dilluns, 15 d’agost del 2016

Els almogàvers van derrotar els turcs un dia de la Mare de Déu d'Agost



CULTURA



Les tropes de Roger de Flor van destruir un exèrcit turc molt superior, el 15 d'agost de 1304, al crit, de "desperta ferro".





per Salvador Cot 15/08/2016  
Roger de Flor i els almogàvers són rebuts per l'emperador de Bizanci a Constantinoble | Viquipèdia



"...e los almugauers cridauen: desperta ferres! desperta! E tantost lo magaduch ab la caualleria van ferir els homens a cauall, e en Rochafort e l'almugaueria els homens a peu", explica Ramon Muntaner en la seva Crònica de la Companyia Catalana d'Orient. Era el 15 d'agost de 1304 ("batalla arrengada a alba del dia, que fo lo jorn de madona sancta Maria d'agost") a Kibistra, prop de les muntanyes del Taure, a la península d'Anatòlia. En aquell moment, els almogàvers anaven a la guerra contra els turcs al servei de l'emperador bizantí, Andrònic II Paleòleg, el mateix que l'any següent ordenaria l'assassinat de Roger de Flor a traïció.




Però en aquell moment, el dubte dels 5.000 almogàvers d'infanteria i els 1.700 de cavalleria era si anar al xoc contra una força de 20.000 turcs a peu reforçats per 10.000 més a cavall. La companyia catalana, a més, estava lluny de les seves línies d'aprovisionament i no havia tingut temps de
planificar la batalla després d'una marxa de molts dies. Finalment, Roger de Flor decideix anar a la batalla, conscient que, en qualsevol cas, tenia una difícil escapatòria i amb l'alicient que una victòria liquidaria per molt de temps el perill militar turc i deixaria els almogàvers com a principal força militar de tota la península anatòlica.




Roger de Flor ordena atacar. "E aqui vaerets feyts darmes que james tal cosa no vae nul hom". [Rellegiu la frase, impossible no recordar l'escena final de Blade Runner] "Queus dire? La batalla fo molt fort cruel (...) prengueren tant gran victoria, quels Turchs se venceren: e axi matant e encalsant dura l'encals entro a la nuyt; e la nuyt hach los a tolre l'encals. Empero tota hora hi romangueren dels Turchs de cauall morts mes de sis milia, e daquells dapeu mes de XII milia. E axi aquella nuyt la companya hagren bona nuyt, quels Turchs perderen totes les viandes e els bestiars". Les xifres potser són exagerades, però efectivament els almogàvers van aconseguir destrossar un enemic molt superior en efectius, incrementant així -de forma decisiva- la llegenda que ha arribat fins als nostres dies.




La Companyia Catalana d'Orient és un episodi controvertit en la historiografia catalana. De fet, el record d'aquelles tropes -valentes o cruels, segons la font- ha llegat diverses expressions que encara sobreviuen en el llenguatge popular actual de la zona balcànica i anatòlica. En llengua búlgara, "català" i "fill de català" signifiquen "home malvat, sense ànima, torturador" o la maledicció grega: "Que et vegi sota l'espasa d'un català". En albanès, "català" significa "home dolent i lleig" i s'espanta els nens amb un monstre que arriba del mar, el Katallani.




Tot plegat va impulsar, no sense polèmica, que l'any 2005 l'aleshores conseller -i historiador- Joaquim Nadal visités un dels llocs de destrucció de les tropes catalanes i demanés perdó en termes històrics: "En els fets de guerra el segle XIV fou un segle convuls i inestable a dins i fora de Catalunya, a dins i fora de l’imperi, va passar poc temps perquè els catalans prenguessin consciència de la destrucció feta en la primera dècada del segle XIV". Set segles després, els catalans havien tornat. Ara per finançar la restauració d'un antic monument al mont Athos que havia estat destruït, precisament, per les tropes de Roger de Flor.






Enllaç noticia :

http://elmon.cat/noticia/167387/els-almogavers-van-derrotar-els-turcs-un-dia-de-la-mare-de-deu-dagost