Mas: "Es va voler que el referèndum de l'1-O fos jurídicament vinculant, però no es va aconseguir"

JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 27 de febrer de 2019

"Desprès de moltes converses i idees, Carles Puigdemont, va arribar a la conclusió que era bo que hi hagués una segona consulta i un referèndum a Catalunya sobre el mateix que la del 2014 quan jo era president de la Generalitat". Artur Mas, el segon testimoni del judici, cridat per Vox, ha explicat els fets i ha seguit el fil dels acusats posant per davant de tot sempre el diàleg.



Ha explicat que mai es va oposar al referèndum però que va alerta que no es perdés mai "la capacitat d'iniciativa institucional en un marc legal que la Generalitat pogués controlar. En el fons estava dient no abandoneu mai la possibilitat de convocar unes eleccions al Parlament perquè allà és on el Govern de la Generalitat té la capacitat de control de la situació" i ha concretat que en el terreny de les consultes "es perd el control".



"El diàleg com cabdal per poder identificar solucions davant una realitat social i política", aquest era el camí que es va encetar des de la Generalitat, ja amb Artur Mas com a president. Així ho ha explicat Mas, el segon testimoni del judici al procés citat per Vox.



Vam intentar mantenir sempre viu el fil del diàleg i identificar possibles solucions a una realitat política que estava plasmada al parlament Català amb amplies majories" ha insistit.



"Sempre vaig escoltar d'acordar els termes del referèndum amb el govern espanyol", ha exposat. "Puigdemont visitava Rajoy i li oferia pactar la data, la pregunta i les condicions anteriors i posteriors al referèndum", ha dit Mas a preguntes de la Fiscalia.



Mas ha negat la unilateralitat. "no s'ha de descartar al 100% perquè perdríem capacitat de negociació però mai és ni la primera, ni la segona, ni la tercera opció de la part sobiranista catalana. Sempre és buscar l'acord amb les autoritats de l'Estat", ha concretat el president de la Generalitat.



Artur Mas ha negat que la llei de transitorietat fos una mena de Constitució. I ho ha emmarcat en un espai legal. "Jo com president vaig impulsar normes que es van recorre pel TC i es van suspendre" ha concretat.



I ha conclòs:"Es va voler que el referèndum de l'1-O fos jurídicament vinculant, però no es va aconseguir"

El 9-N

 

"Es va voler que fos vinculant des del punt de vista jurídic però noe es va aconseuir", ha explicat Artur Mas que ha explicat que poc després s'organitzen unes eleccions amb un 75% de participació on es produeix una majoria absoluta a favor de la independència.
Artur Mas ha admès que el 27-O es va fer una proclamació de la indeendència, però també es van fer unes eleccions encara amb més participació.

El veto a Mas al judici

Mas ha hagut d'explicar perquè va plegar. Perquè no va ser president per Junts pel Sí i es va investir finalment Carles Puigdemont. I la versió quatre anys després és: "Vaig marxar perquè vaig voler".

rtur Mas, però, li ha tornat la pilota a la CUP explicant que va incomplir els seus compromisos i que al no aprovar els pressupostos es va haver de convocar la qüestió de confiança que va originar el "referèndum o referèndum".

D'investigat a testimoni

 

La Fiscalia ha encarat l'interrogatori de Mas com si fos un investigat, el que ha provocat que Marina Roig hagi intervingut per aturar el setge.



El fiscal Javier Zaragoza, que és qui ha interrogat Mas, és un dels fiscals més durs en la seva lluita contra l'independentisme, cosa que va provocar que la CUP en demanés la reprovació al Parlament Artur Mas, ha ratificat la declaració que va fer com a processat davant el jutge instructor Pablo Llarena ara fa just un any.



Vox li ha preguntat al president si l'any 2015 va crear "una comissió restringida". Mas ha apuntat que es va crear un consell assessor per a la transició nacional el 2013 i estava format persones "que aportaven un criteri, una experiència un coneixement, un talent específic sobre el que és pretenia, que era identificar escenaris possibles, mai segura, però si possibles" sobre el dret a decidir.



Mas ha recordat que el 80% dels catalans estava a favor del dret a decidir.



Mas ha començat exposant: "He estat processat. Condemnat per desobediència, com vostès saben. El Suprem va tenir l'última paraula. Estic inhabilitat fins el febrer de l'any 2020".









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/judici-proces-testimonis-artur-mas_359286_102.html 

El govern de Pedro Sánchez porta al TC la moció del parlament sobre els objectius del 9-N

PAÍS - PRINCIPAT

Aquesta decisió arriba tres dies abans de la reunió entre el president espanyol i el president català, Quim Torra.

 Per: Redacció

06.07.2018  13:33

El govern espanyol de Pedro Sánchez portarà al Tribunal Constitucional la moció aprovada ahir al Parlament per la CUP, Junts per Catalunya i ERC que reafirmen els objectius polítics de la declaració del 9-N. El text també insta el govern català a presentar, en noranta dies, l’estat i el pla d’execució de totes les mesures suspeses pel TC, i a fer-ho en un termini de sis mesos en el cas de les normes anul·lades.



El govern català justament ha avisat avui que si l’executiu espanyol portava al TC la moció, es constatarà que no hi ha ‘gaire diferència’ entre els governs de Pedro Sánchez i de Mariano Rajoy. Així s’ha expressat la portaveu i consellera de Presidència, Elsa Artadi, en una conferència de premsa al Palau de la Generalitat posterior a la reunió entre el president, Quim Torra, i el coordinador federal d’IU, Alberto Garzón. A més, Artadi ha sentenciat que ‘no hauria de sorprendre ningú’ que l’objectiu polític dels partits independentistes sigui assolir la independència.





La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, ha argumentat la decisió assegurant que ‘el govern d’Espanya representa l’estat, la moció del Parlament de Catalunya vulnera les sentències del Tribunal Constitucional.’ En aquest sentit, ha dit que el dret de l’autodeterminació ‘no té recorregut’ per al Principat. Preguntada sobre si el recurs pot afectar la reunió entre Torra i Sánchez, la portaveu s’ha mostrat optimista i ha afirmat que sortirà bé.



Al TC, 24 hores després

JxCat, ERC i la CUP salven la unitat independentista

PAÍS - PRINCIPAT

El parlament aprovarà demà de reiterar els objectius polítics de la resolució del 9-N.

Per: Odei A.-Etxearte 

04.07.2018  18:56

JxCat, ERC i la CUP ratificaran demà els ‘objectius polítics’ de la resolució del 9-N, anul·lada pel Tribunal Constitucional espanyol (TC) i que declarava ‘solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república’. Consideren, a més, que aquests objectius són legitimats pel primer d’octubre i el 21-D. També reiteraran la ‘ferma voluntat’ de dur a terme les actuacions aprovades pel parlament ‘per a assolir i culminar democràticament la independència’. Els tres grups han registrat aquesta tarda a la cambra una transacció al text original de la CUP. El text, a més, insta el govern a ‘fer efectius’ els articles suspesos pel TC de tretze lleis i un decret. Hi inclouen la darrera reforma de la llei de la presidència, com pretenien JxCat i ERC en les esmenes que havien presentat, però no la llei de transitorietat jurídica, exclosa de bon començament. La mesa de la cambra va tramitar la proposta tot i l’oposició reiterada de Cs, el PSC i el PP.



La resolució del 9-N consta en nombroses interlocutòries del Tribunal Suprem com a argument

El Tribunal de Comptes obre una investigació perquè Mas, Ortega i Rigau paguin el cost del 9-N

PAÍS - PRINCIPAT

La decisió arriba poques setmanes després que la fiscalia demanés una investigació per escatir les responsabilitats en la despesa de prop de cinc milions d'euros del 9-N.

Per: Redacció 

19.07.2017  14:32

El Tribunal de Comptes espanyol ha decidit obrir una investigació sobre la possibilitat que es produís malversació de cinc milions cent vint-i-vuit mil euros durant el procés participatiu del 9-N. Així doncs, s’obre d’aquesta manera la possibilitat que es demani a Artur Mas, Joana Ortega i Irena Rigau de pagar de la seva butxaca aquesta quantitat. Durant els propers cinc dies els acusat poden presentar un recurs a la decisió del tribunal.



La investigació de la possible malversació arriba poques setmanes després que la fiscalia presentés un informe al Tribunal de Comptes espanyol demanant-ho.



Segons la fiscalia l’objectiu de la investigació contra l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers

La Fiscalia demana al Suprem que no admeti el recurs de Mas, Ortega i Rigau

JUDICI AL 9-N

El fiscal del 9-N rebutja els arguments de les defenses i assegura que el recurs no té base

Redacció | 28/06/2017 a les 14:55h

Irene Rigau, Joana Ortega i Artur Mas, entrant al TSJC. Foto: Adrià Costa

La Fiscalia ha presentat aquest dimecres davant del Tribunal Suprem un escrit on demana a la Sala Segona que no admeti el recurs que l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau van presentar contra la sentència del 9-N del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC). 

Al seu escrit, on també s’oposa a la celebració d’una vista oral, el fiscal argumenta que el recurs no té “fonaments” perquè bona part de les qüestions van ser resoltes durant el judici –i posterior condemna- a l’exconseller Francesc Homs, i nega que s’hagi produït indefensió dels condemnats.

L’escrit de la Fiscalia, de 54 pàgines, rebutja els arguments del recurs d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau negant, entre altres, que el TSJC cometés cap error de procediment en no acceptar com a

El Congrés ja va dir 'no' al dret a decidir el 2014

POLÍTICA - PROCÉS

Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera van presentar la consulta del 9N, i es van endur 299 vots en contra del PP, PSOE, UPyD, Foro Asturias i UPN 

per Europa Press 19/05/2017 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jordi Turull, el 2014 explicant al Congrés la proposta del 9N | Europa Press

 

 

 

 

El Parlament català va portar el 8 d'abril del 2014 una proposició de llei al Congrés per celebrar una consulta sobiranista sobre el futur polític de Catalunya, i va ser rebutjada per 299 vots en contra, 47 a favor i una abstenció. La proposta demanava a l'executiu espanyol transferir a la Generalitat la competència per convocar una consulta d'autodeterminació mitjançant l'article 150.2 de la Constitució, que regula la transferència de competències a les comunitats.

Malgrat el rebuig del Congrés a la proposició de llei, la Generalitat i els partits sobiranistes van insistir en la convocatòria de la consulta, que va acabar celebrant-se el 9 de novembre del mateix any a través d'un procés participatiu en el qual van anar a votar 2.3 milions de persones de persones. Aquest procés participatiu ha causat aquest any la inhabilitació de quatre membres d'aquell Govern:

La Fiscalia demana al Suprem que només investigui Homs pel 9-N

EUROPA PRESS Madrid Actualitzada el 12/05/2016 14:36

El ministeri públic vol que la resta de la investigació per la responsabilitat d'Artur Mas en la consulta sobiranista es faci a Catalunya.

Homs arriba al Palau de Justícia per declarar pel 9-N / PERE TORDERA

La Fiscalia del  Tribunal Suprem ha informat a favor que aquest organisme investigui la participació de l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, en la consulta del 9-N. Creu que l'ara diputat al Congrés podria haver comès un delicte de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.

Però el fiscal demana a l'alt tribunal que només assumeixi aquesta part de la investigació, per la condició d'Homs d'aforat, i deixi la resta de la causa en mans del Tribunal Superior de Justícia de

La Fiscalia investiga el CAC per presumpta prevaricació el 9-N (La Ser,COPE i Onda Cero)

Redacció | 18/04/2016 a les 21:02h

9-N

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya hauria expedientat presumptament tres mitjans de comunicació –Cadena SER, Cope i Onda Cero- que es van negar a emetre publicitat de la consulta.

La Fiscalia de Barcelona investiga el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) per un presumpte delicte de prevaricació per haver expedientat presumptament tres mitjans de comunicació - Cadena SER, Cope i Onda Cero- que es van negar a emetre publicitat de la consulta del 9-N.

La investigació parteix d'una denúncia anònima que va

Help Catalonia! Catalan President summoned by Spanish Court for symbolic vote on independence

a Tuesday, September 29, 2015



Acting Catalan President Artur Mas has been called to declare on the 15th of October* for authorising and co-organising the 9N symbolic referendum on independence that took place in 2014. Catalonia’s Supreme Court (TSJC), which pends from Spanish Administration of Justice, also confirmed the accusation of former Vice-President Joana Ortega and Catalan Minister of Education, Irene Rigau for the same charges. The official prosecution of Artur Mas and 2 other members of the Executive by that time arrives two days after 27-S elections, where pro independence parties won a majority, and takes the current political conflict a level higher.

* It is just the day the 123rd Catalan president was executed by the Spanish government.

Enllaç noticia :



http://www.helpcatalonia.cat/2015/09/help-catalonia-catalan-president.html

Vicent Partal : La pluralitat és riquesa, no conflicte

Per: Vicent Partal

Dimarts  8.09.2015  06:00
OPINIÓ




Després de la publicació de les enquestes sobre el 27-S a dos mitjans unionistes, El Periódico i El Mundo, és fàcil d’observar com ha canviat el missatge sobre les eleccions. Ara els columnistes unionistes de dretes i esquerres –per cert, que cada dia són de més mal distingir–, s’agafen com un ferro roent a la tesi de la divisió i de la barrera per a anar endavant. Si n’ha de ser, de clara, la realitat demoscòpica, que ningú no s’atrevesca a cuinar les enquestes per dir que els del sí perdrem…

Els arguments nous són: primer, que el país és dividit; i segon, que hi ha d’haver un mínim reforçat per a poder dur el procés d’independència endavant. Respondré de primer a la segona qüestió, que és massa fàcil.

El CNI va contractar una empresa d’hackers internacionals per boicotejar el 9N

Dimarts, 7 de juliol de 2015 05:00 h

Hacking Team una de les principals empreses d’espionatge i manipulació a internet va ser contractada per la policia espanyola i el Centre Nacional d’Intel·ligència segons CSOonline.

Segons les dades hackejades l’empresa en qüestió ha emes factures per import d’uns 3,4 milions d’euros al CNI i a la policia de Fernández Díaz, casualitat o no de la vida, a l’entorn del 9N diverses webs oficials relacionades amb la consulta van patir atacs des de servidors repartits per mig món per impedir o dificultar el procés democràtic de la consulta de novembre.

El CNI contracta una empresa d’hackers per boicotejar el procés democràtic català

Les primeres dades recollides per CSOonline són més de 400GB d’informació que s’està analitzant, però entre les primeres dades surten diferents contractacions entre elles la del CNI que la té contractada fins al 2016. 

El TSJC cita a declarar tres testimonis en la causa contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N

03/07/2015

PROCÉS

Dos inspectors i una delegada territorial de Barcelona i Comarques de la Conselleria d'Ensenyament estan cridats el 13 de juliol.

Agències

A.Mas i J.Ortega

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat dos inspectors i una delegada territorial de Barcelona i Comarques de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat perquè declarin com a testimonis per la causa contra el president del Govern, Artur Mas, la ja exvicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, pel procés participatiu del 9-N sobre la independència.

Els testimonis estan citats en principi el dilluns 13 de juliol des de les 16 hores, a falta que les parts confirmin que podran assistir a aquestes declaracions, que la Fiscalia ha demanat juntament amb una sèrie de diligències com la petició d'informació a la Generalitat sobre locals, despeses i gestió del 9-N, segons ha informat aquest divendres el TSJC.

La Generalitat ja ha assegurat que facilitarà al TSJC la informació reclamada. A més, el tribunal va sol·licitar a la Delegació del govern espanyol a Catalunya tota la documentació que posseeixi que estigui relacionada amb la convocatòria, preparació i escrutini sobre la consulta. 

Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/07/el_tsjc_cita_a_declarar_tres_testimonis_en_la_causa_contra_mas_ortega_i_rigau_pel_9-n_110449.php 

 

Mas: 'El caràcter plebiscitari del 27-S queda reforçat per la sentència del TC contra el 9-N'

Dijous  11.06.2015  18:23

El president de la Generalitat ha fet una declaració per explicar que la constitució s'ha convertit en un cul de sac per les aspiracions democràtiques dels catalans.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet una declaració sobre la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que declara inconstitucionals els actes per a preparar el procés de participació ciutadana del 9 de novembre de l'any passat. Mas ha dit que la sentència confirma que 'la constitució espanyola s'ha convertit, al cap de 37 anys de la seva redacció, en un cul de sac per les aspiracions democràtiques d'una part molt significativa del poble de Catalunya'. I ha dit que quedava reforçat el caràcter plebiscitari del 27-S.

El president ha volgut recordar com es va arribar al 9-N: 'Després d'unes eleccions avançades al parlament, el novembre de 2012, amb l'eix central del dret de decidir i el mandat explícit per fer una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Hi va haver un parlament amb dos terços favorables al dret de decidir. També hi va haver un acord sobre la data i la pregunta de la consulta. També vam demanar al congrés espanyol la cessió de la competència per convocar un referèndum. Vam rebre un no rotund. També hi va haver l'aprovació amb majoria molt àmplia de la Llei de consultes. I també vam arribar al 9-N després de les mobilitzacions més grans de la història de Catalunya. També vam rebre el suport de gairebé tots els ajuntaments de Catalunya pocs dies abans del 9-N.'

Camacho no escarmenta

La popular que ja va errar en vaticinar que no hi hauria 9-N, ara insisteix que el 27-S els catalans no aniran a votar

---

Com ja va fer durant els mesos previs a la consulta del 9-N, malgrat errar la previsió, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, augura ara que no hi haurà eleccions el 27-S. Camacho diu estar convençuda que el 27 de setembre els catalans no aniran a votar i que, per tant, es compliran els auguris del PPC. Segons la popular el president Mas "està començant a generar dubtes" sobre la convocatòria electoral perquè "sap" que no tindrà lloc i, a més, creu que en "culparà" a Esquerra.  

 

 

La popular imita Rivera i reclama que Sant Jordi sigui la festa nacional de Catalunya en lloc de l'Onze de Setembre.

Des de l'estand del PPC a Rambla Catalunya, Camacho ha reclamar que Sant Jordi sigui la festa nacional de Catalunya en lloc de l'Onze de Setembre, i ha explicat que el seu partit ho reivindicarà “oficialment” ben aviat, perquè, segons ella, la diada de Sant Jordi és la "veritable" festa dels catalans. 

Es tracta d'una jornada que emana cultura i que representa "els valors" de la societat catalana, com ara la mirada oberta al món, la integració i el respecte.
Camacho es torna socialista i reivindica la rosa

La fiscalia demana ara informació sobre paperetes, locals i web del 9-N

Dimecres  22.04.2015  12:58

També vol que el TC enviï còpia de la causa al TSJC.

 

La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat noves diligències al jutge que instrueix la querella per desobediència contra el president Artur Mas, la vice-presidenta Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau. 

Concretament, demana al Tribunal Superior de Justícia que requereixi a la Generalitat informació relacionada amb el procés participatiu del 9-N i investigui sobre les paperetes, la web i la cessió de locals per tal de determinar el cost i els responsables de la consulta. 

El govern català blinda el 27-S de ciberatacs

07/04/2015

PROCÉS

El Cesicat serà una agència de ciberseguretat governamental amb competències pròpies per evitar ofensives com les del 9-N.

 

Bernat Vilaró

El president del CESICAT, Jordi Puigneró

El govern català s'ha decidit per reforçar el sistema de ciberseguretat a Catalunya. Segons informa avui l'ARA, aquest serà l’objectiu del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), fundació formada per diversos organismes públics sota el paraigua de la conselleria d’Empresa i Ocupació i que es convertirà en una agència de ciberseguretat governamental amb competències pròpies.

La màxima prioritat és preparar un pla per blindar les eleccions plebiscitàries del 27-S de ciberatacs. L’ús de les xarxes és "tan intensiu" que l’actual estructura del Cesicat ja no és l’adequada per garantir la seguretat informàtica de les institucions catalanes, segons ha explicat a l’ARA Jordi Puigneró, president d’aquest organisme [a la foto].

En síntesi, aquesta entitat pretén esdevenir una agència de ciberseguretat equiparable a d’altres d’arreu del món. "No hi ha gaires casos de nacions sense estat que vulguin assumir aquest tipus de competències, però nosaltres volem ser alguna cosa més", ha afirmat Puigneró.

Els atacs del 9-N

Mas torna als EUA després del sabotatge sofert en l'últim viatge

Dilluns  06.04.2015  06:00

El president posposa el viatge a San Francisco per la mort de la germana del governador, però manté la visita a Nova York.

Imatge d'arxiu

El president de la Generalitat, Artur Mas, viatja per tercer cop des que és cap de govern als Estats Units per explicar el procés català i promoure la cooperació entre ambdós països. Un viatge que vistos els precedents preocupa molt als responsables de la política exterior espanyols. Mas, que ha hagut de suspendre la visita a San Francisco per la mort de la germana del governador de l'estat, Jerry Brown, serà de demà a dijous a Nova York; hi pronunciarà una conferència dimecres a la Universitat de Columbia sota el títol 'Catalonia at the Crossroads', que tractarà dels passos que s'estan seguint després del 9-N cap a la independència, passant per les eleccions del 27 de setembre.

El funeral per Cynthia Brown Kelly es farà avui mateix, i per aquest motiu el governador ha anul·lat la seva agenda pública dels propers dies.

El sobiranisme es reactiva

La garrotada contra la llei de consultes i el jutge Vidal fan reviure el procés, que per a alguns sectors estava en hibernació

L'ANC vol tornar a liderar les mobilitzacions.

02/03/15 02:00 - BARCELONA - Marc Bataller

 

“Ens fan un gran favor. Ens estan reactivant el procés.” Un diputat català a Madrid reconeixia divendres, durant la concentració a favor del magistrat Santiago Vidal, que les recents garrotades contra la llei de consultes i el mateix magistrat han despertat de l'endormiscament una bona part de l'independentisme. Les mobilitzacions han tornat a fer acte de presència, igual que la força de l'ANC, que pretén liderar el sobiranisme amb la mirada posada en les municipals, que han de ser la primera volta del 27-S. Els partits, per la seva part, també s'estan posant les piles amb la preparació del full de ruta.

Després del 9-N, el procés va entrar en una fase de letargia amb agres discussions sobre llistes unitàries o paraigües i la necessitat o no que s'avancessin les eleccions. Com reconeixia l'ANC, “la situació el mes de novembre era crítica” fins que Artur Mas i Oriol Junqueras van arribar a una entesa per curar les ferides i convocar els comicis el 27 de setembre. Aquest acord, però, tampoc va servir per acabar de reflotar el vaixell sobiranista, perquè alguns sectors encara recelaven sobre si nacionalistes i republicans serien capaços de refer els ponts, que havien quedat molt tocats. I el protagonisme que ha tornat a adquirir el cas Pujol, amb l'estira-i-arronsa que hi va haver per la compareixença de Mas i la polèmica que va envoltar les declaracions de l'expresident o el seu fill gran, ha posat més bastons a les rodes al procés.

Sortir al carrer

El TSJC desestima els recursos de Mas, Ortega i Rigau i seguirà investigant-los pel 9-N

Desestima, però, ampliar la investigació a dirigents com Núria de Gispert i Ramon Espadaler.

 

ARA Barcelona | Actualitzada el 27/02/2015 13:48

Cua de ciutadans per autoinculpar-se pel 9-N al TSJC / EFE

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit desestimar els recursos presentats pel president de la Generalitat, Artur Mas, i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau contra la decisió d'investigar-los per presumpta desobediència en l'organització del 9-N.

En una interlocutòria notificat avui, el tribunal veu "prematur" que els tres dirigents demanin l'arxiu de la causa i considera "irrellevants" alguns dels seus arguments exculpatoris en considerar que les seves al·legacions sobre el fet que no van desobeir s'han de fer "després de la corresponent instrucció penal".

El govern intensifica la internacionalització del procés

26/02/2015

CONSULTA

Encarrega un informe al CATN que serà enviat a les institucions europees i a la comunitat internacional.

Nerea Rodríguez

Francesc Homs valora la sentència del TC

El portaveu del govern, Francesc Homs, ha valorat avui la sentència del Tribunal Constitucional contra el 9-N, que anul·lava la llei de consultes catalana i el decret de convocatòria signat pel president de la Generalitat, Artur Mas. En roda de premsa, Homs ha anunciat que el govern enviarà a les institucions europees i a la comunitat internacional un informe que està elaborant el Consell Assessor de la Transició Nacional sobre els passos que ha seguit Catalunya per tal de poder exercir el dret a decidir. L’objectiu de fer arribar aquest informe a Europa i al món és també “explicar el sentit de les eleccions del 27-S”.

El també conseller de la presidència ha revelat també que el proper divendres 6 de març està prevista una nova reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, per tal que “es reafirmi en el compromís de la societat catalana vers el dret a decidir”. Homs ha deixat clar, alhora, que “si el marc constitucional i polític espanyol no permet conèixer què opina la ciutadania sobre temes rellevants, vol dir que l’Estat espanyol ofereix una democràcia de baixa qualitat, que és absolutament incompatible amb les exigències d’una societat madura que no es conforma només amb votar cada quatre anys”.