El banc andorrà admet que va filtrar dades dels Pujol per la pressió.
ARA Andorra / Barcelona
 |
| Higini Cierco surt de la sala després de declarar davant la Batlle / B.N. |
Higini Cierco, el màxim accionista de la Banca Privada
d’Andorra (BPA), va declarar ahir com a encausat per un cas relacionat
amb presumpte blanqueig de capitals que implica diversos executius del
banc andorrà. A més de defensar la legalitat de la seva actuació al
capdavant de l’entitat, Cierco va aprofitar la seva declaració davant la
jutge Canòlich Mingorance per denunciar pressions i xantatges de
comandaments policials espanyols perquè filtrés informació sobre els
expresidents Jordi Pujol i Artur Mas, l’actual vicepresident, Oriol
Junqueras, i les seves respectives famílies. Les pressions es van
produir, segons Cierco, uns mesos abans que el govern andorrà
intervingués l’entitat després de rebre un informe dels Estats Units que
assenyalava presumptes il·lícits relacionats amb el crim organitzat.
De fet, Cierco va suggerir que hi ha relació entre l’informe que va
emetre el departament de Delictes Financers del Tresor nord-americà
(FinCEN) i les pressions de l’estat espanyol. Després de la denúncia
dels Estats Units, l’autoritat bancària andorrana va actuar i va vendre
els actius no tòxics al fons nord-americà J.C.Flowers. Segons Cierco, la
policia espanyola li va advertir que si no col·laborava amb ella per
obtenir informació “s’actuaria contra BPA” i si era necessari a través
de
l’“administració americana”. En un comunicat emès després de la
declaració, el grup empresarial Cierco va assegurar que els fets
denunciats s’han d’emmarcar en l’intent de les autoritats espanyoles de
fer públic el patrimoni de l’expresident.
Delicte de revelació de secrets?
Les explicacions de Cierco no van ser ben rebudes per l’advocat del
govern andorrà, Manuel Pujades, que està personat com a acusació
particular en la causa que investiga els suposats delictes de blanqueig
de capital de BPA. En declaracions a l’ARA, Pujades apuntava ahir -sense
entrar en la veracitat de la versió de Circo- que les revelacions
pretenen ser una “cortina de fum” i “enterbolir” el veritable fons del
cas. Va recordar que el patrimoni de la família Pujol no té res a veure
amb la causa que investiga la jutge Mingorance, relacionada amb el
presumpte vincle de l’entitat andorrana amb el crim organitzat. “És
pretensiós pensar que la policia espanyola podia influir en
l’administració americana”, assenyala Pujades.
Cierco
va relatar que la primavera del 2014 va rebre una trucada de l’agregat
d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, que li
va explicar que havia de parlar amb un seguit de persones a Madrid i que
si s’hi negava el banc “moriria”. Barroso va dir-li que una persona
identificada amb el sobrenom de Fèlix, que segons ell era el comissari
en cap d’afers interns de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas,
li donaria noves instruccions. Blas era un alt càrrec implicat en
l’operació Catalunya, tal com fa pocs mesos va revelar en seu judicial
el comissari José Manuel Villarejo. En les converses filtrades entre el
titular d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’excap d’Antifrau Daniel de
Alfonso s’hi deixava clara la intenció de buscar informació que pogués
perjudicar Mas i Junqueras per fer embarrancar el procés sobiranista.
D’acord amb Cierco, l’aleshores comissari Blas va reunir-se amb el
conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, i va demanar-li informació
bancària de Mas, Junqueras i Pujol. El directiu, “conscient del perill
de l’advertència”, va decidir proporcionar informació sobre Pujol (Mas i
Junqueras no tenien comptes a BPA) a la policia espanyola, un fet que
podria constituir un delicte per vulnerar el secret professional en
l’àmbit bancari. Per què els responsables del BPA no van denunciar els
fets? Cierco va explicar que la policia espanyola els havia amenaçat de
tancar el banc en 15 dies.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada