PAÍS - PRINCIPAT
Fa quaranta anys que el periodista Mark Arnold-Forster publicava un article relacionant la demanda espanyola sobre Gibraltar amb Catalunya
03.04.2017 16:07
Ara que la tensió entre el Regne Unit i Espanya ha pujat
arran de la situació en què quedaria Gibraltar després del Brexit, un
lector, David d’Enterria, ha fet arribar a VilaWeb un article
d’ara fa just quaranta anys, publicat al diari The Guardian, titulat:
‘La demanda d’independència dels catalans’. L’autor, el periodista Mark Arnold-Forster,
exposava la incongruència de l’argument espanyol per a recuperar la
sobirania sobre Gibraltar basant-se en una suposada caducitat del Tractat d’Utrecht (1713) i, en canvi, negar la possibilitat d’independència de Catalunya.
En aquest article, publicat el 20 d’abril del 1977,
Arnold-Forster deia: ‘De conformitat amb aquell Tractat, Espanya va
cedir Gibraltar a Gran Bretanya “amb tota mena de drets i per sempre” i
va incorporar Catalunya a Espanya per un període similarment indefinit.
Espanya no pot beneficiar-se per ambdós cantons, argumenten els
catalans. O Gibraltar és espanyol i Catalunya és lliure, o bé Gibraltar
és britànic i Catalunya és espanyola’.
El periodista explicava que el Tractat ‘ja no té validesa
legal i és un anacronisme històric’, segons les
consideracions
d’Espanya. I citava el que deia l’article 10:
‘El rei catòlic per si mateix i pels seus hereus i successors cedeix
per mitjà d’aquest tractat a la corona de la Gran Bretanya la plena i
entera propietat de la ciutat i castell de Gibraltar, juntament amb el
port, defensa i fortaleses que li pertanyen, i en dóna la propietat
absolutament perquè la tingui i en gaudeixi amb enter dret i per
sempre…’
I tot seguit recordava l’article 13,
sobre ‘el cas dels catalans’ ‘Vist que la reina de la Gran Bretanya no
para d’instar amb summa eficàcia perquè tots els habitadors del
Principat de Catalunya, de qualsevol estat i condició que siguin, no
sols aconsegueixin l’oblit enter i perpetu de tot el que hagin executat
durant la guerra i gaudeixin de la possessió íntegra de totes les seves
hisendes i honres, sinó que també conservin il·lesos i intactes els seus
antics privilegis, el rei catòlic, per atenció a sa majestat britànica,
no sols concedeix i confirma a qualssevol habitadors de Catalunya
l’amnistia desitjada juntament amb la plena possessió de tots els seus
béns i honres, sinó que els dóna i concedeix també tots aquells
privilegis que posseeixen i de què gaudeixen, i que d’ara endavant
puguin posseir i gaudir els habitadors de les dues castelles, que de
tots els pobles d’Espanya són els més estimats del rei catòlic.’.
Vist això, el periodista destacava que ‘sense pèrdua de
temps Espanya es va annexionar Catalunya, va aplicar la llei de
Castella, imposà la llengua castellana i va administrar l’indret des de
Madrid’. I que aleshores, si l’argument del govern espanyol per reclamar
Gibraltar era la manca de vigència del Tractat d’Utrecht, ’els catalans
argumenten que si l’article 10 ha perdut efectivitat amb el temps,
aleshores l’article 13 també ha perdut vigència. Així, doncs, Catalunya
hauria de ser lliure, i en canvi pateix actualment una ocupació il·legal
per les forces d’encara un altre Borbó (Felip V era un Borbó i també ho
és Joan Carles)’.
Així va recollir l’Avui aquest article de The Guardian uns dies més tard en la secció de retalls de premsa:
Enllaç article :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada