compromís de fer bon periodisme i d'ajudar a construir el món que ve". 

Mitjans amb sentit de país