La fiscalia de Barcelona demana d’investigar Trias pel pagament del lloguer del Banc Expropiat

PAÍS

El govern municipal de CiU pagava 5.500 euros mensuals del local ocupat.

 

Per: Redacció 

26.05.2016  15:39

La Fiscalia de Barcelona ha obert diligències d’investigació contra l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias per un possible delicte de malversació de fons públics en conèixer, a través dels mitjans de comunicació, que durant un any l’ajuntament va pagar el lloguer de l’anomenat Banc Expropiat del barri de Gràcia, mentre estava ocupat. Així, el consistori va subscriure a finals del 2014 un contracte de lloguer amb l’empresa propietària, Antartic Vintage, de Manuel Bravo Solano, i li va pagar 65.500 euros per un any de lloguer, per tal d’evitar el desallotjament dels ocupes que s’havien establert a l’antiga sucursal de CatalunyaCaixa el 2011.

L'alcalde convergent de Tortosa votarà mantenir el monument franquista

MEMÒRIA HISTÒRICA

Sis dels vuit regidors de CiU aposten per la mateixa opció

La consulta se celebrarà aquest dissabte entre les 9 del matí i les 8 del vespre

Un centenar de persones rebutgen la consulta popular sobre el monument franquista a Tortosa

Redacció, Tortosa | 24/05/2016 a les 14:13h

Ferran Bel durant l'entrevista amb l'aguaita.cat. Foto: S.C.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha anunciat que votarà per mantenir i reinterpretar i contextualitzar el monument franquista en la consulta que se celebrarà aquest dissabte. Bel ho afirmat avui al matí i, a més, també ha anunciat el posicionament de la resta de regidors de CiU. Així, a més d'ell, 5 edils més votaran per mantenir-lo, mentre que els altres dos optaran per la retirada i la posterior museïtzació.

Bel ha subratllat que més enllà del seu posicionament, el Govern municipal treballarà per materialitzar "al més aviat possible" el resultat de la consulta. Tanmateix, ha advertit que no serà "de

Barcelona aprova que l’Ajuntament obeeixi la Llei de pobresa energètica

Per: ACN
 

29.04.2016  18:08

PAÍS

La proposta ha tirat endavant amb el suport de BComú, CiU, ERC i la CUP i amb els vots en contra de C's, PSC i PP.

El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposició d’ERC que insta el consistori a obeir la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, hores abans del possible recurs del govern espanyol davant el TC.

El text ha tingut el suport, a més dels republicans, de BComú, CiU i CUP, mentre que PPC i C’s l’han

CiU i PSC segellen un pacte a Girona però es donen llibertat en tema sobiranista

Girona - 8 març 2016 19.09 h 

Marta Madrenas, que substituirà al capdavant de l'Ajuntament Albert Ballesta, reivindica el sobiranisme del seu partit

La portaveu del PSC, Silvia Paneque, exercirà de primera tinent d'alcalde.

Marta Madrenas, futura alcaldessa de Girona, i Silvia Paneque, portaveu del PSC Foto: QUIM PUIG.

EFE - Girona

 

CiU i PSC han anunciat aquest dimarts un pacte de govern a l'Ajuntament de Girona fonamentat en la llibertat que s'atorguen les dues formacions per posicionar-se en el sentit que creguin convenient en temes relacionats amb el procés sobiranista. El posicionament separatista del primer d'aquests partits va impedir anteriorment un acord amb Ciutadans i la solució ha passat ara amb els socialistes per limitar la confluència als assumptes de ciutat.

La futura alcaldessa gironina, Marta Madrenas, que substituirà al capdavant del consistori Albert Ballesta, qui ha anunciat la seva dimissió, ha comparegut al costat de la portaveu del PSC, Silvia Paneque, que exercirà a partir d'ara de primera tinent d'alcalde. “En els pactes que superin l'àmbit municipal hi haurà llibertat”, ha assenyalat Madrenas, que ha reivindicat el sobiranisme del seu partit i ha puntualitzat que continuarà “exactament en la mateixa línia”.

La substituta d'Albert Ballesta ha confirmat que l'anterior alcalde de Girona i actual president de la

Vicent Partal : Fer el ridícul, a Girona

Per: Vicent Partal

Divendres  26.02.2016  02:00

OPINIÓ

«Que ERC és incoherent, i ara reclama coses contràries a les que va votar fa poques setmanes, és cert. Però hi ha incoherència més greu que la d'un batlle independentista que no té cap mirament a intentar fer aprovar el cartipàs i el seu sou amb el suport de Ciutadans i el PP? Incomprensible» 

matge d'arxiu d'Albert Ballesta.

El ple de l’ajuntament de Girona va tombar ahir la proposta de reforma del cartipàs que CiU volia aprovar amb el polèmic suport de Ciutadans i el PP.

D’ençà que Carles Puigdemont va ser rellevat al capdavant del consistori, tot el que hi ha passat és un despropòsit monumental, que ahir es va agreujar encara més. I la veritat és que, veient que l’entesa a Girona és tan difícil i que la situació és tan excepcional, no s’entén que Puigdemont i Junqueras no hagen posat fil a l’agulla per a resoldre-la. Per a resoldre un conflicte originat, en definitiva, pel pas que féu Puigdemont d’acceptar la presidència de la Generalitat i que ara ja comença a enverinar la relació entre tots dos partits.

A part de projectar una ombra clara de dubte sobre la consciència de l’excepcionalitat del moment polític que vivim. Que en una ciutat tan important com Girona CiU (allí encara ho és) i ERC no

CiU i ERC es tiren els plats pel cap a Girona

Divendres  26.02.2016  02:00

PAÍS

Albert Ballesta no pot canviar el cartipàs ni mantenir el polèmic acord amb Ciutadans i PP.

L'equip de govern s'ha queda sol votant a favor del sou del batlle de Girona

Ahir a la tarda l’Ajuntament de Girona va fer el plenari amb més expectació mediàtica des de fa temps. Hi havia en joc el nou cartipàs que assigna les responsabilitats dins el consistori i que inclou el sou del batlle, Albert Ballesta, de CiU. L’oposició, encapçalada per ERC i CUP, va tombar la proposta, que havia aixecat una notable polseguera perquè es preveia d’aprovar-la gràcies a una aliança de CiU amb PP i Ciutadans. Hores abans, Ciutadans se’n va despenjar i el resultat de tot plegat és que, ara per ara, Girona té un batlle sense sou i sembla una ciutat ingovernable, una imatge que preocupa molt, no tan solament Convergència.

D’ençà que Artur Mas va oferir la presidència de la Generalitat al batlle anterior de la ciutat, Carles Puigdemont, la situació de l’ajuntament gironí ha estat una font de conflictes constant. El consistori és format per 10 regidors de Convergència i Unió, 4 d’Esquerra Republicana, 4 de la CUP, 4 del PSC, 2 de Ciutadans i 1 del PP. Hi ha, doncs, majoria sobiranista de sobres. Convergència i Esquerra junts tindrien catorze regidors, i només els en mancaria un per a la majoria absoluta. Però ja n’hi hauria prou, tenint en compte que per tombar-los la CUP s’hauria d’aliar amb PSC, Ciutadans i PP, fet gairebé inimaginable. Afegim-hi encara que la CUP reforçaria la majoria en les qüestions d’avanç nacional clar.

Relacions cada vegada més tenses

El ple de Girona tomba la proposta de cartipàs de govern i l’augment del sou de Ballesta

Dijous  25.02.2016  17:57

PAÍS

Ciutadans s'ha despenjat de l'acord amb CiU i PP a última hora · CUP i ERC, els més crítics amb l'actuació del nou batlle.

El ple de l’Ajuntament de Girona ha tombat la proposta de cartipàs municipal i de l’augment de sou del batlle, Albert Ballesta, amb els vots en contra d’ERC, CUP i PSC (amb quatre regidors cadascun).

El grup del govern, CiU, ha votat a favor dels canvis. PP i Ciutadans, amb un i dos regidors respectivament, s’han abstingut en la qüestió de l’increment del sou de Ballesta. Els populars han votat a favor del nou cartipàs i Ciutadans hi han votat en contra.

CiU de Girona pacta amb PP i C's el cartipàs i el sou de l'alcalde

Redacció | 24/02/2016 a les 17:58h

GIRONA

L'acord inclou un salari de 73.000 euros per l'alcalde, 2.000 menys que la proposta inicial

ERC exigia una rebaixa major

CiU de Girona enllesteix un pacte pel cartipàs amb el PP i Ciutadans

Albert Ballesta, el dia que va prometre el càrrec com a alcalde. Foto: ACN

CiU de Girona ha tancat definitivament aquest dimecres un pacte amb C's i el P per tirar  per tirar endavant el cartipàs i els càrrecs de confiança del nou alcalde Albert Ballesta. L'acord, que ja es donava per fet a primera hora, inclou una lleugera rebaixa del sou del batlle. Inicialment es proposava un salari d'uns 75.000 euros que ara passaria a ser de 73.000, el mateix que tenia el gerent.

El pacte per aprovar el cartipàs –després que el ple previst per divendres passat s'hagués de suspendre per manca de suports- incorpora diverses reivindicacions dels dos partits unionistes com la

La Guàrdia Civil registra l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès pel cas del 3%

Redacció | 19/01/2016 a les 16:07h

CORRUPCIÓ

L'equip de govern actual liderat per Junts per Sant Quirze ha mostrat la "total disponibilitat" a col·laborar amb la justícia

Les adjudicacions les va fer l'empresa municipal COMU en la construcció d'habitatge públic municipal durant el 2012, sota el govern de CiU

L'expresident d'Òmnium nega que l'entitat hagi rebut «donacions il·legals»

Ajuntament Sant Quirze del Vallès

Agents de la Guàrdia Civil han entrat a primera hora d'aquest matí a l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès per buscar informació en el marc de la investigació relacionada amb les adjudicacions d'obres a l'empresa Teyco. Així ho ha confirmat l'alcaldessa, Elisabeth Oliveras (Junts per Sant Quirze) a través d'un comunicat a la premsa.

Les adjudicacions les va fer l'empresa municipal COMU en el marc de la construcció d'habitatge públic municipal durant el 2012, sota el govern de CiU. L'equip de govern actual s'ha mostrat "especialment preocupat" en veure com l'Ajuntament "es pot veure afectat en investigacions judicials de les quals es pot desprendre que diners públics del municipi han estat utilitzats amb finalitats il·lícites".

El comportament irresponsable de Convergència. Per Andreu Pujol

Andreu Pujol 24.12.2015 11.00 h 

Andreu Pujol

Normalment, les eleccions europees són considerades, tant pels partits polítics com pels electors, de baixa intensitat. Això es tradueix en uns índex de participació més baixos dels habituals i en uns candidats –no sempre- que s’envien cap a una jubilació plàcida. Pensem en Vidal-Quadras o Josep Borrell, per exemple.

En canvi, les eleccions europees del 2014 van resultar ser reveladores pel que fa a la tendència de la política catalana. Per primer cop des dels temps de la 2a República, ERC guanyava unes eleccions a Catalunya. La formació independentista obtenia el 23,67% dels vots, per davant de la federació CiU, que n’obtenia el 21,9%.

És cert que just després de les eleccions del 2012 ja es va viure el primer atac de pànic a Còrsega que va desencadenar el primer “pressing ERC”, completament desmesurat, exigint l’entrada dels republicans a govern. Però amb les europees les alarmes es van disparar i el comportament convergent va començar resultar estrambòtic del tot. No podia ser que hi hagués “sorpasso”, era inadmissible.

D’aleshores ençà, Convergència s’ha centrat molt més en intentar contenir la voluntat democràtica dels catalans que a posar-se al servei de l’independentisme i mirar d’eixamplar-ne la base. Bona part de culpa de la situació de bloqueig actual es deu a aquest fet i ho voldria explicar en uns pocs apunts:

Crits de ‘botifler’ i ‘traïdor’ contra Espadaler davant el TSJC

Per: ACN

Dimarts  13.10.2015  11:14

 PAÍS

El dirigent d'Unió ha negat sentir-se 'impressionat' o 'marginat' en escoltar la reacció del mig miler de persones que donen suport als imputats pel 9-N.

 

El president del consell nacional d’UDC, Ramon Espadaler, ha estat escridassat pel mig miler de persones que es concentren davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en suport als encausats pel 9-N. S’han sentit crits de ‘botifler’ i ‘fora, traïdor’, que Espadaler ha encaixat dient que no se sentia ni marginat ni impressionat.

El líder d’Unió ha volgut donar suport presencialment tant a la consellera Rigau, com a la vice-presidenta Ortega i al president Mas, perquè –ha dit– no havien fet res més sinó posar urnes. I ha afegit que els problemes polítics havien de tenir solucions polítiques i no pas jurídiques.

Les quatre diputacions de Catalunya ja formen part de l’AMI

Per: ACN

Divendres  2.10.2015  13:59

PAÍS

L'última en adherir-s'hi ha estat avui la de Tarragona, amb els vots a favor de CiU, ERC i la CUP.

 

 

La Diputació de Tarragona ha aprovat, en el ple celebrat aquest divendres, adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). La votació s’ha fet de manera individual i els grups han donat llibertat de vot. Així, la proposta ha tirat endavant gràcies al suport de vuit diputats de CiU -inclosos els dos d’UDC-, set d’ERC i un de la CUP. 

Dos diputats de CDC, Josep Poblet -president de la Diputació i alcalde de Vila-seca- i Pere Granados -alcalde de Salou-, s’han abstingut (tal com van fer també quan la moció es va debatre als seus ajuntaments). PSC, PP i C’s hi han votat en contra. 

D’aquesta manera, la de Tarragona es converteix en la darrera diputació catalana que s’adhereix a l’entitat.

Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/les-quatre-diputacions-de-catalunya-ja-formen-part-de-lami/

Barcelona avança en la 'desborbonització' dels carrers

MARIA ORTEGA Barcelona Actualitzada el 21/09/2015 14:15

Barcelona en Comú, CiU, ERC i la CUP han votat aquest dilluns a favor de revisar el nom de carrers de Barcelona com el passeig Joan de Borbó. La proposició presentada per ERC, que s'encamina a revisar la simbologia monàrquica, ha quedat aprovada amb l'abstenció de PSC i els vots en contra de C's i PP. 

D'aquesta manera, la ciutat engega el procés per revisar la referència als Borbons en aquells espais on va ser "una imposició de la dictadura franquista" i atenent ara "a l'opinió dels veïns" per decidir si s'escau el canvi en el nomenclàtor.

El Govern espanyol va cedir la base de Morón als EUA a canvi de la declaració d’Obama

Redacció

18 setembre 2015

 

 

 

 

 

 

Les paraules de Barack Obama desitjant una “Espanya forta i unida” en plena campanya electoral catalana tenen moltes interpretacions, però també un preu. Concretament la cessió total de la sobirania sobre la base militar de Morón, a Andalusia, aprovada pel Consell de Ministres el passat 16 de juliol.

El Mundo és qui ha publicat el cost del suport diplomàtic d’Obama a les perspectives electorals del PP a les eleccions autonòmiques catalanes en un reportatge sobre l’esforç internacional del Govern espanyol per aconseguir el suport de potències importants com el Regne Unit, Alemanya o els mateixos EUA. Segons l’article, les declaracions d’Angela Merkel i David Cameron haurien resultat “gratuïtes”, fruit d’un suport esperable entre aliats, que no només comparteixen moltes afinitats com a estats, sinó que fins i tot tenen governs de similar color polític.

No hauria estat aquest, però, el cas dels EUA, a qui se li va concedir, sempre segons El Mundo, “ la signatura, abans de l’estiu, de l’acord Morón 2, sobre l’ús militar nordamericà de la base, i els pactes de seguretat i defensa renovats amb Washington”.

El tema de la base, encara que en el seu moment va passar força desapercebut, no és menor. El Mundo va informar-hi per sobre, dins una peça centrada en l’enviament d’un contingent militar espanyol a la República Centreafricana i explicant només que “s’havia renovat l’acord pel desplegament dels Marines” del EUA a la base andalusa i s’havia incrementat l’autorització per passar dels 500 militars del moment a 850 i, en cas de necessitat, 1.100. Xifres que després encara van créixer fins a 2.200 i 3.000 marines, respectivament.

Altres fonts, però van destacar que l’acord anava més enllà i que suposava la cessió als EUA de la sobirania sobre el 20% de la base –de gran interès estratègic per al país americà- que fins ara encara tenia l’exèrcit espanyol. Així, la base es converteix de facto en territori americà. De fet, va ser necessari modificar el Conveni de Cooperació per a la Defensa entre els dos estats i per això va votar-se al Congrés espanyol al juliol passat, amb els vots a favor de CiU, a més del PP, PSOE i UPyD.

Llavors ningú va vincular les negociacions a la situació a Catalunya, i en el debat parlamentari només va fer-se esment a qüestions de seguretat al Nord d’Àfrica, la millora de la relació amb els EUA i, fins i tot, la creació de llocs de treball a la zona. Només Público va relacionar, a finals de juliol, la invitació d’Obama a Felip VI a la Casa Blanca com una “recompensa” per aquell acord. Una trobada en la qual s’ha acabat donant la famosa declaració del President estatunidenc sobre la unitat d’Espanya.


Enllaç noticia :

http://www.media.cat/2015/09/18/el-govern-espanyol-va-cedir-la-base-de-moron-als-eua-a-canvi-de-la-declaracio-dobama/ 

Isabel Vallet: “S'ha volgut simplificar el procés en una persona”

Barcelona - 7 setembre 2015 2.00 h

ISABEL VALLET

“No farem la paròdia d'una declaració de sobirania dos si automàticament no va acompanyada que el Parlament declari la seva legalitat com la vigent”

 “ERC ha gestionat l'autonomisme exactament igual com ha fet CiU”.

ANNA BALLBONA

La primera diputada que ha tingut la CUP al Parlament, Isabel Vallet, parla amb contundència i claredat dels postulats del partit. La formació d'esquerra independentista i anticapitalista aspira per al 27-S a un creixement molt destacat.

En acabar la legislatura, els tres diputats de la CUP vau tenir la sensació que la resta de parlamentaris us prenien més seriosament que a l'inici?

Se'ns ha tractat amb certa condescendència, des que vam entrar fins al final. Ara associar la CUP com un projecte subaltern o apèndix d'un altre gran projecte com és Junts pel Sí s'està accentuant més que durant tota la legislatura. Amb nosaltres tres, com amb tothom, s'han reproduït unes lògiques molt patriarcals i jeràrquiques. Jo he fet declaracions i l'endemà han volgut que el David [Fernàndez] o les desmentís o les afirmés, quan la meua val tant com la del David, com la del Quim i com la del militant del nucli de Nou Barris que decideix en la seua assemblea.

Per al 27-S, la CUP va pensar en una llista on no hi hagués Mas o només on no hi hagués polítics?

El TC ja té una nova estructura d’Estat per aturar

26/08/2015

ESTRUCTURES D'ESTAT

La Diputació Permanent valida el decret llei per convertir l'Institut Català de Finances en un banc públic.

Q.S. (Parlament)

Tribunal Constitucional

La Diputació Permanent del Parlament ha validat aquest matí el decret llei per adaptar el marc legislatiu de l'Institut Català de Finances (ICF) a la normativa europea d'entitats financeres i, així, convertir l'entitat pública en un banc amb funcions de banca pública. Un decret que el mateix Govern no amaga que pot ser carnassa de recurs al constitucional.

Mataró es presta a espanyolitzar el cel abans del 27-S

 Dissabte, 8 d'agost de 2015 13:15 h

Les Forces Armades espanyoles s’aboquen a la Festa del Cel de Mataró. Avions caça de l’exercit espanyol sobrevolaran Catalunya una setmana abans de les plebiscitàries del 27-S.

---

La Festa del Cel que organitza l’Ajuntament de Mataró amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, tindrà lloc a Mataró el 19 i 20 de setembre i enguany comptarà amb nombrosa presència d’aeronaus militars espanyoles. Segons publica El Confidencial digital, l’Exèrcit de Terra, el de l’Aire i l’Armada espanyola s’ha bolcat en l’exhibició aèria i han incrementat de forma molt notable la seva presència a l’esdeveniment. Cal preguntar-se sobre la idoneïtat d’un esdeveniment amb forta presència militar espanyola just abans de les eleccions plebiscitàries que a més té lloc a la capital d’una comarca, el Maresme, on partits sobiranistes com ERC i CDC han estat les forces més votades en les eleccions municipals. 

 

Foto: Ministeri de Defensa

 

Un desplegament de l'exèrcit sense precedents

Segons el digital, els organitzadors asseguren que la presencia confirmada dels avions militares espanyols fa que el programa d’aquest any sigui el millor dels últims deu anys. Enguany hi participaran dos dels caces més potents de les Forces Armades espanyoles, un Eurofighter i un F-18.

A més a més, dos helicòpters de l’exèrcit de Terra: la nau d’atac Eurocopter Tigre, i una de transport de càrrega pesada, el Boeing Chinook. L’Armada enviarà un avió a reacció, el  Harrier AV-8B.
El desplegament d’aquest 2015 contrasta amb l’escarransida participació d’aeronaus de l’exercit espanyol  de l’any passat - la Patrulla Aspa i un Eurocopter-, que es va justificar per les retallades en combustible.

El festival que tradicionalment se celebrava el 27 i 28 de setembre s’ha avançat per no coincidir amb la jornada electoral perquè requereix d’un dispositiu de seguretat i emergències important que el fa incompatible amb una jornada electoral.

Un motiu més per aturar la Festa del Cel

La revolució espanyola, un miratge que s’esvaeix, segons el CIS

Dimecres, 5 d'agost de 2015 16:30 h

PP i PSOE pugen, mentre que Podemos i Ciudadanos punxen, però dos terços de ciutadans votaran partits antisobiranistes en les generals

---

El baròmetre del CIS de juliol, publicat avui, augmenta expectatives electorals respecte fa tres mesos tant pel PP com al PSOE per les eleccions generals. Els populars s’enfilarien tres punts fins al 28,2% de vots, mentre que els socialistes escalarien mig punt fins al 24,9%. El bipartidisme es torna a fer fort en detriment dels ‘revolucionaris’ Podemos i Ciudadanos, que amb el 15,7% i l’11,1% respectivament experimenten baixades respecte a l’abril. El canvi a Espanya és cada vegada més irreal. 

PP i PSOE tornen a sumar més del 50% en estimació de vot

A més, el baròmetre també reflecteix que la suma dels partits més contundents a l’hora de dir ‘no’ a cap proposta sobiranista provinent de Catalunya es consolida. De fet, segons l’enquesta, gairebé dos terços dels ciutadans espanyols (65,5%) votaran PP, PSOE, Ciudadanos o UPyD als comicis espanyols, que se celebraran abans de finals d’any. Una xifra gairebé idèntica a la de fa tres mesos (65,6%), tot i que ara amb més pes per PP i PSOE. Junts tornen a superar el 50% d’estimació de vot (53,1%).

Els discurs de PSC i Catalunya Sí que es Pot, lluny de la realitat

Junqueras: "Hi ha un preacord susceptible de ser aprovat pels òrgans dels partits"

Dimarts, 14 de juliol de 2015 18:10 h

CDC proposarà el 58% dels polítics i ERC el 42% i consensuaran un independent per encapçalar la llista. Els membres de la societat civil seran consensuats per les entitats.

La reunió del president de la Generalitat, Artur Mas, amb representants de CDC, ERC, MES i DC i de les entitats civils (ANC, Òmnium i AMI) s'ha allargat només una hora. L'objectiu era traslladar el preacord al què han arribat aquesta mitjanit CDC i ERC per presentar -se en una llista conjunta amb representants de la societat civil. 

Junqueras, en sortir del Palau de la Generalitat, ha dit que "Hi ha un preacord susceptible de ser aprovat pels òrgans dels partits" i s'explicarà públicament tan bon punt el preacord sigui ratificat.

Segons informa l’ACN de fonts properes a les negociacions, el pacte pel 27-S al qual van arribar aquest dilluns a la nit CDC i ERC preveu que Convergència proposi el 58% dels polítics que integraran la llista conjunta i reserva per als republicans el 42% dels nomenaments. 

CDC recol·loca a la Generalitat una dotzena de càrrecs víctimes de les eleccions municipals

• Marc Font
• dilluns, 13 juliol 2015

La formació aprofita que la ruptura amb UDC ha provocat la dimissió o l'acomiadament del Govern d'una cinquantena de dirigents democratacristians.

Fotografia del president amb els nous consellers. Foto: Gencat.cat

Convergència ha recol·locat a la Generalitat una dotzena de regidors i d’alts càrrecs que van perdre la feina després de la caiguda de CiU en les eleccions municipals del 24 de maig. La dimissió o l’acomiadament d’alts càrrecs d’Unió, arran de la ruptura de CiU, ha servit per recuperar ara quadres convergents damnificats pels canvis polítics als ajuntaments. En els comicis locals, encara amb la sigla de CiU, la formació va perdre 110.000 vots —es va quedar en 668.000—, més de 500 regidors i 90 alcaldies. La pèrdua més notable va ser, sens dubte, l’alcaldia de Barcelona, ara en mans del govern de Barcelona en Comú, encapçalat per Ada Colau. I és precisament de la capital catalana d’on provenen bona part dels recol·locats per CDC.

La primera conseqüència visible de la fi de CiU va ser el nomenament de tres dirigents de CDC per rellevar els consellers dimissionaris d’UDC. Així, Jordi Jané va substituir Ramon Espadaler al capdavant d’Interior; Meritxell Borràs assumia Governació, fins aleshores en mans de la vicepresidenta Joana Ortega, i Jordi Ciuraneta passava a encapçalar el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que en els darrers anys havia tingut Josep Maria Pelegrí com a conseller. A més a més, la consellera de Benestar, Neus Munté, va ser ascendida a vicepresidenta, per acabar d’assumir les tasques de Joana Ortega.

Repassem, però, el cas dels 12 alts càrrecs convergents recol·locats amb certa discreció aprofitant la renúncia, la dimissió o l’acomiadament d’alts càrrecs pertanyents a Unió Democràtica de Catalunya.

Joan Delort